![](\"https:\/\/i0.wp.com\/2.bp.blogspot.com\/-IKf9fbx64dQ\/WDx8RVAA6CI\/AAAAAAAAARQ\/9-Tifz-S4RMNyFBYozy2FEjIOdNwhhfugCLcB\/s1600\/Drac%2BVermell.png?ssl=1\")
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n\nMAX VELTHUIJS<\/div>\n
\nEl
\ndrac vermell<\/i><\/div>\n
\ndrac vermell<\/i><\/div>\n
\nTraducci\u00f3 de Montserrat Camps Gaset<\/div>\n
\nLibros del Zorro Rojo, Barcelona, 2016<\/p>\n<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n\u00abLa gent va c\u00f3rrer
\na veure qu\u00e8 era aquella b\u00e8stia\u00bb: la gent sempre corre a veure el monstre i, de
\nvegades, se senten veus que criden \u00abMateu el lladre\u00bb; en El drac vermell <\/i>tamb\u00e9. Quan escrivia per a xiquets, Max Velthuijs<\/a> (La
\nHaia, 1923-2005) no defugia les complicacions \u2014\u00abescric llibres per a nens que
\ncomencen a enfrontar-se als problemes de la vida\u00bb, digu\u00e9 alguna vegada\u2014, per
\naix\u00f2, els individus de les seues obres no s\u00f3n tots iguals, no conformen una
\nmassa indiferenciada brutal o bondadosa. En El
\ndrac vermell, <\/i>publicat originalment en 1973 \u2014premi Pinzell d\u2019Or de l\u2019Acad\u00e8mia
\nde Belles Arts d\u2019Holanda\u2014, els habitants d\u2019un poblet \u00aba l\u2019extrem del m\u00f3n\u00bb veuen
\nalterada la seua exist\u00e8ncia pac\u00edfica \u2014i tamb\u00e9 avorrida\u2014 per l\u2019arribada d\u2019un
\ndrac immens que cada dia arrasa la collita d\u2019un camp; quan, per fi, descobreixen
\nel responsable dels furts, els pagesos volen desfer-se\u2019n; per\u00f2 arriba l\u2019autoritat
\ni hi posa ordre: \u00abHa transgredit la llei. L\u2019hem de detenir! \u00c9s de just\u00edcia\u00bb. La
\nintegraci\u00f3 del nouvingut no \u00e9s f\u00e0cil: un \u00e9sser fort, dif\u00edcil d\u2019amansir i al
\nqual li agrada, sobretot, menjar i gandulejar; despr\u00e9s dels assajos infructuosos
\ndel general i de l\u2019alcalde per treure profit de l\u2019animal, ser\u00e0 un professor qui
\ndissenyar\u00e0 una m\u00e0quina que permetr\u00e0 transformar en energia el\u00e8ctrica el foc que,
\nde tant en tant, ix d\u2019aquesta gola gegantina.<\/div>\n
\na veure qu\u00e8 era aquella b\u00e8stia\u00bb: la gent sempre corre a veure el monstre i, de
\nvegades, se senten veus que criden \u00abMateu el lladre\u00bb; en El drac vermell <\/i>tamb\u00e9. Quan escrivia per a xiquets, Max Velthuijs<\/a> (La
\nHaia, 1923-2005) no defugia les complicacions \u2014\u00abescric llibres per a nens que
\ncomencen a enfrontar-se als problemes de la vida\u00bb, digu\u00e9 alguna vegada\u2014, per
\naix\u00f2, els individus de les seues obres no s\u00f3n tots iguals, no conformen una
\nmassa indiferenciada brutal o bondadosa. En El
\ndrac vermell, <\/i>publicat originalment en 1973 \u2014premi Pinzell d\u2019Or de l\u2019Acad\u00e8mia
\nde Belles Arts d\u2019Holanda\u2014, els habitants d\u2019un poblet \u00aba l\u2019extrem del m\u00f3n\u00bb veuen
\nalterada la seua exist\u00e8ncia pac\u00edfica \u2014i tamb\u00e9 avorrida\u2014 per l\u2019arribada d\u2019un
\ndrac immens que cada dia arrasa la collita d\u2019un camp; quan, per fi, descobreixen
\nel responsable dels furts, els pagesos volen desfer-se\u2019n; per\u00f2 arriba l\u2019autoritat
\ni hi posa ordre: \u00abHa transgredit la llei. L\u2019hem de detenir! \u00c9s de just\u00edcia\u00bb. La
\nintegraci\u00f3 del nouvingut no \u00e9s f\u00e0cil: un \u00e9sser fort, dif\u00edcil d\u2019amansir i al
\nqual li agrada, sobretot, menjar i gandulejar; despr\u00e9s dels assajos infructuosos
\ndel general i de l\u2019alcalde per treure profit de l\u2019animal, ser\u00e0 un professor qui
\ndissenyar\u00e0 una m\u00e0quina que permetr\u00e0 transformar en energia el\u00e8ctrica el foc que,
\nde tant en tant, ix d\u2019aquesta gola gegantina.<\/div>\n
\nAmb els seus
\nrojos i verds intensos sobre fons blancs, amb figures encarcarades com
\nespantalls que, a mesura que avancen les p\u00e0gines, s\u2019engrandeixen, adquireixen
\nindividualitat i perden la rigidesa \u2014l\u2019inventor o l\u2019escena del lector, el
\nxiquet i el gat\u2014, Velthuijs parla d\u2019alguna cosa m\u00e9s que de la discriminaci\u00f3 i del
\nrespecte al diferent: la reacci\u00f3 immediata \u2014l\u00f2gica, fins un cert punt comprensible\u2014
\ndels damnificats, la necess\u00e0ria intervenci\u00f3 de la llei, el frac\u00e0s d\u2019algunes
\nbones intencions, la complexitat de viure en societat… Tot all\u00f2, sense perdre
\nde vista la fa\u00e7 bonhomiosa i entremaliada de la b\u00e8stia, que conclou: \u00abEls
\nhumans no s\u00f3n pas tan dolents com semblen!\u00bb.<\/p>\n
\nrojos i verds intensos sobre fons blancs, amb figures encarcarades com
\nespantalls que, a mesura que avancen les p\u00e0gines, s\u2019engrandeixen, adquireixen
\nindividualitat i perden la rigidesa \u2014l\u2019inventor o l\u2019escena del lector, el
\nxiquet i el gat\u2014, Velthuijs parla d\u2019alguna cosa m\u00e9s que de la discriminaci\u00f3 i del
\nrespecte al diferent: la reacci\u00f3 immediata \u2014l\u00f2gica, fins un cert punt comprensible\u2014
\ndels damnificats, la necess\u00e0ria intervenci\u00f3 de la llei, el frac\u00e0s d\u2019algunes
\nbones intencions, la complexitat de viure en societat… Tot all\u00f2, sense perdre
\nde vista la fa\u00e7 bonhomiosa i entremaliada de la b\u00e8stia, que conclou: \u00abEls
\nhumans no s\u00f3n pas tan dolents com semblen!\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n