{"id":552,"date":"2015-10-13T12:37:00","date_gmt":"2015-10-13T12:37:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=552"},"modified":"2017-08-31T09:29:54","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:54","slug":"el-nom-del-porc-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=552","title":{"rendered":"El nom del porc"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n

Bombi-Dandi. Text i il\u2022lustracions: Maurice Sendak. Traducci\u00f3: Miquel Desclot. Kalandraka, Pontevedra 2015.<\/p>\n

<\/p>\n

\nAquest \u00e0lbum en catal\u00e0 que ressenyem avui es podria considerar el darrer de Maurice Sendak (1928-2012), els personatges m\u00e9s reconeguts del qual viuen en aquest tercer segona de la comunitat de Llibres al repl\u00e0. A Bombi-Dandi (Bumble -Ardy, en angl\u00e8s, Chancho-Pancho en castell\u00e0), publicat per primer cop el 2011, no hi habiten monstres, aparentment, sin\u00f3 porcs. Tant en Bombi, que fa nou anys, com la tieta Concepci\u00f3, com tots els amics que assisteixen a la festa d\u2019aniversari del protagonista, s\u00f3n porcs, tot i que, o b\u00e9 van vestits i es mouen com els humans, o b\u00e9 es disfressen d\u2019humans per a la festa. En altres paraules: Sendak connecta garrins i humans en aquesta desfilada carnavalesca, i per aquest motiu no podem deixar d\u2019interpretar-la com una cr\u00edtica a la societat com des de sempre han fet els artistes de la s\u00e0tira i el grotesc.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nLa hist\u00f2ria original \u00e9s de 1970. Sendak i el seu amic Jim Henson van crear un curt d’animaci\u00f3<\/a> per a Sesam Street. En ell, un nen celebrava d\u2019amagat el seu nov\u00e8 aniversari en companyia de 9 porcs que deixaven la casa de la mare feta una porqueria, \u00e9s clar. En aquest cas, els 9 porcs eren metaf\u00f2rics.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nAnem a pams: El fil argumental. El garrinet Bombi-Dandi est\u00e0 a punt de fer 9 anys (l\u2019autor repeteix sovint el n\u00famero 9 en aquest \u00e0lbum, i el n\u00famero \u201cnine\u201d era essencial, tamb\u00e9 per a la rima del text, en el curt d\u2019animaci\u00f3 de 1970), per\u00f2 mai no ha celebrat cap festa d\u2019aniversari com cal, o sigui, amb regals, amics, gresca, bretolades, menjar i beure a dojo. En un pr\u00f2leg se\u2019ns explica perqu\u00e8. El cas \u00e9s que ara que no viu amb els pares, sin\u00f3 que se l\u2019ha afillat la tieta Concepci\u00f3, i ella l\u2019ha obsequiat amb una disfressa de x\u00e8rif cowboy. En Bombi decideix muntar una festa, per\u00f2 sense dir-ho a la tia benefactora. Convida als porcs del barri que es disfressin i que vagin a casa seva a provar la temptadora pasta de seg\u00f3 que prepara la dona. Com sol passar, la colla de garrins amb ganes de gresca ho deixen tot fet una cort de porcs, mai millor dit, i quan la tia torna i veu el terrabastall posa el crit al cel i els fa fora tots. En Bombi, penedit, li promet que no tornar\u00e0 a passar i es tem que l\u2019any seg\u00fcent no celebrar\u00e0 els 10.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nFormalment, Sendak explica els fets a trav\u00e9s d\u2019un recurs utilitzat pels artistes que s\u2019han dedicat a la representaci\u00f3 sat\u00edrica i al\u2022leg\u00f2rica (Daumier, Ensor, Nolde, Teniers): les desfilades, les mascarades, les representacions de grup.<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
James Ensor<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
James Ensor<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Daumier<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Emil Nolde<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Brueghel<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nEn forma de vinyetes sense marge f\u00edsic, seq\u00fcenciades, veiem com en Bombi fa arribar la invitaci\u00f3 als garrins i com aquests la reben. I a partir d\u2019aqu\u00ed, il\u2022lustracions\/retrats de grup, fotos fixes dels assistents amb un punt de caos, de desordre, per\u00f2 sempre encarats a l\u2019espectador, sempre dirigint-se a ell a trav\u00e9s de la mirada i de les al\u2022locucions en forma de pancarta, cartolina informativa, grafiti. La majoria de garrins es disfressen de persona, com d\u00e8iem; rostres i cossos humans que ens remeten novament a les obres dels autors sat\u00edrics, al\u2022leg\u00f2rics i\/o did\u00e0ctics (els abans esmentats i tamb\u00e9 Brueghel o Bosch), i tot plegat pot tenir moltes lectures i interpretacions que enriqueixen l\u2019\u00e0lbum (les persones s\u00f3n com els porcs quan es deixen anar? \u00c9s m\u00e9s propi d\u2019humans que d\u2019animals el fet de cometre malifetes quan ens reunim?). Hi ha molta expressivitat en les reaccions de la tia i en Bombi, i molta menys en els convidats, per\u00f2 hem de considerar que els rostres d\u2019aquests s\u00f3n m\u00e0scares, disfresses.<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Teniers<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nTornen a ser vinyetes seq\u00fcenciades l\u2019arribada de la tia enfurismada, i es torna a parlar amb globus de di\u00e0leg. El perd\u00f3 de la tia i la que haur\u00e0 de ser l\u2019abra\u00e7ada final entre ella i el seu nebodet, ens retornen a la bonhomia agradosa i simp\u00e0tica de la hist\u00f2ria inicial, per\u00f2 el cas \u00e9s que alguna cosa ens ha deixat tocats.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Bosch<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/div>\n
\nAquesta, pensem, \u00e9s la gran conquesta d\u2019aquest darrer Sendak: qu\u00e8 fa que ens inquieti? Que fa que ens destorbi \u00edntimament i ens obligui a passar les p\u00e0gines enrere per tornar a trobar-nos amb els espectres, els capgrossos, les m\u00e0scares al\u2022leg\u00f2riques que ens guaiten entre innocents i temibles? Hi ha un component de pertorbaci\u00f3, de mirall de mis\u00e8ries humanes, de reflex de la part fosca de nosaltres mateixos en la reuni\u00f3 de porcs disfressats de persona, com hi \u00e9s tamb\u00e9 en les mascarades grotesques de James Ensor, en els espectres muts de Munch, en els tragic\u00f2mics personatges del Goya m\u00e9s negre, els dels \u201cCaprichos\u201d i els \u201cDisparates\u201d. Quin significat tenen, sin\u00f3, les colles de capgrossos de la Fasnacht carnavalesca a Basilea que deambulen de matinada pels carrers de la ciutat amb els seus fanalets i les seves flautes? O la dansa de cad\u00e0vers pintades per Bent Notke a L\u00fcbeck o a Tallin?<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Fasnacht Basel<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Fasnacht Basel<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Fasnacht Basel<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Goya<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Bernt Notke<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nTots aquests exemples als qual remeten les dobles p\u00e0gines de Sendak a Bombi-Dandi disposen la societat davant de la seva pr\u00f2pia imatge m\u00e9s obscura, l\u2019enfronten a la seva t\u00e8rbola ombra estrafeta, retraten els seus integrants des de la seva nuesa primitiva, arcaica i no contaminada per les convencions, tot i que, curiosament, es faci \u00fas d\u2019una \u201creuni\u00f3 social\u201d per exemplificar-ho.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nCal destacar la labor del traductor dels breus textos. En Miquel Desclot ha fet una bona feina. Amb brevetat, de manera directa i rigorosa, ha aconseguit transcriure, en vers, la mala llet i la ironia dels missatges de Sendak a un catal\u00e0 entenedor. A la festa \u201cNo s\u2019hi admeten criadors de porcs\u201d, per\u00f2 se\u2019ls diu \u201cNo vinguis tal com ets\u201d o \u201cDisfressat per\u00f2 abans rentat\u201d. A la festa, els convidats \u201cgrunyen i bavegen, i fan porqueries\u201d i la tia, enfadada i violenta, els escridassa \u201cAu, compto fins a 9, garrins, perqu\u00e8 sortiu com un coet… o us faig a llesques de fuet\u201d. \u00c9s un \u00e0lbum, com advert\u00edem al comen\u00e7ament, farcit de veritat i de dolor, carregat de cr\u00edtica i ironia. Potser tot aix\u00f2 que hi ha (i que el fa destacable) no cal anunciar-ho per endavant. Fixeu-vos en les moltes difer\u00e8ncies entre la imatge de la portada i la que apareix a la tercera p\u00e0gina i que fa les funcions de portadella: el mateix porquet, la mateixa situaci\u00f3 (esclat, impetuositat), per\u00f2 farcida de detalls (l\u2019expressi\u00f3 dels ulls, les dents…) que la fan terrible i anuncia qu\u00e8 trobarem en aquesta hist\u00f2ria.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bombi-Dandi. Text i il\u2022lustracions: Maurice Sendak. Traducci\u00f3: Miquel Desclot. Kalandraka, Pontevedra 2015. Aquest \u00e0lbum en catal\u00e0 que ressenyem avui es podria considerar el darrer de Maurice Sendak (1928-2012), els personatges m\u00e9s reconeguts del qual viuen en aquest tercer segona de la comunitat de Llibres al repl\u00e0. A Bombi-Dandi (Bumble -Ardy,<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1363,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-552","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/bombiportada001.jpg?fit=320%2C233&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8U","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/552","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=552"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1382,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/552\/revisions\/1382"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1363"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}