{"id":4504,"date":"2020-02-05T07:18:27","date_gmt":"2020-02-05T07:18:27","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4504"},"modified":"2021-04-05T14:10:38","modified_gmt":"2021-04-05T14:10:38","slug":"tots-els-animals-son-iguals-pero-alguns","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4504","title":{"rendered":"Tots els animals s\u00f3n iguals, per\u00f2 alguns…"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Quan Daniel Defoe va escriure el seu Robinson Crusoe –The life and strange adventures of Robinson Crusoe, of York, mariner- <\/em>l’any 1719, potser s\u00ed que s’esperava que aquesta esdevingu\u00e9s l’aut\u00e8ntic evangeli del bon colonitzador. Per\u00f2 de ben segur que no podia preveure que, passats els anys, seria una de les novel\u00b7les m\u00e9s reeditades en les col\u00b7leccions de cl\u00e0ssics juvenils. I \u00e9s que no hi ha col\u00b7lecci\u00f3 juvenil que, juntament amb l’Illa del tresor<\/em> o algun London, hi aparegui la hist\u00f2ria d’aquest n\u00e0ufrag que \u00e9s capa\u00e7 de mantenir el senderi i la religi\u00f3 en una illa solit\u00e0ria, on nom\u00e9s s’hi aturen incivilitzats per fer \u00e0pats de carn humana. Per\u00f2 el que no ens n’adonem \u00e9s que aquell parad\u00eds, a m\u00e9s, Robinson Crusoe el convertir\u00e0 en una bella plantaci\u00f3 de cocoters on els esclaus hi treballen amb delit -i si no ho creieu, ja que us heu quedat sempre amb la idea que aquell n\u00e0ufrag \u00e9s salvat i retornat a la civilitzaci\u00f3, rellegiu els cap\u00edtols finals de la novel\u00b7la. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, doncs, ara que alguns s’exclamen tant i tant per mantenir l’escola allunyada de la pol\u00edtica, com \u00e9s que no censuren t\u00edtols com aquest o, per exemple, Els viatges de Gulliver<\/em> -que recordem deixa la sociatat anglesa ben galdosa- o Huckleberry Finn <\/em>-aut\u00e8ntic disbarat de persecuci\u00f3 racista si es mira amb ulleres del segle XXI? Per\u00f2, aleshores, com quedarien altres obres de la LIJ universal si li donem, per exemple, una mirada antimon\u00e0rquica? I feminista? Atenci\u00f3, nom\u00e9s coneixent les fonts primig\u00e8nies serem capa\u00e7os de veure’n tota la seva dimensi\u00f3. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 s\u00f3n figues d’un altre paner -o ve\u00ed. <\/p>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que l’escola ha de ser, tamb\u00e9, font de conflicte -amb voluntat de cr\u00edtica constructiva- a fi que els alumnes puguin con\u00e8ixer, comparar i decidir per ells mateixos. Per\u00f2, poden actualment? <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Mirem, per exemple, una novel\u00b7la tan llegida com La granja animal<\/em> de George Orwell, coneguda entre nosaltres com La revolta dels animals. <\/em>La seva lectura entre el p\u00fablic juvenil pot esdevenir aut\u00e8nticament cat\u00e0rtica. Recordem que
despr\u00e9s de foragitar el pag\u00e8s merc\u00e8s a la uni\u00f3 de tots els animals, Napole\u00f3, un porc l\u00edder, reconverteix de nou la granja autogestionada en una ferotge dictadura: la dels porcs, fins a esdevenir a imatge i semblan\u00e7a del sistema d’esclavatge que havien foragitat. \u00c9s a dir, el porc \u00e9s un llop pel porc. <\/p>\n\n\n\n

Alg\u00fa hi ha vist paral\u00b7lelismes amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica de l’\u00e8poca -la primera edici\u00f3 \u00e9s del 1945-, per\u00f2 no deixa de ser una novel\u00b7la que ens crea un neguit dif\u00edcil d’oblidar, i que rebla la frase final: Tots els animals s\u00f3n iguals, per\u00f2 alguns animals s\u00f3n m\u00e9s iguals que altres<\/em>. Una aut\u00e8ntica esgarrapada a la nostra pell liter\u00e0ria, parafrasejant Josep Maria Aloy. <\/p>\n\n\n\n

Superarien el pin parental <\/em>tan d’actualitat aquestes velles novel\u00b7les? Molt probablement no. I, aleshores, qu\u00e8 ha passat fins a l’actualitat? Tenim al nostre abast novel\u00b7les juvenils amb aquesta voluntat alli\u00e7onadora? Donem l’oportunitat als nostres joves lectors de con\u00e8ixer i comparar les benaurances de la tan exaltada democr\u00e0cia amb altres r\u00e8gims pol\u00edtics? O potser \u00e9s que ja donem per fet que aquesta democr\u00e0cia no cal contrastar-la ni passar la prova del cot\u00f3? I les monarquies? Per\u00f2, aleshores, per a qu\u00e8 serveix la literatura (si \u00e9s que ha de servir per a alguna cosa)? <\/p>\n\n\n\n

Fixem-nos en un dels darrers \u00e8xits com la trilogia Els jocs de la fam<\/em>.
Suzanne Collins -publicada per primera vegada el 2008 als Estats Units- ens dibuixa una d’aquestes distopies tan de moda i que enfonsen els joves actuals en un m\u00f3n sense esperan\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, merc\u00e8s a la lluita personal, al sorgiment d’una aut\u00e8ntica hero\u00efna, la Katniss Everden<\/a>, una petita llum s’enc\u00e9n en el cor dels milions de ciutadans que, sotmesos per un poder central -dictadura- viuen i treballen per satisfer els desitjos d’uns pocs. <\/p>\n\n\n\n

Fixem-nos com, a imatge i semblan\u00e7a de la s\u00e8rie d’en Harry Potter, de la nostrada Ana\u00efd, de la trilogia de Maite Carranza La guerra de les bruixes<\/em>, o fins i tot de la Rut, la protagonista de la recent trilogia La llum d’Art\u00fas<\/em>, de Raimon Portell, semblaria que l’esperan\u00e7a per sortir del pou \u00e9s sempre per obra i gr\u00e0cia d’un sol escollit o escollida: l’elegit\/da, qui t\u00e9 com a missi\u00f3 messi\u00e0nica portar el poble cap a la democr\u00e0cia -i sant tornem-hi. D’acord que tots ells tenen secundaris de luxe, per\u00f2 si aquest motor del canvi mor\u00eds s’acabaria la revoluci\u00f3 -i el llibre. <\/p>\n\n\n\n

On \u00e9s, en tota aquesta literatura d’\u00e8xit, l’anarquisme? I el comunisme? I el nazisme? Nom\u00e9s s’hi val la famosa i exaltada democr\u00e0cia? I la cl\u00e0ssica monarquia, com b\u00e9 retrat\u00e0 Tolkien en El senyor dels anells<\/a><\/em>? Si us plau, escriptors i escriptores, doneu-nos un punt de suport i podrem moure el m\u00f3n. Doneu-me altres formes d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, bandejades pel neoliberalisme, a fi de poder saber si aquesta democr\u00e0cia \u00e9s l’\u00fanica i millor forma d’organitzaci\u00f3 social. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, \u00e9s aquest el missatge que volem transmetre als nostres joves lectors? L’esperan\u00e7a nom\u00e9s pot recaure en un heroi o hero\u00efna que ens tregui dels nostres pecats? On s\u00f3n les novel\u00b7les on es presenten civilitzacions basades en la cooperaci\u00f3 o l’assamblearisme? I les que, gr\u00e0cies a emmirallar-nos amb el nazisme o el poder m\u00e9s absolut, ens fan reflexionar sobre el present? Potser que comencem a donar una altra mirada. Per sort sempre ens quedar\u00e0 Maus<\/em>, d’Art Spiegelman, que ens enfronta a la hist\u00f2ria i ens fa tocar de peus a terra per dir, ben fort i ben alt: Mai m\u00e9s! <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan Daniel Defoe va escriure el seu Robinson Crusoe –The life and strange adventures of Robinson Crusoe, of York, mariner- l’any 1719, potser s\u00ed que s’esperava que aquesta esdevingu\u00e9s l’aut\u00e8ntic evangeli del bon colonitzador. Per\u00f2 de ben segur que no podia preveure que, passats els anys, seria una de les<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":4506,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-4504","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/204px-Animal_Farm_-_1st_edition.jpg?fit=204%2C300&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-1aE","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4504","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4504"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4514,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4504\/revisions\/4514"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}