{"id":4564,"date":"2020-03-17T15:41:02","date_gmt":"2020-03-17T15:41:02","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4564"},"modified":"2021-04-05T14:10:31","modified_gmt":"2021-04-05T14:10:31","slug":"les-protagonistes-de-la-lij","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4564","title":{"rendered":"Les protagonistes de la LIJ"},"content":{"rendered":"\n

Al llarg dels propers dos mesos els ve\u00efns i ve\u00efnes del Repl\u00e0 afrontarem el dif\u00edcil repte de parlar de protagonistes femenines. I \u00e9s que en un moment com l\u2019actual, deixant de banda el coronavirus, apareix amb for\u00e7a un moviment abanderat pel #MeToo<\/em> que ha posat en primera l\u00ednia de les not\u00edcies el feminisme i les seves derivades. \u00c9s per aix\u00f2, per oferir una mica de llum a la LIJ i donar a con\u00e8ixer caracter\u00edstiques i singularitats de les protagonistes femenines que, a partir d\u2019avui i cada quinze dies, trobareu petites p\u00edndoles o articles de fons sobre elles: des de la Caputxeta Vermella a les germanes Bront\u00eb, passant per la Pippi L\u00e5ngstrump.<\/p>\n\n\n\n

B\u00e9, comencem:<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Edici\u00f3 dels Contes de la mare oca<\/em> <\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019any 1697 -segle XVII!- Charles Perrault publicava, amb el t\u00edtol Les Contes de ma m\u00e8re l\u2019Oye<\/em> -en catal\u00e0, Els contes de la Mare Oca<\/em>\u2013<\/strong> una recopilaci\u00f3 de vuit contes de fades. Entre aquests contes hi havia el fam\u00f3s relat de La Caputxeta Vermella<\/em>, una de les protagonistes m\u00e9s famoses de tots els temps. El que potser no se sap tant \u00e9s que al final del text de la primera edici\u00f3, un cop la Caputxeta era salvada pel ca\u00e7ador i el llop ofegat, l\u2019autor va afegir els versos seg\u00fcents, poques vegades inclosos en edicions posteriors:<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed veiem que els nens, \/ i sobretot les nenes,\/ boniques, bones i amables,\/ fan molt malament d\u2019escoltar tota mena de gent,\/ i que no resulta estrany\/ que el llop se les acabi menjant.<\/p>\n\n\n\n

I dic el llop, car tots els llops\/ no s\u00f3n de la mateixa mena;\/ n\u2019hi ha de molt complaents,\/ que sense fer soroll i amb bones maneres\/ segueixen les jovenetes\/ fins a casa seva i a tot arreu.\/<\/p>\n\n\n\n

I sobretot les nenes,\/ boniques, bones i amables,\/ fan molt malament d\u2019escoltar tota mena de gent,\/ i que no resulta estrany\/ que el llop se les acabi menjant.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, ah!, heu de saber que aquests llops empalagosos\/ s\u00f3n, de tots, els m\u00e9s perillosos.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
La Caputxeta Vermella segons Arthur Rackham 
<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

I doncs? A qu\u00e8 es deu aquesta moral final del conte? -per cert que s\u00ed que l\u2019hem trobada tradu\u00efda en una preciosa reedici\u00f3 del text, ara en format \u00e0lbum, que l\u2019editorial Joventut va publiar el 2002 a partir d\u2019una traducci\u00f3 de Mari\u00e0 Manent i Josep Carner. Doncs molt probablement el que Perrault pretenia, amb la voluntat d\u2019alli\u00e7onar les joves burgeses o de la noblesa, principals lectores dels seus llibres, era avisar que el llop de deb\u00f2 no s\u2019amagava al bosc, si no que corria pels salons del palau de Llu\u00eds XIV<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 sembla ser que aquesta moral final \u00e9s un afegit de l’autor. I no apareixia en alguns reculls anteriors del conte original que s’explicava de boca a orella pels carrers i places d’aquella Fran\u00e7a. Perrault observ\u00e0 que els contes van curulls de saviesa popular i \u00e9s aix\u00ed com, usant una t\u00e8cnica ancestral, la col\u00b7loca al final de la hist\u00f2ria a tall de par\u00e0bola de Jes\u00fas . <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s la Caputxeta Vermella una de les protagonistes m\u00e9s nombrades? Doncs probablement s\u00ed. I \u00e9s que, tot i que la seva popularitat va cr\u00e9ixer exponencialment a partir del segle XIX, \u00e9s molt probable que moltes mares transmetessin aquest missatge a les seves filles des de temps ancestrals a fi que no es deixessin entabanar per llops de sotana o armilla de seda. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Barbablava de Gustave Dor\u00e9
<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

\u00c9s un model a seguir en l\u2019actualitat? Una aut\u00e8ntica #MeToo<\/em>? <\/em>S\u00f3n els contes populars m\u00e9s contemporanis del que podem pensar? Doncs, per qu\u00e8 no? I a semblan\u00e7a que la Caputxeta Vermella. la qual assumeix que sortir del cam\u00ed marcat a voltes t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies, hi ha altres hero\u00efnes que tamb\u00e9 acaben vencent el dest\u00ed. Per exemple, la protagonista de Barbablava<\/em>, que finalment trenca el malefici de la curiositat innata en les dones, tradici\u00f3 que es remunta a Orfeu i Euridice i que l’Antic Testament tamb\u00e9 recull en la figura de Lot. O la filla del rei al conte de La pell d’ase <\/em>que, per no casar-se amb el seu pare, un vell xaruc, fuig i decideix viure la vida lliurement. <\/p>\n\n\n\n

Pouem en la tradici\u00f3 i potser trobarem aut\u00e8ntiques protagonistes mod\u00e8liques abans de menystenir-les per pura desconeixen\u00e7a. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al llarg dels propers dos mesos els ve\u00efns i ve\u00efnes del Repl\u00e0 afrontarem el dif\u00edcil repte de parlar de protagonistes femenines. I \u00e9s que en un moment com l\u2019actual, deixant de banda el coronavirus, apareix amb for\u00e7a un moviment abanderat pel #MeToo que ha posat en primera l\u00ednia de les not\u00edcies<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":4569,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-4564","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Barbebleue.jpg?fit=3150%2C3939&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1bC","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4564"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4578,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4564\/revisions\/4578"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4569"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}