{"id":524,"date":"2016-05-17T21:07:00","date_gmt":"2016-05-17T21:07:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=524"},"modified":"2017-08-31T09:29:53","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:53","slug":"el-sol-de-la-collita-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=524","title":{"rendered":"El sol de la collita"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n

EL NEN LLAVOR. Text i il\u2022lustracions: Levi Pinfold. Traducci\u00f3: Ester Jim\u00e9nez De Cisneros Puig. NubeOcho. Madrid 2016.<\/p>\n

\nQuan el lector o lectora catal\u00e0 obre les p\u00e0gines d\u2019El nen llavor<\/i>, dues idees li v\u00e9nen de seguida a la ment: d\u2019una banda, els referents americans (o si m\u00e9s no anglosaxons) de la iconografia mostrada. Les cases de fusta, els porxos, les vies de tren elevades, els garatges amb furgonetes i motos, els barrets d\u2019ala, les persones de color; fins i tot els envasos de cereals per esmorzar o la forma de vestir dels personatges. Una imatge no s\u00e9 si dir de l\u2019Am\u00e8rica profunda (la d\u2019Els ponts de Madison<\/i>, per exemple) dif\u00edcil d\u2019ubicar en un temps concret. Ara b\u00e9, l\u2019altra idea \u00e9s una refer\u00e8ncia ben propera de l\u2019imaginari catal\u00e0: un cert surrealisme nostrat que va d\u2019en Patufet (tan petit que es pot amagar dins d\u2019una col) fins a relats de Pere Calders com ara \u201cL\u2019arbre dom\u00e8stic\u201d o \u201cHist\u00f2ria Natural\u201d (ambd\u00f3s pertanyents al recull Cr\u00f2niques de la veritat oculta<\/i>) en els quals la natura envaeix les llars dels protagonistes.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nHe fet aquesta introducci\u00f3 per constatar l\u2019especial reacci\u00f3 que, intueixo, tindr\u00e0 un lector\/a catal\u00e0 davant de l\u2019\u00e0lbum que avui ressenyem i que, probablement no tindran els lectors d\u2019altres latituds. L\u2019autor, a qui coneixem pel seu anterior \u00e0lbum El gos negre<\/i> (NubeOcho<\/a>) \u00e9s angl\u00e8s i viu a Austr\u00e0lia, lluny dels nostres paratges, a una dist\u00e0ncia abismal dels nostres referents. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, el sorprendria la incre\u00efble complicitat en qu\u00e8 un lector d\u2019aqu\u00ed rep la seva hist\u00f2ria.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nEl nen llavor ha nascut dins d\u2019una planta estranya que un bon dia apareix a les terres del matrimoni Barley. El senyor Barley, sense saber a quina esp\u00e8cie pertany aquella criatura, se l\u2019end\u00fa a casa i, una mica a contracor, \u00e9s acceptat tamb\u00e9 per la seva dona. Li fan una mena de niu natural i el deixen dormir a la cuina. Quan es lleven l\u2019endem\u00e0, la natura ha enva\u00eft no nom\u00e9s aquella part de la casa, sin\u00f3 tamb\u00e9 el menjador, les habitacions i el garatge. Arbres, animals, flors i fruites de tot tipus senyoregen dins l\u2019habitatge, l\u2019endrapen, podr\u00edem dir, i l\u2019endem\u00e0 passa el mateix amb els voltants de la casa i les zones urbanitzades m\u00e9s properes. Un \u00e9sser acabat de n\u00e9ixer, doncs, irromp amb estr\u00e8pit dins la llar dels avis. All\u00f2 nou aterra en un paisatge vell. La natura envaeix tamb\u00e9 les vies del tren que hi passa a la vora, i els passatgers no poden continuar el viatge, perqu\u00e8 la natura exuberant ha conquerit l\u2019espai de l\u2019home i fa que el seu dia a dia, les seves activitats quotidianes, siguin inviables.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nPinfold<\/a> fa una il\u2022lustraci\u00f3 realista, detallista, atmosf\u00e8rica, atape\u00efda, de l\u00ednia molt neta, i juga amb una il\u2022luminaci\u00f3 molt teatral, efectista, i amb un punt melanc\u00f2lic (una mica a la manera com Edward Hopper<\/a> retrata els espais urbans i la psicologia dels personatges en les seves teles). La precisi\u00f3 del detall contrasta amb l\u2019abast simb\u00f2lic de la proposta, i per aix\u00f2 el missatge que se\u2019n despr\u00e8n sempre s\u2019escapa de la realitat i va m\u00e9s enll\u00e0: veiem all\u00f2 que \u00e9s i all\u00f2 que podria ser; veiem el personatge i el fantasma, la pres\u00e8ncia i l\u2019abs\u00e8ncia, all\u00f2 tangible i all\u00f2 purament espiritual. La majoria de dibuixos estan composats en horitzontal i s\u2019allargassen a la p\u00e0gina com ho fa el dia, com ho fa el temps que avan\u00e7a. Cada il\u2022lustraci\u00f3 a doble p\u00e0gina \u00e9s un prodigi: de composici\u00f3 espaial, de perspectiva i de composici\u00f3 crom\u00e0tica. A l\u2019escena de la cuina, per exemple, la combinaci\u00f3 de l\u00ednies verticals i horitzontals i de circumfer\u00e8ncies t\u00e9 el seu contrapunt en l\u2019\u00fas dels colors complementaris (vermells i verds) d\u2019una manera exquisida. El mateix succeeix a l\u2019escena del garatge (all\u00ed els colors s\u00f3n blanc i taronges), o a l\u2019escena del tren aturat. Un prodigi, insistim.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nA parer de qui escriu, i despr\u00e9s del que s\u2019ha dit fins ara, descol\u2022loca una mica l\u2019artificiositat decorativa dels petits triangles i quadrats il\u2022lustrats que acompanyen el text. Min\u00fascules il\u2022lustracions tan encarcaradament retallades que resulten sup\u00e8rflues i que gaireb\u00e9 ni et mires. <\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nLa irrupci\u00f3 del nen llavor a casa dels Barley \u00e9s una met\u00e0fora de l\u2019arribada, any rere any, dels fruits de la natura. Regular i sistem\u00e0tica, generosa amb aquells que se l\u2019estimen i en tenen cura, ens fa un regal en temps de collita. Si hi ha una bona entesa, si hi ha respecte, cada anyada ens omple el rebost, ens possibilita la cadena aliment\u00e0ria, la transacci\u00f3 econ\u00f2mica. Ens fa seure a taula per compartir, per obsequiar a qui no t\u00e9 res. El futur com a motor. La s\u00e0via nova, la llavor que donar\u00e0 nova vida i que no permetr\u00e0 mai que es trenqui el cercle de la vida. I, paral\u2022lela a aquesta, encara \u00e9s possible una segona lectura: el futur tamb\u00e9 aporta experi\u00e8ncies i innovacions que transformen, i sovint milloren, el concepte del m\u00f3n conegut. La desconeixen\u00e7a, la por a la difer\u00e8ncia, a all\u00f2 que no \u00e9s el de sempre, no ha de ser un impediment sin\u00f3 una ra\u00f3 per investigar, descobrir, dialogar i finalment con\u00e8ixer.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAquesta sent\u00e8ncia l\u2019aplicar\u00e9, per acabar i en forma d\u2019agra\u00efment, al regal que em va fer la Irene Tort\u00f3s-Sala Brugu\u00e9 de la llibreria L’Altell<\/a> de Banyoles posant-me a les mans aquest \u00e0lbum meravell\u00f3s que avui presentem als fidels del Repl\u00e0. <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

EL NEN LLAVOR. Text i il\u2022lustracions: Levi Pinfold. Traducci\u00f3: Ester Jim\u00e9nez De Cisneros Puig. NubeOcho. Madrid 2016. Quan el lector o lectora catal\u00e0 obre les p\u00e0gines d\u2019El nen llavor, dues idees li v\u00e9nen de seguida a la ment: d\u2019una banda, els referents americans (o si m\u00e9s no anglosaxons) de la<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1162,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-524","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/nenllavorportada.jpg?fit=200%2C175&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8s","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/524","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=524"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/524\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1169,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/524\/revisions\/1169"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1162"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=524"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=524"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=524"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}