{"id":3368,"date":"2018-02-20T11:21:28","date_gmt":"2018-02-20T11:21:28","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3368"},"modified":"2018-02-20T11:21:28","modified_gmt":"2018-02-20T11:21:28","slug":"parlem-de-morir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3368","title":{"rendered":"Parlem de morir"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

SOY LA MUERTE. Text: Elisabeth Helland Larsen. Il\u00b7lustracions: Marine Schneider. Traducci\u00f3: Cristina G\u00f3mez Baggethun. Barbara Fiore Ediciones. Granada 2017.<\/p>\n

 <\/p>\n

Des de fa uns anys, no \u00e9s tan estrany trobar al mercat \u00e0lbums dedicats a un tema tan delicat com \u00e9s la mort. El fet de morir-se, les conseq\u00fc\u00e8ncies, l\u2019afectaci\u00f3 a aquells que la pateixen de prop… tot plegat apareix en texts i dibuixos d\u2019autors i autores que s\u2019han proposat parlar de la q\u00fcesti\u00f3 a tots els membres de la fam\u00edlia. La manera d\u2019aproximar-s\u2019hi \u00e9s diversa: n\u2019hi ha que toquen el gran tema de forma tangencial; d\u2019altres ho fan apel\u00b7lant al sentimentalisme i les emocions; alguns ho concentren en un cas concret i d\u2019altres en parlen en gen\u00e8ric. La personalitat de l\u2019autor, i sovint l\u2019\u00e0mbit geogr\u00e0fic i cultural en el que es mou, tamb\u00e9 \u00e9s una pauta a tenir en compte: en pa\u00efsos on el pes de l\u2019esgl\u00e9sia o el catolicisme \u00e9s menor, el resultat creatiu s\u2019allibera d\u2019un llast que, en societats com la nostra, \u00e9s dif\u00edcil de defugir. Penso, per exemple, en \u201cLimonade\u201d, de Jutta Bauer, alemanya, no publicat a l\u2019estat espanyol.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les autores d\u2019aquest que avui ressenyem s\u00f3n noruegues. O sigui, que provenen d\u2019una cultura majorit\u00e0riament laica del nord d\u2019Europa. L\u2019autora del text ha treballat\u00a0 com a pallassa en hospitals i camps de refugiats. Nom\u00e9s cal fixar-nos en un detall: en la versi\u00f3 original i en la traducci\u00f3 anglesa publicada per Littel Gestalten (la que el ressenyador t\u00e9 a les mans), l\u2019\u00e0lbum es titula \u201cLife and I. A story about death\u201d (La vida i jo. Una hist\u00f2ria sobre la mort), que contrasta amb el rotund \u201cSoy la Muerte\u201d pel que ha apostat Barbara Fiore ediciones. Ambdues s\u00f3n les autores de \u201cSoy la vida\u201d (I am Life), de publicaci\u00f3 posterior, per\u00f2 que l\u2019editorial espanyola ha tret a la vegada.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00c9s molt significativa aquesta aproximaci\u00f3 \u201claica\u201d al tema de morir. En aquest \u00e0lbum no hi trobem ning\u00fa plorant, ning\u00fa de dol, cap tomba (b\u00e9, hi ha una petita excepci\u00f3 en forma de niu de formigues), cap llit, cap esgl\u00e9sia o cementiri. No hi trobem elements simb\u00f2lics (creus, coloms, lliris, boires, depressi\u00f3) ni espais interiors de recolliment. Helland escriu un text molt po\u00e8tic de frases curtes i preguntes que fan pensar (\u201cSi jo desaparegu\u00e9s, qui faria lloc a tot all\u00f2 que encara ha de n\u00e9ixer a la nostra terra?\u201d) i Schneider dibuixa espais a l\u2019aire lliure, vegetaci\u00f3, animals i nens movent-se.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"
fotograma de “Der himmel \u00fcber Berlin” de Wim Wenders<\/figcaption><\/figure>\n

Com els \u00e0ngels de la pel\u00b7l\u00edcula alemanya \u201cDer himmel \u00fcber Berlin\u201d (El cielo sobre Berl\u00edn) de Wim Wenders, el personatge de la mort, i m\u00e9s tard el que representa la vida (i que s\u2019hi assembla molt\u00edssim!), acompanya aquells a qui ha arribat l\u2019hora. Si a la pel\u00b7l\u00edcula de Wenders els \u00e0ngels eren homes i dones en gavardina que tenien la capacitat d\u2019escoltar el pensament de tots els \u00e9ssers humans i fer-los costat sense ser vistos, aqu\u00ed la mort \u00e9s una figura andr\u00f2gina, vestida de blau fosc i amb el cap cobert amb un mocador en el qual hi ha enganxades unes flors. Aquesta figura va en bici, fa ganxet asseguda vora l\u2019\u00e0via, contempla l\u2019esplanada del circ al costat de l\u2019elefant malalt i juga amb els nens. Com els \u00e0ngels de Wenders, sembla que els escolta a tots plegats, o si m\u00e9s no comparteix el temps i les activitats amb ells. \u00c9s una pres\u00e8ncia amiga, que hi \u00e9s quan toca i que els guia quan passen d\u2019una realitat a una altra a la manera del barquer del quadre d\u2019Arnold B\u00f6cklin a qui la il\u00b7lustradora ret homenatge.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"
Arnold B\u00f6ckin<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00c9s una pres\u00e8ncia que, com els \u00e0ngels de Wenders, admira sovint el m\u00f3n i a aquells que ens hi movem des d\u2019una atalaia, i des d\u2019all\u00ed es fa les preguntes existencials.<\/p>\n

\"\"
Maurice Sendak. “All\u00e0 on viuen els monstres”<\/figcaption><\/figure>\n

Les il\u00b7lustracions de Schneider s\u00f3n senzilles i netes. Matisa els colors i no fa mai estrid\u00e8ncies amb la paleta. No accentua el desastre (l\u2019incendi, la nit) i en canvi omple les superf\u00edcies de coses petites i simp\u00e0tiques com insectes, animalons, flors i bolets.<\/p>\n

Alguns dels personatges apareixen com a nens amb disfressa d\u2019animal com van fer Sendak a \u201cAll\u00e0 on viuen els monstres\u201d o Ignasi Blanch a \u201cEl nen Koala\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La mort sempre hi \u00e9s, sempre ens observa. La seva missi\u00f3 no \u00e9s espantar-nos ni terroritzar-nos, sin\u00f3 acompanyar-nos encara que no la veiem. La mort \u00e9s part de la vida i des de la seva atalaia espera, anuncia o renuncia quan arriba el moment. Ronda els avis i els nens; els nascuts i aquells que no ho faran mai. Es troba amb el gran elefant i amb la min\u00fascula formiga i, com escriu Elisabeth Helland, \u201cLa vida i jo compartim totes les coses que comencen o acaben. La vida i jo estem juntes rere totes les portes que s\u2019obren\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Cal que parlem de tot aix\u00f2 en fam\u00edlia. Ho podem fer a la vora del foc, com a la darrera imatge de l\u2019\u00e0lbum, i convidar a la reuni\u00f3 tots aquells que ja no s\u00f3n f\u00edsicament amb nosaltres. Realitzar aquesta activitat amb els nostres fills i atenent\/responent les seves preguntes \u00e9s altament recomanable per aprendre a viure. I a morir.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

SOY LA MUERTE. Text: Elisabeth Helland Larsen. Il\u00b7lustracions: Marine Schneider. Traducci\u00f3: Cristina G\u00f3mez Baggethun. Barbara Fiore Ediciones. Granada 2017.   Des de fa uns anys, no \u00e9s tan estrany trobar al mercat \u00e0lbums dedicats a un tema tan delicat com \u00e9s la mort. El fet de morir-se, les conseq\u00fc\u00e8ncies, l\u2019afectaci\u00f3<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3372,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45,38],"class_list":["post-3368","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat","tag-illustracions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/soy-la-muerte-1.jpg?fit=883%2C557&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-Sk","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3368","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3368"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3368\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3387,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3368\/revisions\/3387"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3372"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}