{"id":5379,"date":"2021-04-06T17:15:23","date_gmt":"2021-04-06T17:15:23","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5379"},"modified":"2021-07-16T14:12:18","modified_gmt":"2021-07-16T14:12:18","slug":"la-ronda-de-la-guineu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5379","title":{"rendered":"La ronda de la guineu"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Dieter Weism\u00fcller. Reineke Fuchs.<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Els ve\u00efns del repl\u00e0 tenim el prop\u00f2sit de parlar dels animals com a personatges destacats dins l\u2019\u00e0mbit de la LIJ. Per tant, comen\u00e7arem parlant d\u2019un animal que dins de l\u2019esp\u00e8cie natural dels c\u00e0nids \u00e9s classificada com a Vulpes vulpes<\/em> (guineu roja) o guilla o guillot, rabosa o rabosot, renard o guineu, que amb tots aquests substantius \u00e9s anomenada. Ara b\u00e9, pel que fa als adjectius qualificatius que conformen la seva personalitat com a protagonista de les faules, la cosa ja queda molt m\u00e9s matisada: m\u00farria, entabanadora, enginyosa, enganyosa, llepa, goluda, pispa, llesta, astuta, ardida, burleta, rodam\u00f3n, comedianta i amb un enginy especialment ben dotat per a la picaresca.<\/h4>\n\n\n\n

ANTIGOR: Des del segle VI a.C. s\u2019atribueixen a Isop unes quaranta faules on ella campa per les seves, fent malifetes sempre en profit propi, tot i que, a vegades, en surt malparada. Tres cents anys m\u00e9s tard, ja es pot observar que el ress\u00f2 de les seves fetes ha arribat fins a l\u2019\u00cdndia, al Pantxatantra<\/em> (300 a.C), tot i que el personatge ha canviat de pell, per\u00f2 no de fam\u00edlia, i en la traducci\u00f3 catalana del 2003, tan acurada, en diuen xacal (Canis aureus<\/em>). El cas \u00e9s que moltes de les faules de la guilla que hi ha al Pantxatantra<\/em> prenen nova embranzida amb la versi\u00f3 que, a partir de l\u2019\u00e0rab \u2013 que ho tradueix del s\u00e0nscrit-, en fa fer Alfons X el savi, el 1251, titulada Calila i Dimna<\/em>, i on la rabosa ja hi juga un paper estel\u00b7lar, al costat del llop.<\/p>\n\n\n\n

Fins aqu\u00ed es pot comprovar que el comportament esquiu i mal\u00e8vol de la guilla \u00e9s utilitzat dins les faules de l\u2019antigor com exemple per alli\u00e7onar sobre all\u00f2 que es positiu i all\u00f2 que resulta negatiu, en una dicotomia narrativa que rara vegada empra m\u00e9s de dos protagonistes de tarann\u00e0 contrastat: fort\/feble; toix\/llest; cr\u00e8dul\/entabanador, etc…<\/p>\n\n\n\n

BAIXA EDAT MITJANA: Qui coneixia prou b\u00e9 aquestes faules dial\u00e8ctiques, era, Ramon Llull, i el seu m\u00e9s que magn\u00edfic Llibre de les b\u00e8sties <\/em>(1287-89), on se\u2019ns parla del poder i de la seva corrupci\u00f3, de les ambicions i les travetes que duen a terme el Lle\u00f3, la Lleona, el Cavall, l\u2019Os, el Lleopard i sobretot Na Renard (la guineu) quan els animals es reuneixen per triar rei.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que d\u2019aquest llibre se\u2019n despr\u00e8n clarament un ensenyament moral d\u2019all\u00f2 m\u00e9s adient per a una societat feudal (l\u2019etimologia de moral ve del llat\u00ed mos\/moris<\/em>, que vol dir costum<\/em>), t\u00e9 el m\u00e8rit d\u2019estar presentat com una hist\u00f2ria novel\u00b7lada, i ja no es limita a ser una faula breu, sin\u00f3 tan extensa i plena d\u2019aventures, perip\u00e8cies, i personatges com ho ser\u00e0 una altra obra mestra si fa no fa de la mateixa \u00e8poca, el c\u00e8lebre Roman de Renart,<\/em> (1.300 aprox.) on els especialistes hi creuen endevinar l\u2019autoria conjunta de for\u00e7a persones, segurament joglars que anaven per vil\u00b7les i corts, explicant, cantant i representant les dites i els fets de la nostra ja ben consolidada protagonista (que pot ser mascle o femella segons la llengua que l\u2019esmenta).<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, cal no perdre de vista que eren poqu\u00edssims els qui ho llegien als llibres. Les escasses persones destinades a aprendre a escriure i a llegir ho feien gr\u00e0cies a les faules d\u2019Isop i de tota la resta i s\u2019hi inspiraven per a reescriure-les de manera pr\u00f2pia, com va fer el Pr\u00edncipe Don Juan Manuel amb el Libro del Conde Lucanor<\/em>  (1331-35), o Geofrey Chaucer amb The Canterbury Tales<\/em> (1387). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Teatre. Le Roman de Renart. Cia. Michel Cavalca<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Per\u00f2 mentrestant, l\u2019\u00e0mplia majoria de la poblaci\u00f3 es repetia generaci\u00f3 rere generaci\u00f3 les hist\u00f2ries de la guineu i els seus oponents,  perqu\u00e8 la narraci\u00f3 oral campava per tot arreu, amb una puixan\u00e7a inigualable avui. I aquesta oralitat era d\u2019all\u00f2 m\u00e9s adient per fer que la tropa de teatre ambulant que els visitava espor\u00e0dicament en rellanc\u00e9s i actualitz\u00e9s el contingut.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 les faules d\u2019animals tenien una doble lectura quan es representaven a les places de les viles. A les faules, el lle\u00f3 \u00e9s un manaire eg\u00f2latra; el llop un personatge cregut i prepotent; l\u2019\u00f3s \u00e9s un bestiota sense escr\u00fapols; els cavalls i altres b\u00e8sties domesticades son els lleials administradors de la tr\u00edada del poder estatal, militar i burg\u00e8s representat per lleons, \u00f3ssos i llops; els conills, ratetes i bestioles marginades en s\u00f3n les seves v\u00edctimes… I la guineu? Doncs la nostra estimada guilla sembla ser l\u2019\u00fanica capa\u00e7 d\u2019entabanar aquella colla de podrits i, a sobre, de treure\u2019n profit propi. \u00c9s a dir: ella encarnava els anhels del poble. Com que llavors (D\u00e9u nos en guard de dir que ara i aqu\u00ed tamb\u00e9…) es corria el risc de ser empresonat si en mig de la pla\u00e7a p\u00fablica deies que el rei era un d\u00e8spota, l\u2019alcalde un escanyapobres, els militars uns for\u00e7uts sense cervell, etc., era m\u00e9s subtil fer veure que tots aquests adjectius pertanyien a uns suposats animals que no pas a persones de carn i ossos.   <\/p>\n\n\n\n

El baix poble projectava en l\u2019individualisme profit\u00f3s de la guineu uns desigs ben compartits per la majoria i per aix\u00f2 no ha d\u2019estranyar que en repetissin les an\u00e8cdotes (que no pas les obres liter\u00e0ries senceres, de pe a pa) sovint i sense parar, donant peu aqu\u00ed i a arreu a un corpus de tradici\u00f3 oral que els folkloristes del segle XIX i XX s\u2019encarregarien posteriorment de recopilar per escrit (nom\u00e9s en la recopilaci\u00f3 de Joan Amades n\u2019hi ha m\u00e9s de cinquanta hist\u00f2ries, deixant de banda els refranys i altres modalitats liter\u00e0ries)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Ramon Llull. Llibre de les B\u00e8sties<\/em>. Aitana Carrasco<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

EDAT MODERNA: Per\u00f2 mentrestant, des de l\u2019\u00e8poca del Barroc en endavant, la d\u00e8ria dels intel\u00b7lectuals per pouar arguments de la tradici\u00f3 oral i recrear-ne el contingut de manera brillant i personal d\u00f3na fruits tan saborosos com l\u2019aplec de faules versificades que dur\u00e0 a terme Jean de La Fontaine (de qui enguany se\u2019n celebren el seu 400\u00e8 aniversari) de les quals el renard en protagonitza una dotzena llarga, exquisidament tradu\u00efdes al catal\u00e0 per Xavier Benguerel (1984). D\u00e8ria i qualitat que tamb\u00e9 permet destacar les obres de F\u00e9lix Maria de Samaniego a Castella o de John Dryden a Anglaterra. Per\u00f2 l\u2019obra en vers exclusivament dedicada al rabosot, tan extensa com magistralment il\u00b7lustrada, es deu a la ploma de Wolfang Goethe que, amb Reineke Fuchs<\/em> (1754), recrea el llegat medieval germ\u00e0nic sobre el personatge. De manera que aquests t\u00edtols esdevenen un nou pas en l\u2019evoluci\u00f3 de la guilla: de la faula moral, a la narrativa i dramatitzaci\u00f3 sociol\u00f2gica medieval, i de la prosa al vers m\u00e9s culte. La guineu ha anat des de baix de tot fins a les cotes m\u00e9s altes de la literatura. Bon viatge ha fet!<\/p>\n\n\n\n

CANVI DE RECEPTOR: Per\u00f2… i la infantesa? Doncs la infantesa, a partir de l\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria del XIX apr\u00e8n a llegir i a escriure amb els contes i faules de tots els temps (els famosos isopets… i aquells ingenus i ben intencionats \u201cllibres de lectura\u201d o manuals de text escolar). A trav\u00e9s d\u2019ells i dels contes que els puguin explicar a casa, va assimilant que la guilla \u00e9s una fresca, una individualista, una m\u00farria de set soles… que potser li desvetlla certa enveja (quina una, la guineu!) per\u00f2 amb qui els adults diuen que no s\u2019hi ha de tenir tractes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Antoine de Saint-Exup\u00e9ry. Le Petit Prince<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Fins que Antoine de Saint-Exup\u00e9ry, el 1943, a Le Petit Prince<\/em>, fa del renard el seu amic. El domestica definitivament, o si m\u00e9s no, s\u2019ho proposa. I amb aix\u00f2 s\u2019ha provocat un gir de 180\u00ba!  Les p\u00e0gines que Saint-Exup\u00e9ry dedica al renard (tradu\u00eft per guineu al catal\u00e0) s\u00f3n, probablement, les m\u00e9s boniques del llibre i les que han deixat un solc m\u00e9s profund no solament entre els seus lectors, sin\u00f3 tamb\u00e9, i \u00e9s important destacar-ho, en la traject\u00f2ria liter\u00e0ria de la protagonista d\u2019aquest post. El renard ha deixat de ser un \u00e9sser salvatge per convertir-se en un civilitzad\u00edssim mestre amic. Es gr\u00e0cies a l’ensenyament de la guineu que el Petit Pr\u00edncep descobreix el sentit profund de l’amistat. Frases com: \u00abNo es veu b\u00e9 m\u00e9s que amb el cor; l’essencial \u00e9s invisible per als ulls<\/em>\u00bb; o \u00abEts responsable per sempre d’all\u00f2 que has domesticat<\/em>\u00bb passen a formar part de la cultura i l\u2019educaci\u00f3 contempor\u00e0nies. O no \u00e9s aix\u00ed?<\/p>\n\n\n\n

Fantastic Mr Fox <\/em>(1970) de Roald Dahl, obra for\u00e7a menys l\u00edrica i molt m\u00e9s sat\u00edrica que El petit Pr\u00edncep<\/em>, continuar\u00e0 permetent que els infants lectors es facin amics del llest\u00edssim i simp\u00e0tic guillot, cosa que anir\u00e0 en augment si se\u2019ls deixa a les mans el magn\u00edfic \u00e0lbum sense mots Le voleur de poule (2005)<\/em> de B\u00e9atrice Rodr\u00edguez, on si el renard continua rondant pel galliner ho fa purament per amor. I all\u00ed on a la literatura dels infants i joves s\u2019entrecreuen amistat i fantasia, realitat i ficci\u00f3, sentiments i poesia \u00e9s en la novel\u00b7la guanyadora del darrer premi Guillem Cifr\u00e9 de Colonya: Arrecades d\u2019avellaner<\/em>, escrita per Montse Homs, i publicada el 2020 per Barcanova. on la guineu Ketti no solament \u00e9s la millor amiga de la Lisa, sin\u00f3 que ja ha estat tan i tan ben domesticada que ella mateixa \u00e9s qui escriu i descriu aquesta relaci\u00f3 amical.<\/p>\n\n\n\n

I amb aquest darrer bot\u00f3 de mostra, fresc que encara belluga, tancarem, per avui, el cercle literari de la guilla. A veure quins nous tombs atorga la LIJ a aquest animal\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els ve\u00efns del repl\u00e0 tenim el prop\u00f2sit de parlar dels animals com a personatges destacats dins l\u2019\u00e0mbit de la LIJ. Per tant, comen\u00e7arem parlant d\u2019un animal que dins de l\u2019esp\u00e8cie natural dels c\u00e0nids \u00e9s classificada com a Vulpes vulpes (guineu roja) o guilla o guillot, rabosa o rabosot, renard o<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":5374,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[],"class_list":["post-5379","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/418CMl4nZBL-Dieter-Wiesmuller.jpg?fit=334%2C352&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1oL","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5379"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5395,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5379\/revisions\/5395"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/5374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}