{"id":567,"date":"2015-06-02T09:22:00","date_gmt":"2015-06-02T09:22:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=567"},"modified":"2017-08-31T09:29:55","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:55","slug":"la-poesia-en-veu-alta-i-clara-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=567","title":{"rendered":"La poesia? En veu alta i clara"},"content":{"rendered":"
\nEN VEU ALTA I CLARA…<\/b><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Qui no sap riure no sap viure
\n  <\/i>d’Andreu Gal\u00e1n. Il. Luis Demano
\n(Andana, 2014)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n\n<\/div>\n
\n
\n Pels itineraris lectors d\u2019alguns amics, parents i coneguts, dedueixo que la millor manera d\u2019arribar a la poesia i apreciar-la \u00e9s escoltant alg\u00fa \u2013a poder ser el propi autor!- que te la llegeixi en veu alta. I aix\u00f2 que semblaria que pot portar-se a la pr\u00e0ctica a casa mateix \u2013sense la pres\u00e8ncia de l\u2019autor, evidentment!-, amb la fam\u00edlia, tenim la sort que de mica en mica es fa accessible al com\u00fa dels mortals, tot estenent-se tamb\u00e9 per llibreries, biblioteques, bars, festivals i encontres literaris.<\/div>\n
\nS\u2019hi afegeix tamb\u00e9 que la poesia, titllada habitualment com a parenta pobre de la literatura, viu una petita \u00e8poca d\u2019esplendor quant a edici\u00f3 adre\u00e7ada a infants.<\/div>\n
\nEns pocs mesos, diversos han estat els exemplars que han tret el nas i el cap entre les novetats liter\u00e0ries i els aparadors. Entre d\u2019altres:<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n– Un recull complet, de factura impecable i il\u00b7lustrat pel m\u00edtic dissenyador i artista Bruno Munari<\/a>, d\u2019un dels grans referents universals, Tirallongues del cel i de la terra<\/i> de Gianni Rodari<\/a> (Estrella Polar, 2014).<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEl t\u00fanel<\/b><\/div>\n
\nEl t\u00fanel \u00e9s una nit de mentida,<\/div>\n
\ntan curta que no t\u00e9 ni mida.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nQuina breu nit de foscor!<\/div>\n
\nNo hi ha ni temps de tenir por.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n– Una antologia exhaustiva, de factura tamb\u00e9 impecable, de tots aquells poemes amb protagonista animal d\u2019un dels grans referents del pa\u00eds, Bestiolari de Joana <\/a><\/i>Raspall<\/a> (Pag\u00e8s, 2014), a cura de Josep Maria Aloy i amb il\u00b7lustracions d\u2019Anna Clariana.<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n– Noves veus que s\u2019incorporen a la pr\u00e0ctica del g\u00e8nere, com el mateix Josep Maria Aloy<\/a> amb La lluna, la Bruna<\/i> (Fil d\u2019Aram, 2014), un poemari centrat en la relaci\u00f3 de l\u2019autor amb la seva n\u00e9ta Bruna.<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n– Veus que repeteixen experi\u00e8ncia, com la de Carles Cano<\/a> amb 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit <\/i>(Bromera, 2015). <\/i>O la de Lola Casas<\/a> amb Ocellets, ocells i ocellots<\/i> (El Cep i la Nansa, 2015).<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n– Una col\u00b7lecci\u00f3 for\u00e7a recent, amb una edici\u00f3 molt acurada, Vag\u00f3 de versos<\/i> d\u2019editorial Andana, que combina antologies de grans autors per apropar-los als infants (com ara L\u2019art antic del crit escrit<\/i> de Josep Piera, L\u2019ofici que m\u00e9s m\u2019agrada<\/i> de Joan Salvat-Papasseit, o b\u00e9, Tan petita i ja saps…<\/i> de Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al) amb noves incorporacions com la del poeta i rapsode Andreu Gal\u00e1n<\/a> i la seva obra Qui no sap riure no sap viure <\/i>que, amb sentit de l\u2019humor i una bona dosi de cultura popular que vertebren el recull, ha calat fant\u00e0sticament b\u00e9 entre els lectors infantils del Premi Atrapallibres d\u2019aquest curs, els quals li han atorgat el guard\u00f3. Tot un plaer sentir-lo recitar un poema en aquest v\u00eddeo.<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n