{"id":4839,"date":"2020-10-21T10:21:57","date_gmt":"2020-10-21T10:21:57","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4839"},"modified":"2020-10-24T16:18:32","modified_gmt":"2020-10-24T16:18:32","slug":"la-magia-literaria-del-violi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4839","title":{"rendered":"La m\u00e0gia liter\u00e0ria del viol\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

El viol\u00ed \u00e9s un instrument de corda gaireb\u00e9 m\u00edtic que ha inspirat nombroses creacions liter\u00e0ries. La m\u00e9s antiga que coneixem \u00e9s una rondalla meravellosa, molt popular a Hongria i en aquelles terres per on viatja el poble roman\u00ed, que all\u00ed anomenen z\u00edngar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"
Marc Chagall. El violinista verd<\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Segons aquesta rondalla, el viol\u00ed neix de les mans d\u2019un gitano presoner, que el crea a partir d\u2019una carbassa buida i dels cabells d\u2019una fada de blanqu\u00edssima cabellera, amb el qual assolir\u00e0 enamorar la filla d\u2019aquell rei que l\u2019ha ficat a la pres\u00f3 amb la condici\u00f3 que nom\u00e9s l\u2019alliberar\u00e0 si aconsegueix fer una cosa \u201cque mai hagi existit abans, i que faci tornar contents els cors tristos i emocionar fins a les ll\u00e0grimes els cors alegres\u201d.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vet aqu\u00ed la primera descripci\u00f3 dels efectes sensibles que origina la sonoritat d\u2019aquest instrument que, tal com \u00e9s descrit a la rondalla, \u00e9s ben semblant al primer viol\u00ed que va tocar Pau Casals quan era petit i que avui es conserva a la seva casa natal de El Vendrell. Tot i que ignorem si aquest gran violoncel\u00b7lista coneixia aquesta rondalla que trobareu publicada al llibre Quinzemons<\/em> (Gra\u00f3, 2001).<\/p>\n\n\n\n

Tot un altre efecte fa a qui sent les notes de l\u2019instrument de Josa i el viol\u00ed m\u00e0gic<\/em> (Janosch. Trad. Miquel Mart\u00ed Pol. Lumen, 1964) aquell viol\u00ed que fa empetitir o cr\u00e9ixer les coses segons si Josa l\u2019utilitza per tocar del dret o del rev\u00e8s la m\u00fasica que li ha ensenyat la reina dels ocells. I qui pensi que aix\u00f2 \u00e9s poca cosa, va molt errat, perqu\u00e8 arreu on va aquest m\u00fasic tan jovenet tothom l\u2019espera per demanar-li que toqui del dret per tal de fer cr\u00e9ixer la collita, o la casa, o els pollets. I tamb\u00e9 de l\u2019inrev\u00e9s, per fer disminuir els deutes, o les serpotes, o… I aix\u00ed, aquest m\u00fasic rodam\u00f3n adquireix una tan bona fama que desvetlla l\u2019ambici\u00f3 d\u2019un rei que empresonar\u00e0 Josa fins que no toqui el viol\u00ed amb la melodia del dret davant els seus tresors, els seus canons i el seu ex\u00e8rcit, per tal que creixin i creixin fins que el rei no nom\u00e9s assoleixi ser el rei m\u00e9s fort i poder\u00f3s d\u2019aquest m\u00f3n, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019\u00fanic monarca de la terra. Obeir\u00e0, Josa, aquestes ordres? Ah, per saber-ho cal llegir aquest magn\u00edfic llibre que el gran autor polon\u00e8s Janosch (nom real: Host Ecker) va crear el 1960!<\/p>\n\n\n\n

El 1968, un altre autor imprescindible, Quentin Blake publica l\u2019\u00e0lbum El viol\u00ed d\u2019en Patrick<\/em> (Blakie Books, 2018) que no \u00e9s pas un viol\u00ed qualsevol, tampoc. Quan en Patrick el toca totes les coses que l\u2019envolten s\u2019omplen de color i d\u2019alegria, tant si son els lla\u00e7os de les trenes d\u2019una petita oient, com si s\u00f3n les taques negres d\u2019un ramat de vaques, o llauners que estan malalts i piocs. La narraci\u00f3 no \u00e9s sin\u00f3 una \u201croad movie\u201d que esdevindr\u00e0 una veritable cavalcada triomfal plena de joia i desimboltura, cosa que es fa molt evident gr\u00e0cies al tra\u00e7 sempre lleuger i magistralment din\u00e0mic del gran il\u00b7lustrador brit\u00e0nic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Janosch: Josa i el viol\u00ed m\u00e0gic<\/em>. Quentin Blake: El viol\u00ed d’en Patrick<\/em>. David McKee: La trista hist\u00f2ria de la Ver\u00f2nica<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Brit\u00e0nic tamb\u00e9 \u00e9s David McKee,  que el 1987, amb l\u2019\u00e0lbum La trista hist\u00f2ria de la Ver\u00f2nica<\/em> (Timun Mas, 1992) presenta una violinista infantil que quan toca el seu viol\u00ed obt\u00e9 exactament l\u2019efecte oposat al d\u2019en Patrick de Blake. La m\u00fasica del viol\u00ed de la Ver\u00f2nica emociona els cors sensibles i provoca devessalls de ll\u00e0grimes. Tothom qui ho escolta plora que plora, inundant escenaris i ciutats, fins que ella decideix viatjar a la selva on potser amansir\u00e0 les feres, i les far\u00e0 ballar per primer cop. O potser no?<\/p>\n\n\n\n

Dels efectes emocionals que desvetlla la sonoritat del viol\u00ed, ja sigui amb finalitats festives o per obtenir la pau enmig de la perillosa cruesa de l\u2019hivern, n\u2019\u00e9s tamb\u00e9 una excel\u00b7lent mostra gr\u00e0fica l\u2019obra que Etienne Delessert publica als EEUU el 1988, Una can\u00e7\u00f3 llarga <\/em>(Ediciones B, 1990). Un xic m\u00e9s surrealista, i molt oberta a diferents interpretacions no hi ha dubte que aquesta faula on\u00edrica visual \u00e9s un dels m\u00e9s grans i elaborats t\u00edtols que ens ha brindat aquest insigne autor-il\u00b7lustrador franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Etienne Delessert: Una can\u00e7\u00f3 llarga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

I aix\u00ed podr\u00edem anar citant i citant una bona llista d\u2019\u00e0lbums que semblen posar en relleu i donar forma gr\u00e0fica a la premissa imposada per aquell rei de la rondalla z\u00edngara, on s\u2019exigeix un instrument que faci tornar contents els cors tristos i emocionar fins a les ll\u00e0grimes els cors alegres.<\/em><\/strong> Efecte que l\u2019autora belga Gabrielle Vin\u00e7ent assoleix posar en solfa dins la quotidianitat de la mis\u00e8ria que acompanya els m\u00fasics ambulants amb el seu \u00a0t\u00edtol Ernest i celestina. M\u00fasics de carrer<\/em> (Kalandraka, 2017). Podr\u00edem fer cas del suggeriment del nostre ve\u00ed del repl\u00e0 i citar les novel\u00b7les juvenils de Semp\u00e9, Marcel\u00b7l\u00ed<\/em> (Blackie Books, 2016), o L’\u00faltim viol\u00ed,<\/em> d’Anna Manso (Arcadia, 2014) o El s\u00edndrome de Mozart<\/em>, de Gonzalo Moure (S.M. 2003). Podr\u00edem, per exemple, desitjar que un dia es publiqui en catal\u00e0 l\u2019\u00e0lbum sense mots Les voisins musiciens<\/em> (Autrement, 2011) de la il\u00b7lustradora i grafista japonesa Junko Shibuya, resident a Fran\u00e7a des del 2005, on la m\u00fasica uneix els cors i els sentiments d\u2019una parella d\u2019infants ve\u00efns, il\u00b7luminant amb la seva aura les tonalitats del gris edifici urb\u00e0 on viuen. O podr\u00edem tamb\u00e9 observar aquelles escenes nocturnes de l\u2019innovador \u00e0lbum de Carson Ellis \u00bfMau iz io?<\/em> (Barbara Fiore, 2016) on la m\u00fasica del viol\u00ed esdev\u00e9 l\u2019\u00fanic fragment intel\u00b7ligible de tot el text. Per\u00f2….<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
G.Vincent: Ernest i Celestina, m\u00fasics de carrer<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Carson Ellis. \u00bfMau iz io<\/em>?<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n

Per\u00f2 si amb tot el que portem escrit fins ara no us han entrat ganes d\u2019organitzar una bona activitat a l\u2019escola o a la biblioteca, al voltant del viol\u00ed,  de la seva m\u00fasica i dels llibres que en parlen, \u00e9s perqu\u00e8 hem oblidat de citar altres suports bibliogr\u00e0fics que, sense ser \u00e0lbums, podrien arrodonir una sessi\u00f3 com aquesta que proposem avui. I que pot incloure des de llibres documentals com la biografia  Antonio Vivaldi,<\/em> (Baumont, Olivier. Il\u00b7lustr. Charlotte Voake, 1999) de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cDescobrim els m\u00fasics\u201d (Combel, 2007), que inclou un CD amb m\u00fasica d\u2019aquest compositor, o que es pot complementar des de la biblioteca amb qualsevol altre disc de Paganini o de Ara Malikian, posem per cas. O amb la projecci\u00f3 del v\u00eddeo de El violinista a la teulada <\/em>(Norman Jewison, 1971), entre altres pel\u00b7l\u00edcules com ara El concert<\/em> (Radu Mihaileanu, 2009), si no tenim la sort de trobar un m\u00fasic de viol\u00ed que vulgui participar d\u2019aquest encontre. Si en aquesta trobada tamb\u00e9 hi hagu\u00e9s lectors adults, podeu tranquil\u00b7lament encaminar-los cap a la lectura de El viol\u00ed d\u2019Auschwitz<\/em>, de Maria \u00c0ngels Anglada (Edicions. 62, 1994). Doncs au, a llegir, a escoltar, a admirar i a plorar o riure segons sigui el cas. El viol\u00ed ja ho t\u00e9 aix\u00f2…<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El viol\u00ed \u00e9s un instrument de corda gaireb\u00e9 m\u00edtic que ha inspirat nombroses creacions liter\u00e0ries. La m\u00e9s antiga que coneixem \u00e9s una rondalla meravellosa, molt popular a Hongria i en aquelles terres per on viatja el poble roman\u00ed, que all\u00ed anomenen z\u00edngar. Segons aquesta rondalla, el viol\u00ed neix de les<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":4848,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[117,115],"class_list":["post-4839","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a","tag-album","tag-musica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/delessert018.jpg?fit=1104%2C719&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1g3","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4839","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4839"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4839\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4858,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4839\/revisions\/4858"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4839"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4839"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4839"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}