{"id":4883,"date":"2020-11-20T09:50:15","date_gmt":"2020-11-20T09:50:15","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4883"},"modified":"2020-11-20T09:50:18","modified_gmt":"2020-11-20T09:50:18","slug":"cinc-notes-musicals-sobre-poesia-per-a-infants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4883","title":{"rendered":"Cinc notes (musicals?) sobre poesia per a infants"},"content":{"rendered":"\n

Per a la meva estrena a l\u2019acollidora casa de Llibres al repl\u00e0<\/em>, he triat fer unes divagacions sobre un g\u00e8nere literari relacionat clarament amb la m\u00fasica, i que ha produ\u00eft en els \u00faltims anys una\u00a0 florida de t\u00edtols: la poesia per a nens. At\u00e8s que no en s\u00f3c cap experta (a casa nostra en tenim, i de molt bones, com ara la Margarida Prats), i que la meva ignor\u00e0ncia en mat\u00e8ria musical \u00e9s oce\u00e0nica, em permetr\u00e9 de fer un pica-pica per diverses q\u00fcestions que em criden l\u2019atenci\u00f3 i que, ben embastades, potser podrien constituir un pla de treball.<\/p>\n\n\n\n

1. La poesia infantil s\u2019ha ocupat sovint del m\u00f3n de la m\u00fasica. A part dels bestiaris, tant freq\u00fcents en els poemes per a nens, podr\u00edem dir que \u00e9s un tema recurrent en molts escriptors que escriuen poemes per a nens, normalment es tria algun aspecte de la m\u00fasica (els instruments, el cant, els cors, els teatres,\u00a0 l\u2019orquestra, etc.). Per a veure\u2019n una bona mostra del que diem, i adreceu-vos a l\u2019antologia Poesies amb suc<\/em> (Il. Merc\u00e8 Gal\u00ed. Barcelona: La Galera, 2007), selecci\u00f3 de Miquel Desclot. Es tracta d\u2019una breu selecci\u00f3 de poemes originalment escrits en catal\u00e0, o tradu\u00efts d\u2019altres lleng\u00fces (castell\u00e0, itali\u00e0). Hi trobem autors com ara Joana Raspall, Empar de Lanuza o el propi Miquel Desclot. El tema \u00e9s, b\u00e0sicament, els instruments musicals: viol\u00ed, clarinet, percussi\u00f3, guitarra, trompeta, o b\u00e9, alguns elements essencials per a compondre m\u00fasica, com ara la nota musical.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

2. I, ja que hem mencionat Miquel Desclot,\u00a0 cal fer una aturada important en la seva obra, molt relacionada amb la m\u00fasica. Desclot va col\u00b7laborar diverses vegades amb entitats musicals, com ara Secretariat de Corals infantils de Catalunya; t\u00e9 fetes adaptacions d\u2019\u00f2peres com La flauta m\u00e0gica<\/em> i \u00e9s autor de diversos llibrets.<\/em> Les seves poesies de tema musical han quallat, essencialment, en dos llibres:\u00a0 M\u00fasica, mestre!<\/em> (Il. Fina Rif\u00e0, Barcelona: Emp\u00faries, 1987) i M\u00e9s m\u00fasica, mestre! <\/em>(Il. Fina Rif\u00e0, Barcelona: La Galera, 2001)\u00a0 que li va valdre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2002.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

En aquest darrer, hi ha espl\u00e8ndids homenatges als instruments, fent-los parlar i, tot sovint, fent-ne una endevinalla o el joc de paraules:<\/p>\n\n\n\n

Clarinet<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Com que s\u00f3c un clar\u00ed net<\/p>\n\n\n\n

De la boca a l\u2019esquelet<\/p>\n\n\n\n

M\u2019ensabono cada dia<\/p>\n\n\n\n

La lluent anatomia<\/p>\n\n\n\n

No voldria que un barrut<\/p>\n\n\n\n

Pogu\u00e9s dir-me claribrut<\/p>\n\n\n\n

(M\u00e9s m\u00fasica, mestre<\/em>, p.18)<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 en llibres que no s\u00f3n espec\u00edficament de tema musicals, s\u2019esllavissa algun poema relacionat amb la m\u00fasica o que, si m\u00e9s no, t\u00e9 el nom de can\u00e7\u00f3. A Oi, Eloi<\/em>, (Barcelona: La Galera, 1995) hi ha un magn\u00edfic aplec: \u201cSet can\u00e7ons de follet de ciutat\u201d<\/em>. (Oi, Eloi<\/em>, pp. 47-54)<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

3. I ja que parlem de can\u00e7ons\u00a0 no puc resistir-me de recomanar un llibre de poemes musicats fets a l\u2019Alguer: Mans manetes, paraules, can\u00e7ons i veus de minyons<\/em>,\u00a0 (Il. Estudi Muto. Alguer: Plataforma per la llengua, 2017) , que va acompanyat d\u2019un disc on podem sentir-los, a c\u00e0rrec de diferents veus o cors. La selecci\u00f3, en una edici\u00f3 acurada amb text en catal\u00e0 de l\u2019Alguer i traducci\u00f3 a l\u2019itali\u00e0, compr\u00e8n can\u00e7ons populars, algunes de les quals reconeixereu tot d\u2019una. Tamb\u00e9 hi ha poemes d\u2019autor contemporani, sovint musicats i fins i tot interpretats per l\u2019autor. Una excel\u00b7lent ocasi\u00f3 per fer un toc d\u2019atenci\u00f3 als nostres distribu\u00efdors de llibres, o institucions, perqu\u00e8 tinguin present manifestacions dels Pa\u00efsos Catalans que se\u2019ns escapen massa sovint.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

4. A tall de conclusions<\/p>\n\n\n\n

Quina relaci\u00f3 hi ha entre poesia i m\u00fasica? Hi ha qui diu que la poesia no necessita m\u00fasica perqu\u00e8 ella mateixa ja \u00e9s m\u00fasica: l\u2019accentuaci\u00f3, el tipus de vers, la rima, etc., componen un llenguatge que \u00e9s la bastida de les idees o sentiments que s\u2019hi expressen. Per als poetes, no n\u2019hi ha prou amb transmetre uns conceptes o unes emocions: necessiten que la seva paraula entreteixeixi una mena de partitura que apel\u00b7li\u00a0 a la transmissi\u00f3 per l\u2019aire i l\u2019o\u00efda m\u00e9s que pel paper i els ulls. De fet, el g\u00e8nere literari \u201cl\u00edrica\u201d (de lira<\/em>) en els seus or\u00edgens era sempre acompanyat amb m\u00fasica. Per\u00f2 no era un afegit\u00f3 en el qual \u201cencabir\u201d el poema: la m\u00fasica que emanava de la pr\u00f2pia combinaci\u00f3 de mots, intensitat de sons, distribuci\u00f3 d\u2019accents i harmonia natural.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

5. Tanco la reflexi\u00f3 tra\u00e7ant un itinerari des de la poesia infantil a la poesia per a adult. Cal sempre insistir en qu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 liter\u00e0ria no es pot representar \u00fanicament com un ascens\u00a0del m\u00e9s f\u00e0cil al m\u00e9s dif\u00edcil, sin\u00f3 com un cam\u00ed d\u2019anada i tornada, en qu\u00e8 molts temes, idees, figures o imatges s\u00f3n compartits.\u00a0 Veiem aquest poema d’Antonio Garc\u00eda Tejeiro tradu\u00eft per Miquel Desclot:<\/p>\n\n\n\n

Aire sonor<\/p>\n\n\n\n

Notes al vent<\/p>\n\n\n\n

M\u00fasica lliure<\/p>\n\n\n\n

En moviment.<\/p>\n\n\n\n

(Poesies amb suc<\/em>, p. 176)<\/p>\n\n\n\n

Comparem-o ara, am les bell\u00edssimes paraules del poeta mallorqu\u00ed Gabriel Alomar:<\/p>\n\n\n\n

Jo escric al vent aqueixa estrofa alada
per a qu\u00e8 el vent la porti cel enll\u00e0
jo vull seguir-la amb ma candent mirada,
plor\u00f3s de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventada,
el meu vers per l’espai ressonar\u00e0,
i sobre els homes sa brunzent tonada
dur\u00e0 el so d’un inc\u00f2gnit oce\u00e0.

I cantar\u00e0 en la lira de les branques
i de la lluna en les crineres blanques
o en l’arquet de silenci de la nit.

I eternament la maternal Natura
l’espargir\u00e0 per la infinita altura
quan el meu nom, obscur, ser\u00e0 extingit.<\/p>\n\n\n\n

I de regal final, sentiu el poema cantat per la Maria del Mar Bonet:<\/p>\n\n\n\n

\n