{"id":5549,"date":"2021-06-20T00:00:53","date_gmt":"2021-06-20T00:00:53","guid":{"rendered":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5549"},"modified":"2021-06-28T08:47:13","modified_gmt":"2021-06-28T08:47:13","slug":"lalbum-de-les-besties","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5549","title":{"rendered":"L’\u00e0lbum de les b\u00e8sties"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Beatrix Potter (1909)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Ja fa diverses setmanes que al Repl\u00e0 recollim, des de diferents g\u00e8neres, angles, indrets i perspectives, la pres\u00e8ncia animal en la literatura infantil (LI). Aquesta atenci\u00f3 \u00e9s merescud\u00edssima perqu\u00e8 els animals s\u00f3n, i han estat, protagonistes principals de la LI des dels seus inicis, tal i com ho demostren les obres d\u2019Isop, Comenius, Perrault, La Fontaine, Potter (la Beatrix), Rojan o Wise Brown entre molts d\u2019altres. A m\u00e9s a m\u00e9s, com han evidenciat diversos estudis, un 53,8% dels \u00e0lbums de ficci\u00f3 m\u00e9s recomanats per la cr\u00edtica durant les primeres d\u00e8cades del segle XXI encara estan protagonitzats per b\u00e8sties. Dins d\u2019aquest repertori, els animals provinents de la tradici\u00f3 etnopo\u00e8tica i faul\u00edstica com guineus, gallines, conills, \u00f3ssos, llebres, llops, esquirols, ratolins i ases s\u00f3n majoritaris i es mantenen com a personatges predilectes. <\/p>\n\n\n\n

\"Panache
Panache l’\u00c9cureuil de Lida i Rojan (1934)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Malgrat aquesta predilecci\u00f3 per animals tradicionals, al llarg del segle XX la LI tamb\u00e9 ha anat introduint altres esp\u00e8cies com els elefants, els cocodrils o les serps. Babar<\/em> de Jean de Brunhoff (1931), el cocodril d\u2019Andr\u00e9 Fran\u00e7ois (1956) o Cr\u00edctor de Tomi Ungerer (1958) serien alguns dels exemples m\u00e9s rellevants. Si b\u00e9 tots tres \u00e0lbums comparteixen innovaci\u00f3 gr\u00e0fica, originalitat i animals com a protagonistes, el tractament que reben divergeix d\u2019acord amb els valors i estil de cada \u00e8poca. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"
Babar de Jean de Brunhoff (1931)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"
Les larmes de Crocodile d\u2019 Andr\u00e9 Fran\u00e7ois (1956)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\"\"\/
Cr\u00edctor de Tomi Ungerer (1958)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La tend\u00e8ncia cap a l\u2019exotisme s\u2019incrementar\u00e0 progressivament al llarg del segle XX amb la pres\u00e8ncia de noves esp\u00e8cies com els ping\u00fcins o els primats. Malgrat que la seva inclusi\u00f3 a la LI no \u00e9s nova, ja que l\u2019imaginari del circ o el zool\u00f2gic van propiciar la seva aparici\u00f3, han augmentat progressivament amb col\u00b7leccions determinades i marca d\u2019autors de prestigi. S\u00f3n destacables les aportacions d\u2019Adela Turin i Nella Bosnia en la d\u00e8cada dels setanta, per exemple; o posteriorment les del creador brit\u00e0nic Anthony Browne.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Adela Turin i Nella Bosnia (1976)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Anthony Browne<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La predilecci\u00f3 cap a simis, micos o goril\u00b7les no ha deixat d\u2019augmentar entre les novetats editorials m\u00e9s contempor\u00e0nies, i continuen essent uns dels protagonistes m\u00e9s habituals de les narracions de fantasia moderna. De fet, el propi Browne reconeix que el seu inter\u00e8s pels primats comen\u00e7a durant la seva \u00e8poca d\u2019estudiant, gr\u00e0cies a la pel\u00b7l\u00edcula King Kong, i especialment gr\u00e0cies a l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un treball de fi de grau titulat \u201cL\u2019home \u00e9s un animal\u201d. En aquest primer \u00e0lbum in\u00e8dit de l\u2019artista, s\u2019inclouen imatges d\u2019humans acompanyades d\u2019un text extret d\u2019un manual sobre el comportament animal. El creador angl\u00e8s ha manifestat en alguna ocasi\u00f3 la dificultat que tenia als inicis per dibuixar goril\u00b7les. Explica que per afinar el seu tra\u00e7 es passava hores i hores observant primats en un zoo de Yorkshire; tot i que aquest treball de camp gaireb\u00e9 acaba amb un petit ensurt, quan un goril\u00b7la li va mossegar una cama. Per\u00f2 Browne no \u00e9s l\u2019\u00fanic que ha tingut fascinaci\u00f3 per animals d\u2019aquesta mena, altres com Barbro Lindgren, Peggy Rathmann, Michel Van Zeveren o Mario Ramos els hi han ofert tamb\u00e9 protagonisme en nombroses ocasions.<\/p>\n\n\n\n

  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

    Per\u00f2 per qu\u00e8 les b\u00e8sties es mantenen en el c\u00e0sting i en el rol de personatge principal de la LI al llarg dels segles? Tot i que les respostes poden ser nombroses, recullo aqu\u00ed aquelles que em semblen les m\u00e9s versemblants:<\/p>\n\n\n\n

    En primer lloc, els animals protagonistes ajuden a donar m\u00e9s llibertat de conducta, i permeten violar l\u2019ordre preestablert com \u00e9s el cas del goril\u00b7la de Peggy Rathmann a Bona nit, Goril\u00b7la<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"\/
    Bona nit, Goril\u00b7la <\/em>de Peggy Rathmann (1994)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    En segon lloc, el protagonisme animal \u00e9s una estrat\u00e8gia narrativa que permet el tractament de temes dif\u00edcils i mantenir certa dist\u00e0ncia amb una voluntat clarament de protecci\u00f3 cap els primers lectors com ocorre a M\u00e9s enll\u00e0 del gran riu<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \"\"
    M\u00e9s enll\u00e0 del gran riu <\/em>d’Armin Beuscher i Cornelia Haas (2010)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    En tercer i darrer lloc, els infants tenen un inter\u00e8s natural pels animals, perqu\u00e8 hi retroben instints i comportaments similars. <\/p>\n\n\n\n

    En qualsevol cas, aquesta fascinaci\u00f3 sembla que no s\u2019atura i els artistes actuals continuen escollint protagonistes animals, especialment primats, en \u00e0lbums de gran qualitat que concilien creativitat, experi\u00e8ncia est\u00e8tica, precisi\u00f3 naturalista, humor i dosis d\u2019emocions per a totes les edats. Afegeixo aqu\u00ed alguns t\u00edtols protagonitzats per mones, micos i altres ximples que els darrers anys que m\u2019han semblat m\u00e9s interessants.<\/p>\n\n\n\n

    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

      <\/p>\n\n\n\n

      Fi<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/
      Ladr\u00f3n de gallinas<\/em> de B\u00e9atrice Rodr\u00edguez (2004)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

      *El t\u00edtol d\u2019aquest post \u00e9s un petit homenatge a Ramon Llull i al Llibre de les b\u00e8sties<\/em> (1288). S\u2019ha substitu\u00eft la paraula llibre per la d\u2019\u00e0lbum, com a evid\u00e8ncia que aquest, \u00e9s el g\u00e8nere hegem\u00f2nic de la LI contempor\u00e0nia. Les b\u00e8sties, per\u00f2, 733 anys despr\u00e9s encara ens serveixen per parlar d\u2019all\u00f2 que incomoda la condici\u00f3 humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Ja fa diverses setmanes que al Repl\u00e0 recollim, des de diferents g\u00e8neres, angles, indrets i perspectives, la pres\u00e8ncia animal en la literatura infantil (LI). Aquesta atenci\u00f3 \u00e9s merescud\u00edssima perqu\u00e8 els animals s\u00f3n, i han estat, protagonistes principals de la LI des dels seus inicis, tal i com ho demostren les<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":5550,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[54],"tags":[],"class_list":["post-5549","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-1a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Captura-de-Pantalla-2021-06-20-a-les-1.15.59.png?fit=920%2C438&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1rv","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5549","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5549"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5549\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5663,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5549\/revisions\/5663"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/5550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5549"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}