{"id":4042,"date":"2019-02-11T12:03:30","date_gmt":"2019-02-11T12:03:30","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4042"},"modified":"2019-02-18T21:08:10","modified_gmt":"2019-02-18T21:08:10","slug":"alli-on-no-hi-neva-ni-hi-plou","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=4042","title":{"rendered":"All\u00ed on no hi neva ni hi plou…"},"content":{"rendered":"

En Miquel Desclot, al llibre Pare<\/em>, saps qu\u00e8? <\/em>(Angle, 2002) explica que el seu fill Eloi, un dia que tornaven de visitar una embarassada, va preguntar si ell tamb\u00e9 s\u2019havia hagut de passar nou mesos dins la panxa de la mare. I quan va saber que s\u00ed, no es va poder estar d\u2019exclamar: \u201cQuin avorriment! Nou mesos veient nom\u00e9s tripes i ossos!\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Al diccionari dels s\u00edmbols, l\u2019interior d\u2019un ventre s\u2019assimila a un laboratori alqu\u00edmic on tenen lloc aquelles transformacions metam\u00f2rfiques dels seus ocasionals estadants, tan necess\u00e0ries per acarar el seu esdevenidor ben preparats. Fet i fet, aquest simbolisme no deixa de ser molt transparent. Tots hi hem passat pel ventre de la mare, i tots hi hem patit curios\u00edssimes i transcendents mutacions que han fet de nosaltres all\u00f2 que som, des del mateix instant en qu\u00e8 el part ens en foragita.<\/p>\n

Aix\u00f2 de l\u2019estada transformadora dins una panxa ve de lluny i constitueix un misteri dels grossos, amb ribets mitol\u00f2gics de molta pros\u00e0pia. Recordeu l\u2019estada de Jon\u00e0s al ventre de la balena? Un dels relats b\u00edblics m\u00e9s captivadors, perqu\u00e8 la tal balena (d\u2019altres consideren que \u00e9s tracta d\u2019un taur\u00f3) sembla que transportava els n\u00e0ufrags amb molts menys problemes dels que actualment t\u00e9 l\u2019Open Arms. A Jon\u00e0s, el monstre mar\u00ed el va dipositar sa i estalvi a les platges de Jaffa (Israel) on li han aixecat un monument una mica massa buf\u00f3 pel meu gust, ja que prefereixo les estampes medievals d\u2019aquest monstre. Per\u00f2 ni en aquestes ni en d\u2019altres se\u2019ns mostra qu\u00e8 hi va veure o trobar Jon\u00e0s al ventre de la balena, on hi va restar tres dies i tres nits. Ell, tan covard i esc\u00e0pol, hi va trobar el coratge que li calia per anar a N\u00ednive… o nom\u00e9s \u201ctripes i ossos\u201d?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La Caputxeta Vermella i la seva \u00e0via tamb\u00e9 van romandre una bona estona dins de la panxa d\u2019un llop, potser el mateix animalot que es va empassar els sis cabridets despr\u00e9s d\u2019engalipar-los astutament per tal d\u2019entrar a casa seva. Unes i altres van necessitar d\u2019ajut exterior per sortir d\u2019aquell ventre, per\u00f2 en aquests contes populars no sembla que experimentessin gaires canvis substancials en el seu car\u00e0cter i personalitat, ja que tot va retornar a l\u2019ordre establert, cosa que significa que la Caputxeta va continuar sent ing\u00e8nua, l\u2019\u00e0via malaltissa i els cabrits uns eixelebrats. Potser no hi va haver canvis metam\u00f2rfics perqu\u00e8 no hi van romandre prou, potser perqu\u00e8 el ventre d\u2019un llop mascle no t\u00e9 les propietats del ventre d\u2019un monstre mar\u00ed, o simplement perqu\u00e8 tots els seus estadants, amb les presses per dutxar-se i desempallegar-se de pudors (cosa que desitjo fermament que fessin) es van oblidar de relatar qu\u00e8 hi havia vist i trobat all\u00ed dins. Nom\u00e9s \u201ctripes i ossos\u201d?<\/p>\n

En aquest punt del discurs permeteu-me fer un paral\u00b7lelisme simple amb aix\u00f2 de les tripes. En l\u2019argot professional, la tripa d\u2019un llibre \u00e9s all\u00f2 que hi ha entre les cobertes, \u00e9s a dir les p\u00e0gines on hi ha la teca de l\u2019obra, ja sigui el text en prosa, en vers i\/o en imatges. I convindria molt que aquesta \u201ctripa\u201d fos veritablement metam\u00f2rfica. \u00c9s a dir, que despr\u00e9s d\u2019una bona estada dins el ventre estrany d\u2019aquest aparent monstre que \u00e9s un llibre, en sort\u00edssim transformats i disposats a canviar positivament el nostre fat, amb el consens admiratiu de qui ens envolta. Si tot llegint un llibre nom\u00e9s hi trob\u00e0vem tripes pudents i ossos de mal rosegar, l\u2019experi\u00e8ncia lectora seria v\u00e0cua, i tot tornaria a ser tal com era abans de tan antip\u00e0tica experi\u00e8ncia.<\/p>\n

Posem com a exemple un t\u00edtol cl\u00e0ssic de la LIJ: Les aventures de Pinotxo<\/em> (Kalandraka 2015). Al protagonista se l\u2019empassa un monstre mar\u00ed que fa m\u00e9s d\u2019un quil\u00f2metre de llarg i aix\u00f2 permet a en Pinotxo descobrir que all\u00ed dins hi ha en Gepetto qui, com un nou Robinson, hi ha sobreviscut gr\u00e0cies a les provisions d\u2019un vaixell naufragat. Pinotxo i son pare aconseguiran sortir d\u2019aquest ventre, il\u00b7lustrat amb tot luxe de detalls per Roberto Innocenti, pel seu propi esfor\u00e7: el titella portant a coll-i b\u00e9 a l\u2019ebenista, i salvant d\u2019una mort lenta i degradant a la tonyina i altres peixos engolits pel monstre mar\u00ed. Tots els protagonistes d\u2019aquesta aventura ventral en sortiran transformats i el seu fat canviar\u00e0 de rumb, per a major be i plaer d\u2019ells …i dels seus lectors.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Entre els quals cal comptar en Manuel Marsol qui, en el seu \u00e0lbum d\u2019homenatge a l\u2019obra de Melville, Ahab y la ballena blanca<\/em> (Edelvives, 2014) fa que el protagonista tingui la d\u00e8ria de trobar la balena sense mai aconseguir-ho i nom\u00e9s el lector pot observar que aquesta, m\u00e9s o menys camuflada, \u00e9s a totes i cadascuna de les p\u00e0gines, si b\u00e9 nom\u00e9s en una de les imatges se\u2019n veu el ventre, on un grafitti ens informa que dins aquella gruta fosca, en Gepetto tamb\u00e9 hi ha passat un temps.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

M\u00e9s breu sembla ser l\u2019estona que el nostre estimat Patufet passa dins la panxa del bou on no hi neva ni hi plou. Aquesta \u00e9s una rondalla popular h\u00edbrida, que dins la tradici\u00f3 catalana t\u00e9 una primera part afegida probablement als segles XVIII o XIX, molt semblant a un relat costumista (l\u2019anada a comprar safr\u00e0) i una segona part que t\u00e9 les seves arrels profund\u00edssimes en els mites de Zeus, el pare del tro, molt amant de fecundar donzelles (la col) i de metamorfosar-se en toro (bou). Aix\u00ed, quan el bou es menja la col, sota una pluja humida, es simbolitza el misteri de la fecundaci\u00f3 i la sortida tronant de l\u2019heroi cap a una vida on ja ser\u00e0 plenament acceptat com a membre integrant de la fam\u00edlia i del clan.<\/p>\n

\"\"
El Patufet de Titelles Galiot<\/figcaption><\/figure>\n

No s\u00e9 del cert si regurgitar Jonassos, Pinotxos i Gepettos \u00e9s m\u00e9s polit i fi que fer pets ensordidors, i potser el tro del bou d\u2019en Patufet nom\u00e9s \u00e9s degut al fet que, com tothom sap, les cols s\u00f3n una mica flatulentes. Tanmateix, als catalanets menuts els encanta aquesta cloenda petardera, tal com els encanta fer cagar el ti\u00f3, dins la panxa del qual les viandes i mandarines enigm\u00e0ticament engolides cada nit es transformaran, un cop cagades a cops de bast\u00f3, en joguines, tiberis i altres sorpreses admirables per a millor acarar un futur festiu.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 dels ventres i les tripes que permeten un canvi substancial en la vida dels engolits, ve a tomb a rel d\u2019haver llegit i admirat l\u2019obra de Mac Barnett i Jon Klassen El llop, l\u2019\u00e0nec i el ratol\u00ed<\/em> (Joventut, 2018) on hi ha la panxa m\u00e9s ben agen\u00e7ada que jo hagi vist mai, i aix\u00f2 que es tracta, ni m\u00e9s ni menys, que de la panxa del llop! Feu-me el favor de mirar-vos-la b\u00e9 i ja veureu que no hi manca de res: equip de so, llit amb cobrellit de patchwork, taula parada, cuina ben prove\u00efda de tallants, cassoles i escorredores… Ai, ja hi voldria ser, jo, en una panxa tan acollidora com aquella! Que \u00e9s exactament el que pretenen els dos espavilats protagonistes d\u2019un \u00e0lbum genial on hi ha m\u00e9s murris que herois.<\/p>\n

\"\"\u00a0\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

A mi, que vaig tenir la immensa sort que la mare m\u2019expliqu\u00e9s d\u2019on venen els infants a partir dels dibuixos de Leonardo Da Vinci (que havia anat a cercar expressament per l\u2019ocasi\u00f3 a la biblioteca p\u00fablica), aix\u00f2 del ventre metam\u00f2rfic continua essent un indret tan admirable i captivador com la tripa d\u2019un llibre on no hi trobi massa ossos dif\u00edcils de rosegar.<\/p>\n

I nom\u00e9s espero i desitjo que, quan aquell cocodril que es va empassar el rellotge del capit\u00e0 Garfi (met\u00e0fora eg\u00edpcia de la mort a l\u2019aguait) se m\u2019emporti a l\u2019altre barri, all\u00ed hi trobi una panxa tan ben prove\u00efda i entretinguda com la del llop de Jon Klassen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En Miquel Desclot, al llibre Pare, saps qu\u00e8? (Angle, 2002) explica que el seu fill Eloi, un dia que tornaven de visitar una embarassada, va preguntar si ell tamb\u00e9 s\u2019havia hagut de passar nou mesos dins la panxa de la mare. I quan va saber que s\u00ed, no es va<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":4046,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[45,69,38],"class_list":["post-4042","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a","tag-album-illustrat","tag-bestiari","tag-illustracions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Manuel-Marsol.jpg?fit=1300%2C920&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-13c","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4042"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4066,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4042\/revisions\/4066"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4046"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}