{"id":604,"date":"2014-11-18T11:44:00","date_gmt":"2014-11-18T11:44:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=604"},"modified":"2017-08-31T09:29:58","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:58","slug":"els-generes-de-lalbu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=604","title":{"rendered":"Els g\u00e8neres de l’\u00e0lbum"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n

<\/a><\/b><\/p>\n

\n
\nMENJA-T\u2019HO TOT<\/b>. <\/b>Text: Mar Benegas. Il\u2022lustracions: Mariona Cabassa. Traducci\u00f3: Txell Freixenet. Editorial Takatuka\/Virus. Barcelona 2014.<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\nTAL COM ETS, ETS EL MILLOR!<\/b> Text i il\u2022lustracions: Nadia Budde. Traducci\u00f3: Anna Soler Horta. Editorial Takatuka\/Virus, Barcelona 2014.<\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nParlarem avui de dues novetats que presenta l\u2019editorial Takatuka<\/a> que ens han cridat l\u2019atenci\u00f3. Ambdues pertanyen al que, des del tercer segona d\u2019aquest repl\u00e0, anomenem \u201cg\u00e8neres de l\u2019\u00e0lbum il\u2022lustrat\u201d. Aquesta definici\u00f3 sui generis<\/i> es refereix a aquells \u00e0lbums que, segons la tem\u00e0tica, s\u2019emmarquen en una tipologia gen\u00e8rica recurrent i habitual.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Mariona Cabassa<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nEn el cas de \u201cMenja-t\u2019ho tot\u201d, parlar\u00edem de \u201clapsus d\u2019espai i temps de fantasia enmig d\u2019una acci\u00f3 quotidiana\u201d (menjar, dormir, caminar, estimar, tenir por, etc) de la qual, Max i els monstres<\/i> de Sendak (els inquilins del 3r 2a) en seria un exemple. En el cas de l\u2019\u00e0lbum de Benegas\/Cabassa, un nen que \u00e9s menjador complicat, s\u2019imagina, entre cullerada i cullerada, que s\u2019ho menja tot. Tot literalment: no nom\u00e9s all\u00f2 que cont\u00e9 el plat, sin\u00f3 la taula, els coberts, la casa, el carrer, el mar i l\u2019univers.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Nadia Budde<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nL\u2019\u00e0lbum de Nadia Budde pertany al g\u00e8nere de \u201ctotes les possibilitats de ser\u201d (qualitats, maneres, personalitats, f\u00edsics, actituds, etc) a manera de mostrari. Budde ens presenta un personatge que no s\u2019agrada massa, i repassa, a partir d\u2019ell, com tots tenim manies (que no defectes) i que alguns ens trobem massa alts, altres massa vells, altres massa lletjos i altres massa grassos. En el fons, \u00e9s clar, cadasc\u00fa \u00e9s com \u00e9s i en la difer\u00e8ncia est\u00e0 la gr\u00e0cia.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEls \u201c\u00e0lbums de g\u00e8nere\u201d (insistim: \u00e9s una definici\u00f3 personal) no nom\u00e9s \u00e9s bo que existeixin, sin\u00f3 que s\u00f3n molt valorats pels lectors. Especialment pels m\u00e9s petits de casa. En els casos que ens ocupen avui, qu\u00e8 hi ha m\u00e9s divertit i codificable per a un nano que la desbordant fantasia, d\u2019una banda, i la repetici\u00f3, de l\u2019altra?. El perill dels g\u00e8neres, per\u00f2, com passa en literatura i art, \u00e9s que els \u00e0lbums s\u2019assemblin massa els uns als altres, que tinguin massa punts en com\u00fa, massa obvietats \u201cgen\u00e8riques\u201d o similituds amb els antecessors. Innovar, singularitzar o excel\u2022lir, s\u00f3n, doncs, trets distintius i reclamables.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nEn els dos casos que avui comentem, la imatge (la part gr\u00e0fica o la il\u2022lustraci\u00f3) \u00e9s la que els fa destacar. La Mariona Cabassa<\/a>, amb les seves figures i espais plans, de color tamb\u00e9 net, tot i que sovint enriquit per difuminats i traces de fregats, pinzellades i taques, harmonitza \u201cMenja-t\u2019ho tot\u201d mitjan\u00e7ant el recurs del caos. Des del moment que el dibuix entra en la fantasia golafre i imparable del nen que no menja, sin\u00f3 que devora com un posse\u00eft, els objectes es desordenen, els espais se superposen, les proporcions desapareixen i la visi\u00f3 realista es volatilitza. Tot es precipita en la imatge com en un collage dadaista de Kurt Schwitters, i la il\u2022lustradora \u00e9s atrevida en l\u2019\u00fas d\u2019una paleta ampl\u00edssima i unes composicions embolicades que es van redre\u00e7ant a mesura que l\u2019espai exterior guanya pes, i ja tot \u00e9s blau i m\u00e9s harmoni\u00f3s quan el nano es menja el gel del pol nord i del pol sud, i sobretot quan, en una p\u00e0gina sorprenent per la seva lluminositat desbordant, el nano es vol menjar el sol.<\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Kurt Schwitters<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Kurt Schwitters<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/div>\n
\n Al final torna la calma i l\u2019ordre. I se\u2019n va la fantasia i torna la realitat de la taula parada i el nen que no menja. I tornen les proporcions i els espais. I una darrera imatge preciosa d\u2019un pla detall de la cara del nen amb la boca oberta i la cullerada de llenties que hi entra, composada a base d\u2019\u00f2vals, ens retorna, per un moment, a la visi\u00f3 fantasiosa de l\u2019espai i el temps que acabem de viure.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nA \u201cTal com ets, ets el millor\u201d, sobre uns fons plans de color, hi van apareixent personatges que tenen molta gr\u00e0cia perqu\u00e8 no tots s\u00f3n ben b\u00e9 persones (tot i que tots tenen estructura humana) i tampoc s\u00f3n ben b\u00e9 animals definits (s\u00ed que podem endevinar una granota, una tortuga, un gos o un cavall) i tampoc acaben de ser monstres o aliens (tot i que alguns s\u00ed!). S\u00f3n, aix\u00f2 s\u00ed, molt expressius. Dins de la senzillesa, la Nadia Budde<\/a> aconsegueix conferir-los personalitat, cadasc\u00fa \u00e9s diferent i \u00fanic, i d\u2019alguna manera formen una colla, i n\u2019hi ha que apareixen m\u00e9s d\u2019un cop i els reconeixem (i ens agrada recon\u00e8ixer-los!), i riure amb ells, i entendre com s\u00f3n i per qu\u00e8 ens fan riure. Aquesta combinaci\u00f3 d\u2019extravag\u00e0ncia, irrever\u00e8ncia, expressivitat, varietat de formes i complicitat emocional amb el lector, connecta molt i de manera molt eficient amb l\u2019espectador i amb all\u00f2 que se li vol explicar.<\/div>\n
\n
\nI \u00e9s que \u00e9s aix\u00ed. Tots som diferents, tots ens podem sentir estranys, per\u00f2 tots ens necessitem els uns als altres per tirar endavant. Que avorrit seria un m\u00f3n de clons i comportaments iguals!<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MENJA-T\u2019HO TOT. Text: Mar Benegas. Il\u2022lustracions: Mariona Cabassa. Traducci\u00f3: Txell Freixenet. Editorial Takatuka\/Virus. Barcelona 2014. TAL COM ETS, ETS EL MILLOR! Text i il\u2022lustracions: Nadia Budde. Traducci\u00f3: Anna Soler Horta. Editorial Takatuka\/Virus, Barcelona 2014. Parlarem avui de dues novetats que presenta l\u2019editorial Takatuka que ens han cridat l\u2019atenci\u00f3. Ambdues pertanyen al<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1693,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-604","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/menja-thotot.jpg?fit=210%2C240&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9K","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/604","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=604"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/604\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1703,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/604\/revisions\/1703"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1693"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=604"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}