{"id":539,"date":"2016-02-09T08:37:00","date_gmt":"2016-02-09T08:37:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=539"},"modified":"2017-08-31T09:29:53","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:53","slug":"el-mite-de-la-lliberta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=539","title":{"rendered":"El mite de la llibertat"},"content":{"rendered":"

<\/a>Dip. M\u00e1s all\u00e0 de la oscuridad. Text i il\u2022lustracions: Eva S\u00e1nchez. Edelvives. Saragossa 2015.<\/p>\n

<\/a>La catalana Eva S\u00e1nchez, de qui en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 hem parlat a Llibres al Repl\u00e0, \u00e9s la flamant guanyadora del IV Premio Internacional \u00c1lbum Ilustrado Edelvives amb aquest Dip que avui ressenyem i que ens encanta. Una puntualitzaci\u00f3 abans de comen\u00e7ar: els d\u2019Edelvives es marquen un punt merescud\u00edssim amb l\u2019edici\u00f3 d\u2019aquest \u00e0lbum que lloa i d\u00f3na m\u00e9s visibilitat a la feina de la il\u2022lustradora (en aquest cas tamb\u00e9 autora del text) en un premi d\u2019\u00e0lbum il\u2022lustrat. El llibre du una sobrecoberta que, desplegada, resulta ser una l\u00e0mina o p\u00f2ster per penjar, de 61 x 52 cent\u00edmetres, amb un dibuix de l\u2019autora. Al revers de la l\u00e0mina, hi trobem la portada i una altra portada alternativa. Comptant, a m\u00e9s a m\u00e9s, la portada del llibre en carton\u00e9, resulta que disposem de tres portades diferents per escollir. \u00c9s una bona idea que, com diem, ressalta el treball de l’artista. Tamb\u00e9 observem que, en part motivat per aquesta generositat d\u2019imatges, el nom dels membres del jurat del premi els trobem escrits quatre vegades en el volum…<\/p>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

\nL\u2019Eva S\u00e1nchez explicava en aquest mateix bloc<\/a> que els dips, els \u00e9ssers protagonistes d\u2019aquest \u00e0lbum, provenen de la mitologia d\u2019una terra concreta, Pratdip, un poblet tarragon\u00e8s de la comarca del Baix Camp, i dels quals ja havia parlat Joan Perucho en les seves narracions. Els dips serien una mena de b\u00e8sties ferotges i vamp\u00edriques que s\u2019alimenten de la sang del bestiar i fins i tot dels humans que el custodien. \u00c9ssers de llegenda, doncs, que pertanyen a l\u2019imaginari col\u2022lectiu d\u2019un poble i que infonen terror a petits i grans. L\u2019Eva S\u00e1nchez escull la figura d\u2019un ca\u00e7ador i la seva filla com a personatges que s\u2019hi enfrontaran, i el bosc com l\u2019h\u00e0bitat natural de tots ells. Elegeix, podem dir, un espai literal per a encabir-hi la llegenda.<\/p>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

\nTamb\u00e9 decideix una gamma crom\u00e0tica per representar-la, i \u00e9s la dels tons s\u00e8pia i els negres. Capvespre, nit, llops, terres llaurades, vestimenta, escopetes, tardor… tots aquests elements s\u2019avenen amb la gamma triada i nom\u00e9s un d\u2019ells, un vermell que esclata en les darreres p\u00e0gines, t\u00e9 c\u00e0rrega simb\u00f2lica. Expliquem aquesta paleta crom\u00e0tica per insistir en el fet que l\u2019autora no abandona la literalitat de la hist\u00f2ria mentre narra, com tampoc ho fa amb els elements que usa per donar-li forma: cap\u00e7ades i troncs d\u2019arbres, casalot, armes, habitaci\u00f3, llar de foc… Tot remet a una realitat i a una versemblan\u00e7a. <\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

   I \u00e9s a partir d\u2019aqu\u00ed que la feina de S\u00e1nchez arranca el vol i ens sorpr\u00e8n: com \u00e9s que l\u2019\u00e0lbum t\u00e9, malgrat tot el que hem exposat fins ara, les traces d\u2019una faula g\u00f2tica, una textura de malson, una hipn\u00f2tica aparen\u00e7a de fantasia moral? La resposta, a parer de qui aix\u00f2 ressenya, \u00e9s l\u2019estructura formalment el\u2022l\u00edptica de la major part de les il\u2022lustracions del llibre. D\u2019alguna manera, aquest drama tan de \u201cterra\u201d beu dels altres elements de la natura per explicar-se. Beu de l\u2019aire i del vent; beu de l\u2019aigua i dels seus remolins, beu del foc i les seves flames. Si la terra la pensem com horitzontal i est\u00e0tica, els altres elements tendeixen al moviment, a les corbes, les el\u2022lipsis i les espirals. El tra\u00e7 i la pinzellada sinuosos de S\u00e1nchez ajuden a percebre l\u2019univers visual de Dip com una amena\u00e7a constant per a aquells que s\u2019hi mouen. El bosc \u00e9s un hurac\u00e0 o un tif\u00f3 al centre del qual hi ha un personatge sol i perdut. \u00c9s tamb\u00e9 el giravoltar de l\u2019aigua que est\u00e0 a punt de ser engolida pel claveguer\u00f3 o l\u2019embornal. Les ombres de les figures i dels objectes esdevenen elements que els embolcallen, els emboliquen, els arrelen, els nuen i, finalment, els escanyen. <\/p>\n

En aix\u00f2 rau el poder d\u2019aquests dibuixos: ofeguen a aquells que s\u2019hi endinsen. Seria com si tot don\u00e9s voltes sense parar fins que l\u2019ull d\u2019aquest hurac\u00e0 visual acab\u00e9s per eliminar fins la darrera mol\u00e8cula d\u2019oxigen. <\/p>\n

<\/a>   I \u00e9s gr\u00e0cies a aix\u00f2 que el lector supera la lectura literal proposada (el ca\u00e7ador que pret\u00e9n protegir la filla del dip) i planteja una interpretaci\u00f3 molt m\u00e9s oberta. Deixem de veure el ca\u00e7ador atemorit i furi\u00f3s per descobrir un pare superprotector i autoritari. I descobrim tamb\u00e9 una filla que anhela la llibertat; una filla que renega de la pres\u00f3 que imposa el seu pare, desobeeix les seves normes aleat\u00f2ries i surt amb l\u2019\u00e0nsia de recuperar la individualitat que hom li nega. Quan fem aquesta lectura i revisem l\u2019\u00e0lbum des del principi, percebem un munt de detalls que ens havien passat desapercebuts: l\u2019a\u00efllament de la casa, les portes tancades, les finestres diminutes, els trofeus de ca\u00e7a a la paret, els corbs, les g\u00e0rgoles de la xemeneia, fins i tot el jou que fa de perxa on desar la roba. Tamb\u00e9 el text el t\u00e9 doble lectura. I ens preguntem si realment era al dip (que no existeix) a qui volia matar el pare, o b\u00e9 a la seva pr\u00f2pia filla d\u00edscola. \u201c\u00bfQue quienes somos?\u201d, diu la darrera frase de l\u2019\u00e0lbum, \u201cEl miedo\u201d. Por a la llibertat, a la independ\u00e8ncia, a prendre la iniciativa. Por a la difer\u00e8ncia, a l\u2019alteritat. Aquests dips que s\u00f3n ombres enormes en forma de llop perden la c\u00e0rrega negativa i ferotge que en una primera lectura els hav\u00edem atorgat i es converteixen en aliats dels menystinguts. En la veu de la seva consci\u00e8ncia reprimida. <\/p>\n

   Un dibuix molt f\u00edsic que, gr\u00e0cies als escor\u00e7os, les el\u2022lipsis i les corbes, abandona la terra i passa de ser representaci\u00f3 a ser met\u00e0fora. La, en un principi, inh\u00f2spita i amena\u00e7adora natura (que delici\u00f3s el llapis de l\u2019Eva S\u00e1nchez, els seus arbres fantasmag\u00f2rics, el bosc laber\u00edntic, els seus monstres d\u2019ombra) \u00e9s a la ment del ca\u00e7ador. La llibertat, per a la filla, nom\u00e9s \u00e9s un mite o una llegenda. Com un dip.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dip. M\u00e1s all\u00e0 de la oscuridad. Text i il\u2022lustracions: Eva S\u00e1nchez. Edelvives. Saragossa 2015. La catalana Eva S\u00e1nchez, de qui en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 hem parlat a Llibres al Repl\u00e0, \u00e9s la flamant guanyadora del IV Premio Internacional \u00c1lbum Ilustrado Edelvives amb aquest Dip que avui ressenyem i que ens<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1253,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-539","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/dipportada.jpg?fit=148%2C200&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8H","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/539","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=539"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/539\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2550,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/539\/revisions\/2550"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=539"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=539"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=539"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}