{"id":3600,"date":"2018-06-05T07:36:30","date_gmt":"2018-06-05T07:36:30","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3600"},"modified":"2018-06-05T19:54:24","modified_gmt":"2018-06-05T19:54:24","slug":"el-forat-del-gran-dimitri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3600","title":{"rendered":"El forat del gran Dimitri"},"content":{"rendered":"

\"\"EL NOSTRE CIRC<\/strong>. Text: Fran Nu\u00f1o. Il\u00b7lustracions: Anna Aparicio. Traducci\u00f3: Txell Freixenet Raspall. Barcelona. Takatuka 2018.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0 He de recon\u00e8ixer que tres circumst\u00e0ncies extraliter\u00e0ries m\u2019han impulsat a ressenyar aquest \u00e0lbum que acaba de publicar Takatuka. La primera \u00e9s que fa un mes vaig assistir a la Fira Trapezi de Reus, que enguany celebrava la seva onzena edici\u00f3. El m\u00f3n del circ mai m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 i sempre m\u2019ha costat valorar objectivament la feina dels artistes que s\u2019hi dediquen. Est\u00e8ticament t\u00e9 la seva gr\u00e0cia, aix\u00f2 s\u00ed, i gaudeixo m\u00e9s de l\u2019imaginari de circ cl\u00e0ssic que no pas del contemporani (Cirque du Solei, per exemple, o l\u2019Arlette Gruss de Par\u00eds que vaig veure l\u2019any passat).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Resulta que a Reus vaig assistir a espectacles de petit format, molt imaginatius, amb elements rudimentaris i molta poesia en el concepte i la realitzaci\u00f3. La imatge m\u00e9s v\u00edvida que conservo i la que m\u00e9s en va impactar va ser el n\u00famero final de l\u2019espectacle \u201cL\u2019homme cirque\u201d del su\u00eds David Dimitri (cap de cartell de Trapezi 2018) en el qual, despr\u00e9s de saludar i rebre els aplaudiments del p\u00fablic dins de la carpa, l\u2019acr\u00f2bata s\u2019enfila al cable susp\u00e8s en l\u2019aire, s\u2019acosta al sostre de la carpa, obre un forat i s\u2019hi esmuny. El p\u00fablic abandona les grades, surt a l\u2019exterior i comprova com el cable (i el n\u00famero final d\u2019en Dimitri) continua per fora i es perd entre els arbres del parc. L\u2019artista abandona l\u2019espai de la representaci\u00f3 i desapareix, armat amb la barra i fent equilibris, en la realitat. Meravell\u00f3s i d\u2019una poesia sublim.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 La segona circumst\u00e0ncia \u00e9s l\u2019obra que la setmana que ve estrenar\u00e9, com a actor, amb el Teatre Ensemble del Goethe Institut de Barcelona (ja \u00e9s el tercer any que hi s\u00f3c). Enguany hem muntat una versi\u00f3 molt lliure de \u201cLa Ronda\u201d, d\u2019Arthur Schnitzler (1862-1931) en la qual s\u2019encadenen les escenes amb dos personatges, primer la prostituta i el soldat, despr\u00e9s el soldat i la cambrera; a continuaci\u00f3 la cambrera i el senyoret, despr\u00e9s el senyoret i la jove dama… fins a tancar el cercle. Una ronda de parelles que ve a ser un compendi de la diversitat de les relacions humanes. Com comentar\u00e9 aqu\u00ed, El nostre circ<\/em> es basa en la mateixa estructura.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 La tercera circumst\u00e0ncia \u00e9s parlar (i admirar) l\u2019obra d\u2019una jove il\u00b7lustradora, l\u2019Anna Aparicio, que despunta amb for\u00e7a en el m\u00f3n de la il\u00b7lustraci\u00f3 a casa nostra. El nostre circ<\/em> \u00e9s la seva darrera publicaci\u00f3 i confirma, penso jo, les expectatives que la seva feina anunciava en els \u00e0lbums anteriors (ja en s\u00f3n uns quants) que ha anat publicant aquests darrers anys.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 L\u2019\u00e0lbum de Takatuka parla d\u2019all\u00f2 que som i d\u2019all\u00f2 que en realitat voldr\u00edem ser. Parla dels objectius i les limitacions, dels somnis i els anhels, i aposta per arriscar-nos a canviar, a no conformar-nos amb el que tenim si aix\u00f2 no ens fa del tot feli\u00e7os. Els autors concentren aquesta idea en el m\u00f3n del circ i els artistes que hi treballen: el pallasso que en realitat voldria ser trapezista; la trapezista que s\u2019estimaria m\u00e9s ser malabarista; la malabarista que voldria treballar de dona bala… Seguint, com avan\u00e7\u00e0vem, l\u2019estructura circular de \u201cLa Ronda\u201d, els personatges dels quals el text explica en quatre l\u00ednies la seva feina, voldrien exercir la feina d\u2019un dels seus companys de carpa, i finalment s\u2019animen a fer-ho (cadasc\u00fa amb la seva nova destresa) en el que anomenen \u201cel circ dels somnis per realitzar\u201d. En la nova versi\u00f3 de l\u2019espectacle hi ha errades, \u00e9s clar: alguns no han exercitat prou (\u201cla nova malabarista es va embolicar una mica amb les masses; la dona bala no va sortir disparada a tanta velocitat; al nou fun\u00e0mbul li va faltar una mica d\u2019equilibri…\u201d) per\u00f2 tothom se sent satisfet del canvi, de l\u2019esfor\u00e7 i de l\u2019aprenentatge. El que d\u00e8iem: treballar, arriscar i compartir per tenir la vida que volem. A cada p\u00e0gina de presentaci\u00f3 dels personatges hi ha un forat real que comunica amb la p\u00e0gina posterior. Evidentment, aquest forat m\u2019ha fet pensar en el que descobria David Dimitri a la carpa de Reus i a trav\u00e9s del qual sortia per continuar el seu n\u00famero\/comiat a l\u2019exterior. Sortir per seguir, per passar la frontera, per no parar mai.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Com ens t\u00e9 acostumats Takatuka, la paritat de g\u00e8nere i la diversitat social hi s\u00f3n ben representats. 4 homes i 4 dones. N\u2019hi ha de m\u00e9s joves i de m\u00e9s vells. Hi ha gent blanca, negra i asi\u00e0tica. N\u2019hi ha de rossos, de morenos i de p\u00e8l-rojos. Com a tot arreu. El text resulta una mica repetitiu i ben segur, sobretot cap al final, es podria dir el mateix sense utilitzar tantes paraules. O si m\u00e9s no, buscar un missatge m\u00e9s evocador i no tan literal.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Aparicio (http:\/\/apariciocatala.com\/)<\/a> treu profit del format quadrat del llibre i situa la majoria de dibuixos en un espai indefinit que remet a l\u2019interior d\u2019una carpa. Les figures s\u00f3n planes i hi ha una voluntat de geometritzar el resultat amb les composicions o els detalls. Treballa amb una paleta molt variada, per\u00f2 impera el joc de complementaris taronja-blau. Aposta pel moviment i sovint conforma l\u00ednies cin\u00e8tiques mitjan\u00e7ant els fons o els elements que els personatges manipulen. Parlem del circ, \u00e9s clar, ple d\u2019objectes, vestimentes i activitats atractius (quines paraules m\u00e9s suggeridores, les d\u2019aquestes disciplines circenses. El llibre que ressenyem, com veureu, les fa ressaltar amb efectivitat: Fun\u00e0mbul, Il\u00b7lusionista, For\u00e7ut, Contorsionista…). El circ amb focus, amb p\u00fablic. Un m\u00f3n evocador que sobreviu miraculosament en un entorn digital i tecnol\u00f2gic i que far\u00e0 les del\u00edcies dels m\u00e9s petits de casa, alhora que els ensenyar\u00e0 la lli\u00e7\u00f3 del gran David Dimitri: m\u00e9s enll\u00e0 de la carpa (de la nostra quotidianitat) hi ha un m\u00f3n obert i inabastable ple d\u2019oportunitats i meravelles.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

EL NOSTRE CIRC. Text: Fran Nu\u00f1o. Il\u00b7lustracions: Anna Aparicio. Traducci\u00f3: Txell Freixenet Raspall. Barcelona. Takatuka 2018.     \u00a0 He de recon\u00e8ixer que tres circumst\u00e0ncies extraliter\u00e0ries m\u2019han impulsat a ressenyar aquest \u00e0lbum que acaba de publicar Takatuka. La primera \u00e9s que fa un mes vaig assistir a la Fira Trapezi<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3604,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45,38],"class_list":["post-3600","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat","tag-illustracions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/circ-1-001.jpg?fit=2756%2C2550&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-W4","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3600","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3600"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3600\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3612,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3600\/revisions\/3612"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3604"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3600"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}