{"id":606,"date":"2014-11-11T03:00:00","date_gmt":"2014-11-11T03:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=606"},"modified":"2017-09-02T05:56:41","modified_gmt":"2017-09-02T05:56:41","slug":"ser-un-assassi-de-13-anys-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=606","title":{"rendered":"Ser un assass\u00ed de 13 anys"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

\nImagineu-vos la situaci\u00f3: en D\u00eddac i jo arrepapats al sof\u00e0 deixant passar l\u2019estona…, de sobte, com aquell qui no vol la cosa, vam comen\u00e7ar a practicar un dels nostres esports preferits: treure un tema de conversa i dedicar-nos a discutir en va. \u00c9s aix\u00ed com aquell capvespres vam comen\u00e7ar a furgar en  la nostra infantesa. 
\nEns agrada, quan no tenim res a fer, enfilar algun record que ens porta de pedreta en pedreta, com el petit Polzet, fins a la casa de la nostra inf\u00e0ncia. Ambd\u00f3s tenim imatges m\u00e9s o menys n\u00edtides d\u2019aquella \u00e8poca: can\u00e7ons de bressol a la falda de la mare, alguna que altra rebequeria a l\u2019hora d\u2019anar a escola, algun menjar que ens era especialment desagrad\u00f3s…. Per\u00f2 ambd\u00f3s tamb\u00e9 coincidim que els darrers esdeveniments ens han fet cr\u00e9ixer de cop, a la bursada, deixant endarrere els anys dels jocs i els contes. 
\nI va ser aix\u00ed com, com dos imb\u00e8cils, ens barall\u00e0vem pel tros de past\u00eds de les desgr\u00e0cies i desil\u00b7lusions que ens va tocar viure quan \u00e9rem petits, aviam qui se\u2019n menjava un tros m\u00e9s gros.<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\nPer\u00f2 aix\u00f2 no era m\u00e9s que un joc, una nimiesa. I ho vam saber quan va caure a les nostres mans Kalim\u00e1n en Jeric\u00f3<\/i> (\u00c0ngel Burgas<\/a>. Barcelona: Bamb\u00fa<\/a>, 2014). <\/p>\n<\/div>\n
\nRecordo perfectament el dia: una matinada plujosa, ennuvolada per una capa grisa que confonia els colors, una fredorada sobtada de tardor ens port\u00e0 fins a una antiga biblioteca on ens abast\u00edem, a pleret, de literatura de tot tipus. Ja en coneix\u00edem cada raconada, fins i tot la zona infantil i els seus coixins de colors vius. Per\u00f2 encara no hav\u00edem gosat acostar-nos al magatzem. La seva foscor ens imposava. Va ser aix\u00ed com envalentonats per l\u2019edat i la necessitat innata de descoberta vam comen\u00e7ar a passejar pels seus passadissos a la recerca d\u2019algun tresor amagat. <\/p>\n<\/div>\n
\nI all\u00ed va apar\u00e8ixer. <\/p>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Coberta completa del dibuix de David de las Heras<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Aquella bell\u00edssima coberta de l\u2019il\u00b7lustrador David de las Heras<\/a>, era ni m\u00e9s ni menys que en D\u00eddac…, i em mirava amb insist\u00e8ncia. M\u00e9s blanc, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 la seva cara innocent i les suaus plomes que l\u2019envoltaven com un Peter Pan modern, em captiv\u00e0 des del primer moment. \u00c9s aix\u00ed com, tan bon punt ens vam trobar, perqu\u00e8 no ho puc dir d\u2019una altra manera, Kalim\u00e1n de Jeric\u00f3<\/i> i jo vam iniciar una llarga amistat. <\/p>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Totes les fotos han estat cedides per l’\u00c0ngel Burgas<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\u00c9s aix\u00ed tamb\u00e9 com amb en D\u00eddac ens vam adonar que la nostra infantesa havia estat molt millor que la de qualsevol dels protagonistes que omplen d\u2019horror, per\u00f2 tamb\u00e9 de tendresa, cada una de les p\u00e0gines d’aquest llibre. <\/p>\n

I \u00e9s que als protagonistes d’aquesta novel\u00b7la, simples “pelaos” que havien sobreviscut al carrer, envoltats de condicions dur\u00edssimes i sotmesos per les bandes i les drogues, els hi havien robat la infantesa tot just encetar-la. I, encara sense pair el que els hi havia passat, sense tenir temps d’entendre el perqu\u00e8 de tot plegat, la societat els hi demanava responsabilitats. <\/p>\n

Per\u00f2 a voltes, com l’\u00e0ngel de la coberta i l’\u00c0ngel Burgas (Figueres, 1965), alg\u00fa cau del cel i els ofereix a aquella canalla una segona oportunitat. <\/p>\n<\/div>\n

\n\u00c0ngel Burgas dibuixa una obra meravellosa, una novel\u00b7la que ens explica com d\u2019afortunats podem arribar a ser i com d’orbs ens convertim quan nom\u00e9s aspirem a posseir una Wii o discutim amb els pares per decidir on anirem de vacances aquest estiu. I \u00e9s que massa voltes, centrats en el dia a dia, no ens adonem que la vida de deb\u00f2 passa al nostre voltant. <\/p>\n<\/div>\n
\n<\/a>Kalim\u00e1n <\/i>\u00e9s el nom amb el que els nanos de Faro bategen el narrador. I Faro \u00e9s un petit oasi, un centre on s\u2019acullen nens que han sobreviscut sols i abandonats pels carrers de l\u2019entorn de Medell\u00edn. 
\n
<\/i>
\nKalim\u00e1n <\/i>ens mostra els mil i uns colors de la vida, cristalls de tons grisos, vermells i negres com els d\u2019en Nahum, l\u2019Hern\u00e1n Dar\u00edo o en Jonathan, passant pel V\u00edctor Manuel o en Rub\u00e9n Dar\u00edo. Cristalls que en aquest petit centre perden intensitats fosques i s\u2019omplen a poc a poc de claror. Una llum que il\u00b7lumina aquests noiets i que els ha de permetre reconstruir-se despr\u00e9s d\u2019haver com\u00e8s violacions, assassinats, robatoris o altres atrocitat que mai hagu\u00e9ssim suposat possibles de perpetrar per nens d’aquestes edats. Infants que a la nostra rica Europa encara juguen a futbol al pati o van a piano sortint d\u2019escola. <\/p>\n

Kalim\u00e1n<\/i>, alter ego de l\u2019\u00c0ngel Burgas, \u00e9s capa\u00e7 de construir una hist\u00f2ria en la que hom no pot jutjar els fets, els narra a partir de la confessi\u00f3 de cada una de les tessel\u00b7les de mosaic que construeix aquest parad\u00eds que \u00e9s Faro.<\/p>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n<\/p><\/div>\n
\n<\/a>Els nois, perqu\u00e8 molts s\u00f3n nois malgrat viure en un cos de nen, no s\u00f3n obligats a quedar-se a la casa, s\u00f3n lliures de marxar si la crida del carrer els sedueix com els cants de les sirenes. Saben, per\u00f2, que si tornen al carrer \u00e9s probable que mai m\u00e9s la vida els hi ofereixi una altra oportunitat. I d’aix\u00f2 a poc a poc tamb\u00e9 n’\u00e9s conscient el narrador, ho posa damunt la taula, i ho retrata amb el millor objectiu possible, per\u00f2 mai ho jutja. <\/p>\n

\u00c9s el lector, aquell que ha viscut entre cot\u00f3 fluix, nom\u00e9s pendent que no hi hagi bledes per sopar, qui ha de col\u00b7locar en la justa mesura la seva vida. I la mesura no \u00e9s cap altra que la pr\u00f2pia, la vara amb la que hom es mesura i que, massa vegada, a falta de mirall on emmirallar-se o vara amb la que amidar-se, ens veiem distorsionats o delerosos de mesurar diferent per detalls sense import\u00e0ncia. <\/p>\n

Per\u00f2 si ens endinsem en les hist\u00f2ries de Kalim\u00e1n en Jeric\u00f3<\/i> de ben segur que tots plegats podem considerar-nos per sempre m\u00e9s afortunats. Perqu\u00e8 a nosaltres, la vida, ens ofereix una segona, una tercera o \u00e9s igual quantes oportunitats per rectificar. Perqu\u00e8 als nens de Faro, nom\u00e9s tenen una oportunitat. S\u00f3n conscients que aquell tren nom\u00e9s s’atura una vegada a la vida i que el millor potser \u00e9s pujar-hi. <\/p>\n

Perqu\u00e8, us imagineu qu\u00e8 pot suposar viure sabent-se un assass\u00ed als tretze anys?, o ser un violador d’una nena de vuit?, o fugir d’una banda dominada per un pisc\u00f2pata que saps del cert que si et troba et tallar\u00e0 a bocins? I malgrat tot aquests nois somriuen. Aix\u00f2 s\u00ed, a voltes els hi \u00e9s necessari marxar del grup per intentar v\u00e8ncer els seus fantasmes. <\/p>\n<\/div>\n

\n
\n<\/a><\/div>\n

Kalim\u00e1n <\/i>\u00e9s capa\u00e7 de narrar, a partir d\u2019un fil molt simple \u2013la visita al centre d’acollida de Faro convidat per fer unes xerrades sobre literatura-, la vida a les clavegueres de la nostra societat. Amb els ulls d\u2019en Douglas o d\u2019en Julio ens retrata una infantesa selv\u00e0tica en mig d\u2019una ciutat inhumana. I, gran savi dels ritmes interns de les novel\u00b7les, Burgas ens acaba la narraci\u00f3 amb la punyent per\u00f2 esperan\u00e7adora vida d\u2019en Fabio. Un final que en D\u00eddac i a mi ens atrap\u00e0 per pensar que malgrat el Segon origen <\/i>que ens ha tocat viure, <\/i>nosaltres vam tenir una mare que ens explicava contes i ens curava les ferides dels genolls si an\u00e0vem per terra. <\/p>\n<\/div>\n

\nCom diu la mateixa solapa: Un libro valiente y necesario<\/i>. Pena que els lectors catalans no el pogu\u00e9ssim llegir en la nostra llengua…, per\u00f2 n’entenem la dificultat de traducci\u00f3 de l’argot expressat. <\/div>\n
\n
\n<\/a><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Imagineu-vos la situaci\u00f3: en D\u00eddac i jo arrepapats al sof\u00e0 deixant passar l\u2019estona…, de sobte, com aquell qui no vol la cosa, vam comen\u00e7ar a practicar un dels nostres esports preferits: treure un tema de conversa i dedicar-nos a discutir en va. \u00c9s aix\u00ed com aquell capvespres vam comen\u00e7ar a<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":1708,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[40],"class_list":["post-606","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/9788483433102_04_n.jpg?fit=128%2C184&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9M","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/606","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=606"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/606\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1715,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/606\/revisions\/1715"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=606"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=606"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=606"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}