{"id":3739,"date":"2018-10-03T14:31:34","date_gmt":"2018-10-03T14:31:34","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3739"},"modified":"2021-04-05T14:11:36","modified_gmt":"2021-04-05T14:11:36","slug":"segons-com-ho-miris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3739","title":{"rendered":"Segons com ho miris"},"content":{"rendered":"

El narrador \u00e9s\u00a0el personatge m\u00e9s important<\/a>\u00a0del relat.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Benvolguts lectors, si us plau, doneu-me un vot de confian\u00e7a. Us el demano perqu\u00e8 la introducci\u00f3, potser massa feixuga, crec que \u00e9s imprescindible per acabar parlant del que realment ens interessa: la literatura juvenil i les seves circumst\u00e0ncies. Aix\u00ed, doncs, som-hi!<\/p>\n

\"\"
CLARA SIM\u00d3, Isabel. El Krank. BCN: Jollibre<\/figcaption><\/figure>\n

Una de les decisions m\u00e9s complicades i importants que ha de prendre un escriptor abans de comen\u00e7ar una novel\u00b7la \u00e9s la veu narrativa, \u00e9s a dir, qui narrar\u00e0 la hist\u00f2ria. Aquesta li definir\u00e0 l\u2019abast de la visi\u00f3 que tindr\u00e0 ell, com a narrador, sobre els fets que es relataran a continuaci\u00f3. La veu narrativa es pot combinar al llarg de la novel\u00b7la o usar sempre la mateixa. Aix\u00ed, per exemple, es pot prendre un punt de vista proper, formant part de la trama i sent un dels personatges de la mateixa, o mantenir-se en un segon pla, distant, gaireb\u00e9 com un d\u00e9u que decideix en tot i per tot sobre l’escena.<\/p>\n

Dins de la classificiaci\u00f3 de veus narratives a Auladecatala.com<\/a>, per exemple, ens presenten el narrador extern, conegut popularment com a narrador omniscient, capa\u00e7 de controlar la hist\u00f2ria de cap a cap, fins i tot coneixent all\u00f2 que pensen els personatges, i que utilitza la tercera persona. I el narrador intern, el qual passa a ser un dels personatges de la hist\u00f2ria, tot usant la primera persona. Aquesta segona opci\u00f3, per\u00f2, t\u00e9 limitacions i avantages, com \u00e9s obvi. Una limitaci\u00f3 \u00e9s que nom\u00e9s pot narrar all\u00f2 que veu i experimenta, o que li han dit, de manera que no pot entrar tampoc en el pensament dels dem\u00e9s personatges, per\u00f2 per altra banda \u00e9s molt m\u00e9s directa, \u00edntima i va a la recerca d\u2019una gran empatia amb el lector. \u00c9s la literatura que abans en deien confessional i que ara en diem del jo, especialment quan parlem de coses viscudes o simular que les ha viscut.<\/p>\n

\"\"
GARLANDO, Luigi. L’estiu que vaig con\u00e8ixer el Che. Alzira: Bromera<\/figcaption><\/figure>\n

Una de les novel\u00b7les m\u00e9s famoses d\u2019aquest narrador intern \u00e9s Robinson Crusoe, de Defoe.<\/p>\n

L\u2019Institut Obert de Catalunya<\/a> va una mica m\u00e9s enll\u00e0 i ens explica que \u201cquan parlem de veu en un text literari, ens referim al narrador, al jo po\u00e8tic, la veu narrativa. \u00c9s el mitjancer entre l\u2019autor i el lector<\/em>\u201d. A continuaci\u00f3 ens explica que en podem trobar de dos tipus:<\/p>\n

1) El que relata els fets: construeix l\u2019espai, l\u2019acci\u00f3, fa descripcions i narracions.<\/p>\n

2) El que nom\u00e9s transmet fets i personatges.<\/p>\n

L\u2019elecci\u00f3 d\u2019una o altra veu comportar\u00e0 que sigui el personatge principal de la hist\u00f2ria, i per tant sap el mateix que el dem\u00e9s personatges; o un narrador omniscient, amb la qual cosa no \u00e9s cap personatge, per\u00f2 no nom\u00e9s ho sap tot sin\u00f3 que en sap m\u00e9s: el futur, el passat, els pensaments de tots els personatges, a m\u00e9s d\u2019accions paral\u00b7leles a la hist\u00f2ria principal. Tamb\u00e9, per\u00f2, pot esdevenir un personatge secundari: hi participa des de fora, en sap menys. I finalment l’escriptor pot optar per un narrador com a simple observador: no \u00e9s ni personatge ni hi participa, nom\u00e9s dona informaci\u00f3 del que sent o veu directament, per tant, en sap menys.<\/p>\n

\"\"
PRADAS, N\u00faria. Comptant els n\u00favols. Barcelona: Edeb\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 tot aix\u00f2 se’ns pot posar en crisi quan ens endinsem a filar m\u00e9s prim i, per exemple, trobem que a l\u2019espai web del professor Coromina<\/a> ens aixafa la guitarra i posa en crisi els conceptes que fins ara hav\u00edem utilitzat. All\u00ed se\u2019ns diu que \u201cCal tenir present que l\u2019elecci\u00f3 del narrador \u00e9s pura i simplement gramatical i ret\u00f2rica. I dep\u00e8n completament de l\u2019elecci\u00f3 del relat idoni que t\u00e9 cada hist\u00f2ria. L\u2019elecci\u00f3 del novel\u00b7lista no \u00e9s entre dues formes gramaticals, sin\u00f3 entre dues formes narratives (a les quals corresponen unes formes gramaticals com a conseq\u00fc\u00e8ncia purament mec\u00e0nica). Quina entitat narrativa transmetr\u00e0 la hist\u00f2ria: un actor (actant, personatge, persona, animal, cosa…) o un no actor (entitat, persona, personatge….). L\u2019entitat \u2014”qui”\u2014 que transmeti \u2014”expliqui”\u2014la hist\u00f2ria, hi t\u00e9 res a veure o no?. L\u2019elecci\u00f3 \u00e9s aquesta. Tota narraci\u00f3, doncs, es produeix virtualment, per definici\u00f3, en primera persona -fins i tot, \u00e9s clar, en el plural majest\u00e0tic-. La q\u00fcesti\u00f3 que importa \u00e9s determinar com, quan, per qu\u00e8… el narrador ha utilitzat una persona gramatical determinada. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s saber si el narrador ha tingut ocasi\u00f3 d\u2019utilitzar la primera persona per designar a \u2018un dels seus personatges\u2019.<\/em><\/p>\n

I aqu\u00ed \u00e9s on volia arribar: creieu que actualment aquest plantejament es desenvolupa\u00a0amb prou profunditat i rigor en tots els textos juvenils que van passant per les nostres mans?<\/p>\n

Recordem que la majoria de la novel\u00b7la juvenil manllevada \u2013aquella que no va ser escrita per ser llegida per joves per\u00f2 que m\u00e9s tard va esdevenir la seva lectura principal- usava el conegut popularment com a narrador omniscient. Podem citar, a tall d\u2019exemple, Tom Sawyer<\/em>, de Mark Twain, L\u2019illa del tresor<\/em>, d\u2019Stevenson, o El darrer del mohicans<\/em>, de Fenimoore Cooper. Hi ha honoroses excepcions, com son les Vint mil lleg\u00fces de viatge submar\u00ed<\/em>, de Verne, o alguns relats de Poe,<\/p>\n

\"\"
\u00c0LVAREZ SANCH\u00cdS, Maril\u00f3. La primera onada. Alzira: Bromera<\/figcaption><\/figure>\n

com el fam\u00f3s El pou i el p\u00e8ndol<\/em>.<\/p>\n

I ho comento perqu\u00e8 tinc la impressi\u00f3 que darrerament s\u2019ha abusat de l\u2019\u00fas de la veu narrativa que ens vol implicar des d’un inici en la hist\u00f2ria, de l\u2019ab\u00fas de la primera persona com a forma d\u2019aproximar-se al lector fent-lo gaireb\u00e9 un personatge m\u00e9s de la hist\u00f2ria anant de bracet del narrador; l’ab\u00fas dels inicis fulgurants en els que el lector no sap ni on viu, ni com \u00e9s el narrador ni quin moment hist\u00f2ric o espai s’esdev\u00e9 all\u00f2 narrat. Pura in\u00f2pia del lector a fi d’enganxar-lo des de la primera l\u00ednia. Em pregunto, \u00e9s sempre necessari i est\u00e0 ben usat?<\/p>\n

I com a mostra un bot\u00f3: totes ls imatges de les cobertes dels llibres que trobeu en aquesta entrada han estat relatats amb aquesta visi\u00f3 pr\u00f2xima, \u00edntima i c\u00f2mplice amb el lector. I aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s una mostra del que m\u2019ha arribat a les mans aquest 2018!<\/p>\n

\"\"No ho critico, ja que l\u2019escriptor, per suposat, \u00e9s ben lliure d\u2019escriure com m\u00e9s li plagui, per\u00f2 s\u00ed que a vol<\/span>tes m\u2019he trobat amb usos erronis, com aquell personatge que relata que li fan un pet\u00f3 mentre dorm (!).<\/p>\n

B\u00e9, tot i aix\u00f2, d\u2019entre tants t\u00edtols m\u2019agradaria destacar especialment la darrera publicaci\u00f3 de la Faktoria Kalandraka,\u00a0 Els ulls se\u2019m van tancar<\/em> (Barcelona, 2018), del fotopoeriodista franc\u00e8s Patrick Bard.<\/p>\n

Aquesta novel\u00b7la combina amb destresa les veus narratives, sent un exercici literari molt reeixit, prec\u00eds i adequat a la finalitat que cerca. \u00c9s una hist\u00f2ria que, segons el moment, demana una visi\u00f3 propera o m\u00e9s allunyada per narrar-nos la conversi\u00f3 de joves europeus fins a esdevenir soldats al D\u00e1esh<\/em>. Un relat que ens dona un cop de puny a l\u2019est\u00f3mac d\u2019una realitat que tenim probablement a tocar de casa. I \u00e9s que els mitjans de conversi\u00f3 s\u00f3n diversos i el relat ens els deixa davant del nas, sense desenfocar i amb total cruesa. No us la perdeu!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El narrador \u00e9s\u00a0el personatge m\u00e9s important\u00a0del relat.   Benvolguts lectors, si us plau, doneu-me un vot de confian\u00e7a. Us el demano perqu\u00e8 la introducci\u00f3, potser massa feixuga, crec que \u00e9s imprescindible per acabar parlant del que realment ens interessa: la literatura juvenil i les seves circumst\u00e0ncies. Aix\u00ed, doncs, som-hi! Una<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":3741,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[40,81],"class_list":["post-3739","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-novella-juvenil","tag-recomanacions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_1533.jpg?fit=4272%2C2848&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-Yj","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3739","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3739"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3739\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3755,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3739\/revisions\/3755"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3741"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}