{"id":3803,"date":"2018-10-23T10:12:28","date_gmt":"2018-10-23T10:12:28","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3803"},"modified":"2018-10-29T21:28:05","modified_gmt":"2018-10-29T21:28:05","slug":"els-quatre-pilars-de-la-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3803","title":{"rendered":"Els quatre pilars de la literatura"},"content":{"rendered":"
\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3 de Ralph Steadman<\/figcaption><\/figure>\n

Enfocarem avui una cr\u00f2nica que t\u00e9 molt poc de cient\u00edfica i molt m\u00e9s de diversi\u00f3 diletant, orientada a esbrinar quines s\u00f3n les bases prim\u00e0ries, els quatre pilars sobre els quals podria sustentar-se la literatura universal. Segons els cient\u00edfics, l\u2019elefant \u00e9s, actualment, una esp\u00e8cie en greu perill d\u2019extinci\u00f3. Ara b\u00e9, potser perilla a l\u2019\u00c0frica o a l\u2019\u00c0sia, per\u00f2 no pas dins les p\u00e0gines dels llibres adre\u00e7ats als infants, on prolifera que d\u00f3na gust! \u00c9s sobre aquests infantils elefants de paper que centrarem el nostre discurs fal\u00b7la\u00e7. Preneu-vos-ho amb bon humor, si us plau…
\nSegons la molt antiga i secular cosmogonia oriental, la terra (que aleshores imaginaven plana com una safata per\u00f2 curulla de coses de tota mena i mida) es sostenia damunt quatre elefants, que eren les cari\u00e0tides gegantines de l\u2019univers. A partir d\u2019aquest simple acte de fe, la mitologia i la simbologia van bastint tot un imaginari al voltant d\u2019aquests paquiderms grisos. Com que aquest \u00e9s el seu color, \u00e9s f\u00e0cil deduir i creure que l\u2019elefant origina els n\u00favols. Com que els n\u00favols van b\u00e9 per combatre sequeres i aquelles altres malvestats que deixarien l\u2019home indefens davant la fam i el foc, s\u2019atribuiran a l\u2019elefant els atributs de la saviesa, la temper\u00e0ncia, la pietat i fins i tot l\u2019eternitat. I com que aquestes s\u00f3n virtuts ben estimables, el llegendari mitol\u00f2gic far\u00e0 de l\u2019elefant el pare o portador de m\u00e9s d\u2019una divinitat, especialment a Orient.
\nPer\u00f2 actualment sabem que la Terra no \u00e9s plana com una safata, sin\u00f3 esf\u00e8rica com una s\u00edndria, i que els elefants que no fan de cari\u00e0tide, sin\u00f3 que s\u00f3n de carn i ossos i que estan en perill d\u2019extinci\u00f3.
\nAra b\u00e9, dins l\u2019univers de la literatura tota, la que es pot concebre tan plana com ho s\u00f3n les p\u00e0gines d\u2019un llibre que, tot i ser planes, contenen multitud de terres per explorar, aventures per viure, tempestes an\u00edmiques de tota mena, feres ferotges o aliments d\u2019all\u00f2 m\u00e9s nutritius, camps per llaurar, cims on pujar, estrelles resplendents, grisors, negrors, selves, vides i morts i esperits i savieses, g\u00e8neres, magnituds i tot quan s\u2019hi pugui trobar i descobrir, dins aquesta terra liter\u00e0ria tan f\u00e8rtil i sorprenent que mai podrem acabar-nos-la i con\u00e8ixer-la pam a pam, vols dir que aquests quatre elefants no existeixen de bo de bo? Qu\u00e8 t\u2019hi jugues?
\nDoncs s\u00ed que existeixen! Afirmem amb veu molt alta que al m\u00f3n del llibre hi ha quatre elefants que s\u00f3n els aut\u00e8ntics pilars, les aut\u00e8ntiques cari\u00e0tides de tot l\u2019\u00e0mbit de la literatura, infantil o no.
\nUn, el m\u00e9s antic, \u00e9s diu Babar (Jean de Brunhoff, 1931). Babar, tots el coneixem, \u00e9s el paradigma de la saviesa temperada, de la tenacitat voluntariosa, aquella que creu tant en l\u2019immens valor de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica (a les seves p\u00e0gines hi apareix per prime\"\"ra vegada a la hist\u00f2ria de la il\u00b7lustraci\u00f3 un parvulari que segueix el sistema Montessori)<\/span>\u00a0com en l\u2019immens valor de aquella fantasia tradicional que ens fa creure en el Pare Noel, almenys un cop l\u2019any. Ai, Babar, Babar, quantes coses ens has aportat i ens aportes dia rere dia! Com s\u2019ensulsiaria el nostre imaginari si tu no hi fossis!<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Un altre es diu Elmer (David McKee, 1989). Elmer, inspirat en l\u2019obra pict\u00f2rica de Paul Klee, \u00e9s el clown per antonom\u00e0sia. Ha nasc<\/p>\n

\"\"ut per fer riure, amb el seu vestit virolat i les seves bromes i pallassades. Du l\u2019alegria al cor i l\u2019encomana a tort i a dret a qualsevol que vulgui llegir-ne les perip\u00e8cies. Si Babar \u00e9s el seny, Elmer \u00e9s la trapelleria, la gresca, la joia de viure. Ai, Elmer, Elmer, quantes coses ens has aportat i ens aportes dia rere dia! Com s\u2019ensulsiaria el nostre imaginari, si tu no hi fossis!
\nEl tercer elefant que sustenta el m\u00f3n de la ficci\u00f3 liter\u00e0ria es diu Pomelo (Ramona Badescu \/Benjamin Chaud, 2002). Pomelo t\u00e9 la pell tan rosadeta com la d\u2019un nou nat, i la seva llargu\u00edssima trompa no \u00e9s sin\u00f3 el senyal extern evident del gran nombre d\u2019interrogants que aquesta criatureta es pot arribar a plantejar. \"\"<\/p>\n

Pomelo no \u00e9s savi com Babar ni eixelebrat com Elmer, Pomelo \u00e9s la ingenu\u00eftat primig\u00e8nia, sense complexes, aquella c\u00e0ndida ingenu\u00eftat que ens fa obrir els ulls astorats davant tot el b\u00e9 de D\u00e9u de coses que ens envolten i, com Llull, \u201cmeravellar-nos de les meravelles que hi ha al m\u00f3n\u201d. Ai, Pomelo, Pomelo, quantes coses ens has aportat i ens aportes dia rere dia. Com s\u2019ensulsiaria el nostre imaginari, si tu no hi fossis.
\nDel quart elefant que sustenta la gal\u00e0xia liter\u00e0ria no en sabem el nom, potser ni en t\u00e9. S\u00ed que sabem que se\u2019l pot trobar just abans de visitar l\u2019Asteroide B 612 (Saint-Exup\u00e9ry: El Petit Pr\u00edncep, 1943), si us entreteniu a observar aquest dibuix. \"\"<\/p>\n

Per a alguns es tracta d\u2019un barret, per altres d\u2019una boa constrictor, per a l\u2019autor no \u00e9s sin\u00f3 un elefant devorat, sencer, per una boa. Aix\u00ed doncs, aquest quart elefant -l\u2019exist\u00e8ncia del qual \u00e9s innegable i se\u2019n poden aportar proves documentals) \u00e9s enigm\u00e0tic. Sobre seu recauen totes les opcions possibles, i sense opcions, la vida no mereix ser viscuda. El fet que pugui ser, a parer de cadascun, un \u00fatil barret, una temible serp o un digerible elefant, obre, davant nostre, un espectre ampl\u00edssim de participaci\u00f3 personal. No hi ha ni la certitud de Babar, ni l\u2019extravag\u00e0ncia d\u2019Elmer, ni la ingenu\u00eftat de Pomelo. Tan sols –i ja \u00e9s molt!– la llibertat d\u2019opini\u00f3 del lector\/espectador\/receptor.
\nVet aqu\u00ed, doncs, els quatre pilars elefant\u00edacs que sustenten el m\u00f3n literari. Perqu\u00e8, confessem-ho, \u00bfconsiderar\u00edem que una obra \u00e9s liter\u00e0ria de ple dret si en ella –poesia, teatre, narrativa, assaig…–no hi trob\u00e0vem la saviesa profunda i transparent de Babar, l\u2019originalitat engrescadora d\u2019Elmer, les infinites preguntes de Pomelo o la llibertat d\u2019opini\u00f3 del receptor literari?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enfocarem avui una cr\u00f2nica que t\u00e9 molt poc de cient\u00edfica i molt m\u00e9s de diversi\u00f3 diletant, orientada a esbrinar quines s\u00f3n les bases prim\u00e0ries, els quatre pilars sobre els quals podria sustentar-se la literatura universal. Segons els cient\u00edfics, l\u2019elefant \u00e9s, actualment, una esp\u00e8cie en greu perill d\u2019extinci\u00f3. Ara b\u00e9, potser<\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":3796,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58],"tags":[],"class_list":["post-3803","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/steadmann.jpg?fit=800%2C564&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-Zl","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3803","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3803"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3803\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3812,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3803\/revisions\/3812"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3796"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3803"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3803"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3803"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}