Un \u00e0lbum delici\u00f3s, creat el 1956 per un dels grans noms de la hist\u00f2ria de la il\u00b7lustraci\u00f3 nord-americana. L\u2019argument arrenca quan els quatre membres d\u2019una fam\u00edlia han de decidir de quin color volen pintar les parets de la casa que acaben de comprar. Per\u00f2, comptat i debatut, aquest argument deriva aviat i amb tra\u00e7a cap a una exposici\u00f3 clara i ben exemplificada de la teoria del color, amb proposta d\u2019experimentaci\u00f3 f\u00edsica inclosa, fet que converteix el llibre en un important i innovador, malgrat els anys transcorreguts des de la seva aparici\u00f3, llibre de coneixements sobre el color.<\/p>\n <\/p>\n Heus aqu\u00ed un conte popular marroqu\u00ed d\u2019aquells tan bonics, sensuals i emotius com els de les Mil-i-una nits<\/em>. Amb un pols narratiu que sap anar de dret a all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s rellevant en una rondalla i, sobretot, amb unes il\u00b7lustracions derivades tant del collage com del teixit, la seva lectura esdev\u00e9 tota una troballa, ara que costa tant trobar bones versions (que no fluixes adaptacions) del folklore universal. Imprescindible en escoles, biblioteques p\u00fabliques, i prestatgeries privades tant dels infants a partir dels 8 anys com dels il\u00b7lustradors a recerca de recursos procedimentals.<\/p>\n Bon argument. Bona prosa. Bon ritme narratiu. Bona lectura. Tot \u00e9s bo en una de les poques novel\u00b7les juvenils d\u2019autor catal\u00e0 que excel\u00b7leix damunt la resta. Es tracta de la segona part de la trilogia de La llum d\u2019Art\u00fas<\/em>, per\u00f2 aix\u00f2, m\u00e9s que ser un handicap, empeny al lector que no n\u2019ha llegit la primera part a buscar-la amb deler per a poder capbussar-hi de cap amb el mateix plaer lector que pot experimentar en aquesta narraci\u00f3. Bravo!<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n 1r 2a<\/strong><\/p>\n Jairo Buitrago \u00e9s un autor colombi\u00e0, de traject\u00f2ria reconeguda, que ens brinda un text molt po\u00e8tic per definir el mar a trav\u00e9s dels ulls i els flashos reflexius d\u2019un infant. Una l\u00ednia, com la de l\u2019horitz\u00f3, vertebra tot l\u2019\u00e0lbum i serveix a la il\u00b7lustradora, tamb\u00e9 colombiana, per dibuixar-hi i interpretar-hi, amb enginy i lirisme, totes les reflexions i sensacions del personatge al voltant del mar. La l\u00ednia \u00e9s com un fil que condueix al protagonista i al lector cap al seu desig: el mar. Un \u00e0lbum enginy\u00f3s i sobretot po\u00e8tic, ideal per aquests dies on ja s\u2019entrelluca el blau i s\u2019olora el salat.<\/p>\n Un fil visible i de tra\u00e7 irregular solca totes les p\u00e0gines d\u2019aquest llibre curi\u00f3s, una obra de coneixements, que no \u00e9s nom\u00e9s de consulta sin\u00f3 tamb\u00e9 de lectura. L\u2019autor, conegut entom\u00f2leg per la seva tasca de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica especialment a la r\u00e0dio, narra divuit hist\u00f2ries centrades en fets extraordinaris i reals protagonitzats per animals i lligades per un fil invisible amb l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, amb objectiu divulgatiu per\u00f2 tamb\u00e9 literari. Des de la invasi\u00f3 de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica per part dels conills, a la devoci\u00f3 dels australians per l\u2019escarabat piloter; des de la millor mel del m\u00f3n a la hist\u00f2ria dels gats i tamb\u00e9 dels ratpenats. Un llibre pels amants del coneixement, de la curiositat i la literatura.<\/p>\n <\/p>\n En la seva darrera obra, Roberto Innocenti tamb\u00e9 barreja ficci\u00f3 i no-ficci\u00f3. S\u2019inventa i narra la hist\u00f2ria d\u2019un capit\u00e0 i el seu vaixell, els quals comparteixen cinquanta anys de les seves vides. El t\u00edtol original \u00e9s My Clementine<\/em>, el nom del vaixell, que dona, al meu entendre, m\u00e9s informaci\u00f3 i textura del llibre que no pas el t\u00edtol tradu\u00eft al catal\u00e0. Pel protagonista, el vaixell ve a ser com un germ\u00e0, com un peluix que l\u2019acompanya per bona part de la vida, un \u00e9sser proper a ell, amb qui comparteix situacions de tota mena, tempestuoses i tamb\u00e9 plaents, descrites amb minuciositat al mig de vinyetes de diferents mides i amb un text cr\u00edptic.<\/p>\n Tot i ser una hist\u00f2ria inventada, subjectiva i escrita en primera persona, com un diari o una novel\u00b7la, l\u2019il\u00b7lustrador aprofundeix, amb una minuciositat buscada, en la descripci\u00f3 t\u00e8cnica i real de tots els detalls del vaixell i el seu entorn, com una obra d\u2019informaci\u00f3. El llibre conclou amb un annex amb els trajectes, els detalls i elements del tipus de vaixell i la seva estructura. Una barreja de realitat i ficci\u00f3 que cuida tots els elements del dibuix, per\u00f2 tamb\u00e9 del llibre, salpebrats amb una imaginaci\u00f3 subtil per\u00f2 alhora molt intencionada, que fa del llibre, un exemplar per analitzar i assaborir amb calma, davant del mar on naveguen tot de vaixells.<\/p>\n 2n 1a<\/strong><\/p>\n Aquest estiu podem gaudir del nou llibre de la il\u00b7lustradora Ana Sender, una il\u00b7lustradora que ens t\u00e9 acostumats a gaudir dels seus bons estampats amb dibuixos molt suggeridors per a la Casita de Wendi. Amb Kireei, editorial establerta a Riba-roja de T\u00faria (Val\u00e8ncia), ens arriba una nova proposta est\u00e8tica de l\u2019Anna amb una hist\u00f2ria escrita per Miguel Fern\u00e1ndez de Molina.<\/p>\n Nanuketa \u00e9s una nena esquimal que ser\u00e0 l\u2019escollida per salvar la seva tribu. Una hist\u00f2ria al servei de la protagonista femenina, un personatge que ens pot recordar la Mulan de Disney (en un altre context i pa\u00eds), fora d\u2019estereotips i carregada de for\u00e7a per viure un seguit d\u2019aventures que faran possible tornar el seu grup a la normalitat.<\/p>\n Les il\u00b7lustracions de l\u2019Anna Sender s\u00f3n un treball exquisit fet amb ordinador, amb un gust per recrear atmosferes a trav\u00e9s del color aplicat amb degradats i molts de detalls.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019editorial Flamboyant publica una proposta de la il\u00b7lustradora argentina \u00a0formada a Estrasburg, Jimena Tello.\u00a0 La mateixa il\u00b7lustradora \u00e9s tamb\u00e9 autora del text, que presenta les mares de fam\u00edlia com a hero\u00efnes aut\u00e8ntiques que fan qualsevol cosa per a arribar a totes les tasques que la vida els presenta. De manera simb\u00f2lica, la mare protagonista d\u2019aquest \u00e0lbum es converteix en un cavall, i aix\u00ed pot c\u00f3rrer i arribar a temps a l\u2019escola, al supermercat o al parc per passejar amb els seus fills. Unes il\u00b7lustracions fetes amb llapis de colors que en algun moment ens recorden els interiors que dibuixa sovint la Kitty Crowther. Un homenatge a totes les mares del m\u00f3n que han de cuidar totes soles dels seus fills. L\u2019autora\/il\u00b7lustradora ens ho deixa clar des de les guardes del llibre.<\/p>\n <\/p>\n 2n 2a<\/strong><\/p>\n Que l\u2019Omar \u00e9s una nou \u00e9s evident…, o qu\u00e8 \u00e9s sin\u00f3 all\u00f2 que cau d\u2019una noguera al terra? I si cau dins un terreny \u00e9s propietat de l\u2019amo del terreny, no? Doncs ja tenim l\u2019argument per conv\u00e8ncer al jutge que l\u2019Omar, l\u2019\u00fanic supervivent d\u2019una fam\u00edlia que travessa el mar a la recerca d\u2019una vida millor, es pot quedar a casa de la Rossana Marinetti, una advocada que no ha perdut mai un judici. Els testimonis que portar\u00e0 per demostrar-ho s\u00f3n un conjunt de ve\u00efns for\u00e7a sorprenents. Una hist\u00f2ria que emociona, commou i reconforta! Un premi m\u00e9s que merescut a una novel\u00b7la plena d’aut\u00e8ntiques emocions, no d’aquelles impostades ad hoc<\/em> a la voluntat de l’autor.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n GARLANDO, Luigi. No sempre cal envair una illa com Cuba amb poc m\u00e9s de dues dotzenes de guerrillers per iniciar una revoluci\u00f3. A vegades, cadasc\u00fa pot fer una mica la seva revoluci\u00f3 a partir de l’experi\u00e8ncia que el protagonista i narrador\u00a0de L’estiu que vaig con\u00e8ixer en Che<\/em>\u00a0ens relata. Tot comen\u00e7a el dia que el net d’en Ricardo s’acosta a casa de l’avi. Aquell dia l’avi ha tingut un problema de cor i \u00e9s traslladat amb ambul\u00e0ncia a l’hospital. Durant el trasllat el noi descobreix que l’avi t\u00e9 un tatuatge d’un home que sembla Crist. Un cop investigat descobreix que aquest no \u00e9s altre que el Che, el revolucionari Cub\u00e0 que va ser capa\u00e7 de fer fora de l\u2019illa el dictador Fulgencio Batista. \u00c9s aleshores quan amb la voluntat de saber m\u00e9s el noi visita l’avi, ass\u00edduament, fins a con\u00e8ixer a fons la figura d’aquell home. Una lli\u00e7\u00f3 d’humanitat que porta a con\u00e8ixer que les petites revolucions a voltes s\u00f3n la clau d’una petita vida. Amb una prosa \u00e0gil i molt llegidora, Luigi Garlando mira a la hist\u00f2ria del segle xx sense prejudicis, amb empatia i emoci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Amb un dels millors t\u00edtols de la temporada, Jaume Funes (Calataiud, 1947) ens ofereix un dels llibres m\u00e9s passadors i al mateix temps aclaridors de com i qu\u00e8 pensa un adolescent. Una guia per a pares perduts en les maresmes de l’adolesc\u00e8ncia dels seus fills que de ben segur obligaran a canviar el punt de vista. I \u00e9s que l’autor ens ofereix pr\u00e0ctiques i clares indicacions per entendre i educar un adolescent. Si en teniu algun per casa, mimetitzat en el sof\u00e0 o radikalment oposat als vostres desitjos, no deixeu de fer passada per aquest text.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n 3r 1a<\/strong><\/p>\n Fa molt i molt de temps, el m\u00f3n estava poblat per ogres que \u00fanicament s\u2019alimentaven de mainada que criaven en granges infantils. Un dia l\u2019harmonia d\u2019aquest m\u00f3n es va capgirar a causa d\u2019una intoxicaci\u00f3 aliment\u00e0ria. Calia fer alguna cosa, aix\u00ed que el Consell de Savis va decidir que a partir d\u2019aleshores tots els habitants havien de deixar de cruspir nens i nenes i ser vegetarians. Al principi, aquest canvi no va ser gens f\u00e0cil, per\u00f2 a mesura que els ogres van descobrir els nous sabors, es van aprimar i es van sentir molt millor. Per primera vegada, els infants van cr\u00e9ixer i es van anar fent grans, i els ogres van decidir domesticar-los i portar-los a escola. Avui encara hi ha ogres que ens envolten per\u00f2 ning\u00fa ho sap… Una hist\u00f2ria original i ir\u00f2nica amb personatges terribles reconvertits en un context modern, ecol\u00f2gic i vegetari\u00e0. Les epid\u00e8mies, el menjar sa, la cuina creativa, l\u2019\u00e8tica i el conviure amb els altres s\u00f3n les novetat tem\u00e0tiques m\u00e9s significatives. Un llibre que parla dels bons h\u00e0bits sense caure en didactismes. Les il\u00b7lustracions \u00a0s\u00f3n arrodonides, acolorides, i plenes de detalls\u00a0 sempre en un fons blanc sense (o molt poca) perspectiva perqu\u00e8 l’important d’aquest llibre s\u00f3n els personatges i les seves accions que ens arrancaran m\u00e9s d\u2019un somriure. Una bella edici\u00f3 i divertida hist\u00f2ria per a petits i grans.<\/p>\n \u201845<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la gr\u00e0fica sense mots basada en una hist\u00f2ria real: la resist\u00e8ncia de l\u2019avi de l\u2019autor contra les tropes nazis i els feixistes italians durant els darrers mesos de la Segona Guerra Mundial amb la Brigada de Motferrato a prop de Tur\u00ed (It\u00e0lia). Un relat visual en qu\u00e8 aquest meravell\u00f3s il\u00b7lustrador, creador tamb\u00e9 d\u2019altres obres molt recomanables, publicades a casa nostra per Barbara Fiore o OQO, ens mostra, a trav\u00e9s de diferents plans i perspectives les fortes conviccions ideol\u00f2giques d\u2019alguns personatges aix\u00ed com el patiment i la humanitat que tamb\u00e9 impera durant els temps de guerra. El tra\u00e7 realista i expressiu fa que les paraules siguin innecess\u00e0ries. La t\u00e8cnica utilitzada \u00e9s el llapis i l\u2019aquarel\u00b7la i la composici\u00f3 i organitzaci\u00f3 de les imatges s\u00f3n altament inspirades pel c\u00f2mic, la pintura figurativa i el cinema. La gama crom\u00e0tica tamb\u00e9 est\u00e0 en harmonia amb l\u2019ambient de cada escena. Una magn\u00edfica hist\u00f2ria de vida i un homenatge a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p>\n <\/p>\n 3r 2a<\/strong><\/p>\n Disney. L\u2019art d\u2019explicar hist\u00f2ries<\/em>\u00a0-Cat\u00e0leg exposici\u00f3-. Barcelona: Fundaci\u00f3 La Caixa, 2017. 214 p.<\/p>\n Fins al dia 24 de juny teniu temps per veure a Caixaf\u00f2rum Barcelona l\u2019exposici\u00f3 \u201cDisney. L\u2019art d\u2019explicar hist\u00f2ries\u201d<\/em>, i si no hi sou a temps, tingueu en compte el cat\u00e0leg que aqu\u00ed recomanem. Ben editat a tot color, farcit d\u2019imatges i amb unes quantes p\u00e0gines desplegables, el llibre (i la expo) es capbussa no nom\u00e9s en l\u2019obra de Disney i els seus artistes, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els or\u00edgens de moltes de les seves pel\u00b7l\u00edcules d\u2019animaci\u00f3 que parteixen de mites, faules i llegendes d\u2019arreu del m\u00f3n. Els textos han estat escrits des de la Walt Disney Animation Research Library i s\u2019han dividit en els seg\u00fcents blocs: Mites, Faules, Llegendes, Tall Tales: contes nord-americans i Contes de Fades. Hi trobem des d\u2019esbossos a fotogrames passant per cartellisme i storyboards<\/em>, tot complet\u00edssim, i \u00e9s un plaer retrobar-se amb Merl\u00ed L\u2019encantador, la Bella dorment, la Sireneta o Frozen generades pels artistes de la companyia a partir de la tradici\u00f3 oral o escrita.<\/p>\n LYWARD, Joe. Mi gran Familia<\/em>. Trad. Maribel G Mart\u00ednez. Salamanca: L\u00f3guez, 2018. 32 p.<\/p>\n Curiosa aposta de L\u00f3guez amb aquest embolicat (d\u2019entrada) tractat familiar! A partir de formes geom\u00e8triques molt senzilles que ja apareixen a les guardes, l\u2019autor crea personatges que van entrant en acci\u00f3 a mesura que se\u2019ls presenta dins del quadre geneal\u00f2gic d\u2019una fam\u00edlia. Narrat des del punt de vista d\u2019un nen, les relacions entre els membres de la seva fam\u00edlia resulten dif\u00edcils de definir com m\u00e9s s\u2019amplia l\u2019espectre. Posem un exemple: \u201cTengo otro t\u00edo. Es m\u00e1s joven que mi mam\u00e1. Lo mismo que mi hermano es m\u00e1s joven que yo. Es el hermano de mam\u00e1. A su novio lo llamo t\u00edo. Aunque no es hermano de mam\u00e1<\/em>\u201d. Entre germans, avis, gendres, cosins, parelles dels cosins, etc, el protagonista acaba sense saber com anomenar el darrers dels presents, quan ja la p\u00e0gina s\u2019ha omplert de figures geom\u00e8triques senzilles, i \u00e9s aleshores quan apareix la noci\u00f3 de \u201cvincle\u201d afectiu.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Arriba l\u2019estiu i els ve\u00efns del repl\u00e0 marxem, de vacances. Els destins de les nostres vacances s\u00f3n diversos. Alguns, propers i tranquils; altres, llunyans i esbojarrats. En uns i altres, no falta mai un llibre a la maleta, a la motxilla, o b\u00e9, a la tauleta\u2026 Abans de partir, per\u00f2,<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":3661,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[58,51,48,6,54,44],"tags":[81],"class_list":["post-3626","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-1a","category-1r-2a","category-2n-1a","category-2n-2a","category-3r-1a","category-3r-2a","tag-recomanacions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/meu-vaixell-terrat-innocenti_5_630x315.jpeg?fit=630%2C315&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-Wu","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3626","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3626"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3626\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3780,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3626\/revisions\/3780"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3661"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3626"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3626"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3626"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/9788490654569_1.jpg?resize=207%2C253\")
DUVOISIN, Roger. La Casa de les Quatre Estacions<\/em>. Trad. Irene Figueras Carde\u00f1oso. Barcelona: Alba, 2018. 36 p.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/PORTADA-Mocador-CAT-1024x631.jpg?resize=238%2C150\")
WORTHAM, Pia. El mocador del sult\u00e0<\/em>. Adapt. Ramiro Matas. Trad. M\u00f2nica i Ferran Roig. Barcelona: Yekibud, 2017. 32 p.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/9788448942144.jpg?resize=143%2C215\")
PORTELL, Raimon. Camins d’aigua. <\/em>Barcelona: Barcanova, 2018. 346 p. (La llum d’Art\u00fas; 2)<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/marbuitrago.jpg?resize=240%2C190\")
BUITRAGO, Jairo. El mar. <\/em>Il\u00b7lustr. Alejandra Estrada. Trad. Marta Salvad\u00f3. Sant Feliu de Gu\u00edxols: Tramuntana, 2018. 40 p.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/filnatura.jpg?resize=194%2C255\")
ACCINELLI, Gianumberto. El fil invisible de la natura. <\/em>Il\u00b7lustr. Serena Viola. Trad. Helena Aguil\u00e0. Barcelona: Libros del Zorro rojo, 2018. 128 p.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/9788416804382.jpg?resize=194%2C232\")
INNOCENTI, Roberto. El meu vaixell. <\/em>Trad. Maria Lucchetti. Barcelona: Kalandraka, 2018. 40 p.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/cubierta_nanukita_CAT.jpg?resize=195%2C267\")
FERN\u00c1NDEZ DE MOLINA, Miguel. Nanuketa, l\u2019esquimal.<\/em> Il\u00b7lustr. Anna Sender. Riba-roja de T\u00faria (Val\u00e8ncia): Kireei, 2018<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/61GLDGAV7yL._SX258_BO1204203200_.jpg?resize=200%2C238\")
TELLO, Jimena. La mare va al galop.<\/em> Barcelona: Flamboyant 2018.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/imgres-3.jpg?resize=183%2C275\")
OS\u00c9S, Beatriz.\u00a0S\u00f3c una nou.<\/em>\u00a0Il\u00b7lustr. Jordi Sempere. Trad. Elisenda Verg\u00e9 i B\u00f3. Barcelona: Edeb\u00e9. 2018. 120 p. (Tuc\u00e1n; 16)<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/imgres.jpg?resize=186%2C271\")
L’estiu que vaig con\u00e8ixer el Che.\u00a0<\/em>Trad. Salvador Company i Anna Torcal. Alzira: Bromera, 2018. 160 p. (Bromera tr\u00e0nsit)<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/imgres-2.jpg?resize=182%2C276\")
FUNES, Jaume.\u00a0Estima’m quan menys ho mereixi…, perqu\u00e8 \u00e9s quan m\u00e9s ho necessito<\/em>. Barcelona: Columna, 2018. 272 p<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/9782812615122.jpg?resize=187%2C244\")
PIERR\u00c9, Coline. Le jour \u00f2u les ogres ont cess\u00e9 de manger des enfants<\/em>. Il\u00b7lustr. Lo\u00efc Froissart. Arles: Rouerge, 2018. 40 p.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/copertina-45.jpg?resize=189%2C261\")
QUARELLO, Maurizio A. C. \u201945<\/em>. Roma: Orecchio Acerbo, 2017. 96 p.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/disney-caixaforum-001.jpg?resize=176%2C234\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/mi-gran-familia.jpg?resize=241%2C241\")
<\/p>\n