{"id":502,"date":"2016-11-07T20:17:00","date_gmt":"2016-11-07T20:17:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=502"},"modified":"2017-08-31T09:29:39","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:39","slug":"la-literatura-musical-o-un-escriptor-la","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=502","title":{"rendered":"La literatura musical, o un escriptor a la cort dels Grammy"},"content":{"rendered":"
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nLa concessi\u00f3 del Nobel de literatura a
\nBob Dylan ha generat opinions de tota mena, per\u00f2 no patiu, perqu\u00e8 al repl\u00e0 ja
\nno hi donarem m\u00e9s tombs. Simplement us comentar\u00e9 que, fa pocs dies, en una
\nconversa distesa organitzada per la biblioteca del meu poble, l\u2019escriptor Jordi
\nPunt\u00ed va fer un comentari, amb to d\u2019humor, que em va resultar inspirador: \u201cseguint l\u2019exemple del Nobel d\u2019enguany, estaria
\nb\u00e9 que els organitzadors  dels Grammy es
\nplantegessin donar el premi a un escriptor, l\u2019estil del qual son\u00e9s b\u00e9, les paraules del qual tinguessin musicalitat\u201d. <\/i><\/div>\n
\nDe sobte, em va venir al cap un
\nconcepte nou, el d\u2019escriptura o literatura musical. I vaig pensar en com el
\npodria definir i a quins autors jo suggeriria per a concedir-los-hi el guard\u00f3. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nCom a lector habitual de novel\u00b7la,
\nvaig pensar en aquells escriptors de literatura infantil i juvenil que utilitzen
\nuna prosa amb un enorme lirisme, en aquells que s\u00f3n grans evocadors d\u2019imatges, en
\naquells que posen una mica de m\u00e0gia a la realitat m\u00e9s quotidiana, en aquells que
\nfan servir innombrables met\u00e0fores\u2026 I em va venir al cap un autor com Gabriel
\nJaner Manila, o b\u00e9, un continuador seu, Miquel Ray\u00f3, o el gallec Agust\u00edn Fern\u00e1ndez
\nPaz, o Erri de Luca, o Peter Stamm, autor, entre d\u2019altres, d\u2019aquell fant\u00e0stic \u00e0lbum
\nanomenat Per qu\u00e8 vivim als afores de laciutat (T\u00e0ndem, 2008).<\/a>
\n
<\/i><\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n


<\/i>
\nM\u00e9s tard, vaig remenar la biblioteca,
\na la recerca de novetats m\u00e9s que no pas d\u2019autors, i vaig topar amb dos \u00e0lbums
\nil\u00b7lustrats que van com anell al dit per a il\u00b7lustrar la literatura musical com
\njo l\u2019entenc. Tot i que l\u2019estil \u00e9s diferent, ambd\u00f3s s\u2019assemblen en el tra\u00e7 del
\ndibuix, en els colors utilitzats, en la solitud dels dos protagonistes adults,
\ni en el so que ens fan arribar.<\/p>\n

\n
\n“El
\ncor del pescador era un pot de vidre ple a vessar\u201d<\/i><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\n
\nCUEVAS, Michelle. El pescador d’ampolles. <\/i><\/div>\n
\nIl\u00b7lustr. Erin E. Stead. Trad. N\u00faria Sales. <\/div>\n
\nSant Cugat del Vall\u00e9s: S\u00edmbol, 2016<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n
<\/i><\/div>\n
\n
<\/i><\/div>\n
\nEl pescador d\u2019ampolles<\/i> \u00e9s d\u2019aquells llibres que busca m\u00e9s ser una hist\u00f2ria i un objecte bonics que no pas un conte que captivi amb l\u2019acci\u00f3 i la intriga, que busca el quadre que et faci aturar al seu davant
\na trav\u00e9s d\u2019una proposta m\u00e9s rom\u00e0ntica que no pas versemblant. El protagonista viu
\nuna solitud aparentment volguda, centrada en la seva feina: \u201cresponsable d\u2019obrir les ampolles que trob\u00e9s
\nal mar, de mirar si portaven algun missatge i d\u2019assegurar-se que arribaven als
\nseus destinataris\u201d<\/i>. Una feina tan po\u00e8tica li serveix a l\u2019autor per treure
\npunta a la solitud del personatge \u2013les imatges se centren en ell i en els espais
\nbuits del paisatge-, a la lluita contra el temps i l\u2019envergadura de trobar els
\ndestinataris. El pescador d\u2019ampolles<\/i>
\n\u00e9s la po\u00e8tica d\u2019un personatge i d\u2019un nord impossible: ell sol al m\u00f3n amb un
\nobjectiu enorme que l\u2019omple a vessar. <\/div>\n

<\/p>\n

\nDe la seva il\u00b7lustradora, ja hi ha
\nfor\u00e7a obra publicada al nostre pa\u00eds. Al repl\u00e0, ens vam fer ress\u00f2 de Un d\u00eda diferente para el se\u00f1or Amos.<\/a><\/i>
\n
<\/i>
\n<\/p>\n
\n\u201cEntre
\nel vapor calent dels somnis que pujaven dels llits.\u201d<\/i><\/div>\n
\n
<\/i><\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\n
\nBELLEMO, Cristina. Dues ales. <\/i><\/div>\n
\nIl\u00b7lustr. Mariachiara Di Giorgio. Trad. Anna Casassas. <\/div>\n
\nBarcelona: Combel, 2016<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n
<\/i><\/b><\/div>\n
\nDues ales<\/i> \u00e9s la historia d\u2019un
\navi que viu una solitud aparentment sobrevinguda, i aix\u00ed ho interpretem perqu\u00e8
\nl\u2019\u00e0lbum, des de les mateixes guardes, ens fa saber que viu i interactua amb la
\ngent de la seva ciutat. Ell \u00e9s un personatge calderi\u00e0, que un dia, per sorpresa, troba
\nunes ales que han brotat al seu jard\u00ed. Decideix cuidar-les i aix\u00f2 dona sentit a
\nla seva vellesa. Mentre ho fa, es pregunta pel seu origen, despr\u00e9s de descobrir
\nque han sorgit all\u00e0 on ell havia enterrat un tresor amb tot de records de la
\nseva llarga vida. I aquest fruit \u00e9s probablement una de les diverses met\u00e0fores
\nque guarda el llibre. Els escenaris, els decorats, els colors, el text, ofereixen
\nun aire po\u00e8tic a un personatge d\u2019aspecte c\u00f2mic, que recorda als dibuixats per
\nSemp\u00e9. El llibre tamb\u00e9 busca la bellesa, el lirisme com l\u2019\u00e0lbum d\u2019El pescador d\u2019ampolles<\/i>, per\u00f2 tamb\u00e9
\nafina la intriga, l\u2019enginy, la sorpresa i, especialment, la m\u00fasica de les paraules, des de la
\nprimera p\u00e0gina. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n\u201cI
\nefectivament volava lleuger per sobre la ciutat que encara dormia.<\/i><\/div>\n
\nEntre
\nel vapor calent dels somnis que pujaven dels llits.<\/i><\/div>\n
\nDe
\nl\u2019olor de fruita que venia dels arbres.<\/i><\/div>\n
\nPer
\nsobre de les cases. I de tots els carrers.<\/i><\/div>\n
\nI
\nde totes les hist\u00f2ries.<\/i><\/div>\n
\nLentes
\ni apressades. Riques o enfredorides. Llargues i curtes com una exhalaci\u00f3.<\/i><\/div>\n
\nD\u2019humans,
\no de gats, o de flors.\u201d <\/i><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La concessi\u00f3 del Nobel de literatura a Bob Dylan ha generat opinions de tota mena, per\u00f2 no patiu, perqu\u00e8 al repl\u00e0 ja no hi donarem m\u00e9s tombs. Simplement us comentar\u00e9 que, fa pocs dies, en una conversa distesa organitzada per la biblioteca del meu poble, l\u2019escriptor Jordi Punt\u00ed va fer<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":1032,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[45],"class_list":["post-502","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/duesalesimatge2.jpg?fit=400%2C223&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-86","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/502","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=502"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/502\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2546,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/502\/revisions\/2546"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/1032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}