{"id":5072,"date":"2021-03-09T07:52:53","date_gmt":"2021-03-09T07:52:53","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5072"},"modified":"2021-04-04T20:06:05","modified_gmt":"2021-04-04T20:06:05","slug":"cinc-unces-de-jurats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=5072","title":{"rendered":"Cinc unces de jurats"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Gaireb\u00e9 a les acaballes dels articles que Llibres al Repl\u00e0 ha dedicat als premis literaris, comen\u00e7a a ser hora de posar damunt de la taula un dels elements principals dels mateixos: els jurats, i molt especialment els seus membres. Molts dels companys i companyes del Repl\u00e0 hem format part de jurats de premis i n’hem pogut gaudir i patir les derivades d’aquesta tasca -i tamb\u00e9 n’hem guanyat! Quan aix\u00f2 s’ha comentat s’ha observat que, fet i fet, l’elecci\u00f3 de l’original guanyador moltes vegades ha estat sota el prisma de, com anomenava una ve\u00efna en un article anterior, ser el millor d’entre tots els presentats. <\/p>\n\n\n\n

Com b\u00e9 sabeu a voltes a un premi literari s’hi presenten obres excelses, per exemple, o pocs o massa originals, o les bases no permeten deixar el premi desert, amb el que cada una de les circumst\u00e0ncies anteriors pot representar: dues obres tan bones que ambdues haurien de ser publicades; massa originals que obliguen a una selecci\u00f3 pr\u00e8via no efectuada pel jurat; o haver de premiar s\u00ed o s\u00ed un original malgrat que cap d’ells tingui la qualitat suficient. <\/p>\n\n\n\n

De manera que autors i autores, mediadors de tota mena i editors i editores de pro, si us plau, tinguem la humilitat de no fer-ne bandera d’un premi m\u00e9s enll\u00e0 d’all\u00f2 que es mereix. I a fi de fer baixar dels altars el misticisme dels premiats a continuaci\u00f3 far\u00e9 cinc unces d’alguns successos que posen en tela de judici la tasca dels jurats* (vagi a l’avan\u00e7ada el meu respecte m\u00e9s gran per a tots aquells membres de jurats, molt especialment aquells que de forma desinteressada participen en premis de poc renom invertint temps per oferir un veredicte el m\u00e9s objectiu possible i que, a m\u00e9s, han de compartir la deliberaci\u00f3 amb aut\u00e8ntics soques o analfab\u00e8sties de les lletres). <\/p>\n\n\n\n

*Atenci\u00f3, tots els relats que s’ofereixen a continuaci\u00f3 s\u00f3n ver\u00eddics i, per decisi\u00f3 expressa de l’autor del post, mantenen l’anonimat dels seus relators. <\/sup><\/p>\n\n\n\n

  1. El premiat a l’estil Zapatero<\/strong> <\/li><\/ol>\n\n\n\n
    \"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

    El 2000, al si del PSOE, es dirimia qui agafaria la secretaria general del partit, les opcions estaven entre dos candidats: Joaqu\u00edm Almunia o Jos\u00e9 Bono. Davant de la incapacitat de sortir de l’atzucac, alg\u00fa va treure de sota la taula la carta de Jos\u00e9 Lu\u00eds Rodr\u00edguez Zapatero, un outsider <\/em>que va acabar governant l’estat durant vuit anys. I, en jurats literaris aix\u00f2 a vegades tamb\u00e9 succeeix: davant l’enrocament de dos dels membres del jurat en la defensa de dos originals, de sobte, com per art de m\u00e0gia, apareix un tercer original de menor qualitat que desencalla la situaci\u00f3 i que permet marxar a sopar per celebrar la decisi\u00f3. A m\u00e9s, en el veredicte s’assegura que tot plegat ha estat decidit per unanimitat i en la lectura de l’acta se’n destaquen les virtuts del text que, tot cal dir-ho, ning\u00fa havia vist fins aleshores. <\/p>\n\n\n\n

    2. Els jurats que se salten les bases <\/strong><\/p>\n\n\n\n

    A vegades, degut a que el jurat \u00e9s lliure de decidir, fins i tot poden esdevenir jutge i part i adaptar, a conveni\u00e8ncia, all\u00f2 que les bases especifiquen. <\/p>\n\n\n\n

    I aix\u00ed, per exemple, en un Premio Nacional de Literatura, davant de la possible vict\u00f2ria d’un original en eusquera, es va fer un aut\u00e8ntic joc de mans permetent que el secretari del jurat vot\u00e9s, malgrat que sempre \u00e9s una figura amb veu per\u00f2 sense vot, i desempat\u00e9s a favor d’un original escrit en la llengua majorit\u00e0ria de l’estat. <\/p>\n\n\n\n

    O, en un jurat d’il\u00b7lustraci\u00f3, dues figures destacades de l’arc literari catal\u00e0 -un del ram de les lletres i l’altre del ram del dibuix-, davant de la defensa numantina de cada un d’ells d’una diferent obra seleccionada, decideixen que ho arreglaran al carrer, a bufetades!, per sort el secretari del moment va aconseguir fer tornar les aig\u00fces a mare. Per suposat que les bases no s’esmentaven que la decisi\u00f3 es pogu\u00e9s prendre seguint aquest m\u00e8tode. <\/p>\n\n\n\n

    3. El membre del jurat que vol deixar petja <\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Sembla ser que alg\u00fa va dir all\u00f2 de que tothom ha de tenir el seu minut de gl\u00f2ria -fins i tot alguns diuen que l’autor de la frase va ser un tal Warhol- i, seguint al peu de la lletra les paraules de la dita, alguns membres del jurat volen deixar petja per all\u00ed on passen i destacar la seva difer\u00e8ncia sobre el com\u00fa de les opinions com a valor de la seva saviesa quan, de bo de veres, demostra una supina ignor\u00e0ncia. I si no llegiu les seg\u00fcents experi\u00e8ncies: <\/p>\n\n\n\n

    Moment final d\u2019una deliberaci\u00f3: dues obres de gran qualitat sobre la taula, una m\u00e9s est\u00e0ndard i una de poca-solta.<\/span> Semblava que la decisi\u00f3 anava cap a la primera quan alg\u00fa va exposar una idea: “en una literatura catalana, de no tanta tradici\u00f3 com d’altres, costa acceptar la immoralitat, les atzagaiades; en canvi, a les xarxes o a la televisi\u00f3 els infants hi accedeixen sense filtre i ning\u00fa s\u2019estira cap cabell, per aix\u00f2 dic que deixem de tractar la literatura amb cot\u00f3 fluix i de demanar-li nom\u00e9s un component did\u00e0ctic!” Aix\u00f2 va fer donar un tomb a la deliberaci\u00f3. Per sort, per\u00f2, al final es va evitar que a balan\u00e7a es decant\u00e9s cap a la poca-soltada, tot i estar-hi a punt! L’encert de la decisi\u00f3 final ha estat corroborada posteriorment: la repercussi\u00f3 de l\u2019obra guanyadora ha estat important. <\/p>\n\n\n\n

    Tamb\u00e9 recordar aquella deliberaci\u00f3 a l’entorn d’una obra d\u2019enorme qualitat centrada en la Guerra Civil. En el tram final aquella novel\u00b7la va caure de la discussi\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019autor, en la darrera p\u00e0gina, prenia l\u2019opci\u00f3 moral i leg\u00edtima de perdonar les atrocitats d\u2019uns i altres en el marc d\u2019una guerra. Una persona del jurat no ho acceptava de cap de les maneres, i l’obra no va arribar al desenlla\u00e7 final. Geni i figura! <\/p>\n\n\n\n

    4. Els membres del jurats que no en tenen ni idea <\/strong><\/p>\n\n\n\n

    \"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Malauradament, sigui per ignor\u00e0ncia o gosadia -que a vegades \u00e9s el mateix-, alguns membres dels jurats, degut al seu desconeixement sobre el tema a valorar, no se n’adonen que el millor que podrien fer \u00e9s callar -i \u00e9s que qu\u00e8 coi hi fa un regidor de cultura, amb veu i vot, en un jurat literari quan ell \u00e9s enginyer t\u00e8cnic el\u00e8ctric (amb tots els respectes)? La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que aquest membre del jurat defensava amb ungles i dents un original de dubtosa factura. Sortosament al jurat tamb\u00e9 hi havia dues persones del gremi que van oferir matisos suficients com per rebatre el regidor donant com a guanyador la millor obra presentada. Posteriorment es va saber que l’autora de l’obra i el regidor eren parents. <\/p>\n\n\n\n

    I aquesta ignor\u00e0ncia a voltes deriva en sup\u00e8rbia: en un premi d’il\u00b7lustraci\u00f3 un dels membres del jurat, no professional, va rebutjar un original perqu\u00e8, segons ell, les mides no eren correctes adduint que la il\u00b7lustraci\u00f3 era m\u00e9s gran d’all\u00f2 estipulat. El que no sabia \u00e9s que el que marca la mida d’un dibuix s\u00f3n les l\u00ednies de tall -en aquest cas correctes segons les bases-, l\u00ednies que indiquen la mida de la il\u00b7lustraci\u00f3 a l’impressor, i tot all\u00f2 que surt de les l\u00ednies de tall, a voltes tra\u00e7os de pinzell o figures que surten del marc estipulat, mai es veuran en el llibre impr\u00e8s. I en la mateixa l\u00ednia un membre d’un jurat va rebutjar una obra perqu\u00e8 estava feta amb collage i hi apareixia una imatge de la Gioconda<\/em>, la famosa obra de Leonardo, defensant que aquella imatge comportava que el dibuix no fos original! <\/p>\n\n\n\n

    5. La interpretaci\u00f3 de les bases <\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Previ a la constituci\u00f3 del jurat seria bo de redactar unes bases precises i poc interpretables. Malgrat tot, sempre hi ha un darrer punt en el que es permet al jurat ser omnipotent. <\/p>\n\n\n\n

    I aleshores passen coses com que, davant d’una obra acordada com a guanyadora per quatre dels cinc membres del jurat, el cinqu\u00e8 va provocar la seva no acceptaci\u00f3 ja que la tipografia usada en l’original no era de la font Times News Roman, quan les bases del premi no ho especificaven, per\u00f2 \u00e9s que “un premi sempre s’ha de presentar amb aquesta tipografia”. La resta de membres del jurat van acotar el cap ja que qui ho deia era la “patum”, la persona de m\u00e9s prestigi dels presents. <\/p>\n\n\n\n

    A vegades aquesta patum \u00e9s un aut\u00e8ntic impresentable, malgrat ser membres d’un jurat literari, cosa que com veureu no \u00e9s sin\u00f2nim de persona entenimentada: en un premi literari de prestigi es presenta a la reuni\u00f3, a \u00faltima hora, la patum de torn, la que dona categoria al jurat ja que \u00e9s tot un referent de les lletres catalanes, i pregunta a l’editor i organitzador del premi: jo no he llegit cap dels originals, tu qui vols que guanyi? <\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Ser jurat d’un premi: l’agulla en el paller?* <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    I la torna:<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

    Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha moments divertits, especialment quan les obres es presenten sota pseud\u00f2nim. I \u00e9s que un cop s\u2019ha pres la decisi\u00f3 final i abans d\u2019obrir el sobre de l\u2019obra guanyadora i saber la identitat del guanyador, els membres del jurat intentem, per l\u2019estil de l\u2019obra, endevinar quin autor s\u2019hi amaga darrera. Una escena divertida. Com fer una porra davant d\u2019un partit de futbol. <\/p>\n\n\n\n

    Com veieu, podem trobar la pedra a la sabata a alguns jurats de premis literaris, esdevenint res m\u00e9s enll\u00e0 que la viva imatge de la naturalesa humana, ni m\u00e9s ni menys. Aix\u00f2 s\u00ed, i ho puc corroborar per experi\u00e8ncia meva i aliena, mai he trobat cap membre de jurat de LIJ que m’hagi comentat haver rebut pressions dels editors. I, a fi d’equilibrar els plats de la balan\u00e7a, d’entre els autors i autores que es presenten a premis tamb\u00e9 hi ha aut\u00e8ntiques perles com, per exemple, l’enrabiada d’aquell escriptor de renom que no va guanyar un premi en ser rebutjada perqu\u00e8 l’obra que va presentar no era original: era l’adaptaci\u00f3 per a p\u00fablic infantil d’un cl\u00e0ssic de tots els temps! I \u00e9s que a la vinya del Senyor… <\/p>\n\n\n\n

    *Totes les il\u00b7lustracions han estat seleccionades amb la inestimable ajuda de Montse Ginesta <\/sup><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Gaireb\u00e9 a les acaballes dels articles que Llibres al Repl\u00e0 ha dedicat als premis literaris, comen\u00e7a a ser hora de posar damunt de la taula un dels elements principals dels mateixos: els jurats, i molt especialment els seus membres. Molts dels companys i companyes del Repl\u00e0 hem format part de<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":5086,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[121],"class_list":["post-5072","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-premis-literaris"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/1.-.png?fit=751%2C1064&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1jO","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5072","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5072"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5072\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5099,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5072\/revisions\/5099"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/5086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5072"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5072"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5072"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}