{"id":496,"date":"2016-12-07T15:03:00","date_gmt":"2016-12-07T15:03:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=496"},"modified":"2017-08-31T09:29:39","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:39","slug":"infinites-gabies-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=496","title":{"rendered":"Infinites g\u00e0bies"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/div>\n

155<\/b>. Text i il\u2022lustracions: Agust\u00edn Comotto. N\u00f3rdica Libros. Madrid 2016.<\/p>\n

\nUna gesta tit\u00e0nica \u00e9s la que va emprendre l\u2019Agust\u00ed Comotto fa sis anys quan va decidir tirar endavant aquest projecte art\u00edstic i literari que finalment arriba a les mans dels lectors publicat per N\u00f3rdica Libros dins de la col\u2022lecci\u00f3 N\u00f3rdica C\u00f3mics. S\u00f3n m\u00e9s de 250 p\u00e0gines il\u2022lustrades que narren la vida de l\u2019anarquista Sim\u00f3n Radowitzky, nascut a Stepanice (Ucra\u00efna) l\u2019any 1891 i exiliat a l\u2019Argentina als divuit anys. L\u2019any 1909 va cometre un atemptat amb bomba a causa del qual va morir Ram\u00f3n Falc\u00f3n, militar i cap de la policia argentina qui, uns mesos abans, havia comandat la sanguin\u00e0ria repressi\u00f3 contra les manifestacions obreres amb un balan\u00e7 d\u2019onze morts i m\u00e9s de cent vint ferits. <\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nDetingut i empresonat, Radowitzky va passar-se 21 anys tancat i vexat al penal d\u2019Ushuaia, la poblaci\u00f3 m\u00e9s austral del planeta. Convertit en mite per la resist\u00e8ncia obrera, l\u2019any 1930 fou alliberat i expulsat del pa\u00eds. Despr\u00e9s d\u2019una estada a l\u2019Uruguai, torn\u00e0 a Europa i lluit\u00e0 contra els feixistes a Catalunya i l\u2019Arag\u00f3 durant la guerra civil espanyola. Fug\u00ed d\u2019un camp de concentraci\u00f3 franc\u00e8s i aconsegu\u00ed viatjar a M\u00e8xic on va passar els darrers anys de la seva vida. Considerat per molts com a estendard de la lluita obrera i de l\u2019anarquisme internacional, Radowitzky, que defugia la popularitat, va ser un home conseq\u00fcent amb els seus ideals i mai no va abandonar les seves idees sobre la just\u00edcia social. Per poder ubicar correctament les dotzenes de personatges hist\u00f2rics que hi apareixen, l\u2019autor afegeix al final del llibre les biografies reals d\u2019alguns d\u2019ells, una bibliografia sobre el tema i un escrit personal molt aclaridor que parla de les intencions i el proc\u00e9s de feina. Entre altres coses, el lector descobreix les connexions entre realitat i fantasia que trobem a 155.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nEn format c\u00f2mic, Comotto<\/a> ens explica la vida del pres 155 dividida en tres grans blocs: la seva joventut a R\u00fassia, el per\u00edode a l\u2019Argentina i el seu exili a una convulsa Espanya en guerra que l\u2019obligar\u00e0 a tornar a Am\u00e8rica. Amb un car\u00e0cter volunt\u00e0riament cinematogr\u00e0fic, la narraci\u00f3 d\u2019aquesta vida repleta d\u2019acci\u00f3, dolor i captiveri, no s\u2019explica de manera cont\u00ednua, sin\u00f3 amb incomptables salts en el temps i emmarcada, durant les dues primeres parts (representen la major part del llibre) en un present tortu\u00f3s de manca de llibertat i constant tortura al penal d\u2019Ushuaia. Des d\u2019una cel\u2022la de c\u00e0stig per on s\u2019escola el fred i volves de neu, despr\u00e9s d\u2019una en\u00e8sima pallissa i dirigint-se mentalment a alg\u00fa anomenat Lyudmila, el presoner 155 repassa la seva vida des del dia que, sent un nen, veu com els cossacs del Tsar arrasen el seu poble i maten el seu amic Dimitri i el seu oncle Pinjas.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nDes d\u2019all\u00ed, amb flash-backs constants, Comotto ens narra la formaci\u00f3 vital i pol\u00edtica de Sim\u00f3n: la relaci\u00f3 amb els pares, amb el germ\u00e0 discapacitat, amb els companys obrers i amb el seu amor de joventut, Lyudmila, a qui perdr\u00e0 la pista ben aviat, per\u00f2 que ser\u00e0 el motor essencial per continuar viu malgrat totes les adversitats a qu\u00e8 s\u2019enfronta. Amb un blanc i negre escrupol\u00f3s i un treball exquisit de l\u00ednia i taca en els centenars de vinyetes que li donen forma, l\u2019autor accentua l\u2019expressivitat de les figures alhora que les fa interactuar una vegada i una altra amb els fen\u00f2mens ambientals (el vent, la neu, la pluja, la llum, el foc, la nit…) que els afecten. Molt cinematogr\u00e0fics tamb\u00e9 s\u00f3n els punts de vista i els enquadraments, especialment quan vol mostrar el dramatisme de les escenes. Ja des de les primeres vinyetes apareix un color extra, el vermell dilu\u00eft d\u2019aquarel\u2022la, que no nom\u00e9s representa la sang, el dolor i la por, sin\u00f3 que tamb\u00e9 simbolitza la llibertat en alguns episodis clau.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Agust\u00ed Comotto<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n  Volem destacar alguns aspectes significatius. Primer de tot, la destresa amb la que l\u2019autor aconsegueix apropar-nos al seu protagonista. No veiem l\u2019heroi ni tampoc el m\u00e0rtir (com el veuen, \u201cdes de fora\u201d, els seus contemporanis) sin\u00f3 l\u2019home comprom\u00e8s, senzill i superat pels esdeveniments, que se sent sol i desvalgut davant de les circumst\u00e0ncies. Comotto fa que el lector no perdi mai de vista el nen que va ser Simon, i fins i tot inventa un personatge similar, Luiggi, que l\u2019acompanya en una part de la seva traject\u00f2ria.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nUn segon aspecte a tenir en compte \u00e9s el que en podem dir \u201cla met\u00e0fora de les garjoles\u201d: Sim\u00f3n sempre se sent engarjolat, fins i tot quan torna a ser lliure, perqu\u00e8, filos\u00f2ficament, ent\u00e9n el m\u00f3n com una g\u00e0bia sense escapat\u00f2ria. L\u2019autor se\u2019ns mostra brillant en els moments que descriu aquesta visi\u00f3 existencialista. \u201c(…) Me recuerdan que estoy vivo y que busco una jaula m\u00e1s grande y lo suficientemente infinita como para nunca encontrar sus paredes\u201d, diu a la cel\u2022la; \u201cAl otro lado de la puerta, la nueva jaula es gigante, enorme. \u00a1Cu\u00e1ntas veces pens\u00e9 en cruzar a tu jaula, Grigori! Llegu\u00e9 a agarrarme de los ladrillos de la pared para no precipitarme en ella\u201d, pensa quan comprova l\u2019estat del seu germ\u00e0 en un hospital per a malalts mentals; \u201cSiempre tuve la sensaci\u00f3n de vivir en jaulas, Mart\u00edn. En realidad he vivido en ellas toda la vida (…) Me voy a escapar, Mart\u00edn. Estoy harto de jaulas. Si me matan ya te contar\u00e9 c\u00f3mo es la jaula del otro lado; pero estoy harto de \u00e9stas\u201d, confessa al seu amic en el camp de concentraci\u00f3 de Saint Cyprien l\u2019any 1937. A la darrera imatge del llibre, i de manera simb\u00f2lica, un Sim\u00f3n envellit i malalt allibera els coloms dels que fins aleshores havia tingut cura al seu colomar del DF a M\u00e8xic. Els ocells s\u2019allunyen volant pel cel tenyit de negre i vermell, igual que feien les gavines a la vinyeta que obre el llibre. <\/div>\n
\n<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Bu\u00f1uel. Sim\u00f3n del desierto<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nGavines, coloms… les aus que poden volar i que no han de trepitjar la terra s\u00f3n el somni de llibertat de Sim\u00f3n Radowitzky, a qui en una de les millors escenes del llibre Agust\u00ed Comotto situa al costat de Sant Sim\u00f3 l\u2019estilita de Bu\u00f1uel, que en el somni li diu al presoner: \u201cMi columna es segura y alta. Nada ni nadie entra y la contamina. Aqu\u00ed hay paz\u201d. El presoner 155 del penal d\u2019Ushuaia, per\u00f2, renuncia a quedar-se dalt del pedestal protector perqu\u00e8 el seu lloc \u00e9s a peu de terra, al costat dels desvalguts i dels que lluiten, amb armes o sense, per fer el m\u00f3n m\u00e9s just i suportable. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

155. Text i il\u2022lustracions: Agust\u00edn Comotto. N\u00f3rdica Libros. Madrid 2016. Una gesta tit\u00e0nica \u00e9s la que va emprendre l\u2019Agust\u00ed Comotto fa sis anys quan va decidir tirar endavant aquest projecte art\u00edstic i literari que finalment arriba a les mans dels lectors publicat per N\u00f3rdica Libros dins de la col\u2022lecci\u00f3 N\u00f3rdica<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":990,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[64],"class_list":["post-496","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-comics"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/155portada.jpg?fit=149%2C200&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-80","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/496","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=496"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/496\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":999,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/496\/revisions\/999"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}