{"id":537,"date":"2016-02-22T21:06:00","date_gmt":"2016-02-22T21:06:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=537"},"modified":"2017-08-31T09:29:53","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:53","slug":"un-fill-una-mare-i-un-gos-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=537","title":{"rendered":"Un fill, una mare i un gos"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n
\nAl principi: Un fill<\/i><\/b><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nUn
\ndia, un autor escriu un llibre. \u00c9s una obra un p\u00e8l diferent a les que ha escrit
\nfins aquell prec\u00eds moment. El presenta a un premi de narrativa per a joves i el
\nguanya. En aquest \u00e0mbit, gaireb\u00e9 ning\u00fa el coneix. Tampoc alguns lectors-prescriptors,
\nels quals aqu\u00ed tenen un cert pes espec\u00edfic.<\/div>\n
\nL\u2019autor
\nes diu Alejandro Palomas<\/a>, l\u2019obra es titula Un
\nfill <\/i>(La Galera, 2015), i esdev\u00e9 un altaveu que transmet el seu registre i
\nel seu estil als habitants de territoris literaris distints als que estava
\nhabituat. Alguns el descobreixen aviat i se senten commoguts pel que hi llegeixen
\ni sobretot pel que transmet. T\u00e9 un aire fresc, diferent al que han llegit darrerament, capa\u00e7
\nde captar i de captivar mirades de molt diverses edats. <\/div>\n
\n
\nL\u2019obra
\nno parla de joves ni de les seves afeccions ni de les seves d\u00e8ries, ni fa grans
\ncastells de focs fant\u00e0stics ni viatja a mons apocal\u00edptics. Se centra en Un fill,<\/i> un pare i una escola, com tants
\nfills, pares i escoles hi ha en aquest m\u00f3n. A primera vista, tots semblants. Per\u00f2
\nquan hom grata en algun d\u2019ells, sorgeixen les particularitats de cadascun. I
\nl\u2019autor grata a fons en un moment clau i fr\u00e0gil de la vida dels protagonistes, investiga
\nmolt endins, capgirant l\u2019aparen\u00e7a i la pel\u00b7l\u00edcula que el lector s\u2019ha constru\u00eft
\nen un principi. Tot parteix d\u2019una pregunta t\u00edpica adre\u00e7ada a un infant: Qu\u00e8 vols ser quan siguis gran?<\/i>, i d\u2019una
\nresposta at\u00edpica: A mi, m\u2019agradaria ser
\nla Mary Poppins.<\/i><\/div>\n
\nA
\npartir d\u2019aqu\u00ed, una mestra i, especialment una psic\u00f2loga, talment un detectiu, comencen
\na buscar, a analitzar, a preguntar, a no dormir per arribar a desemmascarar all\u00f2
\nque s\u2019amaga rere aquesta sorprenent resposta.
\nCom
\ndeia la llibretera Paula Jarr\u00edn, \u201cUn fill
\n<\/i>\u00e9s una fletxa directa al cor\u201d, que dispara les emocions fins…<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n…m\u00e9s enll\u00e0: Una mare<\/i><\/b><\/div>\n
\n
<\/b><\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n
\nEl
\nlector-prescriptor sempre que descobreix una nova veu que el captiva i el
\ndesafia, el que fa \u00e9s gratar a fons, talment un detectiu, preguntar-se sobre
\nels antecedents de l\u2018autor, i buscar i llegir altres obres que li aportin
\nsensacions similars a les que li ha provocat aquell llibre, i constatar si
\naquell to, aquella veu, anaven de veres. <\/div>\n
\nDespr\u00e9s
\nde consultar informaci\u00f3 diversa, constata que Un fill<\/i> \u00e9s una obra \u00fanica dins la traject\u00f2ria de l\u2019autor, per\u00f2 que
\nl\u2019estil, les formes d\u2019arribar al lector i de desvetllar les emocions es
\nrepeteixen en d\u2019altres. \u00c9s per aix\u00f2 que entoma dues obres que acaben
\nd\u2019apar\u00e8ixer en catal\u00e0. De tota la seva bibliografia, la primera \u00e9s possiblement
\nla que ha tingut m\u00e9s repercussi\u00f3, t\u00e9 el t\u00edtol d\u2019Una mare<\/i> (Columna, 2016) \u2013publicada el 2014 en castell\u00e0 per Siruela-,
\nper\u00f2 tot i el pes de la mare, una fam\u00edlia sencera n\u2019\u00e9s la protagonista. I poc
\ntemps despr\u00e9s, entoma Un gos <\/i>(Columna,
\n2016), acabada de sortir del forn, una novel\u00b7la en la qual hi troba el mateix
\nm\u00f3n, la mateixa fam\u00edlia, la mateixa mare i tot de petits detalls i de grans
\nmoments que el fan immensament feli\u00e7: <\/div>\n
\n\u201cEns agrada l\u2019estretor, el contacte, la
\nmol\u00e8stia, els silencis que acaben esclatant i que despr\u00e9s recordem b\u00e9.<\/i><\/div>\n
\nI sobretot ens agrada
\nla companyia.<\/i><\/div>\n
\nSense la companyia,
\nfa temps que la barca que habitem hauria deixat de surar i no ens podr\u00edem
\nenfrontar al que aquesta nit ens t\u00e9 reservat.<\/i><\/div>\n

Sense companyia, no.
\nNo podr\u00edem.\u201d <\/i><\/div>\n<\/div>\n

\n
<\/b>
\nI encara m\u00e9s enll\u00e0: Un gos<\/i><\/b><\/p>\n
\n
<\/b><\/div>\n
\n
\n<\/a><\/div>\n
\nLa
\nllegeix d\u2019una revolada, en un dia de festa. Un cop acabada, mira el cel que el
\nvent ha escombrat i es para a pensar sobre un estil i unes caracter\u00edstiques que
\nja s\u2019han convertit en familiars i que ha retrobat en aquestes dues novetats.
\nLes resumeix en cinc que acaben casualment en la s\u00edl\u00b7laba tat!, s\u00edmbol de
\nsorpresa en el m\u00f3n dels m\u00e9s petits: <\/p>\n<\/div>\n
\n1.    L\u2019accessibilitat.
\nPotser \u00e9s una obvietat, per\u00f2 en les obres d\u2019Alejandro Palomas es fa f\u00e0cil all\u00f2
\nque \u00e9s tremendament dif\u00edcil: cosir mons i personatges sense que es vegin les
\ncostures, amb un llenguatge planer i una manera d\u2019explicar sovint propera a
\nl\u2019oralitat, per\u00f2 tamb\u00e9 a la confid\u00e8ncia.<\/div>\n
\n  2.    La
\ntemporalitat. Tant una mare com un gos giren a l\u2019entorn d\u2019un moment molt
\nconcret \u2013un sopar de cap d\u2019any, en la primera, i una escena d\u2019una tarda en un
\nbar, en la segona-. El per\u00edode de temps \u00e9s molt breu, per\u00f2 l\u2019autor en t\u00e9 prou
\nper retratar en profunditat el tarann\u00e0 i la hist\u00f2ria personal de cadascun dels
\nintegrants de la fam\u00edlia. El temps esdev\u00e9 una goma a les seves mans i el
\ngoverna amb una destresa incre\u00efble.<\/div>\n
\n  3.    La
\nprofunditat. Palomas \u00e9s un mestre en l\u2019art d\u2019anar al fons de les relacions
\npersonals, dels sentiments, de les emocions, de la psicologia i de les actituds
\ndels personatges. <\/div>\n
\n4   4.    La
\nproximitat. En llegir, el lector es troba en molts moments buscant similituds i
\nparal\u00b7lelismes amb el seu m\u00f3n m\u00e9s proper, amb la seva quotidianitat  i amb la seva fam\u00edlia.<\/div>\n
\n5   5.    La
\nsensibilitat… i el sentit de l\u2019humor en la manera de tractar els innombrables
\ntemes que apareixen al llarg dels llibres.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a>Un
\ncop ha llegit i ha reflexionat, el lector-prescriptor no para de recomanar-les,
\nmentre ja va per abordar una altra obra que l\u2019autor, en una trobada recent en un
\nclub de lectura a Manresa, va considerar el millor regal que ha ofert als seus
\nseguidors: El tiempo que nos une <\/i>(Suma
\nde Letras, 2011).<\/i><\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n
<\/b><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al principi: Un fill Un dia, un autor escriu un llibre. \u00c9s una obra un p\u00e8l diferent a les que ha escrit fins aquell prec\u00eds moment. El presenta a un premi de narrativa per a joves i el guanya. En aquest \u00e0mbit, gaireb\u00e9 ning\u00fa el coneix. Tampoc alguns lectors-prescriptors, els<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1244,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[67],"class_list":["post-537","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-narrativa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/fill.jpg?fit=289%2C400&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8F","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/537","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=537"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/537\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1248,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/537\/revisions\/1248"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}