{"id":532,"date":"2016-03-29T09:21:00","date_gmt":"2016-03-29T09:21:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=532"},"modified":"2017-08-31T09:29:53","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:53","slug":"alla-on-ens-conve-viure-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=532","title":{"rendered":"All\u00e0 on ens conv\u00e9 viure"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n
\nQUAN LES VAQUES SUREN. Text i il\u2022lustracions: Ximo Abad\u00eda. Traducci\u00f3: Txell Freixinet Raspall. Takatuka. Barcelona 2016.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEls \u00e9ssers vius tenim un h\u00e0bitat. I la naturalesa i les dimensions d\u2019aquest h\u00e0bitat ens permeten viure-hi. Un \u00e9sser no pot prosperar en un h\u00e0bitat que no li correspon, o en un que dificulta o limita les seves capacitats. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nDe tot aix\u00f2 ens parla un dels \u00e0lbums que publica Takatuka en aquest 2016. N\u2019\u00e9s l\u2019autor Ximo Abad\u00eda<\/a> (Alacant 1983) i la primera cosa que destacarem \u00e9s la t\u00e8cnica: est\u00e0 pintat amb ceres de colors. Enormes superf\u00edcies de color a la cera, a doble p\u00e0gina, que criden poderosament l\u2019atenci\u00f3 del lector perqu\u00e8, ben segur, el remeten a altres \u00e8poques en qu\u00e8 tots pint\u00e0vem i molts ho f\u00e8iem amb les ceres de colors. Quin goig (i quins records) albirar, p\u00e0gina rere p\u00e0gina, la pictoricitat de les barres greixoses sobre la superf\u00edcie de paper! Retrobar-nos amb la seva densitat, la porositat; amb la seva consist\u00e8ncia i lluminositat; recon\u00e8ixer que aqu\u00ed s\u2019hi ha refregat un dit o que all\u00e0 s\u2019hi ha ratllat amb un punx\u00f3! Abad\u00eda utilitza tots els colors (tornem a veure aquelles capses allargades de Manley!), dels m\u00e9s c\u00e0lids als m\u00e9s freds, i els combina amb una espontane\u00eftat tan lliure com desvergonyida: grocs purs enmig de blaus; ocres i negres; verds, vermells i grocs que es difuminen uns damunt dels altres… Una del\u00edcia.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nEn la majoria de les il\u2022lustracions percebem un fons i unes formes. Els fons s\u00f3n grans superf\u00edcies de cel, de mar, de nit, de terra. De vegades, aquestes superf\u00edcies es toquen, o es relacionen: el mar i el cel, la terra i el cel (en combinacions de verd\/blau clar o d\u2019ocres quan hi ha calitja); un cop l\u2019aigua amara la terra despr\u00e9s de la pluja. Per\u00f2 \u00e9s fonamental distingir la import\u00e0ncia d\u2019aquests fons sobre els quals l\u2019autor hi situa algunes figures, sempre petites, sempre perdudes enmig de la immensitat.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nEl nen protagonista guanya un peix en una fira. Se l\u2019end\u00fa a casa dins d\u2019una bossa de pl\u00e0stic i possiblement all\u00ed el deixa en una peixera (la que apareix a les guardes de l\u2019inici?). Aquella nit, el nen somnia que tot al seu voltant sura. Viu en una poblaci\u00f3 rural a prop del mar, i es meravella quan suren els mobles de l\u2019habitaci\u00f3, i els ve\u00efns i els seus animals de companyia. I suren les cases, i les vaques que donaven llet, i suren els vaixells de pesca i finalment sura ell i tot. Ell, que t\u00e9 el cabell tan vermell com el color del peix que li ha tocat a la fira. No podem pas assegurar que ha tingut un malson quan es desperta, per\u00f2 s\u00ed que el fet de descobrir el seu m\u00f3n surant en un element que no li pertoca, el fa recapacitar. Ben segur ha ent\u00e8s que volar no \u00e9s el que han de fer les persones: els pescadors no pesquen res als n\u00favols, ni els bombers poden apagar cap foc al cel, ni de res serveix pedalar una bicicleta en les altures. Estar recl\u00f2s dins d\u2019una bossa de pl\u00e0stic o d\u2019una peixera no \u00e9s el que correspon als peixos. Ent\u00e9n, en definitiva, el concepte de llibertat.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAquesta trama o an\u00e8cdota senzilla t\u00e9 una r\u00e8plica, com anunci\u00e0vem, en la configuraci\u00f3 de les imatges. Tot \u00e9s simple, gen\u00e8ric, poc subjectivat. Els peixos, les cases, els animals, els fanals, els vaixells, els arbres. El bomber va vestit com un bomber prototipus, i el mariner, i el policia. Nom\u00e9s l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un vell gram\u00f2fon fa pensar que es tractaria d\u2019una hist\u00f2ria antiga, i potser tamb\u00e9 un vell mol\u00ed. Ho esmentem perqu\u00e8, de fet, el temps de la hist\u00f2ria tampoc no t\u00e9 cap import\u00e0ncia: el temps \u00e9s tamb\u00e9 gen\u00e8ric. \u201cSemblava que el temps s\u2019havia aturat, com si tamb\u00e9 sur\u00e9s\u201d, llegim en una de les darreres p\u00e0gines. Destaquen, potser, el nen i el far, tots dos vermells i ratllats, que podrien tenir un valor simb\u00f2lic o metaf\u00f2ric.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEl cas \u00e9s que totes les figures, espais i refer\u00e8ncies temporals s\u00f3n simplificades intencionadament per enaltir i fer destacar els grans fons, les grans superf\u00edcies. Els cels de nit i de dia, les basses d\u2019aigua, el mar. L\u2019aire, l\u2019aigua, la terra. Els llocs i els elements on vivim i sense els quals no podr\u00edem subsistir. Abad\u00eda es recrea en la representaci\u00f3 d\u2019aquests elements, els tracta amb tendresa, els fa acollidors i els dota de vida. Per tot aix\u00f2 podem concebre l\u2019\u00e0lbum com un cant a la natura desacomplexada i natural.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nCom a \u00fanica cr\u00edtica que se\u2019ns acut, esmentarem la incorporaci\u00f3 d\u2019un text que, tot i ser breu, sovint es fa innecessari, no tant a nivell formal (estan for\u00e7a ben integrades les paraules, en blanc o en negre, sobre la representaci\u00f3 de les superf\u00edcies) sin\u00f3 m\u00e9s aviat a nivell conceptual: no ens importa gaire que \u201caquesta hist\u00f2ria no l\u2019he explicada mai a ning\u00fa i des d\u2019avui ser\u00e0 el nostre secret\u201d o que la lletera es digui senyora Conxita, o que el tocadiscos (en realitat, com hem dit, \u00e9s un gram\u00f2fon) surti per la finestra…Aquestes apreciacions insubstancials, a parer de qui ressenya, alenteixen la lectura visual que s\u00ed que va directa al gra, s\u00ed que prescindeix de subterfugis i s\u00ed que va directa a la idea global de llibertat, immensitat i vitalitat de les quals l\u2019\u00e0lbum ens parla.<\/div>\n
\n<\/div>\n

Som ben poca cosa respecte al nostre entorn. I per qu\u00e8 nosaltres (i els habitatges, i els animals, i els objectes) podem subsistir, cal preservar-lo, respectar el seu ordre i tenir-ne cura.<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

QUAN LES VAQUES SUREN. Text i il\u2022lustracions: Ximo Abad\u00eda. Traducci\u00f3: Txell Freixinet Raspall. Takatuka. Barcelona 2016. Els \u00e9ssers vius tenim un h\u00e0bitat. I la naturalesa i les dimensions d\u2019aquest h\u00e0bitat ens permeten viure-hi. Un \u00e9sser no pot prosperar en un h\u00e0bitat que no li correspon, o en un que dificulta<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1214,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-532","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/quanlesvaquessurenportada.jpg?fit=134%2C200&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8A","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/532","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=532"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/532\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1220,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/532\/revisions\/1220"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=532"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=532"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=532"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}