L\u2019adolescent, a fi de no ressaltar en exc\u00e9s, si no \u00e9s que t\u00e9 una personalitat molt marcada, intenta integrar-se, formar part del grup amb el que s\u2019identifica. I, novament, la lectura no \u00e9s massa vegades element identificador del grup o de la colla, com s\u00ed que n\u2019\u00e9s la roba, la m\u00fasica o la darrera tecnologia.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, tossut de mena, vaig disposar-me a intentar despertar una mica m\u00e9s l\u2019inter\u00e8s entre els adolescents que la biblioteca de Santa Eul\u00e0lia de Ron\u00e7ana i l\u2019institut de la vila feien passar per les meves mans a fi que el llibre hi tingu\u00e9s un petit espai entre els regals de reis o Nadal.<\/p>\n
\u00c9s aix\u00ed com basant-nos\u00a0en alguns elements propis de les teories del constructivisme, com s\u00f3n els aprenentatges significatius o la zona de desenvolupament pr\u00f2xim, vam dissenyar alguna estrat\u00e8gia diferent de com presentar les novetats a infants i joves del primer cicle de l\u2019ESO. I com a mostra un bot\u00f3.<\/p>\n Aquest quadre, de Mark Rothko\u00a0 (Dvinsk, Imperi Rus, 1903 – Nova York, 1970) el va pintar en l’\u00e8poca m\u00e9s esplendorosa de la seva traject\u00f2ria, el 1956, i porta per t\u00edtol Tar<\/em>onja i groc.\u00a0<\/em><\/p>\n <\/p>\n Poc abans de morir, Rothko va modificar de forma espectacular la seva paleta de colors. Aquesta obra, pintada el 1969, porta per t\u00edtol\u00a0Gris i negre.\u00a0<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Un cop presentades les dues pintures als adolescents els hi preguntava: quina penseu que Rothko va pintar primer? La discussi\u00f3 estava servida. He de dir que les pintures no portaven ni t\u00edtol ni any, tot i que s\u00ed que estaven col\u00b7locades seq\u00fcenciadament d’esquerra a dreta tal com les presento.<\/p>\n Despr\u00e9s d’una estona de deliberaci\u00f3 els adolescents majorit\u00e0riament arribaven a la conclusi\u00f3 que la vida una mica era tamb\u00e9 aix\u00f2: una tardor torrada i una tend\u00e8ncia a la mort m\u00e9s fosca, de manera que\u00a0Taronja i groc\u00a0<\/em>anava abans que\u00a0Gris i negre<\/em>.<\/p>\n Posteriorment els presents eren q\u00fcestionats sobre el que creien que va fer Rothko despr\u00e9s de pintar un quadre tan pessimista i, aix\u00ed mateix, molts d’ells l’encertaven al dir que l’artista es va su\u00efcidar, com de fet aix\u00ed va succeir tallant-se les venes el 1970 a l’estudi que tenia a Nova York. He de dir que un cert to dram\u00e0tic -veu baixa, gaireb\u00e9 de murmuri-, el control del tempo<\/em> de les paraules i una certa posada en escena, ajudaven a fer que el moment prengu\u00e9s major dramatisme. Ja eren meus! Fins i tot aquells que seien amb el cul gaireb\u00e9 a fora de la cadira posaven la seva atenci\u00f3 en l’orador!<\/p>\n I un cop ben agafats els matxos, nom\u00e9s calia comentar que si volien entendre a fons la vida, la pr\u00f2pia i la dels altris, ho\u00a0 He de dir que en acabar la xerrada van ser molts els nois i noies que van voler remenar aquest t\u00edtol, preguntant on trobar-lo o agafar-lo en pr\u00e9stec -i d’altres llibres presentats d’altres maneres-, un fet que en xerrades anteriors esdevenia gaireb\u00e9 anecd\u00f2tic.<\/p>\n D’aqu\u00ed puc inferir en part que els adolescents poden ser\u00a0estimulats en la lectura? Sense cap mena de dubte, per\u00f2 \u00e9s necessari tocar a fons la seva personalitat i aconseguir que esdevingui inter\u00e8s com\u00fa. Potser aix\u00ed afegim un altre gra de sorra a millorar els nivells de lectura quan aquests lectors esdevinguin adults.\u00a0<\/span><\/p>\n I \u00e9s que, com b\u00e9 diu Francesc Codina en la lli\u00e7\u00f3 inagural del curs de la UVic, “Els adolescents (…)\u00a0estan en\u00a0una edat de tr\u00e0nsit, de canvis, en qu\u00e8 la personalitat de cadasc\u00fa malda per\u00a0definir-se, i en qu\u00e8 l\u2019expectativa de futur s\u2019eixampla de manera inquietant. En\u00a0aquesta etapa la lectura liter\u00e0ria sol convertir-se per a alguns d\u2019ells, a m\u00e9s\u00a0d\u2019una activitat d\u2019oci,en un exercici d\u2019anticipaci\u00f3 i de coneixement dels mecanismes\u00a0que regulen les relacions humanes entre les persones adultes.<\/em>”<\/p>\n Persevereu i el cel ser\u00e0 vostre!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Atenci\u00f3 seguidors del Repl\u00e0, vaig a fer una cosa poc habitual en aquest blog: repetir una refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica ja publicada anteriorment, per\u00f2 \u00e9s que crec que l\u2019experi\u00e8ncia que narrar\u00e9 a continuaci\u00f3 s\u2019ho val. Tot plegat neix de la visita durant alguns dies a la biblioteca municipal de Santa Eul\u00e0lia de<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":3274,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[50,47,40],"class_list":["post-3273","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-2a","tag-croniques","tag-novella","tag-novella-juvenil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/orange-and-yellow.jpg?fit=801%2C1036&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-QN","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3273"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3283,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3273\/revisions\/3283"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/orange-and-yellow.jpg?resize=231%2C298\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/220px-rothkoblackgray.jpg?resize=240%2C279\")
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Tu-ets-la-nit.jpg?resize=181%2C255\")
podien fer merc\u00e8s a un llibre acabat de publicar:\u00a0<\/span>Tu ets la nit<\/em>, de Francesc Miralles, on la foscor i la mort ronden sovint en el pensament i en les experi\u00e8ncies del seu protagonista.\u00a0<\/span><\/p>\n