{"id":3782,"date":"2018-10-16T09:20:08","date_gmt":"2018-10-16T09:20:08","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3782"},"modified":"2018-10-16T09:20:08","modified_gmt":"2018-10-16T09:20:08","slug":"sobre-la-serenitat-i-els-somnis-impossibles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3782","title":{"rendered":"Sobre la serenitat i els somnis impossibles"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Els contes de la mare ossa<\/strong>. Text i il\u00b7lustracions: Kitty Crowther. Traducci\u00f3: Toni Lillet. Libros del Zorro rojo. Barcelona 2018.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Un banco en la plaza<\/strong>. Text i il\u00b7lustracions: Raquel D\u00edaz Reguera. L\u00f3guez Ediciones. Salamanca 2018.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0\u00a0 Els \u00e0lbums que publiquen El zorro rojo y L\u00f3gez no tenen gaireb\u00e9 res en com\u00fa a part de l\u2019autoria femenina. Dues dones escriuen i dibuixen les pr\u00f2pies hist\u00f2ries. Diversos elements, per\u00f2, em motiven a ressenyar-los en un sol post: la serenor de les paraules, la malenconia de les imatges i el to po\u00e8tic del conjunt.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Crowther sempre m\u2019ha semblat una creadora lliure i desacomplexada. La seva aparent innoc\u00e8ncia amaga una doble capa: sota l\u2019espontane\u00eftat colorista dels seus personatges i paisatges s\u2019hi mou una realitat desassossegada que t\u00e9 a veure amb la perplexitat d\u2019un nen davant de les coses del m\u00f3n que no ent\u00e9n. A la dedicat\u00f2ria llegim que el t\u00edtol original de l\u2019\u00e0lbum \u00e9s \u201cContes de la nit\u201d. La nit, la foscor, all\u00f2 que desconeixem i que fa que li tinguem respecte.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Els contes de la mare ossa<\/em> els podem englobar dins del g\u00e8nere \u201cpor a l\u2019hora d\u2019anar a dormir\u201d que sovinteja en les tem\u00e0tiques dels \u00e0lbums. L\u2019osset no pot dormir i li demana a la mare que li expliqui contes. La mare ossa n\u2019hi explica tres, un rere l\u2019altre, fins que el seu fill s\u2019adorm agombolat pels personatges de les hist\u00f2ries que acaba d\u2019escoltar. Els tres contes parlen de personatges que dormen, que volen anar a dormir o que no poden dormir (apareixen llits en 19 de les il\u00b7lustracions, i tamb\u00e9 a la portada i a la portadella). Els tres estan protagonitzats per “humans” que conviuen amb animals humanitzats (una ll\u00fadriga i un ratpenat entre altres), i tots tres relats tenen un punt misteri\u00f3s molt ben resolt a base de oracions senzilles i di\u00e0legs entenedors. Les hist\u00f2ries d\u2019una guardiana vella que toca el gong anunciant l\u2019hora de dormir; d\u2019una nena que cull mores i d\u2019un nan que pot finalment dormir despr\u00e9s de trobar poemes sota l\u2019aigua, aconsegueixen que al petit \u00f3s li vingui la son.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0 \u00a0Ara b\u00e9, l\u2019aut\u00e8ntica m\u00e0gia del llibre est\u00e0 continguda en les il\u00b7lustracions. El pas entre la vig\u00edlia i el son, l\u2019hora d\u2019aturar l\u2019activitat i descansar, arriben n\u00edtides als ulls del lector a trav\u00e9s dels dibuixos.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0\u00a0 Quantes vegades no haur\u00e9 dit als meus alumnes d\u2019educaci\u00f3 visual i pl\u00e0stica a l\u2019ES0 que no facin servir els subratlladors fosforescents? \u201c\u00c9s que no duc colors!\u201d \u201cNo et pots ni imaginar que dif\u00edcil \u00e9s combinar aquests colors tan exagerats!\u201d, els adverteixo. Aqu\u00ed, la Crowther ens desarma: de la primera a la darrera p\u00e0gina, la tinta f\u00facsia fosforescent senyoreja sense aturador. L\u2019acompanyen els seus caracter\u00edstics llapis de colors. Amb una delicadesa exquisida, les formes, els elements, els paisatges i les figures es materialitzen p\u00e0gina rere p\u00e0gina. Un bosc, el fons del mar, l\u2019interior d\u2019un tronc d\u2019arbre, una habitaci\u00f3 infantil o l\u2019espig\u00f3 en una platja sorgeixen a trav\u00e9s del tra\u00e7 petit i nervi\u00f3s, tan lliure, tan detallista, tan volunt\u00e0riament na\u00eff. Infinitat de l\u00ednies de colors de diferent gruix acullen, encerclen o enllacen les formes i les fan properes, org\u00e0niques i \u00edntimes. Una del\u00edcia. Amb la tinta f\u00facsia, que de vegades \u00e9s llum i de vegades foscor, la il\u00b7lustradora composa superf\u00edcies que transmeten calidesa. Es pot considerar una color c\u00e0lid, aquest f\u00facsia tan llampant? Com t\u00e9 l\u2019autora la valentia d\u2019arriscar-se fent un cel rosa fosforescent farcit d\u2019estels en una de les darreres p\u00e0gines? Tot plegat transmet tranquil\u00b7litat, i bonan\u00e7a, i estima. Tot resulta acollidor i relaxant malgrat l\u2019estrid\u00e8ncia. A la majoria de p\u00e0gines s\u2019estableix un suau equilibri entre complementaris (aquest f\u00facsia es compensa amb un verd p\u00e0l\u00b7lid). Aqu\u00ed rau el valor d\u2019aquests dibuixos: ens commouen. S\u00f3n petites pedres d\u2019orfebreria. S\u00f3n petits reductes po\u00e8tics. Kitty Crowther, mitjan\u00e7ant aquestes imatges, ens parla de poesia.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 I el fet po\u00e8tic, en aquest cas m\u00e9s aconseguit amb el text que no pas amb les il\u00b7lustracions, estimula la imaginaci\u00f3 quan llegim Un banco en la plaza<\/em><\/a>. Raquel D\u00edaz Reguera ens vol parlar de la incomunicaci\u00f3 en l\u2019era digital, la necessitat de retrobar el di\u00e0leg i compartir les experi\u00e8ncies, i de la sempre estimulant creen\u00e7a en els impossibles com a motor de vida. S\u00f3n grans temes que l\u2019autora aconsegueix representar de manera clara i efectiva en una reuni\u00f3 de personatges asseguts al banc d\u2019una pla\u00e7a.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Narrat de manera que un nen hi entra f\u00e0cilment (l\u2019autora mostra un acurat control en l\u2019art de les enumeracions i les repeticions), anem coneixent els protagonistes i les seves aspiracions que, d\u2019entrada, s\u00f3n tan rid\u00edcules i inversemblants com po\u00e8tiques: l\u2019home que vol pescar un salm\u00f3 a la pla\u00e7a; la dona que vol ca\u00e7ar n\u00favols; el carter que vol empaitar paraules boniques per a les cartes i l\u2019home obsessionat en admirar ocells tropicals amb els prism\u00e0tics. Res de tot all\u00f2 \u00e9s possible (si m\u00e9s no en aquell lloc que ocupen), com tamb\u00e9 \u00e9s un somni\/desig all\u00f2 que es proposa el cinqu\u00e8 protagonista, el nen que busca el gos que no t\u00e9. Perden el temps? No, i ara. La tesi de l\u2019\u00e0lbum \u00e9s que el guanyen i l\u2019aprofiten. S\u2019escolten i aprenen els uns als altres. Comparteixen anhels i somnis. Els enriqueix la conviv\u00e8ncia intergeneracional.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Les il\u00b7lustracions s\u00f3n netes i senzilles, amb rostres, figures i formes compactes de grans dimensions que donen solidesa al relat. I s\u00f3n tan simb\u00f2liques com ho s\u00f3n els anhels dels que hi apareixen. La imaginaci\u00f3 desbordant de cadascun d\u2019ells es concreta en un banc que t\u00e9 forma de salm\u00f3, o en un enlairar-se cap a un cel on hi ha un ocell ex\u00f2tic, uns n\u00favols esponjosos o unes lletres que formaran paraules. Cada tasca impossible t\u00e9 assignat un objecte (una canya de pescar, una saca plena de cartes, un ca\u00e7a papallones), i en el darrer dibuix apareix un gos amb un collar on hi consta el nom que el nen desitja que tingui la seva mascota inexistent. I no, no apareixen m\u00f2bils, ni pantalles d\u2019ordinador, ni grups de whatsapp (m\u00e9s aviat, com d\u00e8iem, els elements que hi trobem s\u00f3n una mica anacr\u00f2nics). Nom\u00e9s la pinya de quixots que ocupen el banc de la pla\u00e7a i que es fan companyia els uns als altres tot alimentant els seus somnis impossibles. Tampoc apareix enlloc la pressa, ni la velocitat ni el moviment, trets caracter\u00edstics de la vida contempor\u00e0nia. L\u2019estatisme de les composicions (sempre en horitzontal), les grans dimensions d\u2019alguns rostres o dels paraig\u00fces, i la immensitat dels fons monocroms col\u00b7laboren a transmetre la sensaci\u00f3 de quietud, de reducte de pau i de conversa pausada.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Dos \u00e0lbums plens de serenitat, podr\u00edem dir. Dos discursos sense al\u00e7ar la veu. Dos relats per llegir i mirar en moments de calma, de posar el fre i retrobar-nos amb activitats pl\u00e0cides i \u00edntimes (dormir, escoltar, somniar) aptes per a compartir amb les persones que ens s\u00f3n properes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Els contes de la mare ossa. Text i il\u00b7lustracions: Kitty Crowther. Traducci\u00f3: Toni Lillet. Libros del Zorro rojo. Barcelona 2018.     Un banco en la plaza. Text i il\u00b7lustracions: Raquel D\u00edaz Reguera. L\u00f3guez Ediciones. Salamanca 2018.     \u00a0\u00a0 Els \u00e0lbums que publiquen El zorro rojo y L\u00f3gez<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3790,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45,37,38,90,92,93,91],"class_list":["post-3782","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat","tag-critica","tag-illustracions","tag-kitty-crowther","tag-libros-del-zorro-rojo","tag-loguez-ediciones","tag-raquel-diaz-reguera"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/un-banco-en-la-plaza-1-001.jpg?fit=3355%2C2550&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-Z0","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3782"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3793,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3782\/revisions\/3793"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3790"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}