Des d\u2019aquest punt de vista, estic segura que molts dels companys bibliotecaris us oferiran una bona selecci\u00f3 de novetats sobre el tema, o us remetran a bibliografies actualitzades de refer\u00e8ncia. Jo simplement us vull oferir una petita reflexi\u00f3 purament liter\u00e0ria. M\u2019adre\u00e7ar\u00e9 a un t\u00edtol cl\u00e0ssic: Les aventures de<\/em> Huckleberry Finn, <\/em>de Mark Twain (1884). Us proposo repassar algunes parts del llibre en qu\u00e8, en un cas molt especial\u00a0 de transvestisme, Huck, el pinxo gamberro <\/em>que coneixem,\u00a0 canvia el g\u00e8nere mascul\u00ed pel femen\u00ed.<\/p>\n Huckleberry Finn \u00e9s una nena<\/strong><\/p>\n El cap\u00edtol seg\u00fcent, l\u201911, \u00a0est\u00e0 dedicat a explicar l\u2019escena que s\u2019esdev\u00e9 quan la dona li obre la porta. Huck li diu que el seu nom \u00e9s Sarah Williams. Refusa el menjar que la dona li ofereix, per\u00f2 tamb\u00e9 refusa el descans, perqu\u00e8 aix\u00f2 suposaria treure\u2019s el barret, que tan b\u00e9 dissimulava la seva cara de noi pinxo. La dona li explica a Huck tot el que ell volia saber: quina idea hi ha pels encontorns sobre la seva hipot\u00e8tica mort i la culpabilitat del negre Jim. Vet aqu\u00ed que Huck s\u2019atabala amb el relat i decideix dissimular el seu nerviosisme\u00a0 fent alguna cosa amb les mans. Agafa una agulla i mira d\u2019enfilar-la. Una mica suspica\u00e7,\u00a0 la dona li torna a preguntar el seu nom, i Huck respon que \u00e9s Mary, tot oblidant que abans li havia dit Sara. M\u00e9s sospites de la dona. Simult\u00e0niament, la senyora veu que han sortit rates del celler i \u00a0vol matar-les. Armada amb un pal, o d\u2019un punx\u00f3, li demana a Huck ajuda, tot llen\u00e7ant-li un estri perqu\u00e8 l\u2019agafi. Per recollir-lo, el noi ajunta les cames. La dona somriu: l\u2019ha pillat <\/em>definitivament: Mary, o Sara \u00e9s un noi. I li diu els errors que ha com\u00e8s i la manera de superar-los si vol semblar una noia de veritat.<\/p>\n Cal observar que aquest cap\u00edtol t\u00e9 un cert aire de conte tradicional. Hi podem trobar uns quants elements. El primer, l\u2019heroi que cerca recer i troba la casa il\u00b7luminada.\u00a0 El segon, la dona bona i s\u00e0via que fa el paper de donant, o d\u2019informant. En tercer lloc, \u00a0el descobriment del fals heroi, o de l\u2019 impostor, per simp\u00e0tic que aquest sigui aqu\u00ed. I per acabar, \u00a0les proves a qu\u00e8 \u00e9s sotm\u00e8s l\u2019heroi, que formen el n\u00famero recorrent de 3. Mark Twain fa una crida als contes que tots hem llegit de petits per bastir una hist\u00f2ria que, tot i que no t\u00e9 res que veure amb l\u2019imaginari de fades i herois, ens pica un cop m\u00e9s\u00a0 l\u2019ullet a la tradici\u00f3 liter\u00e0ria amb humor i destresa.<\/p>\n El transvestisme literari<\/strong><\/p>\n Aix\u00ed passa tamb\u00e9 als cl\u00e0ssics d\u2019autor, siguin o no juvenils. Hi ha casos de canvi de g\u00e8nere en personatges de la mitologia o de la literatura\u00a0 grecollatina,\u00a0 que estableixen paradigmes per a la literatura posterior.\u00a0 Per exemple, hi ha transvestiment a moltes obres de Shakespeare, com ara \u00a0a El<\/em> Mercader de Ven\u00e8cia<\/em>, on la intel\u00b7ligent Porcia resol la situaci\u00f3 del seu estimat vestint-se de jutge i decantant el veredicte. Cal recordar que, \u00a0perqu\u00e8 l\u2019ambig\u00fcitat fos encara m\u00e9s gran, els actors de l\u2019\u00e8poca de Shakespeare eren homes vestits de dones… que es vestien d\u2019homes. Tamb\u00e9\u00a0 a moltes \u00a0novel\u00b7les del segle XVIII i del XIX trobem exemples interessants[4]<\/a>. Pels amants de les rareses, recomano l\u2019extraordin\u00e0ria novel\u00b7la Vida de Pedro Saputo <\/em>(1844), de l\u2019aragon\u00e8s Braulio Foz, on el seu protagonista viu unes quantes aventures disfressat de noia, a qui dona el nom de Geminita. Cal recordar tamb\u00e9, al segle XX, canvis de sexe del personatge principal a Orlando <\/em>(1928),<\/em> de V. Woolf o a Quim \u2013Quima <\/em>(1971) \u00a0,de M. Aur\u00e8lia Capmany.<\/p>\n Tamb\u00e9 el cinema de tots els temps ha emprat aquest recurs. Tots recordem els avatars de Mrs. Doubtfire <\/em>(Dir: C. Columbus, 1993),<\/em> on el pare divorciat es vesteix de respectable institutriu anglesa per poder estar a prop dels seus fills.<\/p>\n Sense ser exhaustius, veiem que el transvestiment literari respon a diversos motius:<\/p>\n Totes aquestes situacions reflecteixen aspectes de la realitat, o en mostren les contradiccions. La comicitat sobre el transvestisme, molt estesa, pot provocar rebuig en les comunitats trans<\/em>, on la ridiculitzaci\u00f3 de la seva opci\u00f3 vital of\u00e8n i estigmatitza. La utilitzaci\u00f3 del transvestisme com a \u00fanica alternativa a sobreviure (f\u00edsicament, per\u00f2 tamb\u00e9 intel\u00b7lectualment) pot convertir-se en la manifestaci\u00f3 flagrant de la desigualtat i la injust\u00edcia m\u00e9s pregona. El cas de les noies d\u2019Afganistan en seria un exemple sagnant. En altres casos, com fer tasques normalment atribu\u00efdes a un sexe i no a l\u2019altre, mostra la incongru\u00e8ncia hist\u00f2rica d\u2019aquestes divisions d\u2019activitats. I no dubtem en qu\u00e8 llibres de ficci\u00f3 han servit per denunciar aquests casos.<\/p>\n Per\u00f2 sobretot m\u2019interessa aqu\u00ed posar en relleu la for\u00e7a de la literatura quan juga amb estereotips capgirant-los, o mostra les contradiccions de l\u2019erotisme hum\u00e0, o juga amb la identitat sexual, o ens aboca a una reflexi\u00f3 sobre la nostra identitat gen\u00e8rica o sexual. No tot ha de ser den\u00fancia, o respostes a problemes socials concrets. Per a mi, la literatura trans<\/em> m\u00e9s valuosa \u00e9s la que, d\u2019una manera indirecta,\u00a0 ens obre interrogants sobre qui som com a g\u00e8nere, com a persones i com a habitants d\u2019un m\u00f3n complex i apassionant.<\/p>\n [1]<\/a> A. D\u00edaz-Plaja. \u201cClicando en Huckleberry Finn\u201d. A Antonio Mendoza (coord.) Leer hipertextos.<\/em> BarcelonaOctaedro2012, p. 182-195.<\/p>\n [2]<\/a> Stith-Thompson el classifica com a motiu K1321 (Vegeu \u201cTravestidos por humor y por amor en la novela corta barroca\u201d. https:\/\/journals.openedition.org\/criticon\/6799<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/normanrockwell_huckfinn4.jpg?resize=329%2C434\")
En el cap\u00edtol 10, Huck, vol assabentar-se de novetats referents a la seva fugida amb Jim i al seu hipot\u00e8tic assassinat. Jim li aconsella que, per tal de no ser reconegut, \u00a0ho faci vestit de nena. Entre els dos composen l\u2019abillament, que consisteix en un vestit d\u2019indiana i un barret que li tapa els cabells i nom\u00e9s li emmarca la cara. Segons ens diu, assaja tot el dia per acostumar els seus moviments a aquella vestimenta i al seu rol femen\u00ed. Un cop els creu assolits, camina fins a una poblaci\u00f3, i cap els afores del poble, descobreix una caseta. A trav\u00e9s de la finestra, hi veu una dona fent mitja il\u00b7luminada per una espelma. El cap\u00edtol acaba amb aquesta frase magn\u00edfica: \u201cVaig picar a la porta, tot decidint no oblidar-me que era una nena\u201d.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/images-1.jpg?resize=232%2C218\")
En algun altre moment he parlat que Mark Twain coneixia molt b\u00e9 la hist\u00f2ria de la literatura. Sota la frescor dels seus dos llibres \u201cjuvenils\u201d hi bateguen personatges, trames o refer\u00e8ncies que han format part del teixit literari universal[1]<\/a>. I l\u2019home vestit de dona o viceversa \u00e9s un arquetip literari. Ho \u00e9s en el folklore[2]<\/a>. Recordem la hist\u00f2ria de Mulan, la noia que es vesteix de noi per lluitar a la guerra. Un tema molt semblant al del bell\u00edssim roman\u00e7 \u201cLa doncella guerrera\u201d, en la qual una noia pren el rol d\u2019home perqu\u00e8 el seu pare nom\u00e9s t\u00e9 filles. S\u00f3n magn\u00edfics els versos en qu\u00e8 el capit\u00e0 no ent\u00e9n l\u2019atracci\u00f3 que est\u00e0 sentint per un altre home…que no \u00e9s un home. Molts contes tradicionals (no tant els meravellosos, sin\u00f3 els d\u2019enginy), presenten casos de dones vestides d\u2019homes que salven els seus atribolats pares, marits o amics[3]<\/a>.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/images.jpg?resize=240%2C210\")
<\/p>\n\n