{"id":607,"date":"2014-11-03T22:47:00","date_gmt":"2014-11-03T22:47:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=607"},"modified":"2017-08-31T09:29:59","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:59","slug":"les-mil-cares-de-john-silver-el-llarg-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=607","title":{"rendered":"Les mil cares de John Silver el Llarg"},"content":{"rendered":"
\n
\nQui m\u00e9s qui menys sap que jo, Pippi Langstrump,
\nvisc sola i tinc un pare pirata que navega sens parar per mars i oceans.<\/div>\n<\/div>\n
\n
\nQui m\u00e9s qui menys sap que, a vegades, se\u2019m fa
\ndur viure sola en aquest repl\u00e0.  <\/div>\n<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\nTot i que faig el
\nque em passa per les trenes,<\/div>\n
\nsovint la sang
\npirata em bull febril a les venes,<\/div>\n
\ni les ganes de
\nnavegar s\u00f3n grans com balenes.<\/p>\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

Aquest desig immens, que m\u2019ha fet escriure en
\nforma de rodol\u00ed, per\u00f2, se m\u2019ha esborrat avui quan la cartera ha fet un esgarip
\ndes del carrer \u2013el timbre fa setmanes que no funciona!- i he baixat a
\nrecollir-li un paquet. Em portava una edici\u00f3 especial, en castell\u00e0, de L\u2019illa del tresor<\/i> de R. L. Stevenson, el
\nmeu llibre de cap\u00e7alera i el de molts pirates, lectors i amics. <\/p>\n

\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\nUn regal!<\/b><\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n
\nSTEVENSON, Robert L. La isla del tesoro.<\/a> <\/i>Trad. Mar\u00eda Durante. Il\u00b7lustr. Jordi Vila
\nDelcl\u00f2s. Madrid: Anaya, 2014<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n
\nAquesta vegada, est\u00e0 il\u00b7lustrat pel Jordi Vila Delcl\u00f2s <\/a>(Barcelona, 1966) que fins ara, com qui no vol la cosa, s\u2019hi havia anat
\napropant, amb els seus horitzons amplis de cels i de mars i amb la il\u00b7lustraci\u00f3
\nde tot d\u2019obres de navegants, pirates i aventurers. <\/p>\n
\nEl regal, possiblement del meu pare, m\u2019ha fet
\nuna il\u00b7lusi\u00f3 b\u00e0rbara! <\/div>\n
\nA primera inst\u00e0ncia, m\u2019han meravellat ja
\nalguns elements de la il\u00b7lustraci\u00f3: els paisatges nets i immensos, i tamb\u00e9 els
\npaisatges ombr\u00edvols d\u2019interior, tots ells claus en aquesta hist\u00f2ria; l\u2019immens
\nesfor\u00e7 de documentaci\u00f3 que fa l\u2019il\u00b7lustrador i que subtilment plasma en tots
\nels detalls dels seus treballs; i sobretot l\u2019extraordinari \u00fas i el domini de la
\nllum…<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nAbans d\u2019esmer\u00e7ar-me a fons en l\u2019observaci\u00f3
\ndels detalls, he pujat corrent cap a les golfes on guardo tot d\u2019edicions
\nd\u2019aquesta obra de culte. <\/div>\n
\n
\nHe tornat a llegir alguns fragments que hi tinc
\ngaireb\u00e9 emmarcats, a reviure alguna de les seves virtuts que algun dia difondr\u00e9 als quatre vents i he tornat a mirar, com faig sovint, les interpretacions que
\nalguns dels millors il\u00b7lustradors de la hist\u00f2ria ens han ofert del llibre i
\nconcretament de John Silver el Llarg, el meu personatge preferit i el m\u00e9s
\nsublim dels pirates. Ell ha fet solcar, pels papers en blanc, la tinta i els
\npinzells de molts professionals per intentar plasmar els trets d\u2019un car\u00e0cter
\ntan camale\u00f2nic, complexa i ambigu com el seu, capa\u00e7 de canviar les cartes del
\ndest\u00ed al darrer moment. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nUna hist\u00f2ria, mil cares<\/b><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Us citar\u00e9 uns quants d\u2019aquests il\u00b7lustradors
\ni all\u00f2 que m\u2019atrau de cadascun d\u2019ells:<\/p>\n
\n–  De N. C. Wyeth<\/a><\/b> (1882-1945), m\u2019agrada la
\ncontraposici\u00f3 que fa dels dos protagonistes i del seu car\u00e0cter en diverses escenes
\nde la hist\u00f2ria. En el fons, l\u2019estira-i-arronsa d\u2019ambd\u00f3s, tan ben definit per Wyeth,
\n\u00e9s el que marca el curs de la novel\u00b7la. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n   Ell \u00e9s un dels il\u00b7lustradors m\u00e9s coneguts
\nde la hist\u00f2ria de l\u2019art, dominador del clarobscur i especialment popular per la
\nil\u00b7lustraci\u00f3 de cl\u00e0ssics d\u2019aventures i pel seus murals: per ex. a la Biblioteca P\u00fablica
\nde Boston. L\u2019illa del tresor<\/i>, que va
\nil\u00b7lustrar el 1911, va ser el seu primer llibre.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–        De Joan G. Junceda<\/a><\/b> (1881-1948), m\u2019agrada
\nel dinamisme i la fortalesa que transmet el seu John Silver, del qual fins i
\ntot ens fa oblidar que li manca una cama.    <\/div>\n
\n   <\/div>\n
\n     Amb una obra ampl\u00edssima, ell \u00e9s de ben segur l’Il\u00b7lustrador m\u00e9s popular i referent de la nostra hist\u00f2ria. Il\u00b7lustr\u00e0 la major
\npart d\u2019obres de Josep Maria Folch i Torres. La il\u00b7lustraci\u00f3 de L\u2019illa del tresor<\/i> (1942) \u00e9s una de les
\nque m\u00e9s ha transcendit. Per aconseguir la representaci\u00f3 tan versemblant dels
\npersonatges, va rec\u00f3rrer bastament el port i els suburbis de Barcelona.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–   De Mervyn Peake<\/a> <\/b>(1911-1968) m\u2019agrada com
\ncapta la transformaci\u00f3 del personatge. Ell \u00e9s un veritable artista:
\nil\u00b7lustrador, poeta i autor de novel\u00b7les com ara Gormenghast<\/i>. Va
\ncomen\u00e7ar a il\u00b7lustrar el 1940, despr\u00e9s de ser cridat a files. Els  llibres que va il\u00b7lustrar i que m\u00e9s el van
\ndonar a con\u00e8ixer s\u00f3n Alicia en Terra de meravelles<\/i> i L\u2019illa del
\ntresor, <\/b><\/i>publicat el 1949.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n     Els
\nseus dibuixos, que recorden les litografies dels autors en els quals s\u2019inspira
\n(Blake, Goya, Durer…), ens mostren, en un primer moment, un Silver amb un
\nrostre sense edat, prim, \u00e0gil i destre en l\u2019\u00fas de la crossa. En la segona part, el mostra amb una cara amb trets gaireb\u00e9 animals, monstruosos.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–    D\u2019Hugo Pratt<\/a><\/b> (1927-1995), m\u2019agrada l\u2019amor
\npel mar i l\u2019aventura que destil\u00b7len les seves vinyetes. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n    \u201cNo
\nrecordo si la darrera vegada que vaig veure el pare li vaig prometre que
\nbuscaria aquella illa, per\u00f2 tinc la impressi\u00f3 que ha esta ella qui m\u2019ha buscat
\na mi<\/i>\u201d afirmava el 1965, quan va il\u00b7lustrar L\u2019illa del tresor<\/i>. Possiblement no assoleix el nivell de les
\nhist\u00f2ries del Corto Malt\u00e9s, que arribarien dos anys despr\u00e9s, per\u00f2 ja s\u2019hi
\nreconeix l\u2019estil i la seva fascinaci\u00f3 pels pirates, els vaixells, les illes…<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nHi ha molts altres artistes, alguns de m\u00e9s
\npropers en el temps, que tamb\u00e9 han batallat amb els personatges de l\u2019illa i que
\nmereixerien les meves lloances, per\u00f2 els citar\u00e9 breument per no allargar el
\ndiscurs: Robert Ingpen <\/a><\/b>(1936),
\nl\u2019edici\u00f3 que va il\u00b7lustrar \u00e9s del 2005 i hi podem intuir la seva acurada mirada realista, encara que distant en la transmissi\u00f3 del sentir i actuar
\ndels protagonistes; Fran\u00e7ois Place<\/a><\/b>
\n(1957), conegut aqu\u00ed per Els \u00faltims
\ngegants<\/i> (Blume, 1999). L\u2019edici\u00f3 de L\u2019illa
\ndel tresor <\/b><\/i>data de 1994, i
\nbarreja documentaci\u00f3 i ficci\u00f3, una composici\u00f3 barroca que no ofereix a
\nl\u2019artista espai per al llu\u00efment; Fran\u00e7ois Roca<\/a> <\/b>(1971), del qual m\u2019agrada la majestuositat del seu
\nJohn Silver. Roca, apassionat per les hist\u00f2ries de viatges i descobertes,
\nacostuma a elaborar novel\u00b7les d\u2019aventures sintetitzades i il\u00b7lustrades: Jesus Betz, El secret dels n\u00favols… <\/i>o La isla del tesoro, <\/i>(1999); o
\nb\u00e9, Mariona Cabassa<\/a><\/b>, Leonard Beard<\/b><\/a><\/b>…<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nL\u2019illa de Jordi Vila Delcl\u00f2s<\/b><\/div>\n
\n    <\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n    <\/div>\n
\n     A La
\nisla del tesoro<\/i> de Jordi Vila Delcl\u00f2s, trobem un John Silver present en diverses
\nescenes il\u00b7lustrades. \u00c9s un pirata est\u00e0tic, a estones, proper, a estones, distant. Val a dir que en aquelles escenes on hi apareix d’esquitllada, o fins i tot, no hi apareix, s’hi intueix la seva pres\u00e8ncia. El seu rostre \u00e9s poc
\ncomunicador, tot i que es mostra enigm\u00e0tic, dur i ambigu, i transmet les seq\u00fceles
\nque mil batalles i aventures li han deixat. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n   Conscient de la seva import\u00e0ncia,
\nl\u2019il\u00b7lustrador ens el mostra d\u2019esquena i enfront un paisatge ampli a les
\nguardes del llibre, i ens el regala de cara, amb tots els ets i uts, just en
\ntombar la portada, tot oferint-nos-el per acompanyar als lectors a
\nl\u2019interior de la novel\u00b7la. Es troba en penombra, i una lleu llenca de claror
\nmostra el seu rostre ferri i la seva mirada penetrant, carregada d\u2019hist\u00f2ria.<\/div>\n
\n      No us en refieu del tot, per\u00f2. Mai saps
\nper on et sortir\u00e0. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n    Les enormes virtuts de la feina de Jordi Vila
\nDelc\u00f3s estan condensades en aquesta imatge de John Silver el Llarg.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n      <\/div>\n
\n      Davant d\u2019ell, em trec el tricorn de corsari
\nque tamb\u00e9 em va regalar mon pare!<\/div>\n
\n     I tot seguit, contacto amb l\u2019il\u00b7lustrador, en
\nJordi Vila Delcl\u00f2s. Preguntat pel que representa abordar la il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019un
\ncl\u00e0ssic de tan pes i recorregut com L\u2019illa
\ndel tresor<\/i>, em respon:<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n     \u201cPer a mi, il\u00b7lustrar L’Illa del
\ntresor, era un desig esperat des de feia molts anys.<\/i><\/i><\/div>\n
\n   Una gran responsabilitat, tamb\u00e9. \u00c9s un
\ntext que admiro i respecto molt ja que el considero una de les bases de la
\nliteratura universal. <\/i><\/i><\/div>\n
\n    Tamb\u00e9 perqu\u00e8 sempre he pensat que
\nllegida a l’edat adequada, pot ajudar a crear lectors fidel\u00edssims. A mi em va
\npassar! <\/i><\/i><\/div>\n
\n     La lectura de la versi\u00f3 de L’Illa del
\ntresor, il\u00b7lustrada per Joan G. Junceda (Seix i Barral, 1942), em va marcar
\nmolt. L\u2019admiraci\u00f3 que des d\u2019aquell moment vaig sentir per Junceda, provoca que
\nel m\u00e9s complicat de la meva il\u00b7lustraci\u00f3 de la novel\u00b7la hagi estat <\/i><\/div>\n
\n     -en va!-
\nintentar apartar-me de la seva influ\u00e8ncia.\u201d<\/i><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n    Si l\u2019objectiu
\nde la seva tasca, en aquesta ocasi\u00f3, ha estat en va o ha estat un \u00e8xit, si aquesta
\ncolpeix o deixa indiferent, ser\u00e0 el lector qui dictar\u00e0 sent\u00e8ncia. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n     Pel que fa a mi,
\npirata i lectora, li faig un lloc de privilegi entre les m\u00e9s grans edicions de L\u2019illa del tresor<\/i>.   <\/div>\n
\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qui m\u00e9s qui menys sap que jo, Pippi Langstrump, visc sola i tinc un pare pirata que navega sens parar per mars i oceans. Qui m\u00e9s qui menys sap que, a vegades, se\u2019m fa dur viure sola en aquest repl\u00e0.  Tot i que faig el que em passa per les<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1716,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[38,47],"class_list":["post-607","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-illustracions","tag-novella"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/gritar.jpg?fit=1163%2C755&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9N","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/607","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=607"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/607\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1725,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/607\/revisions\/1725"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=607"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=607"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=607"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}