{"id":603,"date":"2014-11-25T21:19:00","date_gmt":"2014-11-25T21:19:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=603"},"modified":"2021-04-05T19:47:55","modified_gmt":"2021-04-05T19:47:55","slug":"com-fer-un-documental-interessant-dun","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=603","title":{"rendered":"Com fer un documental interessant d’un tema que no t’interessa"},"content":{"rendered":"
\nFa poc dies, a les not\u00edcies, entrevistaven el director d’un festival de cinema documental. Malauradament no en recordo el nom, ni el seu ni el del festival. <\/div>\n
\n<\/a><\/p>\n

El presentador li preguntava:
\n– Quina \u00e9s la gran fita del creador de documentals?
\nI ell responia:
\n– Fer una pel\u00b7l\u00edcula tan bona i ben feta que fins i tot pugui agradar a les persones a qui el tema no els interessa.<\/div>\n

\n<\/div>\n

Em va cridar l’atenci\u00f3 la resposta perqu\u00e8 era la mateixa reflexi\u00f3 que m’estava  fent del llibre que tenia entre mans:<\/p>\n

\nBanda Sonora,<\/b><\/i> de la francesa Claudine Desmarteau (Fanbooks, 2014), una novel\u00b7la juvenil sobre el grup de m\u00fasica Led Zeppelin<\/a>.<\/b> <\/div>\n
\n
\nLa meva primera reacci\u00f3 davant la novel\u00b7la va ser deixar-la passar. No tenia un inter\u00e8s especial per endinsar-me en la vida musical d’un dels grups m\u00e9s importants del rock dur de la d\u00e8cada dels setanta. <\/div>\n
\n
\nPer\u00f2 Banda sonora<\/b><\/i> ha resultat ser molt m\u00e9s que una biografia: ha estat un di\u00e0leg fresc i corrosiu amb una adolescent per qui la m\u00fasica \u00e9s m\u00e9s important que l’aire que respira.<\/p>\n
\n<\/div>\n
\n“No puc viure sense m\u00fasica. Sense m\u00fasica, m’arrossego com una moto sense benzina. <\/b><\/div>\n
\nSi em robessin l’ipod em sembla que em convertiria en un rottweiler.”<\/b><\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

La jove protagonista, estudiant de quart curs de secund\u00e0ria en un institut parisenc, fa un rep\u00e0s de la traject\u00f2ria del grup, explicant curiositats com ara l’origen del nom<\/b>, per\u00f2 tamb\u00e9 descobrint-nos els episodis m\u00e9s foscos de la carrera de Led Zep<\/b>: la relaci\u00f3 amb el satanisme<\/b> o les habitacions d’hotel destrossades a base de sexe, droga i rock&roll.<\/b>
\n
<\/b>
\n<\/b><\/p>\n

\n<\/b><\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

Banda Sonora<\/i> <\/b>\u00e9s tamb\u00e9 el retrat d’una adolescent amb neguits, dubtes, pors, inseguretats, que es baralla amb sa mare pel volum de la m\u00fasica; que pateix quan el seu pare es queda a l’atur, i que tria a consci\u00e8ncia la roba interior que vol portar a la seva primera cita. 
\n
<\/b>
\n
\nI alhora \u00e9s  una reflexi\u00f3 sobre la m\u00fasica des del punt de vista m\u00e9s social. Quin paper juga la m\u00fasica en les nostres vides, especialment a l’adolesc\u00e8ncia? Com ens afecta emocionalment? Quin poder alliberador t\u00e9 escoltar a tot drap una can\u00e7\u00f3 en angl\u00e8s que ni tan sols entenem? I sobretot, com ens fa relacionar amb les persones?
\n<\/a>
\nClaudine Desmarteau<\/a>, de qui coneix\u00edem un petit \u00e0lbum molt divertit titulat  Mam\u00e1 fu\u00e9 peque\u00f1a antes de ser mayor <\/b>(K\u00f3kinos, 2001) teixeix un discurs, a trav\u00e9s del text i sobretot de les il\u00b7lustracions, desenfadat, cre\u00efble i aut\u00e8ntic.<\/p>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

Potser s\u00ed que la mitificaci\u00f3 dels \u00eddols del rock d’abans, respecte als m\u00fasics actuals, \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia dels adults.
\nPotser s\u00ed que la comparaci\u00f3 de com es consumia la m\u00fasica als setanta (respectant els cd’s com un tot, amb un ordre concret de les can\u00e7ons) i com es consumeix ara (fent playlist, barrejant grups, saltant can\u00e7ons…) tamb\u00e9 t\u00e9 alguna cosa de nost\u00e0lgica.<\/p>\n

\nEn tot cas, Banda Sonora<\/i><\/b> \u00e9s un petit homenatge a la m\u00fasica, al rock, i a l’adolesc\u00e8ncia, que \u00e9s capa\u00e7 de viure les coses amb tota la intensitat que es mereixen. <\/div>\n

\n<\/div>\n

 <\/p>\n