![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/entreson-portada.jpg?resize=176%2C237\")
<\/p>\n<\/p>\n
ENTRESON. Text: Juan Mu\u00f1oz-T\u00e9bar. Il\u00b7lustracions: Ram\u00f3n Par\u00eds. Traducci\u00f3: Anna Gasol. Ediciones Ekar\u00e9, Barcelona 2017.<\/p>\n
Tant el Diccionari de la Llengua Catalana com el Maria Moliner, defineixen \u201cEntreson\u201d (la versi\u00f3 original en castell\u00e0 de Vene\u00e7uela \u00e9s \u201cDuermevela\u201d) com \u201cmig son o son prim\u201d. El t\u00edtol d\u2019aquest \u00e0lbum que publica Ekar\u00e9, per\u00f2, fa refer\u00e8ncia a un estat, no nom\u00e9s a la qualitat del dormir. L\u2019Entreson seria el temps (i l\u2019espai) en qu\u00e8 un t\u00e9 un peu a la realitat i l\u2019altre al somni. Seria, doncs, un concepte que transmetria malenconia (\u201ctristesa vaga, ombr\u00edvola i duradora\u201d). Fr\u00e0gil, irreal, al\u00b7lucinatori, l\u2019entreson \u00e9s el punt de sortida d\u2019un m\u00f3n per entrar en un altre, i aix\u00ed l\u2019han representat els autors, tots dos de Vene\u00e7uela tot i que resideixen a Barcelona.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/entreson-1.jpg?resize=500%2C349\")
<\/p>\n
El text \u00e9s breu i explica com l\u2019Elisa, una nena que no pot agafar el son, s\u2019escapa a un m\u00f3n nocturn farcit de vegetaci\u00f3 (una selva?) i habitat per animals salvatges (distingim un tigre, una serp, un cocodril, un armadillo…) que, pel que sembla, no li fa por. L\u2019acompanya un animal ben estrany, un \u00f3s formiguer anomenat Estebaldo, i tots dos, exploradors intr\u00e8pids armats de prec\u00e0ries llanternes (un fanalet l\u2019Elisa, un pot de vidre ple de cuques de llum l\u2019Estebaldo) inspeccionen, descobreixen i analitzen (per\u00f2 no temen) l\u2019espai de terra, aigua i cel que envolta aquella selva obscura. De mica en mica, els ve la son, i aleshores la nena retorna a l\u2019habitaci\u00f3 i es queda adormida al seu llit.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/entreson-4.jpg?resize=500%2C351\")
<\/p>\n
Les pors nocturnes s\u00f3n tema recurrent en els \u00e0lbums il\u00b7lustrats. El mateix Mu\u00f1oz-T\u00e9bar explica en una entrevista que la idea del llibre li ve de constatar la dificultat del seu fill per agafar el son. La novetat que, per a qui aix\u00f2 ressenya, aporta \u201cEntreson\u201d \u00e9s l\u2019actitud serena que transmeten tant el text com les il\u00b7lustracions. D\u2019entrada, comentar que totes les p\u00e0gines del llibre s\u00f3n negres. La nit, la foscor, no s\u2019escapa ni es contraresta en cap moment de la hist\u00f2ria. La nena tem la obscuritat, per\u00f2 s\u2019hi capbussa valenta. El m\u00f3n en el qual penetra a la manera de l\u2019Al\u00edcia de Carroll, no \u00e9s una alternativa a la foscor sin\u00f3 que, ans al contrari, resulta ser un compendi de les coses que provoquen la por: la negra nit, els forats dels arbres, els animals ferotges. Elisa, per\u00f2, no mostra angoixa sin\u00f3 que m\u00e9s aviat accepta que la nit (els malsons) cont\u00e9 tot all\u00f2 que descobreix.<\/p>\n D\u2019una manera deliciosa, Ram\u00f3n Par\u00eds fa apar\u00e8ixer de la negror del paper les formes de les coses. I nosaltres pensem en el Teatre Negre de Praga, on els punts de llum i de color esclaten des d\u2019un no res angoixant.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019Elisa, com hem dit, va descobrint els misteris que la negra nit amaga. No li importa ficar el cap dins d\u2019un cau o dins del llac, i en les figures que dibuixen els estels reconeix formes animals que l\u2019ajuden a asserenar-se. \u00c9s la malenconia a la que ens hem referit abans i que Lars Von Trier, el director suec, va retratar en un film titulat aix\u00ed.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Aquesta sensaci\u00f3 de l\u2019entreson, de la tristesa vaga, de les coses sense remei ni explicaci\u00f3 o cura, ens porten de nou al m\u00f3n d\u2019Al\u00edcia. Curiosament, l\u2019\u00e0mbit escollit per l\u2019il\u00b7lustrador de l\u2019\u00e0lbum s\u2019assembla al m\u00f3n de les meravelles de Carroll. La vegetaci\u00f3 exuberant, els animals estranys, la nena que es conforma i que accepta, i que per aix\u00f2 apr\u00e8n i, d\u2019alguna manera, es resigna. Un altre possible referent de l\u2019autor pot ser la imatgeria prerafaelita, el moviment pict\u00f2ric anglosax\u00f3 de finals del XIX que mostrava personatges melanc\u00f2lics en paratges de natura exuberant i salvatge.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n La verticalitat d\u2019algunes de les composicions tenen una lectura de dalt a baix (o de baix a dalt) com la tenen moltes obres de la pintura japonesa o les composicions de Rothko: no les llegim d\u2019esquerra a dreta, sin\u00f3 de la part superior a la inferior o viceversa. Aquesta mena de lectura connecta amb l\u2019espiritualitat (novament la malenconia). No totes les composicions segueixen aquesta llei a \u201cEntreson\u201d, i fins i tot n\u2019hi ha una, just al moment que la nena i l\u2019Estebaldo badallen morts de son, que \u00e9s circular o el\u00b7l\u00edptica, una mena de for\u00e7a centr\u00edfuga que representa la somnol\u00e8ncia.<\/p>\n Al final la nena torna a ser al llit i dorm (l\u2019Al\u00edcia tamb\u00e9 s\u2019havia adormit al prat). Potser els motius florals de la v\u00e0nova i els arbres que es veuen a trav\u00e9s de la finestra l\u2019han dut a imaginar una selva. Potser el gatet que dorm al seu costat \u00e9s un alter ego de l\u2019Estebaldo. Potser els puntets al cel en una nit de lluna plena s\u00ed que formarien animals si els pod\u00e9ssim unir amb un llapis.<\/p>\n Potser s\u00ed que aquestes pors nocturnes que pateixen molts nens i nenes deixaran de ser-ho quan, amatents i malenconiosos, acceptin explorar-les. Segurament no sabr\u00edem definir el concepte de llum si no exist\u00eds el de foscor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ENTRESON. Text: Juan Mu\u00f1oz-T\u00e9bar. Il\u00b7lustracions: Ram\u00f3n Par\u00eds. Traducci\u00f3: Anna Gasol. Ediciones Ekar\u00e9, Barcelona 2017. Tant el Diccionari de la Llengua Catalana com el Maria Moliner, defineixen \u201cEntreson\u201d (la versi\u00f3 original en castell\u00e0 de Vene\u00e7uela \u00e9s \u201cDuermevela\u201d) com \u201cmig son o son prim\u201d. El t\u00edtol d\u2019aquest \u00e0lbum que publica Ekar\u00e9, per\u00f2,<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":3288,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[44],"tags":[45,38],"class_list":["post-3285","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-2a","tag-album-illustrat","tag-illustracions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/entreson-4.jpg?fit=996%2C700&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-QZ","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3285"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3285\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3306,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3285\/revisions\/3306"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3288"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/teatre-negre-praga.jpg?resize=252%2C164\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/melancholia-4.jpg?resize=343%2C147\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/melancholia-3.jpg?resize=500%2C281\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/alice-John-tenniel.jpg?resize=230%2C275\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/prerrafaelites-3.jpg?resize=500%2C275\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/alice-burton-hongos.jpg?resize=500%2C309\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/entreson-2.jpg?resize=500%2C349\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/rothko-2.jpg?resize=204%2C266\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/entreson-5.jpg?resize=375%2C264\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/entreson-3.jpg?resize=500%2C351\")
<\/p>\n