{"id":486,"date":"2017-02-21T21:58:00","date_gmt":"2017-02-21T21:58:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=486"},"modified":"2017-08-31T09:29:38","modified_gmt":"2017-08-31T09:29:38","slug":"dotar-danima-les-coses-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=486","title":{"rendered":"Dotar d’\u00e0nima… les coses!"},"content":{"rendered":"
\n<\/div>\n

<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Il\u00b7lustr. Maria Tarrag\u00f3 a Trencanous i el rei dels ratolins<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nFa pocs dies, en una biblioteca, tot passant pel davant
\nd\u2019una pantalla, vaig veure la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula de la factoria Disney,
\nde la qual no sabria dir-ne el t\u00edtol. En la mateixa, hi havia un seguit
\nd\u2019objectes com ara un canelobre, un plat, o b\u00e9, una forquilla, que cantaven i
\nballaven al voltant dels protagonistes.<\/div>\n
\nUs he de confessar que fins aquell moment em disgustava
\nenormement, i trobava post\u00eds, el fet que alg\u00fa humanitz\u00e9s els objectes. Fins i
\ntot, ho havia arribat a odiar. Per\u00f2 just, en aquell instant, vaig frenar els meus
\nprejudicis i vaig fer l\u2019esfor\u00e7 de pensar en personatges similars que apareixien en la literatura per a infants, en objectes i coses que havien estat dotats
\nd\u2019\u00e0nima pels seus creadors.<\/div>\n
\nPer sorpresa meva, vaig comprovar que gaireb\u00e9 totes les obres dels
\npersonatges que em van venir al cap s\u2019havien convertit en cl\u00e0ssics o b\u00e9, en
\nalguns casos, havien deixat petja important entre els lectors. A m\u00e9s a m\u00e9s, eren obres que
\nsense elles, potser, jo no podria passar en una illa deserta, ni hauria
\nesdevingut el mateix lector que s\u00f3c en aquests moments.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nCoses cl\u00e0ssiques<\/b><\/div>\n
\n<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Il\u00b7lustr. Pep Montserrat a Pinotxo<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nDins de la categoria de cl\u00e0ssics, hi ha algunes coses
\nprotagonistes realment fant\u00e0stiques. Per exemple, en la hist\u00f2ria del Trencanous i el rei dels ratolins<\/i> (SD,
\n2016) d\u2019E. T. A. Hoffmann, una de les primeres novel\u00b7les per a infants de la
\nhist\u00f2ria que es mou en dos plans, un de real i un de fant\u00e0stic, i que succeeix
\nen una nit m\u00e0gica com la de Nadal, on prenen vida coses que, de vida, no en
\ntenen gens ni mica, com ara un trencanous amb forma i vestimenta de soldat. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\nO b\u00e9, en la de Les aventures d\u2019en Pinotxo<\/i> (Combel,
\n2016) de Carlo Collodi, amb aquell llegendari tros de fusta que esdev\u00e9 un
\ntitella, trapella i mentider. 
\nD\u2019ambdues obres se\u2019n publiquen cont\u00ednuament noves
\nversions, noves mirades. \u00c9s el cas d\u2019aquestes dues darreres edicions, il\u00b7lustrades per
\nMaria Tarrag\u00f3 i per Pep Montserrat, respectivament.<\/div>\n<\/div>\n
\n
\nTamb\u00e9, podr\u00edem considerar cl\u00e0ssics, encara que m\u00e9s
\nrecents, el meravell\u00f3s i inigualable Raspall<\/i>
\nd\u2019en Pere Calders (Baula, 2012), aquell vell objecte, de tacte suau, recuperat a les golfes,
\ncapa\u00e7 d\u2019irradiar escalfor al seu amo i de suplir un gos que havia estat bojament
\nestimat per aquest.<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Il\u00b7lustr. Jorge del Corral<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nO b\u00e9, la Hist\u00f2ria
\nd\u2019una bala<\/i> d\u2019en Joles Sennell (Cru\u00eflla, 2013), que va decidir capgirar la
\nseva traject\u00f2ria per caure en un espai on no podia fer mal a ning\u00fa. <\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\nO fins i tot, el conte de Matrioska<\/i> de Dimiter Inkiow (SM, 2001), una narraci\u00f3 protagonitzada
\nper unes nines russes que serveix per explicar-ne, de manera divertida i
\noriginal, el seu origen i el seu significat. Una hist\u00f2ria que, amb el temps, s\u2019ha
\npopularitzat entre els narradors orals i que ha calat entre els oients i els
\nlectors. Se n\u2019han fet m\u00e9s de vint edicions i, per estrany que sembli, mai ha estat tradu\u00efda al
\ncatal\u00e0.<\/p>\n

\nCoses contempor\u00e0nies<\/b>
\n
<\/b>
\n<\/p>\n

\nDe la producci\u00f3 liter\u00e0ria dels darrers anys, em van venir
\nal cap quatre exemples de coses incre\u00efblement animades i humanes:<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–       – La
\ncosa perduda<\/i>
\nde Shaun Tan (Fiore, 2007). Si diuen que un cl\u00e0ssic \u00e9s aquella obra que m\u00e9s que
\nllegir, es rellegeix, perqu\u00e8 ofereix m\u00faltiples lectures i sempre hi descobreixes
\nnous detalls i noves capes, aquest \u00e0lbum esdevindr\u00e0 un cl\u00e0ssic. Com el
\nprotagonista, nosaltres, els lectors, seguirem buscant un lloc adient per a aquesta cosa perduda, i aix\u00ed tenir-la sempre a m\u00e0.<\/div>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Il\u00b7lustr. Shaun Tan a La cosa perduda<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/div>\n
\n–       – Monsieur
\nGargot <\/i>de
\nLyona + Marcus (Principal dels llibres, 2015), o el periple d\u2019un gargot que es
\nqueda sense il\u00b7lustrador i \u00e9s perseguit per una goma. Dotat de molt enginy i de
\nmolta imaginaci\u00f3 pels seus creadors, s\u2019ha de reinventar cont\u00ednuament per a
\nsalvar els tra\u00e7os que el conformen.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–        – J\u00falia
\ni la casa de les criatures perdudes <\/i>de Ben Hatke (Norma, 2016). Tot i que la casa tan sols
\npren vida a l\u2019inici, \u00e9s un element que es presenta, de sobte, a la vora del mar per donar
\nacollida a tot de criatures perdudes, a trav\u00e9s d\u2019una nena anomenada J\u00falia. S\u00ed, es tracta d’una casa que va cap all\u00e0 on la necessiten. Actualment, se\u2019n necessitarien
\nmoltes per a acollir tantes persones que no en tenen. Humor, fantasia, per\u00f2 tamb\u00e9 alguns missatges subliminals.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n–    – El
\nbanc blau <\/i>d\u2019Albert
\nAsensio (Babulinka Books, 2016). Encara que aquest banc no \u00e9s un element
\nestrictament animat, si que, de manera intr\u00ednseca, ens ofereix la seva mirada
\nsobre les coses que l\u2019envolten, els seus pensaments i les hist\u00f2ries que ha vist
\nal llarg de la seva vida. Amb els dibuixos virtuosos del seu creador. <\/div>\n
\n <\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Il\u00b7lustr. Albert Asensio a El banc blau<\/i><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nUn cop anotat aquest grapat de t\u00edtols, vaig pensar que alguns
\nescriptors de literatura per a infants havien actuat com a mags, amb gran
\nexpertesa, per dotar de vida i d\u2019\u00e0nima als \u00e9ssers inanimats. <\/div>\n
\nI jo, despr\u00e9s de veure una seq\u00fc\u00e8ncia cinematogr\u00e0fica que
\nm\u00e9s aviat em repel\u00b7lia, i d\u2019aquest llarg i documentat raonament, vaig eliminar
\nun prejudici i em vaig reconciliar amb les coses a qui alguna \u00e0nima caritativa havia
\ndotat d\u2019una \u00e0nima incre\u00efble. <\/div>\n

<\/p>\n

\n    <\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Il\u00b7lustr. Maria Tarrag\u00f3 a Trencanous i el rei dels ratolins Fa pocs dies, en una biblioteca, tot passant pel davant d\u2019una pantalla, vaig veure la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula de la factoria Disney, de la qual no sabria dir-ne el t\u00edtol. En la mateixa, hi havia un seguit d\u2019objectes com ara<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":902,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[51],"tags":[59],"class_list":["post-486","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-2a","tag-guia-de-lectura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/trencanous-1.jpg?fit=319%2C320&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-7Q","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=486"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":907,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/486\/revisions\/907"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/902"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}