{"id":550,"date":"2015-10-26T22:04:00","date_gmt":"2015-10-26T22:04:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=550"},"modified":"2021-04-05T19:47:50","modified_gmt":"2021-04-05T19:47:50","slug":"la-bibliotecaria-que-totes-voldriem-ser-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=550","title":{"rendered":"La bibliotec\u00e0ria que totes voldr\u00edem ser"},"content":{"rendered":"
\nUn mat\u00ed de principis d’octubre vaig deixar la fam\u00edlia del 1r 1a a c\u00e0rrec de la Petita My per poder assistir a la presentaci\u00f3 del llibre Letras al carb\u00f3n,  <\/i><\/b>organitzada per l’Editorial Joventut<\/a> i la llibreria Al\u00b7lots<\/a>.<\/div>\n
\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Irene Vasco. Letras al carb\u00f3n<\/i><\/b>. Il\u00b7lustr. Juan Palomino. Juventud,2015<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

L’acte, que va aplegar una vintena de cares conegudes, entre mestres, editors, escriptors, bibliotecaris, narradors i lectors en general, tenia com a punt fort la pres\u00e8ncia de l’autora colombiana Irene Vasco<\/b><\/a>.   <\/div>\n

\n<\/div>\n
\n<\/a>A Irene Vasco<\/b> nom\u00e9s la coneixia de refer\u00e8ncia gr\u00e0cies a una entrevista<\/a> publicada per la revista Babar. Per\u00f2 la seva traject\u00f2ria com a promotora de la lectura em semblava un motiu de pes per no perdre’m la seva xerrada.<\/p>\n

Irene Vasco va ser una de les fundadores, ara fa uns trenta anys, de la llibreria infantil Espantap\u00e1jaros<\/b> de Bogot\u00e0. Amb la llibreria, i amb la complicitat de Yolanda Reyes<\/b>, van n\u00e9ixer tamb\u00e9 una revista i un seguit de tallers d’escriptura i lectura per a infants.  
\nAl llarg de tot aquest temps, la Irene no ha deixat de traduir, escriure, fer xerrades per transmetre la import\u00e0ncia de la lectura i, sobretot, no ha deixat de viatjar per mig m\u00f3n per fer arribar llibres all\u00e0 on no n’hi ha.  <\/p>\n

Per comen\u00e7ar la Irene va llegir el llibre que acaba d’editar, Letras al carb\u00f3n<\/i><\/b>, alhora que ens mostrava les il\u00b7lustracions del mexic\u00e0 Juan Palomino<\/b><\/a> i ens comentava com havia estat el treball conjunt i dialogat entre ambd\u00f3s creadors i els editors.  <\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

Letras al carb\u00f3n<\/i><\/b> explica una de les moltes hist\u00f2ries que l’autora ha anat recollint al llarg dels seus viatges i mostra com l’acc\u00e9s a la paraula escrita ha canviat, a poc a poc, la vida d’algunes comunitats llatinoamericanes situades en zones allunyades i de dif\u00edcil acc\u00e9s.<\/p>\n

En el poble de Palenque quasi ning\u00fa sap ni llegir ni escriure.  Per\u00f2 quan la jove Gina comen\u00e7a a rebre unes cartes, que semblen d’amor, a ella i a sa germana, se’ls despertar\u00e0 la necessitat d’aprendre’n.
\nPer sort, el senyor Velandia, el botiguer, les pot ajudar i les lletres que sempre les han envoltat, comen\u00e7aran a prendre sentit. <\/p>\n

Tots sabem que \u00e9s molt dif\u00edcil resumir en un \u00e0lbum il\u00b7lustrat tota una
\nvida, tota una filosofia de vida, per\u00f2 realment, amb poc m\u00e9s de trenta
\np\u00e0gines, Irene Vasco aconsegueix transmetre la import\u00e0ncia de la seva
\ntasca: la defensa de l’alfabetitzaci\u00f3 com un dret b\u00e0sic<\/b>. <\/p>\n

L’edici\u00f3 del llibre \u00e9s molt acurada, d’estructura cl\u00e0ssica, amb un format gran que fa molt agra\u00efda la seva lectura compartida. La il\u00b7lustraci\u00f3, a banda de la hist\u00f2ria central, amaga detalls i altres petites an\u00e8cdotes que un text final de l’autora ens permet descobrir. <\/p>\n

<\/a>El cert \u00e9s que escoltant els editors de Joventut, Eloise Bourgeois i Luis Zendrera, es feia evident que l’edici\u00f3 d’aquest \u00e0lbum responia al desig de fer un homenatge a tota la feina, a vegades invisible, que fan els mediadors de la lectura arreu del m\u00f3n. De fet, no \u00e9s la primera vegada que l’editorial Joventut posa de relleu aquesta tasca. Llegiu si no, Biblioburro<\/a> o La senyora dels llibres<\/a>.  <\/p>\n

Entre l’auditori hi havia autors i narradors que coneixien la realitat colombiana de molt a prop i ens van fer cinc c\u00e8ntims de les seves experi\u00e8ncies. S\u00e9 que alguns dels ve\u00efns<\/a> del repl\u00e0 tamb\u00e9 han viatjat a Medell\u00edn i han posat el seu petit gra de sorra per, com deia Irene Vasco, “apoderar” a trav\u00e9s de l’escriptura els infants m\u00e9s desvalguts.<\/p>\n

Per la meva part, nom\u00e9s puc dir que vaig marxar tocada, amb el llibre sota el bra\u00e7, i que un cop a casa, me’l vaig rellegir amb respecte i amb certa responsabilitat. La fe i la perseveran\u00e7a de persones com la Irene ens obliguen a no desanimar-nos i a continuar treballant malgrat el cansament. <\/p>\n

Escrivint aquesta entrada m’han vingut al cap les paraules sempre s\u00e0vies de Jordi Artigal, dins un article sobre mediadors de la revista Faristol<\/a> : “per fer una biblioteca p\u00fablica es necessiten tres llibres, i una mica m\u00e9s, i un bon mediador, i no molts llibres mal triats voltats de bibliotecaris que ni tan sols s\u00f3n lectors”.<\/p>\n

Aix\u00ed que no val a badar. Tenim molta feina per fer!
\n  <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un mat\u00ed de principis d’octubre vaig deixar la fam\u00edlia del 1r 1a a c\u00e0rrec de la Petita My per poder assistir a la presentaci\u00f3 del llibre Letras al carb\u00f3n,  organitzada per l’Editorial Joventut i la llibreria Al\u00b7lots. Irene Vasco. Letras al carb\u00f3n. Il\u00b7lustr. Juan Palomino. Juventud,2015 L’acte, que va aplegar<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":1350,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[45,50],"class_list":["post-550","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a","tag-album-illustrat","tag-croniques"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/escanear0003.jpg?fit=320%2C267&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8S","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/550","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=550"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/550\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5312,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/550\/revisions\/5312"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1350"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=550"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=550"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=550"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}