{"id":530,"date":"2016-04-11T21:32:00","date_gmt":"2016-04-11T21:32:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=530"},"modified":"2017-08-31T09:29:53","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:53","slug":"perduts-us-llegirem-fins-trobar-vos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=530","title":{"rendered":"Perduts? Llegirem fins a trobar-vos"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
PUIG, P. La vida sense la Sara Amat. <\/i>Ed. Proa, 16<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nLa literatura \u00e9s com una immensa mar blava on hi suren un
\nmunt d\u2019autors i milions de personatges de ficci\u00f3. A alguns d\u2019ells, ja hem
\ntingut el plaer de con\u00e8ixer-los; a d\u2019altres, preferim oblidar-los, i n\u2019hi ha d\u2019altres de perduts que esperen que, algun dia, alg\u00fa de nosaltres es fixi en ells i els
\ndescobreixi. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAquests darrers dies, des de la talaia del meu 1r 2a he albirat
\ndos autors que no tenia el plaer d\u2019haver llegit, i al seu voltant, un seguit de
\npersonatges una mica perduts que buscaven insistentment el seu espai al m\u00f3n i dotar
\nde sentit  la seva exist\u00e8ncia. <\/p>\n

La vida sense Sara Amat<\/b><\/div>\n

\n<\/div>\n

El primer \u00e9s en Pep Puig<\/a> (Terrassa, 1969), guanyador del
\ndarrer premi Sant Jordi de novel\u00b7la, i autor amb una traject\u00f2ria encara breu. Guanyar el Sant Jordi l\u2019ha fet visible a
\nmolts lectors que no el coneix\u00edem. La
\nvida sense Sara Amat<\/i> no \u00e9s una novel\u00b7la per a infants i joves \u2013com la
\nmajoria que exposem a l\u2019aparador de Llibres al repl\u00e0- que ha guanyat un premi
\nper a adults, sin\u00f3 possiblement el primer Sant Jordi que poden llegir els joves
\ni potser tamb\u00e9 alguns infants de l\u2019edat dels protagonistes. Aquests s\u00f3n b\u00e0sicament
\ndos: en Pep Puig i la Sara Amat:<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n–             
\nA partir dels fets, en Pep Puig, el narrador de dotze
\nanys, trucar\u00e0 a la porta de l\u2019adolesc\u00e8ncia. Ell \u00e9s un personatge perdut<\/b> en un mar de dubtes i, sobretot,
\nd\u2019emocions i sentiments al voltant de la Sara Amat.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–             
\nLa Sara Amat \u00e9s una noia intel\u00b7ligent que viu amagada de
\nla resta del m\u00f3n en una habitaci\u00f3, i submergida en la lectura de Guerra i pau<\/i> de Lev Tolstoi<\/a>. Pels
\nhabitants del seu poble, ella est\u00e0 tan literalment perduda<\/b> que se n\u2019ha esborrat qualsevol rastre, per\u00f2, al contrari
\nd\u2019en Pep, t\u00e9 molt clar de qu\u00e8 i de qui fuig i la manera de portar el tim\u00f3 de la
\nseva vida. \u201cA la for\u00e7a havia de ser
\ndiferent de nosaltres, la Sara, si s\u2019havia llegit tot aquell munt de llibres!\u201d.<\/i>
\n
<\/i>
\nLa novel\u00b7la \u00e9s l\u2019evocaci\u00f3, trenta anys despr\u00e9s, d\u2019un
\ninstant clau en la vida del protagonista, aquell en el qual la Sara, mentre
\njuga a cuca amagar, desapareix del poble. Durant uns dies tothom la buscar\u00e0
\nsense trobar-la. Seran els dies m\u00e9s intensos de la
\nvida d\u2019en Pep.<\/p>\n
\nDe la novel\u00b7la, m\u2019ha agradat l\u2019estil planer que
\nl\u2019embolcalla, la descripci\u00f3 i l\u2019atmosfera de l\u2019ambient estival d\u2019un poble de
\nprincipis dels vuitanta i especialment, all\u00f2 que s\u2019insinua m\u00e9s que no pas all\u00f2
\nque es diu. I en aquest aspecte, Sara Amat n\u2019\u00e9s un paradigma.<\/p>\n

<\/p>\n

\nEl noi que nedava amb les piranyes<\/b><\/div>\n


<\/b>
\n<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nALMOND, David. El noi que nedava amb les piranyes.<\/i><\/b>
\nIl\u00b7lustr. Oliver Jeffers. Trad. Bel Olid. Barcelona: Bamb\u00fa, 2016<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEl segon \u00e9s en David Almond<\/a> (Newcastle, 1951). Malgrat
\nque, al 1r 2a, no ens sonava gens ni mica, el 2010 se li conced\u00ed el premi Andersen, <\/a>l\u2019anomenat Nobel de la literatura infantil, per la seva llarga i
\nreconeguda traject\u00f2ria al seu pa\u00eds. El
\nnoi que nedava amb les piranyes <\/i>\u00e9s la primera obra que d\u2019ell ens
\narriba  en catal\u00e0, amb una traducci\u00f3
\ndestacable de Bel Olid<\/a> i amb les impagables il\u00b7lustracions del popular
\nil\u00b7lustrador Oliver Jeffers<\/a>.<\/div>\n

<\/p>\n

\nEn llegir-la, hom ent\u00e9n que la concessi\u00f3 d\u2019un premi com
\nl\u2019Andersen no \u00e9s gratu\u00efta, i hom queda bocabadat, entre d\u2019altres, davant la
\ngaleria i la descripci\u00f3 de personatges singulars i extravagants que circulen
\nper la novel\u00b7la. Podr\u00edem etiquetar-los com a personatges marginals, alguns
\nd\u2019ells perduts i desorientats, que cerquen el seu lloc, encara que aquest sigui
\nals suburbis del m\u00f3n. Un a un, heus aqu\u00ed els figurants: <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–             
\nStanley Potts, Stan per als lectors. \u00c9s un nen que queda orfe i ha d\u2019anar a viure a casa d\u2019uns tiets. Els fets el portaran d\u2019un
\nlloc a un altre, d\u2019un personatge a un altre. Tot i que passa per moments
\nincerts i complicats, i en algun instant, sembla perdut<\/b>, el dest\u00ed el porta de la m\u00e0 i li ofereix una tranquil\u00b7litat i
\nuna autoestima sorprenents. Recorda algun dels grans personatges de Roald Dahl.<\/div>\n
\n\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
L’il\u00b7lustrador Oliver Jeffers<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n–             
\nTiet Ernie. Nom\u00e9s comen\u00e7ar es queda a l\u2019atur i una mica perdut<\/b> en aquest nou status. Es dedica
\nen cos i \u00e0nima a una idea: enllaunar sardines. La feina el fa deixar de banda el
\nseu nebot Stan. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–          Tieta Annie. La tieta veu el problema, per\u00f2, perduda<\/b> i superada per la situaci\u00f3,
\nintenta fer de frontissa entre el tiet i el nebot. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–          DACS (Departament per l\u2019Avulisi\u00f3 de les Coses Sospeixoses).
\nS\u00f3n uns \u201cAmbistegadors<\/i>\u201d cr\u00e0pules que obliguen a descarrilar iniciatives com la
\ndel tiet Ernie. Recorden a Mortadel\u00b7lo i Filemon, encara que tenen m\u00e9s mala
\nfe. La seva forma de parlar \u00e9s tremendament divertida. Sense
\nvoler-ho, provocaran que el tiet s\u2019adongui de la seva d\u00e8ria pel treball que el
\nfa perdre<\/b> els \u00e9ssers m\u00e9s propers.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–             
\nDostoievski. \u00c9s l\u2019amo de la parada de pesca d\u2019aneguets de
\nla fira, el qual conven\u00e7 a l\u2019Stan que es
\nperdi <\/b>i fugi amb ell, seguint el seu dest\u00ed. Possiblement el personatge m\u00e9s
\nestable i conven\u00e7ut del seu paper.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–             
\nNitasha. \u00c9s la filla d\u2019en Dostoievski i est\u00e0 trista per
\nla fugida de la seva mare. Tan perduda<\/b>
\nen les seves emocions que desitjaria ser la dona barbuda m\u00e9s horrible del m\u00f3n.
\nL\u2019Stan li encomanar\u00e0 una mica de la seva autoestima.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n–       Panxo Pirelli. \u00c9s el s\u00faperhome que neda i no perd <\/b>de vista les piranyes que
\nl\u2019envolten. Veu a l’Stan com a deixeble potencial. L\u2019orgull per la feina que porta a terme no li deixa veure
\ngaire res m\u00e9s al seu voltant.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nTota aquesta galeria de personatges, perduts o trobats en
\nla immensa mar blava del m\u00f3n, ofereixen una hist\u00f2ria i unes vicissituds que a
\nvoltes ratllen l\u2019absurd, que a voltes semblen allunyades a la realitat del lector,
\nper\u00f2 que en el fons s\u00f3n reals i properes a ell, pels objectius que persegueixen
\ni pels sentiments que contenen. Un llibre captivador i sorprenent que no val a
\ndeixar perdre.<\/b> Valguin les nombroses
\ni perdudes redund\u00e0ncies!<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n<\/div>\n


<\/i><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUIG, P. La vida sense la Sara Amat. Ed. Proa, 16 La literatura \u00e9s com una immensa mar blava on hi suren un munt d\u2019autors i milions de personatges de ficci\u00f3. A alguns d\u2019ells, ja hem tingut el plaer de con\u00e8ixer-los; a d\u2019altres, preferim oblidar-los, i n\u2019hi ha d\u2019altres de perduts<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1203,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[67,39],"class_list":["post-530","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-narrativa","tag-narrativa-infantil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/PEPUIG.jpg?fit=258%2C400&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8y","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/530","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=530"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/530\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1208,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/530\/revisions\/1208"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=530"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=530"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=530"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}