{"id":5849,"date":"2021-10-22T11:54:14","date_gmt":"2021-10-22T11:54:14","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5849"},"modified":"2021-10-25T06:10:41","modified_gmt":"2021-10-25T06:10:41","slug":"sexe-quin-sexe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5849","title":{"rendered":"Sexe? Quin sexe?"},"content":{"rendered":"

Alguns, els m\u00e9s vells, de ben segur que haureu associat el t\u00edtol Sexe? Quin sexe?<\/em> d’aquest article amb el disc de la banda Supertramp Crisis? What crisis?<\/a><\/em> i \u00e9s per aix\u00f2 que, si em permeteu, us demanaria que escolt\u00e9ssiu aquest magn\u00edfic disc a mesura que els vostres ulls naveguen per les lletres d’aquest text.<\/p>\n

Com tantes coses tot comen\u00e7a amb una pregunta: la LIJ ha estat capa\u00e7 de respondre a l’inter\u00e8s dels joves lectors pel que fa als seus interessos sobre el sexe? Doncs b\u00e9, si mirem l’oferta del moment s\u00f3n molts els llibres en el que el m\u00f3n queer\u00a0<\/em><\/a>hi \u00e9s present, fins i tot a voltes hom pensa que en exc\u00e9s, ja que el tema ha acabat matant la trama. Per\u00f2, quan entres m\u00e9s al detall no sembla que afrontin a fons el tema de les relacions sexuals, quedant-se habitualment en un pla molt pudor\u00f3s -cosa que no sempre passa com podeu llegir en la magn\u00edfica entrada que Pep Molist<\/a> va fer en aquest mateix blog.<\/p>\n

I hist\u00f2ricament? Com s’ha reflectit aquesta entrada a les relacions sexuals en les lectures juvenils? Doncs mirem-ho amb tres exemples: El comte de Montecristo<\/em>, d’Alexandre Dumas, Mecanoscrit del segon origen<\/em>, de Manuel de Pedrolo, i\u00a0El diari vermell de la Carlota<\/em>, de Gemma Lienas. Dels tres se n’ha fet una recerca en el text del moment \u00e0lgid la relaci\u00f3 dels protagonistes obviant, en som conscients, que el sexe i relacions sexuals no \u00e9s el mateix per\u00f2 que aix\u00ed ho fem servir perqu\u00e8 ens serveix de referent. Tamb\u00e9 som conscients que l’obra de Dumas no va ser escrita per a p\u00fablic adolescent -l’adolesc\u00e8ncia encara no existia com a tal al segle XIX- per\u00f2 que posteriorment ha estat col\u00b7locada un m\u00faltiples col\u00b7leccions de joves lectors. La nostra ve\u00efna del pis del costat, l’Ana D\u00edaz-Plaja, va batejar aquest proc\u00e9s com a literatura “manellevada”. I, tot i que amb m\u00e9s dubtes, alg\u00fa podria dir el mateix de l’obra de Pedrolo. Per\u00f2 anem al gra!<\/span><\/p>\n

En la magn\u00edfica traducci\u00f3 de Jes\u00fas Moncada de\u00a0El comte de Montecristo <\/em>(La Magrana, 2002. P. 701), una de les relacions amoroses que tenen m\u00e9s transcend\u00e8ncia en l’obra \u00e9s la que mantenen el jove Maximilien Morrel, fill d’un gran defensor d’Edmond Dant\u00e8s, i la jove Valentine de Villefort, filla del jutge que condemn\u00e0 injustament a Dant\u00e8s a la pres\u00f3. En un moment de l’obra Maximilien i Valentine es troben d’amagat al fons del pati de la casa d’ella:<\/p>\n

-Tanmateix digui-m’ho.<\/em>\"\"
\nValentine s’havia <\/em>acostat al reixat, o m\u00e9s aviat hi havia acostat els llavis, i les seves paraules arribaven amb el seu al\u00e8 perfumat als llavis de Morrel, que collava la boca a l’altra banda de la tanca inexorable i freda.<\/em>
\n-A reveure -digu\u00e9 Valentine, separant-se amb recan\u00e7a d’aquella felicitat-, a reveure.<\/em>
\n-\u00bfRebr\u00e9 una carta seva?<\/em>
\n–S\u00ed<\/em>.
\n-Gr\u00e0cies, dona estimada, a reveure.<\/em>
\nVa sonar un pet\u00f3 innocent i perdut, i Valentine va fugir sota els til\u00b7lers.<\/em><\/p>\n

Est\u00e0 bastant clar que si la humanitat s’hagu\u00e9s extingit fa temps si hagu\u00e9s adoptat aquests costums en les seves relacions sexuals. I \u00e9s que aquest amor, gaireb\u00e9 trobadoresc, del “llir entre cards”, esdev\u00e9 c\u00f2mic amb ulls del segle XXI.<\/p>\n

Per\u00f2 no desespereu. En entrar al segle XX Manuel de Pedrolo fa un pas m\u00e9s enll\u00e0 i a Mecanoscrit del segon origen<\/em> (Ed62, 1974. P. 115) ens conta com l’Alba i el D\u00eddac, els nostres Adam i Eva, engendren el segon origen:<\/p>\n

\"\"I aquella nit, entre dues mantes que havien anat a cercar al remolcador i que van estendre a l’indret m\u00e9s reculat de la caleta, contra les roques, en D\u00eddac va atansar la boca a l’orella de la noia i mormol\u00e0:<\/em>
\n-Alba, no et sembla que s\u00f3c un home?<\/em>
\nElla va obrir els ulls que havia aclucat, rebutj\u00e0 la manta que la cobria i xiuxiuej\u00e0 al seu torn:<\/em>
\n-S\u00ed, D\u00eddac.<\/em>
\nVa abra\u00e7ar-lo al moment que s’incorporava i s’esmuny\u00ed sota seu, mirant-lo amb la cara il\u00b7luminada per la cel\u00edstia; ell tamb\u00e9 la mirava, i va dir:<\/em>
\n-T’estimo, Alba…<\/em>
\nElla li va engrapar una m\u00e0 i la hi prem\u00e9 fort mentre els ulls se li enlloraven. I llavors s’al\u00e7\u00e0 cap a ell perqu\u00e8 la penetr\u00e9s.<\/em>
\nEn acabar, van haver de c\u00f3rrer, perseguits per la marea que ja els mullava els peus.<\/em><\/p>\n

Tot i que hi ha un salt evident -a tenir en compte que Dumas va escriure la seva obra el 1845 i Pedrolo el 1974- encara es mant\u00e9 un cert secretisme sobre en qu\u00e8 consisteix l’acte en s\u00ed. Fixem-nos com, fins i tot, sabent-se supervivents gaireb\u00e9 \u00fanics al m\u00f3n, en D\u00eddac i l’Alba se situen en “l’indret m\u00e9s reculat de la caleta”, i tot l’acte sexual dura tan sols un punt i a part, un buit de text durant el qual la imaginaci\u00f3 d’un jove adolescent inexpert pot volar cap a universos fant\u00e0stics.<\/p>\n

Per\u00f2 el 2004, el que ni Dumas ni Pedrolo es van atrevir a posar per escrit, Gemma Lienas ens ho deixa anar en el seu El diari vermell de la Carlota<\/em> (Emp\u00faries, 2004. P 110). L’escena es desenvolupa en el moment de la primera penetraci\u00f3 i p\u00e8rdua de la virginitat dels dos protagonistes: la Carlota -protagonista d’altres diaris<\/em> de la mateixa autora- i en Flanagan -protagonista de la s\u00e8rie que porta el seu nom i escrita per l’Andreu Mart\u00edn i en Jaume Ribera on destaca especialment No demanis llobarro fora de temporada<\/em> (1987). Mirem qu\u00e8 ens diuen…<\/p>\n

\"\"-Ui!<\/em>
\nSense voler, en Flanagan m’havia tornat a fer mal. Gaireb\u00e9 sense adonar-me’n, li vaig agafar el penis i el vaig guiar.<\/em>
\nLa meva sorpresa va ser maj\u00fascula quan vaig adonar-me que el seu penis entrava a la meva vagina. L’havia posat en la bona direcci\u00f3 i no va costar gens tenir-lo a dins. Va ser una experi\u00e8ncia molt menys impressionant del que m’esperava. No vaig notar gaireb\u00e9 res. Ni dolor ni plaer. Amb prou feines notava que tenia una cosa a dins que es bellugava.<\/em>
\nTenir en Flanagan empresonat dins del meu cos, embolcallar-li el sexe amb el meu, era bonic per\u00f2 no em feia saltar de plaer. En canvi, si en Flanagan m’hagu\u00e9s acariciat el cl\u00edtoris, crec que potser haur\u00edem pogut encendre de nou tots els volts.<\/em><\/p>\n

B\u00e9, el salt \u00e9s important, els tempo entre els inicis i els finals, en aquesta darrer cas, s’allarguen durant quatre p\u00e0gines -de la 107 a la 110. Per suposat que molt m\u00e9s que un pet\u00f3 robat o un punt i a part. Adonem-nos, doncs, de l’evoluci\u00f3 que ha fet la literatura juvenil al llarg de les darreres d\u00e8cades; com les experi\u00e8ncies, per \u00edntimes que siguin, han trencat barreres i de forma expl\u00edcita esdevenen fins i tot un manual de primeres pr\u00e0ctiques per a adolescents.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal dir, per\u00f2, que no tothom hi est\u00e0 d’acord i el diari de la Carlota ha estat l’\u00fanica queixa que he rebut per part de pares sobre l’adequaci\u00f3 de la seva lectura en clubs per a adolescents que he dinamitzat. I \u00e9s que no cal dir que aix\u00ed com la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere –M<\/em>, de Lolita Bosch-, el su\u00efcidi –Els ad\u00e9us del Jaguar<\/em>, de Joanjo Garcia- o les fam\u00edlies desestructurades –La meva germana viu sobre la llar de foc<\/em>, d’Anabel Pitcher-, a tall d’exemple, sovintegen en la tem\u00e0tica adolescent i una vegada i una altra se’ns mostren en les lectures per a joves, les relacions sexuals m\u00e9s o menys expl\u00edcites continuen sent terreny vedat.<\/p>\n

De motius en podr\u00edem esgrimir for\u00e7a. A tall de mostra dir que: no se n’edita ja que qui est\u00e0 al capdavant de molts dels segells editorials s\u00f3n persones adultes, amb el salt generacional que suposa amb els seus lectors i els interessos i expectatives; que molts dels segells editorials per a joves lectors estan sota la cust\u00f2dia d’ordes religioses, amb el que aix\u00f2 suposa pel que fa a la mirada sobre el sexe i les relacions sexuals; o que no seran seleccionats com a lectures escolars ja que els qui els han de triar -els professors- creuen que la selecci\u00f3 d’aquestes lectures els portaran problemes amb pares dels alumnes.<\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, malgrat el salt que s’ha fet encara queda cam\u00ed per rec\u00f3rrer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alguns, els m\u00e9s vells, de ben segur que haureu associat el t\u00edtol Sexe? Quin sexe? d’aquest article amb el disc de la banda Supertramp Crisis? What crisis? i \u00e9s per aix\u00f2 que, si em permeteu, us demanaria que escolt\u00e9ssiu aquest magn\u00edfic disc a mesura que els vostres ulls naveguen per<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":5864,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[616],"class_list":["post-5849","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-sexe"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/Supertramp-Crisis-What-Crisis.jpg?fit=500%2C496&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1wl","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5849","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5849"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5849\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5869,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5849\/revisions\/5869"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/5864"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5849"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5849"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5849"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}