{"id":590,"date":"2015-02-11T00:00:00","date_gmt":"2015-02-11T00:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=590"},"modified":"2017-09-02T05:56:41","modified_gmt":"2017-09-02T05:56:41","slug":"cobertes-i-descobertes-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=590","title":{"rendered":"Cobertes i descobertes"},"content":{"rendered":"

Qui no ha comprat mai un llibre per la seva coberta? Com deia aquell, qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra. I \u00e9s que des d’uns anys en\u00e7\u00e0 algunes editorials han fet un aut\u00e8ntic reciclatge -o estan en proc\u00e9s- per fer els llibres cada vegada m\u00e9s atractius, m\u00e9s llaminers, que nom\u00e9s d’observar-ne la seva coberta ja t’agafen ganes de comprar-lo i llegir-lo.<\/p>\n

\nI un dels “culpables” d’aquest canvi radical, i que des d’aquesta modesta finestra voldr\u00edem honorar, \u00e9s en Miquel Puig, qui des de la plataforma de l’editorial Bamb\u00fa<\/a>, ens mostra volum a volum com de bonic pot esdevenir l’art del m\u00e0rqueting en el m\u00f3n del llibre.<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Neu de primavera, a la col\u00b7lecci\u00f3 Bamb\u00fa viscut, de Combel.<\/i> <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nLa seva feina de disseny, exposada en cada un dels t\u00edtols del segell editorial, pren la m\u00e0xima expressi\u00f3 en dues col\u00b7leccions: Bamb\u00fa viscut<\/a> i Cl\u00e0ssics Universals<\/a>. Si analitzeu cada una de les cobertes d’ambdues col\u00b7leccions observareu que moltes vegades \u00e9s necessari obrir tot el llibre per gaudir tamb\u00e9 de la contracoberta, aquell element que massa vegades havia estat menystingut i que a poc a poc es reivindica com a part essencial del disseny global del llibre. Si a m\u00e9s observem la cura amb la que en Puig escull les tipografies, la distribuci\u00f3 dels elements que componen la coberta -menys el male\u00eft codi de barres!!!-, les solapes, etc., l’equilibri \u00e9s sorprenent, agosarat i al mateix temps atractiu per a la vista. Valgui, doncs, aquest petit homenatge al Miquel Puig i, per extensi\u00f3, als centenars de professionals del m\u00f3n del llibre que fan possible el seu gaudi.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nPuig, crec, va obrir una porta a l’esperan\u00e7a de dignificar, com correspon, la literatura juvenil m\u00e9s enll\u00e0 dels lluentons, de les fotografies distorsionades d’amants o joves incompresos o dels colors identificatius de les edats de les lectures. I a la seva estela van anar apareixent altres professionals que es van atrevir a trencar una llan\u00e7a en favor de la intel\u00b7lig\u00e8ncia i l’educaci\u00f3 visual dels joves lectors. I com a mostra dos botons recents. <\/div>\n
\n
\n
\nA l’esquerra teniu la primera obra de Miquel Duran, autor del que ja en vam parlar en l’anterior entrada<\/a> del 2n 2a en aquest blog. <\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nL’atreviment del dissenyador per una coberta diferent, pel tractament del t\u00edtol del llibre transgredint les normes de les maj\u00fascules o l’\u00fas del blanc de forma tan accentuada, \u00e9s una situaci\u00f3 innovadora que tamb\u00e9 expressa all\u00f2 que trobarem en el seu interior. <\/div>\n

<\/p>\n

\nAquesta tend\u00e8ncia tamb\u00e9 ha afectat a la literatura d’adults, tot i que col\u00b7leccions com la mitificada i enyorada La cua de palla<\/a> ja va posar la primera pedra l’any 1963. Fixem-nos, a la dreta, en el darrer t\u00edtol d’en Jordi Cervera<\/a> publicat per Bromera<\/a>, obra de Carles Barrios, on se’ns mostra com a voltes el m\u00e9s senzill tamb\u00e9 acaba sent el m\u00e9s efectiu. <\/div>\n
\nNo us venen les ganes d’obrir el llibre? De comen\u00e7ar a descobrir qu\u00e8 ha portat a apostar per un t\u00edtol tan suggerent? Quina m\u00fasica fan els camaleons? Doncs a mi aquest afany de respostes m’ho provoca aquesta coberta…, ho sento…, m’emborratxa el disseny. <\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Versi\u00f3 americana<\/a> <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nPer\u00f2 tot plegat a qu\u00e8 es deu?, us preguntareu alguns. Si l’Alba i el D\u00eddac eren inquilins que ens proposaven sempre fer passejades per la literatura juvenil? <\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Versi\u00f3 catalana d’Editorial Everest<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nDoncs que la coberta, ni m\u00e9s ni menys, va ser la culpable que lleg\u00eds el darrer llibre de Lois Lowry<\/a>. I deler\u00f3s de con\u00e8ixer de quin mal havia de morir, per qu\u00e8 em cridava tant l’atenci\u00f3 la imatge i disseny de la coberta, he fet una recerca d’aquesta novel\u00b7la que en angl\u00e8s seria, certament, El donador<\/i>, traduida com a El Dador de records<\/a><\/i> en la primera edici\u00f3 d’Everest\/Cad\u00ed (1996) i L’home dels records<\/a><\/i> en l’edici\u00f3 de 2014 de Cru\u00eflla. <\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Versi\u00f3 catalan d’Editorial Cru\u00eflla <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Autoretrat. Leonardo da Vinci<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n
\nFixem-nos en la coberta de les tres edicions esmentades. Totes elles coincideixen en la fotografia d’aquest home gran, m\u00e9s propi d’un retrat de Leonardo de Vinci, amb una clara voluntat d’expressar la saviesa que atresorava el m\u00e9s gran representant del Renaixement. Fixem-nos com el disseny ens convida a pouar en el nostre subconscient fins a suggerir-nos una imatge que moltes vegades hem vist, que forma part del nostre imaginari col\u00b7lectiu. Fixem-nos com, fins i tot, les ombres de la fotografia s\u00f3n gaireb\u00e9 iguals a les de l’autoretrat del savi itali\u00e0. I tot plegat per qu\u00e8? Doncs per transmetre’ns el contingut del llibre a partir de la coberta. Fixem-nos que les tres edicions han utilitizat, doncs, la mateixa fotografia, i la primera edici\u00f3 en catal\u00e0 fins i tot va copiar de l’anglesa, fil per randa, la imatge d’un bosc al capvespre il\u00b7luminat pel sol! Per\u00f2 alg\u00fa -Neue- ha considerat que havia de fer una nova volta de rosca i a la darrera edici\u00f3 de Cru\u00eflla hi s\u00f3n eliminats, per sort, els elements sobrers i ens potencien la mirada, les ombres, els blancs i negres de la fotografia del vell Dador. Tot i aix\u00f2 crec que la tipografia d’aquesta darrera versi\u00f3 no s’adiu a la perfecci\u00f3 amb la sobrietat de la imatge. Per\u00f2, com sol passar, els temes del disseny s\u00f3n tan personals…<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nI per qu\u00e8 pujar als altars L’home dels records<\/i> malgrat haver estat escrita l’any 1994 i publicada en catal\u00e0 el 1996? Doncs perqu\u00e8 potser aix\u00ed es fa just\u00edcia a una obra que va passar sense pena ni gl\u00f2ria per les nostres prestatgeries pel que fa a la versi\u00f3 catalana i que, esperem, aquesta vegada s\u00ed puguem llegir els tres volums restants de la tetralogia que s’inicia amb aquest t\u00edtol, com aix\u00ed va succeir en la versi\u00f3 castellana. <\/div>\n
\nL’home dels records<\/i> -Newbery Medal a USA el 1994- inicia la tetralogia coneguda com The quartet<\/a><\/i>, formada per The Giver (o L’home dels records), Gathering Blue, Messenger i Son. La hist\u00f2ria que ens proposa Lowry ens situa en un futur no molt lluny\u00e0, en el que el m\u00f3n s’ha a\u00efllat creant una societat inpoluta, sense esquerdes, on no hi ha espai pels sentiments. Aquesta voluntat d’ordre, de racionalitat, porta a crear un personatge \u00fanic: el Dador, persona que recull tots aquells records que poden fer malb\u00e9 la pau i fer aflorar la disc\u00f2rdia a partir del record, del patiment o el temor. Tot, per\u00f2, comen\u00e7a a tor\u00e7ar-se quan el Dador escull el jove Jon\u00e0s perqu\u00e8 esdevingui el proper tresorer dels records. I \u00e9s que el que ning\u00fa pensa \u00e9s que els records tamb\u00e9 provoquen dolor i que no tothom est\u00e0 disposat a suportar-ho, a ser mesell en una societat tan profil\u00e0ctica. <\/div>\n
\n<\/a>Lowry ens ofereix una mirada diferent de les que darrerament ens proposen sagues semblants. La rebeldia no es mostra en les accions trepidants d’uns protagonistes rebels, sin\u00f3 que immergeix el lector a poc a poc, amb guant de seda, deixant-lo entreveure la brutalitat de la societat que ens dibuixa. \u00c9s com la imatge id\u00edlica de l’harem del maharaja de Kapurtala, on belles ninfes ens entelen la ra\u00f3, per\u00f2 que a poc a poc es va desentrellant la brutalitat del sistema sobre els que es suporta tant luxe. <\/div>\n
\nL’home dels records<\/i> ens recorda, aix\u00ed mateix, que hi va haver un temps que la literatura no necess\u00e0riament havia d’anar a la velocitat de la llum. I \u00e9s que les imatges poden ser, si les seves pinzellades han estat col\u00b7locades amb exactitud, tan ebocadores com l’acci\u00f3 m\u00e9s trepidant. <\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qui no ha comprat mai un llibre per la seva coberta? Com deia aquell, qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra. I \u00e9s que des d’uns anys en\u00e7\u00e0 algunes editorials han fet un aut\u00e8ntic reciclatge -o estan en proc\u00e9s- per fer els llibres cada vegada m\u00e9s atractius, m\u00e9s llaminers,<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":1599,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[47,40],"class_list":["post-590","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-novella","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/images.jpg?fit=232%2C77&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9w","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/590","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=590"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/590\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1606,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/590\/revisions\/1606"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1599"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}