{"id":563,"date":"2015-06-17T09:57:00","date_gmt":"2015-06-17T09:57:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=563"},"modified":"2017-09-02T05:58:34","modified_gmt":"2017-09-02T05:58:34","slug":"recomanacions-destiu-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=563","title":{"rendered":"Recomanacions d’estiu"},"content":{"rendered":"
\n<\/p>\n

<\/b><\/p>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n
\n<\/a><\/div>\n
\nBenvolguts i
\nbenvolgudes, replaneros<\/i> tots i totes: ja tornem a tenir l\u2019estiu a tocar, i els
\nve\u00efns de l\u2019immoble preparem maletes, tovalloles, cremes solars, etc per marxar
\nuns dies fora. Ho fem b\u00e9: ens agafem dos mesos. Aquest ha estat un bon any, i
\nens ha fet molta il\u00b7lusi\u00f3 veure com, setmana rere setmana, els habituals al
\nrepl\u00e0 heu passat a saludar, heu tret al nas per llegir i veure qu\u00e8 es cou al
\nm\u00f3n de la LIJ i heu compartit amb nosaltres la curiositat, les novetats i el
\ncr\u00e9ixer d\u2019un m\u00f3n que ens apassiona. <\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n   Ja esteu al cas que tenim una nova inquilina<\/a>
\nal tercer primera, i que vam celebrar la segona festa<\/a> d\u2019aniversari el maig
\npassat. El descans estiuenc ens agafa amb la sensaci\u00f3 de feina ben feta, de
\nmissi\u00f3 acomplerta i amb ganes de reunir energia de cara al curs vinent. Pensant
\nen vosaltres, us volem deixar unes quantes recomanacions dels ve\u00efns de l\u2019escala
\nde les que podreu gaudir entre tomb i tomb a la sorra, entre bra\u00e7a i bra\u00e7a al
\nmar o a la piscina, entre canya i canya a la terrassa o al bar.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nVet aqu\u00ed les nostres propostes:<\/div>\n
\n<\/div>\n

1r 1a<\/b>
\nAquest estiu la fam\u00edlia Mumin us <\/b>recomana dues novel\u00b7les d’aventures, que v\u00e9nen de la m\u00e0 de la seva versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica, i un c\u00f2mic. <\/p>\n

\n<\/div>\n
\n
\n<\/a><\/a><\/div>\n

\nSmith, Dan. Big game = Ca\u00e7a major<\/b><\/i>. Trad. Aurora Ballester. Basada en el relat original de Jalmari Helander i Petri Jokiranta. Bamb\u00fa, 2015<\/div>\n

\n<\/div>\n
\nOskari \u00e9s un noi finland\u00e8s que ha de superar una prova per passar a l’edat adulta. Amb nom\u00e9s un arc i un joc de fletxes haur\u00e0 de passar una nit al bosc i ca\u00e7ar algun animal. Com m\u00e9s gran sigui la presa, m\u00e9s gran ser\u00e0 el respecte que li professar\u00e0 el seu poble. Per\u00f2 all\u00f2 que el bosc t\u00e9 preparat per a l’Oskari \u00e9s impensable. De fet, no \u00e9s estrany que el llibre neixi conjuntament com a gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic, perqu\u00e8 ens trobem davant d’un argument de t\u00edpica  pel\u00b7l\u00edcula<\/a> americana d’aventures, protagonitzada per Samuel L. Jackson.<\/div>\n

<\/p>\n

\nNorton, Mary. Los incursores<\/i><\/b>. Blackie Books, 2015
\nL’anglesa Mary Norton va publicar aquest llibre l’any 1952 i va arribar a casa nostra als anys vuitanta, en castell\u00e0, gr\u00e0cies a l’editorial Altea.<\/div>\n
\nAra Blackie Books recull en un sol volum dues de les aventures d’aquests \u00e9ssers diminuts que viuen entre nosaltres, humans de la mida d’un terr\u00f2s de sucre: Los incursores<\/i><\/b> i Los incursores en el campo. <\/b><\/i>
\n
<\/b><\/i><\/div>\n
\n<\/a>El llibre va fascinar tant al fam\u00f3s cineasta Hayao Miyazaki, que va fer-ne el gui\u00f3 per al cinema. Aix\u00ed que despr\u00e9s del llibre podeu gaudir de: <\/i><\/b><\/div>\n
\nArrietty y el mundo de los diminutos<\/i><\/b> [dvd]. Dirigida per Hiromasa Yonebayashi. Aurum, DL 2011<\/div>\n

  
\n
\n<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

\nI per a acabar, una perla que acabem de descobrir, tot i que ja t\u00e9 uns anys:<\/div>\n
\nGarc\u00eda, Sergio. Odi’s blog.<\/i><\/b> Il\u00b7lustr. Lola Moral. Dibbuks, 2010\n<\/div>\n
\nUn c\u00f2mic sense mots, dif\u00edcil de classificar, amb petites hist\u00f2ries d’una o
\ndues planes. Somnis i fantasies de la noia protagonista, que \u00e9s capa\u00e7
\nde transformar les feines i accions quotidianes en experi\u00e8ncies
\nfascinants i fantasioses.<\/div>\n
\nAmb nom\u00e9s unes hores, s’ha guanyat un lloc d’honor al 1r 1a. <\/b><\/div>\n
\n
\n
\n<\/div>\n
\n<\/p>\n
\n1r 2a<\/b><\/div>\n
\nAl 1r 2a, i diria que a tot el repl\u00e0, ens agrada la bona literatura, sigui del g\u00e8nere, de la mena o del tema que sigui, per amanir qualsevol estona, i en especial, els temps de vacances.  <\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\nI tot i que, a mi, em captiven les hist\u00f2ries escrites amb prosa po\u00e8tica, constru\u00efdes amb frases simples, i de ritme \u00e0gil, les recomanacions per aquest estiu coincideixen a tenir un t\u00edtol de frase subordinada. Per ordre d\u2019edat a la qual s\u2019adrecen, us recomano:<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n\n<\/div>\n
\n-NEL\u00b7LO, David. Quim, el nen que no volia ser res. <\/i><\/b>Il\u00b7lustr. Jordi Vila Delcl\u00f2s. Barcelona: Arc\u00e0dia, 2015. 52 p. (La meva Arc\u00e0dia; 7)<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEn la literatura infantil, hi ha un bon grapat de llibres que comencen en una classe i amb el mestre que pregunta all\u00f2 de Qu\u00e8 us agradaria ser de grans?<\/i><\/div>\n
\nEn Quim, que t\u00e9 una personalitat molt definida, respon que ell no vol ser res. En els propers anys i al llarg de la seva vida, lluitar\u00e0 per fer realitat el seu desig d\u2019infant. Entre d\u2019altres, haur\u00e0 de fer un llarg viatge i una estada a Sib\u00e8ria, lluny de casa. <\/div>\n
\nUn tema original, una novel\u00b7la d\u2019aparen\u00e7a senzilla i el ritme regular i \u00e0gil d\u2019un tren.    <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n-PUIGPELAT, Francesc. El nen que va xatejar amb Jack Sparrow. <\/i><\/b>Il\u00b7lustr. Oriol Malet. Alzira: Bromera, 2015. 152 p. (L\u2019elefant; 18)<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nSi hagu\u00e9ssim d\u2019afegir una etiqueta publicit\u00e0ria a aquesta novel\u00b7la podria ser la d\u2019El somni americ\u00e0<\/i>. En Mart\u00ed guanya un concurs que li permet xatejar amb un dels seus \u00eddols, l\u2019actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel\u00b7l\u00edcules preferides. <\/div>\n
\nL\u2019intercanvi de missatges provocar\u00e0 que en Mart\u00ed agafi forces per enfrontar-se a la seva dif\u00edcil realitat: uns pares que se separen i uns companys d\u2019escola que li fan la vida impossible. I que el somni vagi molt m\u00e9s enll\u00e0.<\/div>\n
\nUn tema habitual, uns personatges originals i un munt de sacsejades pirates.   <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n-LAFON, Lola. La peque\u00f1a comunista que no sonre\u00eda nunca. <\/i><\/b> Trad. Francesc Rovira. Barcelona: Anagrama, 2015. 278 p. (Panorama de narrativas; 886)<\/i><\/b><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nD\u2019aquesta obra, de l\u2019autora francesa Lola Lafon, n\u2019he llegit de moment ben poques p\u00e0gines, per\u00f2 amb elles, dedueixo que passar\u00e9 atractives estones de lectura.<\/div>\n
\nLes de Montreal van ser les primeres Olimpiades que vaig veure per televisi\u00f3. D\u2019all\u00e0, en va sorgir l\u2019admiraci\u00f3 per la gimnasta Nadia Comaneci. La seva fotografia a la coberta d\u2019aquest llibre em va convidar a anar una mica m\u00e9s enll\u00e0 de la imatge que d\u2019ella m’havia fet en aquella \u00e8poca. <\/div>\n
\nA trav\u00e9s d\u2019un intercanvi fictici de correus i converses telef\u00f2niques amb la gimnasta, l\u2019autora elabora un documental novel\u00b7lat on omple els silencis de la seva hist\u00f2ria.<\/div>\n
\n
\nUn personatge captivador, un aprofundiment necessari i un munt de piruetes damunt la barra fixa de la literatura.<\/div>\n

\n2n 1a<\/b>
\nDes del 2n 1a, aquest estiu us proposem gaudir
\ndel nou llibre de la il\u00b7lustradora belga Kitty Crowther, guanyadora al 2010 de premi Astrid Lindgren Memorial Award, el premi m\u00e9s important en la literatura infantil. Just ara acaba de
\npublicar-se per l\u2019editorial L\u00f3guez el seu llibre El ni\u00f1o raiz<\/i>.<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nEl ni\u00f1o raiz<\/i>, L\u2019Enfant racine<\/i>,  va ser editat per primera vegada l\u2019any 2003 a
\nFran\u00e7a per l\u2019\u00c9cole des Loisirs. A El ni\u00f1o
\nra\u00edz,<\/i> Kitty ens trasllada al m\u00f3n misteri\u00f3s dels boscos, als seus
\npersonatges fantasiosos, fades, follets, flors fant\u00e0stiques  i arbres.<\/div>\n
\nLa protagonista, la Leslie, viu en un llogaret just darrere del bosc.
\nUn vespre decideix sortir a ca\u00e7ar a la guineu que fa temps que li mata les
\ngallines.  Durant la caminada es trobar\u00e0
\nun personatge estrany amb qui far\u00e0 una bona amistat fins que aquest hagi de
\nmarxar una altra vegada amb els de la seva esp\u00e8cie.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nKitty Crowther ens parla de les trobades casuals, dels comiats, de
\nconviure amb la difer\u00e8ncia i d\u2019acceptar les circumst\u00e0ncies i els canvis que la
\nvida ens va portant. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEns segueix sorprenent amb unes il\u00b7lustracions fetes amb llapis de
\ncolors. El misteri del bosc  i la m\u00e0gia
\ndels personatges de la nit s\u00f3n tractats amb el seu tra\u00e7 solt, amb molta for\u00e7a i
\namb un registre ple de tendresa i de ingenu\u00eftat. Fixem-nos en el tractament de
\nles flors dibuixades, que s\u00f3n les mateixes que t\u00e9 ella al seu jard\u00ed de casa.  <\/div>\n
\n
\n<\/a><\/div>\n

Kitty estima el dibuix  i el tra\u00e7
\nimmediat i essencial. Valora les llibretes d\u2019esbossos dels il\u00b7lustradors per la
\nllibertat de resoluci\u00f3 que ofereixen. Quan inicia un nou projecte dibuixa
\nconstantment, fa taques, l\u00ednies, hi posa colors i textures fins que apareixen
\npersonatges gaireb\u00e9 d\u2019una manera espont\u00e0nia. Tot va prenent forma per a trobar
\nel nou protagonista d\u2019una hist\u00f2ria que encara no sap ben b\u00e9 cap on la dirigir\u00e0.
\nAquest personatge ser\u00e0 l\u2019iniciador d\u2019una aventura plena de sorpreses i de llocs
\nin\u00e8dits per als lectors, per\u00f2 tamb\u00e9 per a la mateixa autora. Despr\u00e9s Kitty hi
\nafegir\u00e0 tot all\u00f2 que la commou i l\u2019interessa  personalment, els records de la infantesa,
\nalgun mite cl\u00e0ssic, les flors del seu jard\u00ed, els  arbres que li agraden.<\/p><\/div>\n

\n<\/div>\n
\nEl ni\u00f1o ra\u00edz<\/i> \u00e9s una proposta que s\u2019afegeix a les de la mateixa autora belga presentades
\nrecentment per les editorials Los Cuatro azules i Corimbo. <\/div>\n

<\/p>\n

\nUn plaer que paga la pena no perdre\u2019s.<\/div>\n

\n 2n 2a <\/b><\/p>\n

\nVaig descobrir Jo Nesb\u00f8 <\/a>a rel de la literatura infantil i la seva s\u00e8rie del Doctor Proctor<\/a>, editada per La Galera. Per\u00f2 poc em suposava que darrere d’aquesta s\u00e8rie s’hi amagava un dels autors de novel\u00b7la polic\u00edaca de m\u00e9s projecci\u00f3 internacional. \u00c9s per aix\u00f2 que aquest estiu, despr\u00e9s d’haver-me llegit la darrera novel\u00b7la de l’inspector Harry Hole, El lleopard<\/i>, furgar\u00e9 en els origens del personatge tot fent passada pels dos primers cap\u00edtols: El ratpenat<\/i> i Escarabats<\/i>.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\nEl ratpenat ens mostra les primeres aventures d’un Hole, policia norueg molt amant del mam, que ha de descobrir a Austr\u00e0lia l’assass\u00ed d’una jove i atractiva paisana seva. A Escarbats trobem en Hole a Bangkok on la mort de l’embaixador norueg amaga negocis i aficions ocultes dels ciutadans n\u00f2rdics a la corrupta Tail\u00e0ndia.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEditats tots per Proa, les hist\u00f2ries d’en Harry Hole em van captivar amb El ninot de neu<\/i>. I \u00e9s que encara que no ho sembli, la societat noruega amaga alguns dels assassins en s\u00e8rie m\u00e9s terror\u00edfics que hom es pugui imaginar. \u00c9s a dir, si aquest estiu teniu previst anar nord enll\u00e0, on diuen que la gent \u00e9s neta i noble, culta, rica i lliure, desvetllada i feli\u00e7, no oblideu portar un bon ganivet a la butxaca per si de cas.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nAix\u00ed mateix, per a aquells que us agradi el tren, els viatges que de bones a primeres semblar\u00eden anodins, amb gust d’arr\u00f2s bullit, no deixeu de llegir Coses que no podem evitar<\/i>, de Ver\u00f3nica S\u00e1nchez Orpella (Columna, 2015). L’autora ens proposa un viatge amb tansiberi\u00e0, de Moscou a Mong\u00f2lia, que com altres viatges ja llegits, no deixa de ser un cam\u00ed a l’intrior d’un mateix, a la recerca d’aquell somni que a l’hora de la veritat tant \u00e9s on hom estigui que a vegades el parad\u00eds est\u00e0 al pis de sobre, a la taberna del mar o a l’altra punta del m\u00f3n. Una obra fresca, sense grans pretensions i molt estiuenca, ideal per a nits d’estiu a la fresca, quan els problemes de la resta de l’any han quedat aparcats en el record.<\/p>\n

\n3er 1a<\/b><\/p>\n

\n<\/div>\n
\nDes del 3er 1a,
\nvolem recomanar-vos tres llibres per a primers lectors:<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\n
\nCLIFF WRIGHT                                    MARIANNE DUBUC<\/div>\n
\n\u00d3s i Pilota                                               <\/i>El lle\u00f3 i l’ocell<\/i><\/div>\n
\nJoventut, 2014 (2a ed.)                           Tramuntana, 2015<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n\u00d3s i Pilota <\/i>\u00e9s un excel\u00b7lent i delicat imatgiari de cartr\u00f3
\nsobre els contraris en qu\u00e8, a m\u00e9s de l\u2019estil cl\u00e0ssic, impecable, de les
\nil\u00b7lustracions de Cliff Wright, destaca el fil que uneix les escenes, de manera
\nque all\u00f2 que sol ser un conjunt d\u2019imatges a\u00efllades es converteix, en les mans
\nd\u2019aquest autor, en una vertadera hist\u00f2ria.<\/div>\n
\n\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\n
\nA. HENSGEN i B. RODRIGUEZ<\/div>\n

<\/p>\n

\nAmigos<\/i><\/div>\n

<\/p>\n

\nLibros del Zorro Rojo, 2015<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nAmigos <\/i>\u00e9s el nou t\u00edtol sense paraules de Beatrice Rodriguez \u2014autora en solitari de
\nla trilogia Ladr\u00f3n de gallinas<\/a>, La revancha del gallo<\/a><\/i> i Un d\u00eda de pesca<\/a>\u2014
\n<\/i>i Andrea Hensgen: el que pareix un argument tradicional d\u2019aquells en qu\u00e8 s\u2019endevina el final \u2014la companyia d\u2019un gos ajuda un xiquet a superar les pors\u2014 fa un pas de rosca quan el nen contribueix a
\ndissipar la tristesa del gos, que t\u00e9 un origen concret; insospitat i original
\ndesenlla\u00e7 per a un bon \u00e0lbum il\u00b7lustrat.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nI un altre vincle
\nd\u2019amistat \u00e9s el que s\u2019estableix entre El
\nlle\u00f3 i l\u2019ocell<\/i> de Marianne Dubuc, l\u2019autora quebequesa coneguda per El carnaval dels animals<\/a><\/i> i Davant de casa meva<\/a> <\/i>(tots dos publicats
\nper Joventut): no \u00e9s exactament un llibre sense mots per\u00f2 podria ser-ho; de
\nfet, si s\u2019haguera prescindit del text \u2014m\u00ednim i ja absent en moltes p\u00e0gines\u2014, probablement
\nl\u2019obra encara tindria m\u00e9s for\u00e7a: les il\u00b7lustracions de Dubuc, amb enquadraments
\noriginals i transicions en blanc o amb un sol i efectiu element \u2014la flor \u00fanica
\nenmig de la buidor de la p\u00e0gina com a indici del final de l\u2019hivern o, sobretot,
\nla nota musical, tamb\u00e9 a\u00efllada, que anuncia el retorn de l\u2019au\u2014 narren perfectament la hist\u00f2ria.<\/div>\n
\n
\n3r 2a<\/b><\/p>\n
\nPlaneta Willi.<\/b> Text i il\u00b7lustracions: Birte M\u00fcller.
\nTraducci\u00f3: Anna Soler Horta. Barcelona, Takatuka 2015.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Des del tercer segona us recomanem una novetat de Takatuka,
\nPlaneta Willi, escrit i il\u00b7lustrat per Birte M\u00fcller<\/a>. Com \u00e9s habitual en la seva
\nl\u00ednia editorial, Takatuka ens proposa una tem\u00e0tica d\u2019alt contingut actitudinal
\ni social: \u201cEn Willi ve d\u2019un altre planeta\u201d, la primera frase del llibre,
\nserveix per presentar-nos un nen amb s\u00edndrome de Down, i tot el seu cercle m\u00e9s
\n\u00edntim (fam\u00edlia, educadors, ve\u00efns). En cap moment apareix la refer\u00e8ncia exacta
\ndel transtorn que pateix en Willi, per\u00f2 s\u00ed que se\u2019ns expliquen les seves
\nparticularitats f\u00edsiques, les seves actituds socials i els seus problemes
\ncognitius. Des del principi, en Willi ve d\u2019un altre planeta, i els que som
\ndiferents som els altres, els que no compartim planeta amb el protagonista. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\nL\u2019\u00e0lbum presenta una estructura uniforme: p\u00e0gina esquerra
\nde text (va canviant el color de la tinta) acompanyat d\u2019un dibuix a l\u00ednia;
\np\u00e0gina dreta il\u00b7lustraci\u00f3 a tot color que omple la superf\u00edcie del paper. Les
\ncomposicions, sempre en horitzontal adequant-se al format del full, sovint
\ntenen l\u2019aspecte d\u2019un joc de taula. S\u00f3n, i aqu\u00ed rau una de les gr\u00e0cies de la
\nproposta, una mena de taulers plens de color que, fins i tot, poden llegir-se
\nen cercle o en espiral (com el joc de l\u2019oca), i la mutiplicitat de formes,
\ncolors i lectures, remet sens dubte a la visi\u00f3 \u201cextraterrestre\u201d del nostre
\nWilli, que arriba a apar\u00e8ixer fins a set vegades en una sola imatge. Amb un
\nestil pictoricista (tot molt simple, amb figures que tenen alguna cosa de
\npictogrames) i utilitzant una paleta neta formada per primaris i secundaris, M\u00fcller
\nens transporta al caos conceptual d\u2019en Willi i els seu entorn proper, i ens
\nalerta contra la ceguesa habitual de no admetre per no comprendre. Tothom \u00e9s
\ndiferent, aix\u00f2 est\u00e0 clar, i qu\u00e8 millor aprendre dels que convieun amb la difer\u00e8ncia
\nper entendre millor el m\u00f3n on vivim. Delicioses les guardes, amb mostres del
\nllenguatge gestual que fa servir en Willi per relacionar-se, i l\u2019aparici\u00f3 en
\ntotes les il\u00b7lustracions de la figura d\u2019una vaca, l\u2019animal preferit del nen.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nManuel Baixauli. La cinquena planta<\/b>. Proa, Barcelona 2014.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Per als m\u00e9s grans, recomanem la lectura de la novel\u00b7la de
\nManuel Baixauli, flamant premi Crexells d\u2019enguany. La cinquena planta neix de
\nl\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019autor arrel d\u2019una malaltia estranya, el s\u00edndrome de Guillem-Barr\u00e9
\nque el va deixar paralitzat completament durant quaranta dos dies l\u2019any 2005. La lenta recuperaci\u00f3 en un sanatori va motivar l\u2019escriptura de la
\nnovel\u00b7la en un afany de trobar una explicaci\u00f3 (que per for\u00e7a havia de ser
\ninversemblant i fantasiosa) a tot el proc\u00e9s. Baixauli, ens parla de la
\ncreativitat, la marginaci\u00f3 i la part m\u00e9s desconeguda del cervell hum\u00e0 (la
\ncinquena planta?) mitjan\u00e7ant una novel\u00b7la ambiciosa en la qual conjura, a la
\nmanera de Fellini \u201c8 i 1\/2″, els \u00e9ssers i fets reals o imaginaris que
\npoblen el nostre jo m\u00e9s \u00edntim en moments de sotrac f\u00edsic i emocional. <\/p>\n

Bon estiu i bona lectura!!!!!! <\/p><\/div>\n<\/div>\n

\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Benvolguts i benvolgudes, replaneros tots i totes: ja tornem a tenir l\u2019estiu a tocar, i els ve\u00efns de l\u2019immoble preparem maletes, tovalloles, cremes solars, etc per marxar uns dies fora. Ho fem b\u00e9: ens agafem dos mesos. Aquest ha estat un bon any, i ens ha fet molta il\u00b7lusi\u00f3 veure<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1427,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58,51,48,6,54,44],"tags":[59],"class_list":["post-563","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a","category-1r-2a","category-2n-1a","category-2n-2a","category-3r-1a","category-3r-2a","tag-guia-de-lectura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/P1120008.jpg?fit=320%2C240&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-95","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/563","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=563"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/563\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2554,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/563\/revisions\/2554"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1427"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=563"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=563"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=563"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}