{"id":4822,"date":"2020-09-27T13:29:35","date_gmt":"2020-09-27T13:29:35","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4822"},"modified":"2020-09-27T13:33:35","modified_gmt":"2020-09-27T13:33:35","slug":"musica-i-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4822","title":{"rendered":"M\u00fasica i Literatura"},"content":{"rendered":"\n

Durant les properes setmanes a Llibres al repl\u00e0 parlarem de m\u00fasica i literatura, i dels vincles, les relacions i els formats que aquestes dues manifestacions art\u00edstiques, capaces d\u2019expressar i provocar emocions, han adoptat al llarg del temps.<\/p>\n\n\n\n

Des de l\u2019antiga Gr\u00e8cia fins a l\u2019Edat Mitjana, m\u00fasica i literatura eren considerades com una unitat. El fet de cantar i musicalitzar els textos ajudava a memoritzar-los en uns temps en que la transmissi\u00f3 era \u00fanicament oral. A partir de l’\u00e8poca moderna i amb el descobriment de l\u2019impremta, les dues arts es comencen a separar progressivament. Aquesta escissi\u00f3, per\u00f2, s\u2019accentua encara m\u00e9s amb el moviment rom\u00e0ntic de l\u2019Sturm und Drang<\/em>. \u00c9s aleshores, quan la m\u00fasica ser\u00e0 considerada, per primera vegada, l\u2019epicentre de totes les arts.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En la literatura infantil aquesta hegemonia rom\u00e0ntica de la m\u00fasica tamb\u00e9 es fa present en les primeres obres il\u00b7lustrades per infants. Aix\u00ed per exemple el 1886 a Fran\u00e7a, Louis- Maurice Boutet de Monvel publica el llibre Chansons de France pour les petits fran\u00e7ais<\/em>. Un llibre de can\u00e7ons que cont\u00e9 una novetat essencial: il\u00b7lustracions a color al servei de la multimodalitat de l\u2019obra. Si b\u00e9 era una pe\u00e7a que podien adquirir \u00fanicament les fam\u00edlies m\u00e9s burgeses, l\u2019obra \u00e9s citada sovint per acad\u00e8mics franc\u00f2fons com a un dels precedents dels \u00e0lbums il\u00b7lustrats actuals.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

A Catalunya, ja a finals de segle XIX es comencen a publicar can\u00e7oners infantils que contenen il\u00b7lustracions, en general sense color, tot i utilitzant la t\u00e8cnica del gravat. Un dels primers \u00e9s el polifac\u00e8tic Apel\u00b7les Mestres a qui seguiran altres artistes del moment com Aureli Capmany, qui elabora diversos volums il\u00b7lustrats per Alexandre de Riquer, Sebasti\u00e0 Junyent, Adri\u00e0 Gual o Tom\u00e0s Viver entre altres. Per\u00f2 un dels m\u00e9s innovadors pel que fa a l\u2019estil i disposici\u00f3 de les imatges, i a la impressi\u00f3 en color que recorda al de Boutet de Monvel, \u00e9s el llibre de can\u00e7ons publicat pel t\u00e0ndem format per la compositora i pedagoga musical Narcisa Freixas i el pintor Pere Torn\u00e9 Esquius. Entre el 1905 i el 1918 Freixas i Torn\u00e9 Esquius publiquen diversos llibres com Can\u00e7ons d\u2019infants <\/em>i Piano infantil<\/em>. En tots ells tant la m\u00fasica, les il\u00b7lustracions, com el grafisme es combinen en una relaci\u00f3 harmoniosa tal i com el propi Joan Maragall, Josep Maria Folch i Torres o Carmen Karr elogien en diverses cr\u00edtiques publicades en revistes de l\u2019\u00e8poca. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Coberta de Can\u00e7ons d’infants<\/em> de Narcisa Freixas i Pere Torn\u00e9 Esquius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La guerra civil i els anys de dictadura no ajuden a la consolidaci\u00f3 d\u2019aquest g\u00e8nere ni \u00f2bviament a la literatura infantil en general. Tot i que podem citar algunes excepcions com els can\u00e7oners il\u00b7lustrats de Josep Vinyals abans de la guerra, o ja en plena dictadura, les publicacions en castell\u00e0 de Palmira Jaquetti amb il\u00b7lustracions d\u2019Elvira Elias. Sota l\u2019estricte control de r\u00e8gim franquista l\u2019editorial Joventut consegueix publicar Mis canciones <\/em>(1943) i m\u00e9s tard Aplec de non-nons i can\u00e7ons de bressol<\/em> (1948) recollides per Josep Gibert i tamb\u00e9 amb il\u00b7lustracions d\u2019Elvira Elias.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Mis canciones<\/em> de Palmira Jaquetti amb il\u00b7lustracions d’Elvira Elias<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Amb la represa, el projectes relacionats amb la m\u00fasica i la literatura es multipliquen. Artistes, m\u00fasics i escriptors del moment es posen al servei de la cultura i de les escoles per crear nous materials d\u2019acord amb els postulats pedag\u00f2gics i canvis socials del moment. L\u2019editorial Destino publica de la m\u00e0 d\u2019Antoni Comes el Can\u00e7oner Catal\u00e0<\/em> dins de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cLlibres de lectura\u201d (1971), i Ireneu Segarra crea el primer manual pedag\u00f2gic de llenguatge musical (1975). L\u2019obra de Segarra, en format itali\u00e0, \u00e9s altament innovadora en la hist\u00f2ria de totes les arts que cont\u00e9. \u00c9s el primer manual d’aprenentatge musical pels m\u00e9s petits, inclou propostes did\u00e0ctiques renovadores, i cedeix a les il\u00b7lustracions de Montserrat Ginesta un espai per al di\u00e0leg amb les can\u00e7ons i la materialitat del llibre com a suport. El nombre de formats i t\u00edtols es diversifiquen. Aix\u00ed, apareixen propostes de llibres discs com les impulsades per l\u2019escriptor Josep Maria Espin\u00e0s o les del grup Ara va de bo.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

La vinculaci\u00f3 dels artistes amb els llibres de can\u00e7ons es perpeta durant les darreres d\u00e8cades del segle XX, tot i que els formats canvien. Podem citar entre totes elles les contribucions de Maria Eul\u00e0lia Valeri i Fina Rif\u00e0 a l\u2019editorial Joventut amb la publicaci\u00f3 de Can\u00e7ons infantils populars catalanes<\/em> (1987), o d\u2019altres m\u00e9s recents com les de Marta Balaguer o el fant\u00e0stic llibre de Noem\u00ed Villamuza publicat per l\u2019editorial Media Vaca.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Libro de las Nanas<\/em> de Nom\u00ed Villamuza<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La part sonora i visual tamb\u00e9 evoluciona. Els dics es substitueixen primer per CD\u2019s i ara per codis QR o Apps tot i seguint les convencions editorials de cada \u00e8poca. \u00c9s doncs a finals del segle XX, i especialment a principis del segle XXI quan m\u00fasica, text i imatges es tornen a entrella\u00e7ar. I aquesta uni\u00f3 t\u00e9 un promotor: L\u2019\u00e0lbum. Per alguns, un nou g\u00e8nere, per altres un nou suport multimodal, pensat per llegir en veu alta, que inclou en la seva estructura elements constitutius musicals com s\u00f3n el ritme, els so, la melodia i la pros\u00f2dia. Cedeixo la paraula al llarg de les properes setmanes a les ve\u00efnes i ve\u00efns del repl\u00e0 per tal que us ho vagin explicant.<\/p>\n\n\n\n

Coda: La imatge de la coberta d’aquest post \u00e9s del llibre Concierto de piano<\/em> d’Akiko Miyakoshi publicat per Ediciones Ekar\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant les properes setmanes a Llibres al repl\u00e0 parlarem de m\u00fasica i literatura, i dels vincles, les relacions i els formats que aquestes dues manifestacions art\u00edstiques, capaces d\u2019expressar i provocar emocions, han adoptat al llarg del temps. Des de l\u2019antiga Gr\u00e8cia fins a l\u2019Edat Mitjana, m\u00fasica i literatura eren considerades<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":4825,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[54],"tags":[],"class_list":["post-4822","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-1a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/unnamed.jpg?fit=280%2C361&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1fM","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4822","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4822"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4822\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4828,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4822\/revisions\/4828"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4825"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4822"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4822"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4822"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}