{"id":584,"date":"2015-03-09T21:52:00","date_gmt":"2015-03-09T21:52:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=584"},"modified":"2017-08-31T09:29:57","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:57","slug":"preferiria-no-fer-aquest-article-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=584","title":{"rendered":"Preferiria no fer aquest article"},"content":{"rendered":"
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nPreferiria
\nno fer-ho,<\/i> diria jo, si em pos\u00e9s en la pell de Bartleby, l\u2019escrivent. <\/a><\/p>\n<\/div>\n
\nDeixeu-me
\nen pau!<\/i>, dispararia jo, si em pos\u00e9s en l\u2019\u00e0nima del senyor Sommer i arrencaria a
\nc\u00f3rrer per atrapar el conductor del m\u00f3n i obligar-lo a aturar el motor per
\npoder-ne baixar. <\/p>\n<\/div>\n
\nPer\u00f2, jo s\u00f3c Pippi Langstrump i el meu tarann\u00e0 \u00e9s de
\nnena alegre, rebel i aventurera, que troba en aquest i en d\u2019altres mons, molts ingredients
\nsuggeridors i captivadors. Tinc la sort, per exemple, que em fascinin personatges
\nliteraris de tot tipus i de tots colors, tamb\u00e9 els grisos com en Bartleby i els
\nborrosos com en Sommer, encara que a voltes em torbin i m\u2019incomodin. I \u00e9s per aquest
\ni altres motius que insisteixo a seguir escrivint articles com aquest, a c\u00f3rrer
\npel m\u00f3n sense atrapar res i a trobar-me i compartir exemplars literaris on
\nhabiten personatges com ells dos.<\/p>\n<\/div>\n
\n
\n<\/a><\/div>\n

MELVILLE, Herman. Bartleby, el escribiente. <\/i>Trad. Arturo Ag\u00fcero. Il\u00b7lustr. St\u00e9phane
\nPoulin. Madrid: Alianza, 2014<\/p>\n<\/div>\n

\n
\nPreferiria
\nno fer-ho<\/i>… \u00e9s la frase que diu Bartleby,
\nl\u2019escrivent<\/i> sempre que li demanen quelcom o li encarreguen una feina, i \u00e9s
\nla frase que ens acompanyar\u00e0 insistentment als lectors, i a tots els
\npersonatges del seu entorn, quan tanquem el llibre.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nBartleby, l\u2019escrivent<\/i> \u00e9s un conte llarg de
\nHerman Melville<\/a> (Nova York 1819-1891), que fa pocs dies s\u2019ha publicat en una
\nedici\u00f3 il\u00b7lustrada i de gran format. La for\u00e7a de la seva coberta m\u2019ha portat a
\nelaborar aquest article. La hist\u00f2ria \u00e9s narrada per un advocat que contracta a
\nBartleby com a escrivent  Els seus inicis
\nseran bons, per\u00f2 aviat l\u2019advocat i el lector entrellucaran en ell una estranya
\nactitud que el porta a negar-se a tot el que se li encomana. El seu autor \u00e9s
\nconegut especialment per un cl\u00e0ssic, Moby Dick<\/a><\/i> (Trad. Miquel Desclot. Edicions 62, 2007), novel\u00b7la magna i alhora un
\ntractat de l\u2019art del baleneig.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDeixeu-me
\nen pau!<\/i> \u00e9s una de les poques expressions que surt de la boca del senyor Sommer,
\nmentre s\u2019apressa d\u2019una banda a l\u2019altra del paisatge, i \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 que ens
\nacompanyar\u00e0 insistentment als lectors i al narrador de la hist\u00f2ria quan tanquem
\nel llibre i seguim veient la seva figura a l\u2019horitz\u00f3, malgrat no ser-hi.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nDes que vaig con\u00e8ixer Bartleby, a trav\u00e9s de la veu
\nde l\u2019actor Josep Maria Pou, sempre l\u2019he imaginat de bracet amb Sommer, un dels personatges
\nd\u2019un dels meus llibres de cap\u00e7alera, Hist\u00f2ria
\ndel senyor Sommer<\/i>, de Patrick S\u00fcskind<\/a> (Ambach, Alemanya, 1949) -conegut
\nespecialment per la novel\u00b7la El<\/i> perfum<\/i> (Labutxaca, 2007)-. Aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 narrada per un
\nnoi que es troba a la frontera entre la infantesa i la joventut. En primera
\npersona ens explica moments i preocupacions claus de la seva vida, en els quals
\nsempre hi acaba apareixent la figura del senyor Sommer, com a element del
\npaisatge i com a generador constant de dubtes i preguntes.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nS\u00dcSKIND, Patrick. La hist\u00f2ria del senyor Sommer. <\/i>Trad. N\u00faria Mirabet. Il\u00b7lustr.
\nJean-Jacques Semp\u00e9. Barcelona: Estrella Polar, 2011<\/p>\n

<\/p>\n

\nPotser aquesta connexi\u00f3 liter\u00e0ria<\/a> \u2013tema del qual
\nparlava, fa uns mesos, la fam\u00edlia n\u00f2rdica del pis del costat- entre els
\npersonatges de dos llibres d\u2019autors diferents, llunyans en el temps i l\u2019espai
\nde creaci\u00f3, nom\u00e9s la veig jo, per\u00f2 vet aqu\u00ed que hi ha semblances ben palpables,
\ni alguna difer\u00e8ncia, que passo a detallar:<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n      –  L\u2019actitud que prenen Bartleby i Sommer davant la vida \u00e9s
\nsemblant, encara que ho apliquen en formats contraris: el primer fuig tot
\nrefugiant-se en les seves negatives, la seva passivitat i les seves mis\u00e8ries;
\nel segon fuig constantment, caminant a tort i a dret d\u2019una banda a l\u2019altra.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n     – Ambdues obres tenen un narrador que explica el fer i
\ndesfer de Bartleby i de Sommer, per\u00f2 que tamb\u00e9 ens parla d\u2019ell mateix,
\nesdevenint tamb\u00e9 actor principal. L\u2019actitud dels protagonistes impacta d\u2019una
\nmanera tan intensa en l\u2019\u00e0nima del narrador que l\u2019incomoden, que li remouen les
\nreflexions i les entranyes i l\u2019obliguen a canviar la seva pr\u00f2pia manera de ser.\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–    El lector sent una empatia total amb el narrador. Aquesta
\nprovoca que els narradors li facin confid\u00e8ncies \u00edntimes.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n–       Ambdues obres, per la seva brevetat i per l\u2019estil amb que
\nestan escrites, conviden a llegir-les i gaudir-les en veu alta. Jo he tingut el
\nplaer de sentir-les en la veu de grans actors. Bartleby, l\u2019escrivent<\/i> interpretada, davant d\u2019un faristol, per
\nl\u2019indescriptible Josep Maria Pou. I la
\nhist\u00f2ria del senyor Sommer<\/i> per l\u2019actor mallorqu\u00ed Pep Tosar, en tres
\nocasions al llarg d\u2019un per\u00edode extens de temps. Tosar ha acabat amollant-se
\ntant al narrador que semblen fets l\u2019un per l\u2019altre, amb una posada en escena
\nsimple i austera, per\u00f2 plena de registres i matisos rics i diversos. Estigueu al
\ncas perqu\u00e8 sovint la torna a interpretar.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–         
\nBartleby no \u00e9s una lectura per a infants. Sommer pot
\narribar a ser-ho, pel seu ampli ventall de registres.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–  Ambdues novel\u00b7les s\u00f3n generadores d\u2019interpretacions i
\nopinions diverses i, per tant, menja exquisida i potencial per a debats en
\nclubs de lectura.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n     –         
\nLes versions il\u00b7lustrades de cada obra s\u00f3n antag\u00f2niques.
\nL\u2019edici\u00f3 que ha publicat Alianza de Bartleby,
\nl\u2019escrivent<\/i>, destaca pel gran format, pel realisme un p\u00e8l caricaturesc dels
\npersonatges, pels espais que embolcallen la hist\u00f2ria i per la vitalitat dels
\ncolors utilitzats, encara que \u00e9s criticable la desajustada sincronitzaci\u00f3 entre
\ntext i il\u00b7lustraci\u00f3. Del seu autor, St\u00e9phane Poulin<\/a> (Montreal, 1961) va arribar
\nno fa massa temps un c\u00f2mic remarcable: En el pa\u00eds de la memoria blanca <\/i><\/a>de Carl Norac (Ed. Barbara Fiore, 2011). De Bartleby, l\u2019escrivent<\/a><\/i>, Nordica
\n\u2013editorial especialitzada en il\u00b7lustrar grans cl\u00e0ssics i en tenir cura del
\ndetall- ja ens va oferir, el 2008, una edici\u00f3 amb dibuixos de Javier Zabala.<\/a>
\nUna il\u00b7lustraci\u00f3 m\u00e9s sint\u00e8tica, on l\u2019artista s\u2019esmer\u00e7ava en descriure la grisor
\ni sordidesa del personatge.<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/a>El senyor Sommer ja va n\u00e9ixer en
\npetit i delicat format, com a versi\u00f3 il\u00b7lustrada, i no n\u2019existeix cap m\u00e9s visi\u00f3
\nque la que Semp\u00e9<\/a> li va donar. Semp\u00e9 \u00e9s sempre igual de meravell\u00f3s en qualsevol
\nfinestra on el puguem entrellucar. Les seves figures, gaireb\u00e9 en miniatura, s\u00f3n
\nsubtils i delicades en el tra\u00e7 i en la comunicaci\u00f3. Fan arribar la realitat amb
\nel to que demana cada fragment, a cada moment: sigui la ironia, la tendresa, o
\nel drama. La seva obra \u00e9s d\u2019una enorme efectivitat comunicativa. En el cas de
\nSommer, apropa el personatge encara m\u00e9s del que el text ja el fa arribar. <\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\nTopar-me amb una nova interpretaci\u00f3 de
\nl\u2019extravagant Bartleby, m\u2019ha portat a recuperar el vell i fugisser senyor
\nSommer i a fer-vos part\u00edcips de dues obres que viatgen de bracet pels meus
\ndominis i que m\u2019\u00e9s impossible separar en prestatges o estances diferents.<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Preferiria no fer-ho, diria jo, si em pos\u00e9s en la pell de Bartleby, l\u2019escrivent. Deixeu-me en pau!, dispararia jo, si em pos\u00e9s en l\u2019\u00e0nima del senyor Sommer i arrencaria a c\u00f3rrer per atrapar el conductor del m\u00f3n i obligar-lo a aturar el motor per poder-ne baixar. Per\u00f2, jo s\u00f3c Pippi Langstrump<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1565,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[67],"class_list":["post-584","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-narrativa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/alinaza.jpg?fit=1181%2C868&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9q","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=584"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/584\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2559,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/584\/revisions\/2559"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1565"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}