{"id":471,"date":"2017-06-20T09:06:00","date_gmt":"2017-06-20T09:06:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=471"},"modified":"2017-09-02T06:25:26","modified_gmt":"2017-09-02T06:25:26","slug":"els-canvis-positius-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=471","title":{"rendered":"Els canvis positius"},"content":{"rendered":"
\n<\/a><\/a>El Petit Sa\u00fcl<\/b>. Text i il\u2022lustracions: Ashley Spires. Traducci\u00f3: Roser Rimbau. Takatuka. Barcelona 2017.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nQu\u00e8 veus?<\/b> Text i Ilustracions: St\u00e9phane S\u00e9n\u00e9gas. Traducci\u00f3: Pere Comellas Casanova. Takatuka. Barcelona 2017.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAquests dos \u00e0lbum que comentem avui, tots dos de Takatuka, exemplifiquen a la perfecci\u00f3 els objectius i les intencions d\u2019una editorial petita, s\u00ed, per\u00f2 que s\u2019ha anat consolidant amb el pas dels anys, i que en l\u2019actualitat t\u00e9 un cat\u00e0leg molt digne i una pres\u00e8ncia destacada al mercat i al sector. Us convidem a entrar a la seva web, a l\u2019apartat de qui som, i llegir tot all\u00f2 que s\u2019hi defensa. Conseq\u00fcents amb la seva manera de pensar i creure (amb arrels als pa\u00efsos del nord d\u2019Europa), Takatuka continua publicant tot all\u00f2 que considera necessari i positiu per permetre els nanos entendre millor el m\u00f3n que els ha tocat viure.<\/div>\n
\nD\u2019aquesta manera, El petit Sa\u00fcl<\/i> i Qu\u00e8 veus?<\/i> s\u00f3n, com d\u00e8iem, ben representatius. Parlen de les capacitats de superaci\u00f3, de guiar els adults acompanyants a abordar q\u00fcestions que s\u00f3n dif\u00edcils d\u2019explicar a un nen. Parlen d\u2019enfrontar les pr\u00f2pies pors, de la r\u00e8mora que suposen els prejudicis. Aconsegueixen que els lectors es facin preguntes, empatitzar amb la singularitat, destacar la solidaritat, l\u2019amistat i el valor de la just\u00edcia tot fent servir personatges capa\u00e7os de mostrar les seves debilitats.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>El petit Sa\u00fcl porta ulleres de cul de got, \u00e9s molt baixet, li encanta cuinar i cantar, i ent\u00e9n que la vida \u00e9s m\u00e9s agradable si ens envoltem de coses belles i sensibles. En Sa\u00fcl, per\u00f2, vol ser pirata. Ashley Spires contraposa la manera de ser d\u2019en Sa\u00fcl amb el m\u00f3n rude i desastr\u00f3s dels mariners i llops de mar. D\u2019entrada no hi encaixa. Com moltes persones \u201cdiferents\u201d dins d\u2019un entorn \u201chomogeni\u201d, en Sa\u00fcl \u00e9s rebutjat pels seus companys de vaixell, que el vexen i en fan escarni. Per\u00f2 qu\u00e8 passa? Doncs que les actituds positives sempre deixen petja. Menystenim all\u00f2 que desconeixem, per\u00f2 alhora som capa\u00e7os de recon\u00e8ixer els errors i tenim la facultat de recapacitar. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nAmb un dibuix net, senzill i ben perfilat (t\u00e8cnica d\u2019aquarel\u2022la i tinta), utilitzant sovint recursos del c\u00f2mic i sense remarcar exageradament ni la rudesa dels uns ni la sensibilitat de l\u2019altre, Ashley Spires ens relata no nom\u00e9s la persist\u00e8ncia del petit Sa\u00fcl, els seus ideals i les seves habilitats, sin\u00f3 tamb\u00e9 la transformaci\u00f3 dels pirates. Ens exposa dues realitats (irreconciliables de bones a primeres) que progressivament encaixen. Hi ha una transformaci\u00f3 cap a la part bona, i el lector, amb acompanyament o sense, \u00e9s capa\u00e7 d\u2019entendre que la hist\u00f2ria dels pirates es pot extrapolar a qualsevol societat (la nostra, per exemple) amb necessitat de millorar. Els petits canvis s\u00f3n fonamentals: en una de les darreres il\u2022lustracions, un dels pirates fatxendes posa una tireta de colors a la ferida que s\u2019ha fet el petit Sa\u00fcl.<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\nA Qu\u00e8 veus?<\/i> hi apareixen poques coses: un far, un nen i el seu oncle for\u00e7a gran, un mar, unes gavines, uns crancs. Aquestes \u201cpoques coses\u201d (a veure, a fer) s\u00f3n les que provoquen que el nen estigui desmotivat a l\u2019inici de la hist\u00f2ria, quan els seus pares el deixen una setmana amb l\u2019oncle que viu al far. \u201cPer\u00f2 aqu\u00ed no hi ha res!\u201d es lamenta el nano. I s\u00ed, ja ho hem anunciat, all\u00ed hi ha ben poca cosa. L\u2019oncle Horaci, per\u00f2, t\u00e9 ra\u00f3 quan el contradiu: \u201cEts tu que no veus res!\u201d. Acostumat a tenir mil coses a l\u2019abast (coses per comprar, activitats per fer, webs on remenar) el nen no percep les grans coses que ens ofereix la vida i que, tot i la seva import\u00e0ncia, no tenen aspecte material ni funcional. No percep l\u2019amor ni el b\u00e9 que fa la companyia; no percep la saviesa que procura l\u2019experi\u00e8ncia. El nen no abasta la grandesa del mar vista des de dalt de tot del far, ni ha pensat mai en el gran servei que fa la llum per guiar els vaixells que, sense ella, s\u2019hi podrien perdre. El nen no copsa l\u2019efic\u00e0cia dels invents m\u00e9s rudimentaris (un fil de pescar un ham, una galleda) ni la dels productes m\u00e9s b\u00e0sics (un tom\u00e0quet, una maduixa).<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Al far, amb l\u2019oncle, no hi passa gaire res, per\u00f2 hi passa gaireb\u00e9 tot: la soledat, la por davant d\u2019una tempesta, el perill i la protecci\u00f3. Hi passa la gana, el cansament, fins i tot la superviv\u00e8ncia. A partir d\u2019unes guardes a llapis que inclouen una dita de Flaubert, l\u2019interior de l\u2019\u00e0lbum de S\u00e9n\u00e9gas s\u2019omple de color (mai estrident) damunt de l\u2019escanejat perfecte del paper rug\u00f3s on han estat fetes les il\u2022lustracions. Amb senzillesa per\u00f2 amb un acurat treball de les ombres, cada imatge de Qu\u00e8 veus? es basa en una gamma de color homog\u00e8nia (de vegades blava, de vegades taronja, s\u00e8pia o groguenca) que acaba en un cel gris\/blau mig enterbolit amb n\u00favols que remotament ens fan pensar en b\u00e8sties de llegenda, i que serveixen a l\u2019autor per exposar, de manera brillant, el canvi que s\u2019ha produ\u00eft en la percepci\u00f3 del nano despr\u00e9s de passar una setmana amb l\u2019Horaci al vell far solitari.<\/div>\n
\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a>Canvis, s\u00ed. Tant a El petit Sa\u00fcl<\/i> com a Qu\u00e8 veus?<\/i> Canvis transformadors que ens enriqueixen, que ens fan m\u00e9s savis, m\u00e9s transigents, m\u00e9s persones. Els canvis positius, com d\u00e8iem al principi de l\u2019article, que Takatuka defensa en els seus \u00e0lbums. La possibilitat de canviar (d\u2019actitud, de vida, de manera de ser) parla als lectors de la import\u00e0ncia de concebre un m\u00f3n m\u00e9s just, m\u00e9s amable i m\u00e9s sensible. <\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Petit Sa\u00fcl. Text i il\u2022lustracions: Ashley Spires. Traducci\u00f3: Roser Rimbau. Takatuka. Barcelona 2017. Qu\u00e8 veus? Text i Ilustracions: St\u00e9phane S\u00e9n\u00e9gas. Traducci\u00f3: Pere Comellas Casanova. Takatuka. Barcelona 2017. Aquests dos \u00e0lbum que comentem avui, tots dos de Takatuka, exemplifiquen a la perfecci\u00f3 els objectius i les intencions d\u2019una editorial petita,<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":788,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45],"class_list":["post-471","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/queveusportada.jpg?fit=200%2C200&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-7B","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=471"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":798,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/471\/revisions\/798"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/788"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}