{"id":4722,"date":"2020-06-23T10:30:07","date_gmt":"2020-06-23T10:30:07","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4722"},"modified":"2021-04-05T14:10:22","modified_gmt":"2021-04-05T14:10:22","slug":"al-pot-petit-hi-ha-la-bona-confitura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4722","title":{"rendered":"Al pot petit hi ha la bona confitura!"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
LLIMONA, Merc\u00e8. Ha nascut un infant<\/em>. Barcelona: Hymsa, 1976<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n

Peu peu\u00f3, <\/p>\n\n\n\n

de la Margarideta,<\/p>\n\n\n\n

peu peu\u00f3<\/p>\n\n\n\n

de la Margarid\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

O tamb\u00e9: <\/p>\n\n\n\n

Vall manetes<\/p>\n\n\n\n

pica manetes,<\/p>\n\n\n\n

pica-les tu <\/p>\n\n\n\n

que les tens boniquetes.<\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s que siguin aquestes can\u00e7ons de falda o unes altres, som molts els qui vam cr\u00e9ixer acompanyats de la veu dels nostres avis o progenitors els quals, inconscientment, ens transmetien una llengua, una cultura. Formes de veure el m\u00f3n que potser, amb el pas del temps, ens poden semblar anacr\u00f2niques com, per exemple: <\/p>\n\n\n\n

A, el mestre em va pegar.<\/p>\n\n\n\n

E, jo no s\u00e9 per qu\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

I, jo no vaig venir.<\/p>\n\n\n\n

O, jo no estava bo.<\/p>\n\n\n\n

U, la culpa la tens tu!<\/p>\n\n\n\n

I a qu\u00e8 treu cap tot aix\u00f2? Doncs que durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades s’ha observat que els nens i nenes que de petits han gaudit dels jocs de paraules, on els fonemes juguen a fet i a amagar, els infants desenvolupen una major consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica. I una major consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica prediu una bona mec\u00e0nica lectora. \u00c9s a dir, la petita poesia, la que es recita o es canta als peus del bressol, ajudar\u00e0 a que l’infant, ja nen, tingui m\u00e9s facilitat per aprendre a llegir, cinc o sis anys m\u00e9s tard! <\/p>\n\n\n\n

Tal com defineixen Llach, Cicres i De Ribo (2015), la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica \u00e9s l’habilitat de percebre i manipular (operar amb) les peces sonores del sistema de sons d’una llengua, o sigui, les unitats que anomenem fonol\u00f2giques, com ara la paraula, la s\u00edl\u00b7laba o el fonema, entre d’altres<\/em>. Un proc\u00e9s que s’iniciaria als 2\/3 anys i que finalitza cap als 6\/7. Un per\u00edode durant el qual el nen \u00e9s com una esponja que absorbeix la parla, que est\u00e0 amatent a tots els sorolls del seu entorn. I aleshores res millor que regalar-li jocs de paraula que li permetin percebre els fonemes b\u00e0sics d’una llengua que, en el cas del catal\u00e0, majorit\u00e0riament es corresponen a les grafies -ja sabem que hi ha excepcions com grafies que no corresponen a cap so, com la “h”, o sons que es representen amb m\u00e9s d’una grafia com els fonemes escrits amb “s”, “ss” o “\u00e7”, segons correspongui. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s per aix\u00f2 que en aquesta darrera entrada a LlibresalRepl\u00e0 <\/strong>volem reivindicar el dret de la petita poesia, de la paraula que juga, que s’escola entre els sons com una anguila, allunyada a voltes del significat que li \u00e9s propi. Una reivindicaci\u00f3 que des del bressol s’ha de posar en pr\u00e0ctica a fi de que les orelles de l’infant se li omplin de la nostra veu, el bressoli i l’acompanyi pel m\u00f3n dels somnis. <\/p>\n\n\n\n

Can\u00e7ons de bressol com: <\/p>\n\n\n\n

Nin-non,<\/p>\n\n\n\n

fan non-non,<\/p>\n\n\n\n

tots els nins i les nines,<\/p>\n\n\n\n

els ping\u00fcins, les gallines,<\/p>\n\n\n\n

tots els nens i les nenes,<\/p>\n\n\n\n

tamb\u00e9 els bens, les balenes,<\/p>\n\n\n\n

els xiquets, les xiquetes,<\/p>\n\n\n\n

els gossets, les mixetes,<\/p>\n\n\n\n

els ninons, les ninones,<\/p>\n\n\n\n

i els lleons i les mones,<\/p>\n\n\n\n

fan non-non,<\/p>\n\n\n\n

nin-non.<\/p>\n\n\n\n

                Salvador Comelles. Abecedari po\u00e8tic<\/em>. Barcelona: Cru\u00eflla, 2015<\/p>\n\n\n\n

O jugar amb les paraules amb embarbussaments<\/strong>: <\/p>\n\n\n\n

De ploure, prou que plou,<\/p>\n\n\n\n

per\u00f2 pel que plou, plou poc.<\/p>\n\n\n\n

O anar a la recerca de la paraula amagada<\/strong>: <\/p>\n\n\n\n

\"\"
GINESTA, Montse. M’agrada dibuixar<\/em>. Barcelona: Viena, 2006<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

No soc cargol ni bolet,<\/p>\n\n\n\n

i la pluja em fa sortir;<\/p>\n\n\n\n

si cau aigua m\u2019estarrufo,<\/p>\n\n\n\n

i si fa sol estic pansit.<\/p>\n\n\n\n

I finalment, fer passada pels poemes m\u00e9s petits, els haikus<\/strong>: <\/p>\n\n\n\n

Calma. Se sent <\/p>\n\n\n\n

un ocell que trepitja <\/p>\n\n\n\n

les fulles mortes. <\/p>\n\n\n\n

Ry\u016bshi<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I, aquells que no tingueu canalla no penseu que aquesta entrada a LlibresalRepl\u00e0<\/strong> no \u00e9s per a vosaltres! Aqu\u00ed ning\u00fa s’estalvia ni un gram de responsabilitat i ha de vetllar per, si algun dels puntals po\u00e8tics de l’infant falla, fer de crossa i treure’s una can\u00e7\u00f3 de comptar, un joc de falda o qualsevol altra truc de paraules de la butxaca, del barret o de l’enginy. No n’estalvieu ni un, que sembla que darrerament van for\u00e7a escassos i seria bo ser gener\u00f3s. Ja sabem que la poesia pot ser gasiva en la paraula, per\u00f2 mai ho hem de ser en la veu. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, doncs, quan tinguem l’oportunitat, aprofitem-la i regalem poesia, arreu, en tot i per tot, ja que la paraula deixa rastre. Com diu Verdaguer, <\/p>\n\n\n\n

La poesia \u00e9s un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Peu peu\u00f3, de la Margarideta, peu peu\u00f3 de la Margarid\u00f3. O tamb\u00e9: Vall manetes pica manetes, pica-les tu que les tens boniquetes. I \u00e9s que siguin aquestes can\u00e7ons de falda o unes altres, som molts els qui vam cr\u00e9ixer acompanyats de la veu dels nostres avis o progenitors els quals,<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-4722","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2n-2a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1ea","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4722"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4722\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4735,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4722\/revisions\/4735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}