{"id":546,"date":"2015-11-24T13:38:00","date_gmt":"2015-11-24T13:38:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=546"},"modified":"2017-08-31T09:29:54","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:54","slug":"la-paorosa-petitesa-de-lesser-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=546","title":{"rendered":"La paorosa petitesa de l’\u00e9sser"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n

<\/a>
\nLa llegenda de Zum<\/b>. Text: Txabi Arnal. Il\u2022lustracions: Roger Olmos. Nubeocho Ediciones, Madrid 2015. La casa inanimada<\/b>. Text: Pere Llobera. Il\u2022lustracions: M\u00f2nica Solsona. Sd Edicions. Barcelona 2015.<\/p>\n

\nRessenyem avui dos \u00e0lbums m\u00e9s aviat inquietants i de tem\u00e0tica fosca. Dos elements s\u00f3n destacables en aquesta, diguem-ne, categoria de llibres: d\u2019una banda, la multiplicitat de lectures que en podem fer, i d\u2019altra, relacionada amb la primera, l\u2019ampl\u00edssim target<\/i> de lectors a qui van destinats. Si \u201cLa casa inanimada\u201d tendeix a llibre d\u2019artista, “La llegenda de Zum”<\/a> no; en aquest aspecte \u00e9s m\u00e9s cl\u00e0ssic, amb una estructura tradicional i amb la interacci\u00f3 f\u00edsica entre text i imatge que tenen els \u00e0lbums il\u2022lustrats. Ambd\u00f3s, per\u00f2, tracten temes que no s\u00f3n divertits i exploren situacions vitals que tenen a veure amb l\u2019abs\u00e8ncia i la desaparici\u00f3.<\/div>\n
\n<\/div>\n

\n<\/a><\/p>\n

\nL\u2019autor vasc Txabi Arnal i l\u2019il\u2022lustrador catal\u00e0 Roger Olmos uneixen esfor\u00e7os per donar veu i imatge a una llegenda. L\u2019\u00e0lbum t\u00e9 ja recorregut editorial important: a m\u00e9s a m\u00e9s del catal\u00e0 i el castell\u00e0, s\u2019ha publicat en itali\u00e0 i en angl\u00e8s als EEUU (exemplar que tinc jo a les mans). Zum \u00e9s el poble m\u00e9s lluny\u00e0 de la terra. Fou descobert per un intr\u00e8pid explorador i els seus descendents molts anys abans, i la seva particularitat \u00e9s que, cada cinc anys, es veu afectat per un fenomen ben curi\u00f3s: el primer dia de primavera de cada llustre, una boira espess\u00edssima assalta el llogarret i s\u2019end\u00fa tres coses. La primera flor de la temporada, la can\u00e7\u00f3 que m\u00e9s canten els seus habitants i el nen o la nena m\u00e9s desobedient. Dos d\u2019aquests elements tenen substitut de seguida: neixen noves flors i apareixen noves tonades. Per\u00f2 el nen o la nena escollits per la boira invasora, l\u2019individu, desapareix per sempre i deixa desolats els habitants.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\nAquest preu tan alt que es paga sembla que no tingui remei, i cada cinc anys es repeteix. Podem entendre la \u201cllegenda\u201d com un mite (l\u2019home del sac). Per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 possible interpretar-ho com una \u201ctradici\u00f3\u201d? Un llast, un sacrifici inevitable per continuar existint? No hi ha possibilitat de trencar amb all\u00f2 que ha passat sempre? \u00c9s inevitable no encarar el dest\u00ed o fer-li front? Nom\u00e9s cal resignar-se a l\u2019esdevenidor? Aquestes preguntes s\u00f3n les que es formulen els autors a trav\u00e9s del cas de la Sophie, la nena desobedient elegida o de la Dorothy, la seva amiga, que se sap m\u00e9s digna mereixedora del c\u00e0stig…div\u00ed.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Giotto<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/a><\/p>\n

\n Roger Olmos<\/a> fa un treball excel\u2022lent amb il\u2022lustracions a doble p\u00e0gina. Passa amb comoditat de l\u2019al\u2022legoria i la fantasia, a la realitat quotidiana. Zum \u00e9s un parad\u00eds perdut de somni i alhora un poble occidental recognoscible, de la mateixa manera que la boira \u00e9s un element informe (una abstracci\u00f3) que, de vegades, t\u00e9 trets humans. Amb moltes refer\u00e8ncies a una hist\u00f2ria b\u00edblica, hi ha una voluntat de mostrar imatges de la iconografia cristiana en els personatges, els paisatges i les accions, perqu\u00e8 penso que all\u00f2 que ens expliquen els autors t\u00e9 molt a veure en conceptes com ara el perd\u00f3, la culpa, la redempci\u00f3, el sacrifici o les plagues castigadores. Tot el que explica i el que es veu prov\u00e9 de conceptes cristians o cat\u00f2lics: penso que \u201cLa llegenda de Zum\u201d seria dif\u00edcilment entesa per gent d\u2019una cultura diferent. Pot ser nom\u00e9s una lectura aix\u00f2 que estem fent aqu\u00ed, per\u00f2 ja hem avan\u00e7at que de l\u2019\u00e0lbum se\u2019n poden fer molt\u00edssimes. Amb sobrietat, sense estrid\u00e8ncies, Olmos retrata amb la mateixa consist\u00e8ncia un ordinador que una campana de boira, un xandall infantil que un profeta, ja que a Zum hi conflueixen dos m\u00f3ns, el terrenal i l\u2019espiritual.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Van der Weyden<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Zurbaran<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nLa hist\u00f2ria i la manera de representar-la ens embolcallen com un univers. No hi ha riures, no hi ha ni una engruna de felicitat en cap de les escenes. Hi ha soledat, desolaci\u00f3 i melancolia i un estrany silenci (tamb\u00e9 c\u00f2smic) ens assetja per tot arreu malgrat les perspectives agosarades i els desastres atmosf\u00e8rics que s\u2019hi viuen.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

\n<\/a><\/p>\n

\nI silenci \u00e9s tamb\u00e9 all\u00f2 que podria definir l\u2019aposta de Pere Llobera i M\u00f2nica Solsona a \u201cLa casa inanimada\u201d. Silenci, desolaci\u00f3 i abs\u00e8ncia: la d\u2019una casa que \u00e9s violada pel fill de la seva propiet\u00e0ria quan aquesta es troba a l\u2019hospital convalescent. El fill va a la casa de la mare a recollir roba, i es troba amb un m\u00f3n tancat que cont\u00e9 restes del seu propi passat i les empremtes inequ\u00edvoques de la solitud d\u2019una persona gran que viu sola. El fill, que t\u00e9 aparen\u00e7a moderna (un hipster, vaja) es pregunta pels mobles i els objectes: quina \u00e9s la seva vida quan no hi ha la pres\u00e8ncia de la dona? Quin sentit t\u00e9 que hi siguin? Tamb\u00e9 es q\u00fcestiona qu\u00e8 ser\u00e0 de totes les andr\u00f2mines quan la mare sigui morta (o quan ho estigui ell).<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Enzo Cucchi<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/p>\n

\nUn text introspectiu i poc esperan\u00e7ador a qui M\u00f2nica Solsona<\/a> d\u00f3na forma amb molts blancs, negres i grisos, i molt pocs punts de color. Si el text de Llobera no \u00e9s el t\u00edpic d\u2019un \u00e0lbum (infantil o no), les il\u2022lustracions de Solsona tamb\u00e9 van per a una altra banda: s\u00f3n subtil\u00edssimes composicions art\u00edstiques que beuen de fonts de la transavantguarda italiana (Enzo Cucchi, per exemple) o l\u2019informalisme atmosf\u00e8ric d\u2019autors com Motherwell o el nostre T\u00e0pies. Amb un tra\u00e7 de dibuix que es perfila per damunt de taques abstractes, Solsona mostra un peu, unes ulleres, un plat o una catifa com si fossin restes identificables d\u2019un m\u00f3n no mat\u00e8ric que \u00e9s a la vegada l\u2019habitacle deshabitat i ment del protagonista. Les ombres , els buits i els reflexes prenen protagonisme als elements reals. Tot tendeix a la quietud, a la negror i, finalment, a la desaparici\u00f3. Curiosament, hi apareixen tamb\u00e9 imatges inspirades en la iconografia cristiana (el fill de bra\u00e7os en creu; una mortalla).<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
T\u00e0pies<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Motherwell<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nJa veieu, doncs. Dues apostes autorals interessant\u00edssimes pel que tenen de peculiars: puntets de melangia i dolor enmig d\u2019un m\u00f3n farcit de colors, d\u2019anuncis, de reclams amb lletres grosses, de selfies<\/i> ef\u00edmeres, de hashtags<\/i> sense transcend\u00e8ncia. Com si alg\u00fa de cop s\u2019atur\u00e9s al mig d\u2019un bulevard ben il\u2022luminat i ple de gent per parlar-nos, a cau d\u2019orella, de la min\u00fascula i paorosa petitesa de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La llegenda de Zum. Text: Txabi Arnal. Il\u2022lustracions: Roger Olmos. Nubeocho Ediciones, Madrid 2015. La casa inanimada. Text: Pere Llobera. Il\u2022lustracions: M\u00f2nica Solsona. Sd Edicions. Barcelona 2015. Ressenyem avui dos \u00e0lbums m\u00e9s aviat inquietants i de tem\u00e0tica fosca. Dos elements s\u00f3n destacables en aquesta, diguem-ne, categoria de llibres: d\u2019una banda,<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1308,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-546","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/lallegendadezum.jpg?fit=154%2C200&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8O","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/546","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=546"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1323,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/546\/revisions\/1323"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1308"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}