{"id":513,"date":"2016-09-13T09:11:00","date_gmt":"2016-09-13T09:11:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=513"},"modified":"2017-09-02T07:04:47","modified_gmt":"2017-09-02T07:04:47","slug":"navegant-per-locea-de-les-histories-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=513","title":{"rendered":"Navegant per l’oce\u00e0 de les hist\u00f2ries"},"content":{"rendered":"
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/a>
\nHAROUN i EL MAR DE LES HIST\u00d2RIES. Salman Rushdie. Traducci\u00f3 de Marta Pera Cucurell. Bromera, Alzira 2010.<\/p>\n

\nEl 14 de febrer de 1989 es va fer p\u00fablica la fatwa<\/i> que l\u2019aiatol\u2022l\u00e0 Jomeini havia dictat per condemnar a mort l\u2019escriptor Salman Rushdie (Bombay 1947).<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n\u201cComunico a l\u2019orgull\u00f3s poble musulm\u00e0 de tot el m\u00f3n que l\u2019autor del llibre Els versos sat\u00e0nics<\/i> contra l\u2019Islam, el Profeta i l\u2019Alcor\u00e0, i tots aquells que hagin participat en la seva publicaci\u00f3, estan condemnats a mort. Prego a tots els musulmans que els executin all\u00e0 on se\u2019ls trobin\u201d. <\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a>Uns mesos abans, el dia que feia deu anys, Zafar, el fill de Rushdie, li havia demanat al seu pare que escriv\u00eds un llibre que ell pogu\u00e9s llegir. Rushdie li havia suplicat paci\u00e8ncia: acabaria el llibre que el mantenia ocupat i despr\u00e9s acompliria el seu desig. L\u2019infern que va viure l\u2019autor despr\u00e9s d\u2019aquell 14 de febrer i que es va perllongar gaireb\u00e9 una d\u00e8cada, est\u00e0 magistralment narrat a Joseph Anton: Memorias<\/i>, publicat en castell\u00e0 a Mondadori l\u2019any 2012, una mena d\u2019autobiografia dels anys que va viure sota l\u2019amena\u00e7a de morir assassinat en qualsevol moment. Joseph Anton \u00e9s el pseud\u00f2nim que l\u2019autor va utilitzar mentre vivia amagat, i l\u2019obra \u00e9s una epopeia incre\u00efble plena d\u2019acci\u00f3 i reflexi\u00f3 sobre la vida i la literatura.<\/p>\n<\/div>\n
\nDespr\u00e9s d\u2019un llarg per\u00edode sense escriure (la seva vida consistia en fugir d\u2019un lloc a un altre, sempre custodiat per la policia, sense autonomia ni espai mental per a la concentraci\u00f3) va decidir acomplir la promesa que havia fet al seu fill. Haroun i el mar de les hist\u00f2ries<\/i> va ser la primera novel\u2022la que va escriure i publicar despr\u00e9s de Els versos sat\u00e0nics.<\/i><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>   Les bones obres liter\u00e0ries tenen valor per elles mateixes i cal gaudir-les com a artefactes creatius que abasten la seva exacta dimensi\u00f3 (des de la primera l\u00ednia fins al punt i final), sense tenir en compte l\u2019abans o el despr\u00e9s. S\u00f3c del parer que tampoc cal tenir massa en compte la hist\u00f2ria, la personalitat o el pensament d\u2019aquell o aquella que les ha generat. Ara b\u00e9, hi ha casos singulars que criden l\u2019atenci\u00f3, i el de Haroun n\u2019\u00e9s un: resulta fascinant analitzar la novel\u2022la (el seu contingut, la seva forma) contextualitzant-la en el moment en que fou escrita. Un escriptor potent que acaba de generar una obra mestra com \u00e9s Els versos sat\u00e0nics<\/i>, amena\u00e7at de mort, vivint a\u00efllat i amagat de tothom, en un estat mental alterat i convuls i lluitant contra un m\u00f3n editorial que, per por, es negava a continuar-lo publicant. Qu\u00e8 en pot sorgir de tot plegat? Qu\u00e8 dimonis ha d\u2019escriure una persona en les circumst\u00e0ncies de Rushdie<\/a>?<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n   La novel\u2022la, en paraules de Grahan Greene, \u00e9s \u201cun dels pocs llibres, des de l\u2019Al\u00edcia de Carroll, la fantasia del qual arriba tant als joves com als adults\u201d. Alison Lurie, del New York Times afirma que \u201c\u00e9s una sort per a l\u2019autor i per als lectors grans i joves que, malgrat tot, no s\u2019hagi silenciat. El mar de les hist\u00f2ries del qual n\u2019ha extret aquest llibre divertit i commovedor, no est\u00e0 emmetzinat, sin\u00f3 que continua fluint tan clar i brillant com sempre\u201d. <\/div>\n

<\/p>\n

\n   La novel\u2022la est\u00e0 dedicada al seu fill Zafar. En un principi, el protagonista s\u2019havia de dir com ell. A Joseph Anton. Memorias<\/i>, hi trobem un munt de refer\u00e8ncies sobre el proc\u00e9s de gestaci\u00f3 de Haroun. Rushdie solia explicar hist\u00f2ries al seu fill mentre el banyava. La banyera era un mar, i el pare n\u2019agafava tasses d\u2019aigua i les vessava damunt del seu cos. Cada tassa contenia una hist\u00f2ria, i al final totes es barrejaven en l\u2019interior de la banyera.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\nHaroun explica la m\u00e0gica experi\u00e8ncia d\u2019un nano el pare del qual \u00e9s un narrador d\u2019hist\u00f2ries per a la gent dels pobles. Un dia el pare es queda sense res a dir. Coincideix que la mare els abandona (Rushdie i la seva dona es van separar en aquella \u00e8poca) i Haroun pret\u00e9n restaurar la facultat inventiva i orat\u00f2ria del seu pare. \u201cEn un principi\u201d, escriu Rushdie a la seva autobiografia, \u201cpensava que havia de ser un llibre \u201cmodern\u201d en el que la fam\u00edlia trencada continuaria trencada i el nen s\u2019acostumaria a la nova situaci\u00f3 (…) per\u00f2 vaig decidir que havia de trobar un final feli\u00e7. Darrerament havia desenvolupat un gran inter\u00e8s pels finals feli\u00e7os\u201d. <\/div>\n

\nUn ocell real que havia caigut per la xemeneia i havia alarmat tant l\u2019autor com els policies que el custodiaven, deixa petja en el relat. Tamb\u00e9 la idea d\u2019una ciutat trista (\u201cVet aqu\u00ed una vegada, en el pa\u00eds d\u2019Alifbay, una ciutat trista, la m\u00e9s trista de totes les ciutats, una ciutat tan miserablement trista que fins i tot havia oblidat el seu nom. Estava situada a la vora d\u2019un mar l\u00fagubre ple de peixos taciturns que tenien un sabor tan ins\u00edpid que et feien eructar de malenconia encara que el cel fos ben blau\u201d, aix\u00ed comen\u00e7a la novel\u2022la). \u201cEl llibre no va comen\u00e7ar a fluir immediatament \u201c, reconeix Rushdie, \u201cel soroll de la tempesta a l\u2019altre costat de les finestres de casa era massa estrepit\u00f3s\u201d. (Vull deixar const\u00e0ncia que les traduccions al catal\u00e0 s\u00f3n meves: l\u2019edici\u00f3 que tinc de Haroun \u00e9s la publicada el 1991 per Seix Barral i tradu\u00efda al castell\u00e0 per F Rold\u00e1n; i la de Joseph Anton. Memorias<\/i>, com ja he esmentat, nom\u00e9s existeix en castell\u00e0 tradu\u00efda per Carlos Milla Soler)<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a>Haroun \u00e9s una al\u2022legoria plena de jocs de paraules, de dobles sentits, d\u2019onomatopeies i m\u00faltiples experiments ling\u00fc\u00edstics i argumentals. Hi trobem refer\u00e8ncies a autors i a g\u00e8neres de la literatura. \u201cRimes, acudits, un jardiner flotant<\/a> fet d\u2019arrels nuoses i verdures com un quadre d\u2019Archimboldo (…) i un guerrer amb mal de coll la tos del qual sonava a nom de novel\u2022lista, Kafkafka!, Gogogol!, i d\u2019altres que no van arribar a la versi\u00f3 final com ara Gogh! o Waugh!\u201d, escriu l\u2019autor a Joseph Anton. Memorias<\/i>. Alifbay prov\u00e9 de l\u2019indi i vol dir alfabet. Molts dels noms dels personatges tenen significat en indi o en angl\u00e8s (\u00e9s una veritable proesa la traducci\u00f3 d\u2019una novel\u2022la aix\u00ed a altres lleng\u00fces!). Interaccionen dotzenes de personatges que, marca de la casa de l\u2019autor, tenen una part de realitat i una part de fantasia, i en general es mouen fren\u00e8ticament per mons imaginaris que, d\u2019altra banda, tenen molt de reconeixibles. L\u2019\u00e9sser mes mal\u00e8fic, Khattam-Shud, \u00e9s qui pret\u00e9n enverinar totes les corrents que es dirigeixen a l\u2019Oce\u00e0 de les hist\u00f2ries, de manera que no en quedi ni una, o que totes siguin tristes i plenes de mis\u00e8ria. Haroun i el seu ex\u00e8rcit de persones, animals i artefactes hauran de lluitar per evitar-ho a la Nau Fosca, un lloc on no hi ha llum (els treballadors duen una llanterna de foscor, o sigui, que per moure-s\u2019hi utilitzen una llum <\/i>encara m\u00e9s negra que la foscor), ni sorolls, ni veus (els seus habitants duen la boca cosida).<\/p>\n<\/div>\n
\n   La imaginaci\u00f3 que cont\u00e9 Haroun \u00e9s desbordant i incontrolable, i s\u2019hi parla de llegir, d\u2019escoltar, d\u2019inventar. El seu gran tema \u00e9s la literatura i la ficci\u00f3. \u201cLes hist\u00f2ries comporten disgustos\u201d, diu Khattam-Shud a Haroun, \u201cun oce\u00e0 d\u2019hist\u00f2ries \u00e9s un oce\u00e0 de disgustos. Respon a una pregunta: Quina utilitat tenen unes hist\u00f2ries que ni tan sols s\u00f3n veritat? (…) He descobert que per a cada hist\u00f2ria hi ha una antihist\u00f2ria. Vull dir que cada hist\u00f2ria t\u00e9 la seva ombra, i si afegeixes aquesta antihist\u00f2ria a la hist\u00f2ria, s\u2019anul\u2022len rec\u00edprocament, i bingo! Final de la hist\u00f2ria!\u201d<\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Il\u00b7lustraci\u00f3 de Roger Olmos per a la coberta de Bromera<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n   \u201cPer qu\u00e8 odies tant les hist\u00f2ries?\u201d, pregunta Haroun a Khattan-Shud, \u201cles hist\u00f2ries s\u00f3n divertides…\u201d. \u201cNo \u00e9s Diversi\u00f3 all\u00f2 que conv\u00e9 al m\u00f3n\u201d, li respon el malvat, \u201csin\u00f3 Submissi\u00f3. Tots els m\u00f3ns existeixen per a ser dominats. I dins de cada hist\u00f2ria, dins de cada corrent de l\u2019oce\u00e0 de les hist\u00f2ries, hi ha un m\u00f3n, un m\u00f3n imaginari que jo puc dominar\u201d.<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\n   De Haroun se\u2019n poden fer moltes lectures, aix\u00ed com hi ha molts nivells de lectura per a gaudir-la. I passen els anys, i el m\u00f3n canvia, i la novel\u2022la i les seves interpretacions continuen malauradament en vigor. El fonamentalisme, el fanatisme, la manca de llibertat d\u2019expressi\u00f3. Se\u2019t gla\u00e7a la sang quan, en un moment donat, apareix un personatge amb un cintur\u00f3 d\u2019explosius a la cintura i es fa rebentar.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

HAROUN i EL MAR DE LES HIST\u00d2RIES. Salman Rushdie. Traducci\u00f3 de Marta Pera Cucurell. Bromera, Alzira 2010. El 14 de febrer de 1989 es va fer p\u00fablica la fatwa que l\u2019aiatol\u2022l\u00e0 Jomeini havia dictat per condemnar a mort l\u2019escriptor Salman Rushdie (Bombay 1947). \u201cComunico a l\u2019orgull\u00f3s poble musulm\u00e0 de tot<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":1095,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44,75],"tags":[67],"class_list":["post-513","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","category-golfes","tag-narrativa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/harounportada.jpg?fit=200%2C200&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-8h","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/513","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=513"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/513\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1102,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/513\/revisions\/1102"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1095"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=513"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=513"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=513"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}