{"id":3519,"date":"2018-04-28T14:56:09","date_gmt":"2018-04-28T14:56:09","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3519"},"modified":"2018-04-30T15:22:52","modified_gmt":"2018-04-30T15:22:52","slug":"dues-autobiografies-grafiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3519","title":{"rendered":"Dues autobiografies gr\u00e0fiques"},"content":{"rendered":"

La Pilar\u00edn Bay\u00e9s va n\u00e9ixer dos anys despr\u00e9s de Roser Capdevila, per\u00f2 com\u00a0que d\u2019aix\u00f2 ja fa moltes d\u00e8cades (totes elles fruct\u00edferes en obra i reconeixements) cal que el pa\u00eds celebri escaientment la simult\u00e0nia aparici\u00f3 al mercat de les seves respectives mem\u00f2ries.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Pilar\u00edn Bay\u00e9s de Luna. La meva vida<\/em>, \u00e9s un llibre en un format m\u00e9s que gener\u00f3s, editat per Bridge, que aplega seixanta grans l\u00e0mines d\u2019aquesta artista vigatana, on ella hi desenvolupa, en blanc i negre i amb el seu habitual estil compositiu, escenes de la vida viscuda o dels records dels seus avantpassats. Aquests episodis s\u2019agrupen en quatre grans blocs tem\u00e0tics (Els or\u00edgens i la Guerra Civil; Infantesa i adolesc\u00e8ncia; La maduresa; Els viatges) i un ap\u00e8ndix amb l\u2019arbre geneal\u00f2gic familiar.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

La\u00a0<\/em>nena\u00a0<\/em>que volia dibuixar. Els meus petits records de postguerra<\/em>,\u00a0 \u00e9s un llibre de 170 x 245 mm, i de cent vint p\u00e0gines, m\u00e9s cenyit al temps de la infantesa de l\u2019autora,\u00a0<\/span>que aqu\u00ed torna a mostrar tant les seves dots d\u2019il\u00b7lustradora din\u00e0mica i enjogassada com de prosista precisa i ir\u00f2nica. Amb una tendresa no exempta de sal i pebre va exposant i detallant\u00a0<\/span>an\u00e8cdotes del seu entorn familiar, del barri d\u2019Horta, de l\u2019escola i fins i tot dels estris i utensilis dom\u00e8stics que aleshores\u00a0 eren imprescindibles i que ara son \u00a0peces de museu.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"Tot i que tem\u00e0ticament aquests dos llibres podrien tenir molts punts en com\u00fa, divergeixen tan en el fons com en la forma. Tamb\u00e9 es podria dir que les dues artistes tenen tants punts en com\u00fa com diferenciats: a totes dues se\u2019ls ha atorgat la Creu de Sant Jordi; totes dues han estat objecte (o subjecte?) d\u2019una exposici\u00f3 monogr\u00e0fica honor\u00edfica\u00a0 al Palau Robert de Barcelona, (espai expositiu que dep\u00e8n del departament de Presid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya), totes dues han viatjat for\u00e7a; totes dues han publicat molt i arreu, a totes dues se\u2019ls atribueix un estil i un tra\u00e7 din\u00e0mic i caricaturesc, per\u00f2 que mentre la Roser, des de sempre, enfoca els seus personatges des dels angles i perspectives m\u00e9s variat<\/span>s, la Pilar\u00edn t\u00e9 tend\u00e8ncia a usar repetidament el pla frontal i nom\u00e9s els nassarrons s\u00f3n en contrapicat; mentre que la Roser domina l\u2019aquarel\u00b7la amb mestratge i opta per colors poc saturats, la Pilar\u00edn tendeix al llapis de color i a la saturaci\u00f3 crom\u00e0tica; mentre que la Roser \u00e9s for\u00e7a sovint l\u2019autora del text i la imatge de molts dels t\u00edtols de la seva obra, la Pilar\u00edn ho \u00e9s for\u00e7a m\u00e9s rarament.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquesta darrera caracter\u00edstica es pot evidenciar clarament en el resultat de les dues obres que comentem. Una \u00e9s qualitativament superior a l\u2019altra i, en aix\u00f2, tamb\u00e9 hi deu tenir molt a veure el paper de l\u2019editor que, per for\u00e7a, hi ha d\u2019haver al darrera. En La nena que volia dibuixar<\/em> s\u2019hi nota una capacitat d\u2019estructurar l\u2019obra, de composar la imatge, de redactar el text en clara correspond\u00e8ncia en all\u00f2 que mostra la il\u00b7lustraci\u00f3, d\u2019encap\u00e7alar els episodis, de cenyir els continguts proporcionalment a l\u2019espai i la llarg\u00e0ria disponibles, d\u2019equilibrar all\u00f2 que \u00e9s record personal i all\u00f2 que \u00e9s retrat extern, de redactar de manera concisa i clara cadascuna de les an\u00e8cdotes, etc., molt m\u00e9s professional que en <\/span>Pilar\u00edn Bay\u00e9s de Luna, la meva vida<\/em>. Aquest darrer llibre, des del mateix disseny de la portada, \u00e9s clarament desproporcionat, desequilibrat, arrauxat i fet a raig. No \u00e9s que all\u00f2 que s\u2019hi diu o mostra no sigui o pugui ser interessant, \u00e9s que fa la impressi\u00f3 que a l\u2019obra, per assolir el valor de document que innegablement pret\u00e9n, li falten cinc minuts de reflexi\u00f3, d\u2019estructuraci\u00f3, de treball en equip. La Pilar\u00edn ja dibuixa b\u00e9, ja. Ja fa el que ha de fer i sap fer. Per\u00f2 a parer nostre\u00a0 (i de m\u00e9s\u00a0<\/span>d\u2019un lector consultat) hi manca aquella bona tasca editorial que fa que un llibre surti rod\u00f3…o no. Aquesta mena de tasca, tan dif\u00edcil de definir com de fer, \u00e9s aquella de la qual se\u2019n parla molt poc, per\u00f2 que s\u2019agraeix molt, quan hi \u00e9s sense fer-se notar.\u00a0 Curiosament, a la p\u00e0gina de cr\u00e8dits\u00a0 del llibre de Bridge, s\u00ed que es fa esment de tots quants hi han intervingut, i no pas en el d\u2019Angle editorial…<\/span><\/p>\n

Tant se val. En el moment de redactar aquest apunt, els dos t\u00edtols han arribat a la seva segona edici\u00f3 (ignorem quin va ser el tiratge de la primera) i els dos t\u00edtols esdevenen documents valuosos sobre unes autores molt estimades a casa nostra, i sobre els diferents atzars d\u2019\u00e8poques pret\u00e8rites a Vic o al barri d\u2019 Horta.<\/p>\n