{"id":4282,"date":"2019-05-28T10:37:32","date_gmt":"2019-05-28T10:37:32","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4282"},"modified":"2019-05-28T10:37:41","modified_gmt":"2019-05-28T10:37:41","slug":"democracia-i-diversitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4282","title":{"rendered":"Democr\u00e0cia i diversitat"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Les eleccions dels animals<\/strong>. Text i il\u00b7lustracions: Andr\u00e9 Rodrigues, Larissa Ribeiro, Paula Desgualdo i Pedro Markun. Traducci\u00f3: Pere Comellas Casanova. Takatuka. Barcelona 2019.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Una gran fam\u00edlia<\/strong>. Text: Elisenda Roca. Il\u00b7lustracions: Roc\u00edo Bonilla. Beascoa. Barcelona 2019.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\u00a0\u00a0 Per aquesta entrada al Repl\u00e0 hem triat dos \u00e0lbums que parlen del sentit de \u201ccol\u00b7lectiu\u201d, que aposten per un contingut pedag\u00f2gic a part de l\u2019art\u00edstic o literari i que tenen un objectiu lloable i necessari en temps convulsos: ressaltar els valors de la democr\u00e0cia davant dels ulls dels nens i nenes que en faran la lectura.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

  \nEn un mes hem viscut dos processos electorals al pa\u00eds. Tret de la\nnormalitat democr\u00e0tica dels guanyadors i perdedors amb els seus respectius\nprogrames, dues apreciacions: la primera \u00e9s que, per for\u00e7a, els menors han\nsentit repetidament paraules i conceptes que majorit\u00e0riament desconeixen, com\nara campanya, urnes, programes, govern, m\u00edting o vot. La segona \u00e9s la\nconfirmaci\u00f3 inexplicable que la ideologia d\u2019extrema dreta es va imposant fins i\ntot en el joc democr\u00e0tic al qual, si poguessin, no ens deixarien jugar. Les\ntesis clarament racistes, xen\u00f2fobes, coartadores de llibertats i antifeministes\napareixen cada cop m\u00e9s sense pudor en el dia a dia de les societats\ndesenvolupades.<\/p>\n\n\n\n

  \nAmb la clara intenci\u00f3 de donar estris als menors per entendre qu\u00e8\nsignifica viure en democr\u00e0cia, un col\u00b7lectiu d\u2019autors i il\u00b7lustradors brasilers\nhan realitzat una experi\u00e8ncia (ben explicada al final del llibre) amb alumnes\nde diferents escoles i el resultat de la qual \u00e9s aquest \u201cLes eleccions dels\nanimals\u201d. La proposta \u00e9s engrescadora: entre els nens i nenes s\u2019han triat uns\nanimals (se\u2019ls han donat forma il\u00b7lustrada) i els han posat com a caps de\ncartells d\u2019unes hipot\u00e8tiques eleccions a la selva. Els animals candidats han\niniciat les seves respectives campanyes electorals: han escrit els seus\nprogrames, han realitzat les seves manifestacions, m\u00edtings, han elaborat els\nseus cartells de propaganda, han donat les seves rodes de premsa i han\nparticipat en els debats. A la selva imagin\u00e0ria s\u2019han celebrat les votacions, i\nd\u2019elles n\u2019ha sortit una vencedora que ha pronunciat el seu discurs. Amb la\nparticipaci\u00f3 directa dels nenes i nenes dels tallers, s\u2019ha fet una\nreconstrucci\u00f3 simulada d\u2019un proc\u00e9s electoral real. Els lectors i lectores\nveuran i llegiran com funciona tot plegat en el m\u00f3n dels adults a qui, cada\nquatre anys, acompanyen a votar a les urnes de la seva localitat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

  \nEs llegeix amb inter\u00e8s i es gaudeix de les il\u00b7lustracions en aquest\nmanual del dem\u00f2crata. Entenem i descobrim els punts forts i febles dels\ncandidats, i fins i tot descobrim algunes maneres brutes de jugar, algunes\nactituds deplorables o algunes preses de decisi\u00f3 dif\u00edcils. Talment com a la\nvida mateixa. Els dibuixos s\u00f3n efectistes i efectius a la vegada: taques de\ncolor pla, ratllades de grafit i tra\u00e7os espontanis d\u2019empremtes com ara les de\nles ceres, configuren els candidats i els seus votants. Cada personatge t\u00e9 un\ncolor dominant: el lle\u00f3 \u00e9s groc, la peresosa \u00e9s taronja, la serp \u00e9s vermella i\nla mona \u00e9s magenta. La senzillesa en la representaci\u00f3, aix\u00ed com la seva\nespontane\u00eftat, faciliten la lectura alhora que diverteixen el lector, que\nr\u00e0pidament distingeix qui \u00e9s i que fa el personatge en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00a0 “Una gran fam\u00edlia” \u00e9s d\u2019autoria catalana cent per cent. La societat democr\u00e0tica en la que ens agrada viure (i als dirigents de la qual votem com hem vist a l\u2019\u00e0lbum anterior), viu en fam\u00edlies, i en barris. Al barri de la Violeta, la nostra protagonista, s\u2019est\u00e0 a punt de celebrar la festa, i la colla de nens s\u00f3n els encarregats de guarnir la pla\u00e7a. Sols no ho poden fer tot, i busquen la complicitat i col\u00b7laboraci\u00f3 de les seves fam\u00edlies. Aquestes, com \u00e9s habitual, s\u00f3n d\u2019all\u00f2 m\u00e9s variades: nombroses, monoparentals, estrangeres, formades per dues mares… Els companys de la Violeta tampoc estan tallats pel mateix patr\u00f3: l\u2019Ander i l\u2019Aitor s\u00f3n bessons; en Yun \u00e9s xin\u00e8s, en Lando \u00e9s adoptat i t\u00e9 la pell fosca… Tots s\u00f3n, per\u00f2, \u201cel meu millor amic\u201d segons la Violeta. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

  \nDos aspectes no passen desapercebuts al lector d\u2019aqu\u00ed i formen part del\nnostre imaginari cultural: la colla prepara la festa com feien els del Zoo d\u2019en\nPitus (Sebasti\u00e0 Sorribes 1966) i el gos de la protagonista \u00e9s diu Raspall (Pere\nCalders 1981). Elisenda Roca proposa, amb un text breu i clar, quatre l\u00ednies\nargumentals que el lector\/a pot seguir sense dificultat: la diversitat individual\ni familiar; el guarniment de la pla\u00e7a i la seva posterior reforma despr\u00e9s d\u2019una\ninesperada nit de tempesta; les evolucions\/actituds\/malifetes d\u2019en Raspall (al\nfinal de cada p\u00e0gina hi ha una refer\u00e8ncia al gos trapella) i finalment la\npersonalitat de la Violeta, de qui no veiem el rostre fins a la darrera p\u00e0gina.\nRoc\u00edo Bonilla, elegant, efectiva, po\u00e8tica i realista, tot en la seva justa\nmesura com ens t\u00e9 acostumats, no defuig cap de les l\u00ednies argumentals\nesmentades. Fins i tot en la quarta, la de la poc visible Violeta, t\u00e9 l\u2019habilitat\nde no mostrar-la sense que el lector se n\u2019adoni, ja que altres personatges en\ndiferents situacions tamb\u00e9 amaguen el rostre o estan dibuixats d\u2019esquena.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

  \nBonilla t\u00e9 el repte (i en surt airosa) de donar forma a la idea de l\u2019autora\ndel text de mostrar el barri en tota la seva esplendorosa varietat (igual que\nfa amb les fam\u00edlies), i d\u2019aquesta manera recrea un atape\u00eft basar xin\u00e8s, una exuberant\nfloristeria o l\u2019aparador suculent d\u2019una pastisseria no apta per a ll\u00e9pols. Les\ncomposicions arriscades conviuen amb les cl\u00e0ssiques, i la forma neta de les\nseves aquarel\u00b7les juguen amb gammes de colors harm\u00f2niques i amb poques\ndiscordances. Una p\u00e0tina de tons intemporals que permeten la identificaci\u00f3 de\nqualsevol lector, tingui l\u2019edat que tingui, amb el seu present o els seus\nrecords.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

\u00a0 A “Una gran fam\u00edlia”, doncs, hi som tots representats, com hi s\u00f3n els valors fonamentals de la societat en la qual volem viure. Una societat solid\u00e0ria, diversa, integradora, amable, respectuosa i col\u00b7laborativa. La societat que hem tingut durant molt de temps i que ha subsistit gr\u00e0cies als valors democr\u00e0tics d\u2019aquells que en formem part. Dels que votem quan toca (m\u00e9s i tot!), que respectem la llibertat i les majories. Aquells que acceptem les regles del joc quan s\u00f3n justes i universals, i que deplorem l\u2019arribada (o tornada) de la ultra dreta amb el seu menysteniment pels valors que, passat el franquisme, hem decidit que seran els nostres. A tots ens agradaria que Vox, el Front Nacional franc\u00e8s, la Lliga de Salvini a It\u00e0lia o la FP\u00d6 austr\u00edaca (per posar exemples propers) no fossin m\u00e9s que la tempesta ef\u00edmera que dibuixa Roc\u00edo Bonilla en el seu \u00e0lbum i que, un cop passada, qued\u00e9s arraconada per sempre i pogu\u00e9ssim refer la societat en la que hem decidit viure. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les eleccions dels animals. Text i il\u00b7lustracions: Andr\u00e9 Rodrigues, Larissa Ribeiro, Paula Desgualdo i Pedro Markun. Traducci\u00f3: Pere Comellas Casanova. Takatuka. Barcelona 2019. Una gran fam\u00edlia. Text: Elisenda Roca. Il\u00b7lustracions: Roc\u00edo Bonilla. Beascoa. Barcelona 2019. \u00a0\u00a0 Per aquesta entrada al Repl\u00e0 hem triat dos \u00e0lbums que parlen del sentit de<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":4291,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45,106,107,108,100],"class_list":["post-4282","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat","tag-beascoa","tag-elisenda-roca","tag-rocio-bonilla","tag-takatuka"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/una-gran-familiaeleccions-animals-001.jpg?fit=1188%2C1948&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-174","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4282","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4282"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4282\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4294,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4282\/revisions\/4294"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4282"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4282"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4282"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}