{"id":548,"date":"2015-11-10T07:22:00","date_gmt":"2015-11-10T07:22:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=548"},"modified":"2017-09-02T05:56:41","modified_gmt":"2017-09-02T05:56:41","slug":"darreres-lectures-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=548","title":{"rendered":"Darreres lectures"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\nLes biblioteques solit\u00e0ries, sense lectors, amb els llibres abandonats, oblidats i que mai m\u00e9s seran llegits, sempre les relaciono amb els trens esventrats, aturats en vies mortes, a l\u2019espera de viatgers; o a les piscines amb un cul d\u2019aigua bruta a l\u2019espera de nedadors. I \u00e9s que la vida en aquest nou m\u00f3n que en D\u00eddac i jo estem descobrint a passes for\u00e7ades ens costa d\u2019assimilar. Poder entrar en un cinema a l\u2019espera d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula que mai es projectar\u00e0, asseure\u2019s en un restaurant de luxe a l\u2019espera d\u2019un maitre que mai ens atendr\u00e0 o poder entrar a una biblioteca i demanar en pr\u00e9stec un llibre que mai retornar\u00e9 representa trencar alguns h\u00e0bits que de ben petita em van ensenyar a respectar.<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\n<\/a>\u00c9s per aix\u00f2 que endinsar-me a una nova biblioteca encatifada de llibres a l\u2019espera de lectors a dia d\u2019avui encara em costa. Tot i aix\u00f2, la lectura apassionant de les primeres p\u00e0gines d\u2019alguns llibres caiguts, la visi\u00f3 de les belles il\u00b7lustracions que els acompanyen o les preciosistes cobertes que demanen a crits que els llegeixi aviat em fan perdre la vergonya. \u00c9s aleshores quan, sense embuts, carrego alguns t\u00edtols al cab\u00e0s i me\u2019ls emporto per passar belles estones en companyia seva.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nA continuaci\u00f3 passo a relatar algunes de les darreres descobertes. Entre els m\u00e9s recents vull destacar un p\u00f2quer de lectures prou de bon pair.<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\n<\/a><\/div>\n

En primer lloc un llibre que des del terra em demanava a crits \u201cagafa\u2019m!\u201d. \u00c9s P\u00e8l de panotxa (Ed. Sidill\u00e0, 2015), un llibre escrit el 1894 per un dels escriptors francesos m\u00e9s reconeguts de tots els temps, Jules Renard<\/a>, tot i que absolutament desconegut per a nosaltres. La mirada perduda d\u2019en P\u00e8l de panotxa a la coberta m\u2019ha captivat, i \u00e9s que obrir la primera p\u00e0gina i trobar-me la prosa directa que ens explica fil per randa la dura vida d\u2019aquest infant de cabell p\u00e8l roig, menystingut per la mare i el pare, maltractat pel germ\u00e0 en un entorn rural on els valors es transgredeixen en cada p\u00e0gina m\u2019ha colpit. Jo no vull un futur com el d\u2019en P\u00e8l de panotxa. Sidill\u00e0 <\/a>em permet con\u00e8ixer all\u00f2 en el que no hem de convertir el nou m\u00f3n. Una obra de lectura obligada pels amants de la LIJ per\u00f2 que hem de saber situar en el seu moment hist\u00f2ric. Con\u00e8ixer de primera m\u00e0 la dura vida de la petita pagesia francesa del tombant del segle XIX i XX \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 per con\u00e8ixer i confiar en el futur de la humanitat. I \u00e9s que quan una compara la infantesa de P\u00e8l de panotxa i la de la mahoria d’infants del nostre entorn me n’adono el que vam aconseguir tots plegats. P\u00e8l de panotxa sens dubte una lectur a seguir.<\/div>\n

\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\n<\/a><\/div>\n

En segon lloc una singularitat: una novel\u00b7la en la que res \u00e9s all\u00f2 que sembla. Mentiders, d\u2019O. Lockhart (Fanbooks<\/a>, 2015), ens transporta a la t\u00edpica hist\u00f2ria familiar on alguna cosa no balla al so que toca. La Cadence Sinclair, filla d’una fam\u00edlia adinerada americana i una adolescent de divuit anys, ens relata els diferents estius que ha viscut a la petita illa familiar. S\u00f3n estius d\u2019aquells que tothom, per llei, hauria de viure: llargs, sense res a fer, per descobrir, inventar o imaginar cada dia. Estius per baixar a la platja, per asseure\u2019s a la sorra a l\u2019espera de l\u2019hora de dinar o pescant meduses xipollejant. 
\nPer\u00f2 en aquest m\u00f3n id\u00edlic sempre plana un secret que el perfecte benestar de la fam\u00edlia Sinclair fa els possibles per ignorar. I no \u00e9s, com correspon a aquesta novel\u00b7la d\u2019estructura diversa, a mig aire del dietari, el teatre o la narrativa cl\u00e0ssica, fins al final que es descobreix que res de tot all\u00f2 que ens havia semblat \u00e9s com correspon. Lockhart m\u2019ha captivat tot portant-me de la m\u00e0 pels camins de l\u2019enganyifa i la mentida, mostrant-me com d\u2019orbs podem ser si nom\u00e9s passem per la literatura com un elefant per les seves p\u00e0gines. I \u00e9s que els petits detalls, aquelles descripcions o di\u00e0legs a cau d\u2019orella, seran la clau per adonar-nos com de cecs hav\u00edem estat. No deixeu, doncs, de rec\u00f3rrer els camins de la petita illa privada a la recerca del secret m\u00e9s ben guardat de la fam\u00edlia Sinclair.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nEn tercer lloc m\u2019he emportat una ben constru\u00efda i tramada hist\u00f2ria de Gisela Pou<\/a> (Castellar del Vall\u00e8s, 1959). Aquesta bi\u00f2loga de formaci\u00f3 i guionista de professi\u00f3 ens proposa con\u00e8ixer un dels fets m\u00e9s enigm\u00e0tics de la Segona Guerra Mundial: les tastadores del menjar del f\u00fchrer.
\nA partir d\u2019una not\u00edcia de diari, Gisela Pou, amb La noia de la mitjanit (Edeb\u00e9<\/a>, 2015) ens proposa un viatge per l\u2019Alemanya contempor\u00e0nia de la m\u00e0 de la Sira Burg, una adolescent que desborda energia i que es posa entre cella i cella entregar a la nonagen\u00e0ria Gertrud el missatge que la seva \u00e0via li va entregar. Aquesta tal Gertrud havia estat una de les tastadores del menjar d’Hitler. La tasca no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 Sira converteix la recerca en una aut\u00e8ntica prova de foc. Una prova que posar\u00e0 en joc la seva perseveran\u00e7a, motivaci\u00f3 i la convidar\u00e0 a prendre algunes decisions per endre\u00e7ar el moment que viu. Sira descobrir\u00e0 que l\u2019amor es pot viure de moltes maneres i que les casualitats a voltes semblen posades per una m\u00e0 divina a fi que hom conegui el seu dest\u00ed. \u00c9s aix\u00ed com pas a pas, entrebanc a entrebanc, Pou ens convida a acompanyar la Sira en la descoberta dels incre\u00efbles fets de la Segona Guerra Mundial. Una novel\u00b7la que mant\u00e9 molt bon ritme i que enganxar\u00e0 de ben segur els adolescents.<\/p>\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nFinalment voldria fer una petita nota del darrer Premi Gran Angular de Lloren\u00e7 Capdevila (Cru\u00eflla, 2015)<\/a>. Aquest professor de llengua i literatura a l\u2019institut de Santpedor (Bages), ens fa una primera introducci\u00f3 d\u2019un dels moviments guerrillers m\u00e9s oblidats de fa d\u00e8cades: el maqui.
\nAlguns historiadors, com Ferran S\u00e1nchez Agust\u00ed, han elaborat un cens molt exhaustiu del fet guerriller que despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola s\u2019esdevingu\u00e9 per tot el territori espanyol. La voluntat del maqui era la de derrocar Franco aprofitant l\u2019empenta de les forces aliades despr\u00e9s de v\u00e8ncer la segona Guerra Mundial. Per aix\u00f2 van preparar la invasi\u00f3 de la Val d\u2019Aran, tot un frac\u00e0s, i alguns sabotatges de cert pes com la voladura d\u2019algunes torres d\u2019alta tensi\u00f3. Tot i aix\u00f2, l\u2019hermetisme de l\u2019\u00e8poca i l\u2019opacitat del r\u00e8gim han portat gaireb\u00e9 a l\u2019oblit hist\u00f2ric a aquests homes que gaireb\u00e9 perseguint una utopia van fer ballar el franquisme fins a meitats dels anys cinquanta del segle XX. Capdevila ens relata un petit succ\u00e9s, amb ulls de nen, que s\u2019esdevingu\u00e9 en un petit poble imaginari del Segri\u00e0. Aquells fets, per\u00f2, encara resten a la mem\u00f2ria dels m\u00e9s grans de la vila i en Met, un noiet espigat i \u201cintel\u2022lectual\u201d s\u2019entestar\u00e0 a descobrir sense saber que est\u00e0 a punt d\u2019obrir la capsa de Pandora. Una narraci\u00f3 de bons secundaris sustentada per alguns enginyosos jocs de paraules. <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les biblioteques solit\u00e0ries, sense lectors, amb els llibres abandonats, oblidats i que mai m\u00e9s seran llegits, sempre les relaciono amb els trens esventrats, aturats en vies mortes, a l\u2019espera de viatgers; o a les piscines amb un cul d\u2019aigua bruta a l\u2019espera de nedadors. I \u00e9s que la vida en<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":1327,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[40],"class_list":["post-548","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/imgres.jpg?fit=262%2C193&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8Q","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/548","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=548"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/548\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1332,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/548\/revisions\/1332"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=548"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}