{"id":569,"date":"2015-05-18T14:54:00","date_gmt":"2015-05-18T14:54:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=569"},"modified":"2017-08-31T09:29:56","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:56","slug":"les-petites-baules-de-la-cadena-o","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=569","title":{"rendered":"Les petites baules de la cadena o Cr\u00f2nica de la segona festa de Llibres al repl\u00e0"},"content":{"rendered":"
\nHem celebrat el nostre segon aniversari!!!<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDos anys de vida blogaire, i els inquilins d\u2019aquest immoble estem la mar de feli\u00e7os. Primer, perqu\u00e8 sabem que comptem amb la vostra fidelitat i la vostra complicitat de lectors i lectores encuriosits. I segon, perqu\u00e8 els sis ve\u00efns continuem tan engrescats i ben avinguts  com el primer dia, amb ganes de seguir endavant amb el projecte i esperan\u00e7ats amb tot el que ha d’arribar. Volem agrair a les editorials que ens donen suport a trav\u00e9s del bloc, aix\u00ed com a tots els que ens llegiu i deixeu comentaris en els posts. I especialment a tots i totes els que ens v\u00e0reu acompanyar el passat dissabte 16 de mar\u00e7 a la Biblioteca Francesca Bonnemaison (gr\u00e0cies tamb\u00e9 a la Raquel i al personal de la biblio que hi va col\u00b7laborar!) per celebrar amb nosaltres aquest segon aniversari.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n   Enguany la proposta era trobar-nos, esmorzar plegats, i presentar-vos set petites editorials, noves (la m\u00e9s \u201cvella\u201d es va crear el 2004 i la m\u00e9s \u201cjove\u201d just l\u2019abril passat), alternatives, independents i dedicades a la LIJ. La Biblioteca ens va cedir una sala enorme, lluminosa i ben condicionada, i tamb\u00e9 la sala d\u2019actes. En el primer espai vam crear dos ambients: en un, cada editorial va exposar el seu fons; en l\u2019altre, es van muntar tallers oberts a la participaci\u00f3 dels visitants. Durant les m\u00e9s de dues hores de trobada i interacci\u00f3 en aquest espai, Llibres al Repl\u00e0 va parlar amb els editors o representants de les editorials, aix\u00ed com amb els artistes que els acompanyaven. Aqu\u00ed us deixem la cr\u00f2nica de la jornada.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nQueixal Edicions<\/b> t\u00e9 la seu a Banyoles. La Karo Kunde, una de les seves creadores juntament amb en Jan Barcel\u00f3 i Ferran Dur\u00e0, ens explica el tret distintiu de Queixal<\/a>: la participaci\u00f3 directa i artesanal en totes les fases de producci\u00f3 d\u2019un llibre. Valoren l\u2019objecte llibre i en tenen control manual des del principi de la concepci\u00f3. S\u2019ho fan tot ells, vaja, fins i tot la tinta amb la qual imprimeixen. La Karo somnia, a la llarga, en fabricar ells mateixos el paper (ara n\u2019utilitzen un d\u2019ecol\u00f2gic, fet a m\u00e0, per\u00f2 no per ells). La Karo havia treballat en un museu del paper i confessa que \u00e9s la passa que els manca per acompletar el valor de la seva producci\u00f3, una barreja exquisida d\u2019\u00e0lbum il\u2022lustrat i llibre d\u2019artista. Del primer que van publicar, \u201cEl petit zoo\u201d (ressenya a Llibres al repl\u00e0<\/a>), en duen exemplars i serigrafies per vendre. Sobre la taula, trobem tamb\u00e9 mostres de llibres autoeditats, de petit format i de caire experimental (alguns s\u00f3n ben b\u00e9 jocs), i la maqueta del que ser\u00e0 el seu segon \u00e0lbum, \u201cEl taxista sardina\u201d, que tracta el tema de la mort i que compte, com el primer, amb il\u2022lustracions de Jan Barcel\u00f3<\/a> a base d\u2019impressions a tinta.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nEn Jan, precisament, \u00e9s qui munta un dels tallers durant la festa. Utilitzant la t\u00e8cnica litogr\u00e0fica, per\u00f2 amb materials quotidians i senzills, en Jan explica als curiosos que decideixen experimentar al taller qu\u00e8 faran: convertiran primer una simple cartolina gruixuda en una planxa. Com? La forraran amb paper d\u2019alumini, i damunt d\u2019ella hi aplicaran tra\u00e7os, taques i colors amb materials que, o b\u00e9 repel\u00b7len l\u2019aigua, o b\u00e9 l\u2019atrauen (ceres, retoladors permanents…). Despr\u00e9s mullaran la planxa en Coca-cola, l\u2019entintaran i la passaran per un t\u00f2rcul, de manera que el dibuix quedar\u00e0 estampat sobre paper. Aquests papers, units pel marge, es convertiran en un llibre col\u00b7lectiu.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nMentre els talleristes treballen, parlem amb Laura Espot i Xavier Blanch, editors de Fil d\u2019Aram<\/b>, que va n\u00e9ixer a Barcelona l\u2019any 2008. Tots dos provenien del m\u00f3n de l\u2019edici\u00f3 i es van con\u00e8ixer ocupant c\u00e0rrecs de responsabilitat a l\u2019editorial La Galera. \u201cNo ens considerem una editorial petita\u201d, matisa en Xavier, \u201csin\u00f3 min\u00fascula. Ens sentim com aquell editor que un dia vam con\u00e8ixer en una fira internacional quan treball\u00e0vem a La Galera. L\u2019home duia una bossa de pl\u00e0stic a les mans i li vam preguntar si all\u00ed hi duia les novetats. Ell va aclarir que no, que a la bossa hi duia tot el fons de l\u2019editorial!\u201d. Fil d’aram<\/a> \u00e9s el material amb el qual es fan els cables de coure, que s\u00f3n conductors. \u201cCom nosaltres, el nostre objectiu: ser conductors o mediadors o intermediaris entre el llibre i el lector\u201d. Han publicat una desena de t\u00edtols, tots diferents: \u00e0lbum il\u00b7lustrat, col\u00b7lecci\u00f3 de rodolins, relats, poemaris i fins i tot un llibre de no ficci\u00f3. \u201cFem el que volem. No ens mana ning\u00fa, i aix\u00f2 \u00e9s llibertat. Com moltes de les petites editorials, tamb\u00e9 oferim serveis editorials i assessoraments. Ara traurem un llibre de cuina, i el nostre objectiu a la llarga \u00e9s deixar de ser min\u00fasculs i passar a ser petits\u201d.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Els acompanya en Danide<\/a>, il\u00b7lustrador que ha treballat amb Fil d\u2019Aram a \u201cEn Matadegolla\u201d, la hist\u00f2ria d\u2019un bandoler que va escriure la Teresa Duran. En Danide fa un taller de punts de llibre que atrau l\u2019atenci\u00f3 d\u2019un munt de visitants: sobre un cartr\u00f3 manipulat per l\u2019artista, els assistents deixen anar la seva imaginaci\u00f3 i transformen aquella mena de n\u00famero 1 en un munt de personatges.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a> <\/b><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Pipiripip<\/b> van n\u00e9ixer al Bages, a Manresa, i en vam parlar al bloc<\/a>. Ho van fer fa molt pocs dies, per Sant Jordi passat, concretament. Han editat un magazin, Pipiripip<\/a>, que preveu una periodicitat mensuals i que compte amb un munt de col\u00b7laboradors (alguns fixes, altres eventuals) \u201cque cobren, encara que sigui simb\u00f2licament, per la seva feina\u201d, destaquen l\u2019Isaac Bosch i l\u2019Anabel Sardans, els editors. El projecte va tirar endavant gr\u00e0cies a un Verkami i es mantindr\u00e0 a base de subscriptors. Ja en tenen un munt, per\u00f2 reconeixen que encara no s\u00f3n prous. Hi ha una versi\u00f3 digital del Pipiripip que em mostren en el seu port\u00e0til. \u201cNo \u00e9s una aplicaci\u00f3, encara no ens ho podem permetre. Hem tret suc d\u2019un pdf!\u201d. A la versi\u00f3 digital del magazin s\u2019expliquen contes, s\u2019escolta m\u00fasica, can\u00e7ons i sons, i fins i tot es pot fer ioga amb instruccions. El target a qui s\u2019adrecen s\u00f3n lectors de 0 a 10 anys. \u201cBusquem subvencions d\u2019institucions o biblioteques, i ara per ara estem molt contents amb l\u2019acceptaci\u00f3 que ha tingut el magazin per part de mitjans i p\u00fablic. Si no arribem als subscriptors necessaris per finan\u00e7ar el projecte, passarem a un pla B. Per\u00f2 el que tenim clar \u00e9s que lluitarem per tirar endavant el nostre somni\u201d.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/a>Yekibud Yekinabud<\/b> tenen un llibre al mercat (\u201cShen y la tienda de besos\u201d) i ara estan en preproducci\u00f3 del segon. Nascuts el 2013 i amb l\u2019objectiu d\u2019unir sin\u00e8rgies entre autors, il\u2022lustradors, dissenyadors, editors, conta-contes i m\u00e9s creatius, les obres que, una a l\u2019any, pret\u00e9n publicar l\u2019editorial s\u00f3n punts de trobada. \u201cConflu\u00e8ncies. Espais d\u2019encontre\u201d, diu en Ramiro, un dels dos socis fundadors que avui \u00e9s a la Bonnemaison. Tenen una web<\/a> i un bloc<\/a> i aquest darrer Sant Jordi van viure una experi\u00e8ncia gratificant per l\u2019esperit d\u2019aquesta editorial: durant dos dies, en un pis del carrer Gran de Gr\u00e0cia de Barcelona, es van reunir tots els col\u2022laboradors de Yekibud, es van con\u00e8ixer personalment i van compartir experi\u00e8ncies i tallers. Treballen, assessoren i fins i tot distribueixen llibres d\u2019altra gent. \u201cAix\u00ed \u00e9s com ens entenem: som col\u00b7laboradors, fem coses junts i intercanviem el que sabem, sigui de la disciplina que sigui\u201d. A en Ramiro l\u2019acompanya la Noem\u00ed Batllori<\/a>, la il\u00b7lustradora del que ser\u00e0 el segon \u00e0lbum de l\u2019editorial. Es dir\u00e0 \u201cEl animal m\u00e1s grande del mundo\u201d i el text ser\u00e0 de Pere Joan. La Noem\u00ed ens mostra originals i proves del llibre.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Bang<\/b> \u00e9s la veterana de les editorials que participen a la festa. Va n\u00e9ixer el 2004 i est\u00e0 especialitzada en c\u00f2mic. Dins de Bang<\/a>, l\u2019St\u00e9phane ens presenta els t\u00edtols que han aparegut fins ara a Mamut<\/b>, que \u00e9s la col\u00b7lecci\u00f3 de c\u00f2mic infantil i que va n\u00e9ixer el 2008. C\u00f2mic infantil? Sense paraules, \u00e9s clar, en les obres dirigides als m\u00e9s petits de casa (a partir de 3 anys). Mamut<\/a> publica llibres per a + de 6 i + de 9 anys, i ja tenen una cinquantena de t\u00edtols entre catal\u00e0, castell\u00e0 i franc\u00e8s. Els editors busquen autors amb qui els interessa treballar i els fan propostes, per\u00f2 tamb\u00e9 comencen a rebre ofertes d\u2019artistes que, assabentats de la l\u00ednia editorial, volen treballar amb ells. La veritat \u00e9s que tenen un molt bon planter d\u2019autors i t\u00edtols. Els fundadors van ser quatre amics, dos argentins, un catal\u00e0, i ell, l\u2019St\u00e9phane, que \u00e9s franc\u00e8s. \u201cNi tan sol en les obres de Mamut pensem que ens dirigim nom\u00e9s a nens. No. Ens dirigim a tothom, a grans i petits. \u00c9s la nostra manera d\u2019entendre les hist\u00f2ries\u201d. Aquesta afirmaci\u00f3 de principis la sentirem m\u00e9s tard, i feta per m\u00e9s d\u2019una persona, a la taula rodona que posar\u00e0 punt i final a la trobada.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a> <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nBang\/Mamut ha vingut acompanyada d\u2019en Pep Brocal<\/a>, autor d\u2019un parell dels seus llibres. En Pep prepara un taller, i de seguida que ho t\u00e9 muntat atrau molts visitants. S\u2019utilitzar\u00e0 un sistema d\u2019estampaci\u00f3 mitjan\u00e7ant tampons confeccionats per ell i tinta de dos colors. Formes geom\u00e8triques molt senzilles seran els signes que, combinats, generaran les composicions. I tot s\u2019estampar\u00e0 sobre un paper tallat de tal manera que, en plegar-lo, tindr\u00e0 forma de llibre desplegable. Pura m\u00e0gia.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/a>En Patric de San Pedro i la Marina Steen van crear Takatuka<\/b> el 2008. Es van con\u00e8ixer en la primera (i \u00fanica) setmana del llibre infantil i juvenil que es va organitzar l\u2019any 2007 al CCCB. Tots dos eren d\u2019arrel alemana, i per aix\u00f2 els primers t\u00edtols que van publicar foren obres tradu\u00efdes d\u2019aquella cultura. \u201cPerqu\u00e8 la coneix\u00edem i perqu\u00e8 era novetat aqu\u00ed descobrir coses fetes a fora\u201d. Ara, amb els anys, el 40% de les publicacions ja s\u00f3n de producci\u00f3 pr\u00f2pia, i treuen entre 10 i 12 t\u00edtols l\u2019any. Malauradament, la Marina va morir dos anys despr\u00e9s de crear Takatuka<\/a> i en Patric \u00e9s el responsable de la seva superviv\u00e8ncia. \u201cAqu\u00ed la tem\u00e0tica dels \u00e0lbums era m\u00e9s reiterativa, hi havia m\u00e9s temes comuns. De tota manera, no \u00e9s tan important el tema com la manera de tractar-lo, i en aix\u00f2 la l\u00ednia editorial de Takatuka no ha canviat gens. Sempre ens interessa el punt de vista social. Ara aviat publicarem \u201cPlaneta Willy\u201d, sobre la s\u00edndrome de down, i enguany hem tret \u201cPer qu\u00e8 la senyora M es va tornar tan malcarada\u201d. En Patric ens mostra l’\u00e0lbum<\/a>, p\u00e0gina a p\u00e0gina, sobre una vella (el tema de l\u2019ogre) que, de cop i volta, recorda que de nena era diferent. I un dia al parc, mirant les evolucions d\u2019una nena poruga com ho era ella de petita, recupera el seu jo solidari i tendre. Una preciositat d\u2019hist\u00f2ria, s\u00ed senyor.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Finalment coneixem en J\u00falio Aliau, il\u2022lustrador, que ve en representaci\u00f3 de l\u2019editorial Piscina. Un petit Oce\u00e0<\/b>. S\u00f3n de Tarragona, i van sorgir arrel d\u2019experi\u00e8ncies teatrals. \u201cS\u00ed, en aix\u00f2 som diferents de tothom: els nostres \u00e0lbums provenen d\u2019obres de teatre. \u00c9s un pas d\u2019un g\u00e8nere a un altre que, normalment, es fa en sentit contrari\u201d. En Julio no s\u2019atreveix a parlar massa de l\u2019editor de Piscina<\/a> ni de l\u2019autor de tots els t\u00edtols publicats i que s\u00f3n damunt de la seva taula. \u201cNo s\u00e9 fins a quin punt vol revelar certes coses\u201d, es justifica. Tot sona una mica a teatre, la veritat sigui dita. S\u00ed que em fa veure que l\u2019autor sempre es diu Joan, per\u00f2 sempre t\u00e9 un cognom diferent. \u201cFixa\u2019t que els cognoms tenen una relaci\u00f3\u201d. Cert: hi ha hist\u00f2ries de Joan Barrets, Joan Camises, Joan Cal\u00e7otets, Joan Mitjons… Un paio, sigui qui sigui, que nu del tot no va mai. En J\u00falio m\u2019informa que l\u2019il\u00b7lustrador de cada llibre \u00e9s qui dissenya la portada (marca de la casa); que no tenen local, i que treuen dues novetats l\u2019any. Aquest 2015 un dels seus \u00e0lbums ha rebut el premi<\/a> Cr\u00edtica Serra d\u2019Or. Despr\u00e9s en Julio \u00e9s qui parla a la taula final, i qui aix\u00f2 escriu dubta una mica de tot el que li ha explicat abans… Coses del teatre. S\u00ed que desvetlla, per\u00f2, que l\u2019editor en cap de Piscina \u00e9s en Joan Rion\u00e9.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nMentre s\u00f3c amb ell a la zona d\u2019exhibici\u00f3, m\u2019adono que, posats a fantasiejar, cada editorial t\u00e9 un estil de portades. Que si ara mateix em posessin sol en una habitaci\u00f3 i em duguessin un llibre, sabria a quina de les set editorials pertanyia. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nA les 12\u201945 donem per finalitzats els tallers i mentre els expositors recullen, convidem els visitants a passar a la sala d\u2019actes. La Karo Kunde, de Queixal Edicions, \u00e9s l\u2019encarregada de presentar la taula dels editors. En la seva introducci\u00f3 parla de la llibertat impagable de publicar el que volen sense haver d\u2019encaixar mai en una l\u00ednia editorial. Tamb\u00e9 apunta que la majoria d\u2019editorials alternatives ha sorgit en temps de crisi. Que tenen en compte q\u00fcestions com ara la proximitat o la sostenibilitat a l\u2019hora de fer un nou llibre, i que viuen envoltats de dificultats (especialment econ\u00f2miques) per tirar endavant els seus projectes. Per\u00f2 tots ells s\u00f3n fruit d\u2019una il\u2022lusi\u00f3 enorme, i estan fets amb passi\u00f3 i necessitat, i per aix\u00f2 l\u2019esperit de superviv\u00e8ncia no t\u00e9 aturador. <\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
La Karo Kunde, la primera per la dreta.<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/div>\n
\nD\u00f3na paraula a les editorials, a les que pregunta no nom\u00e9s per les dificultats sin\u00f3 tamb\u00e9 pels objectius i el futur. Coincideixen totes en la idea de \u201ctenir cura del missatge\u201d i en la de \u201cno dirigir-se nom\u00e9s a nens\u201d. Lamenten (qui no) la invisibilitat de la LIJ als mitjans de comunicaci\u00f3 tradicional; valoren les noves experi\u00e8ncies en xarxa gr\u00e0cies a la tecnologia i tenen un respecte enorme per la figura del llibreter, que \u00e9s qui t\u00e9 cura dels seus llibres i els pot recomanar al lector.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Ens quedem amb dos comentaris. El primer el deixa anar en Patric de Takatuka. \u201cTot i que estem segurs que \u00e9s molt m\u00e9s barat publicar a la Xina, ens estimem m\u00e9s fer-ho aqu\u00ed. La noci\u00f3 de proximitat ens afecta, \u00e9s un valor que estem satisfets de defensar\u201d. L\u2019altre el fa en Ramiro de Yekibud, i t\u00e9 molt a veure amb el comentari anterior. \u201cSom les baules d\u00e8bils de la cadena del llibre. Per\u00f2 destacaria la generositat entre les baules d\u2019aquesta cadena per qu\u00e8 no es trenqui i sobrevisqui. Les editorials petites i alternatives ho tenim molt clar: de l\u2019autor al llibreter, hem de ser generosos i col\u2022laboradors els uns amb els altres\u201d.<\/p>\n

\n   Us deixem a continuaci\u00f3, les conclusions que la Karo Kunde, moderadora de la taula final, ens ha fet arribar a Llibres al repl\u00e0. Li volem agrair el gest d’aquesta labor de s\u00edntesi i la il\u00b7lusi\u00f3 que ha posat en la seva tasca. Gr\u00e0cies, Karo!<\/p>\n

\nConclusions de la Taula Rodona de la 2\u00aa Festa de Llibres al Repl\u00e0<\/b><\/div>\n
\nKaro Kunde<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAbans de presentar una s\u00e8rie
\nde punts, que crec que destacaven en la taula rodona de la 2\u00aa Festa de Llibres
\nal Repl\u00e0, m\u2019agradaria aprofitar per tornar a donar les gr\u00e0cies a l\u2019equip
\norganitzador, que amb la seva feina edificant, tant en el bloc com en la
\nmateixa festa, proporcionen un espai per la Literatura Infantil, sovint ignorada
\npels mitjans de comunicaci\u00f3. Especialment en aquesta 2\u00aa Festa han donat la
\npossibilitat a editorials infantils tan petites (o min\u00fascules, com deia Xavier
\nBlanch de Fil d\u2019Aram) de presentar-se. \u00c9s important, encara que dif\u00edcil, per
\naquestes editorials independents i alternatives adquirir visibilitat per
\nensenyar les seves petites joies publicades amb tota llibertat
\nart\u00edstica-cultural, gr\u00e0cies a la seva idiosincr\u00e0sia.<\/div>\n
\n          En aquest \u00faltim punt ja he comen\u00e7at a mencionar el que
\ntotes aquestes petites editorials \u2013Bang ediciones; Takatuka; Fil d\u2019Aram;
\nPiscina, un petit oce\u00e0; Queixal edicions; Yekibud, Yekinabud; i edicions del
\nPipiripip, per anomenar-les totes\u2013 tenen en com\u00fa: la poca visibilitat en el
\nmercat, aix\u00ed com una feina editorial especial. Gr\u00e0cies a la seva independ\u00e8ncia
\neditorial, per\u00f2 sobretot econ\u00f2mica (ja que quasi cap d\u2019ells guanya diners amb
\nla venda dels llibres i per tant no s\u2019han de preocupar per la seva viabilitat)
\npoden publicar tot all\u00f2 que els agradi. Com deia Xavier Blanch \u201cpubliquem tot
\nel que pugui ser considerat d\u2019inter\u00e8s cultural, sigui quina en sigui la
\ntipologia editorial\u201d. Per\u00f2 malauradament \u00e9s dif\u00edcil trobar-los en les
\nllibreries. I encara que hi s\u00f3n, queden pocs llibreters d\u2019ofici, que realment
\nsaben el que tenen en les seves mans i recomanar entre la gran diversitat de
\npublicacions, com deia Patric de San Pedro, editor de Takatuka. Hi afegeix
\nSt\u00e9phane Corbinais, de Bang ediciones (la m\u00e9s veterana entre les editorials)
\nque per sort aquests pocs es converteixen, amb els anys que un es troba en el
\nmercat, en llibretes de confian\u00e7a, que juntament amb l\u2019editorial vetllen per la
\nseva pres\u00e8ncia en el mercat. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n          Totes s\u00f3n editorials que d\u2019una manera o l\u2019altra es
\ndiferencien de les tradicionals. La majoria s\u00f3n tan joves que encara estan
\nexperimentant amb les possibilitats que tenen en aquest sector, adquirint nous
\nconeixements i provant vies de sortida. Una base important\u00edssima per ells \u00e9s la
\nseva xarxa social, no nom\u00e9s la de les llibreries i espais cr\u00edtics, sin\u00f3, i
\nsobretot, la dels amics. Molts d\u2019ells aposten per aquesta proximitat en la seva
\nproducci\u00f3: autoedicions, col\u00b7laboracions d\u2019amics i representaci\u00f3 a trav\u00e9s dels
\nm\u00e9s pr\u00f2xims s\u00f3n els resultats d\u2019aquestes xarxes. Com ens explica Annabel
\nSardans d\u2019edicions del Pipiripip, amb aquesta base es crea un producte
\ndiferent, m\u00e9s elaborat gr\u00e0cies al contacte continu, la confian\u00e7a i el
\nconeixement profund.  <\/div>\n
\n          Aquesta proximitat tamb\u00e9 es troba en els seus productes.
\nEls llibres estan impresos a Catalunya, alguns incl\u00fas opten per una impressi\u00f3
\necol\u00f2gica. Queixal edicions destaca en aquest aspecte, ja que tots els seus
\nllibres es produeixen artesanalment a casa seva, al Pla de l\u2019Estany. Les
\neditorials creen aix\u00ed un producte de km0 i aporten el seu granet a la
\nsostenibilitat. <\/div>\n
\n          Una altra via alternativa s\u00f3n les feines paral\u00b7leles a
\nl\u2019edici\u00f3 que realitzen aquestes petites empreses. En molts casos s\u00f3n justament
\naquestes feines que sostenen la publicaci\u00f3 de les seves obres. Yekibud,
\nYekinabud i Fil d\u2019Aram fan assessorament editorial a projectes externs.
\nPiscina, un petit oce\u00e0, adapta les obres de la companyia de teatre Genovesa (la
\nseva font d\u2019ingressos) en \u00e0lbums il\u00b7lustrats. Queixal edicions ofereix tallers,
\ncursos i xerrades, i mant\u00e9, com Yekibud, Yekinabud, un bloc cr\u00edtic. I els de
\nPipiripip han optat per la via del Verkami, que requeria una feina addicional
\nde promoci\u00f3, per autofinan\u00e7ar-se.<\/div>\n
\n          Haver de buscar alternatives d\u2019ingressos es transmet en la
\nquantitat de publicacions. Amb excepci\u00f3 de Bang i Takatuka, les editorials
\npubliquen menys de 3 llibres anuals, per\u00f2 com deia J\u00falio Aliau, en nom de Joan
\nRion\u00e9, editor de Piscina, un petit oce\u00e0: \u201cMillor poques publicacions a l\u2019any,
\nper\u00f2 ben cuidades\u201d. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n          Per acabar, esmentar que la majoria dels editors han
\nmencionat, i crec que aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important en aquest sector, la preocupaci\u00f3
\npel jove lector. Aix\u00ed Takatuka es pren als nens i nenes molt seriosament,
\nposant a la seva disposici\u00f3 llibres que els permetin entendre millor el m\u00f3n i
\nque a la vegada siguin entretinguts. Per edicions de Pipiripip els lectors s\u00f3n
\nmecenes dels creadors, companys de viatge, amb qui mantenen un di\u00e0leg obert. I
\nBang edicions publica amb la seva col\u00b7lecci\u00f3 de Mamut, un c\u00f2mic que aparentment
\nhauria d\u2019existir, per\u00f2 no es trobava: el c\u00f2mic exclusivament pensat pels m\u00e9s
\npetits. <\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
L’equip de llibres al repl\u00e0: en Pep, la Gl\u00f2ria, l’Ignasi, l’Arantxa, en Joan i l’\u00c0ngel.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hem celebrat el nostre segon aniversari!!! Dos anys de vida blogaire, i els inquilins d\u2019aquest immoble estem la mar de feli\u00e7os. Primer, perqu\u00e8 sabem que comptem amb la vostra fidelitat i la vostra complicitat de lectors i lectores encuriosits. I segon, perqu\u00e8 els sis ve\u00efns continuem tan engrescats i ben<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1469,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[50,65],"class_list":["post-569","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-croniques","tag-efemerides"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/2afestallibresalrepl%C3%A0bona.jpg?fit=226%2C320&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-9b","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/569","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=569"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/569\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2555,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/569\/revisions\/2555"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1469"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=569"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=569"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=569"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}