{"id":3138,"date":"2017-11-17T07:55:54","date_gmt":"2017-11-17T07:55:54","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3138"},"modified":"2017-11-17T07:23:27","modified_gmt":"2017-11-17T07:23:27","slug":"el-mon-dels-insectes-segons-arnold-lobel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3138","title":{"rendered":"El m\u00f3n dels insectes segons Arnold Lobel"},"content":{"rendered":"<figure id=\"attachment_3140\" aria-describedby=\"caption-attachment-3140\" style=\"width: 349px\" class=\"wp-caption alignright\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-3140 size-medium\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Saltamarti-coberta1t.jpg?resize=349%2C500\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"500\" srcset=\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Saltamarti-coberta1t.jpg?resize=349%2C500&amp;ssl=1 349w, https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Saltamarti-coberta1t.jpg?resize=260%2C372&amp;ssl=1 260w, https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Saltamarti-coberta1t.jpg?resize=160%2C229&amp;ssl=1 160w, https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Saltamarti-coberta1t.jpg?w=400&amp;ssl=1 400w\" sizes=\"auto, (max-width: 349px) 100vw, 349px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-3140\" class=\"wp-caption-text\">ARNOLD LOBEL<br \/> <em>El viatge del Saltamart\u00ed<\/em><br \/> Traducci\u00f3 de Maria Luchetti<br \/> Kalandraka, Barcelona, 2017<\/figcaption><\/figure>\n<p>El saltamart\u00ed \u00e9s una bestiola estranya, amb unes potes robustes i llargues preparades, evidentment, per a botar; tanmateix, el d\u2019Arnold Lobel (Los Angeles, 1933-Nova York, 1987) \u00e9s m\u00e9s b\u00e9 caminador: des que decideix partir de viatge, avan\u00e7a sense presses per \u00abun cam\u00ed llarg i polseg\u00f3s\/ que s\u2019enfilava cap als turons\/ i baixava cap a les valls\u00bb. Aix\u00ed, xino-xano, es troba amb el club dels Amants dels Matins, una colla de cole\u00f2pters que senten deliri per les hores en qu\u00e8 ix el sol i \u00abbrilla la rosada\/ damunt l\u2019espigada\u00bb, per\u00f2 que \u2014a difer\u00e8ncia del saltamart\u00ed\u2014 detesten vesprades i nits. Despr\u00e9s, l\u2019insecte de Lobel topa amb un cuc que habita una poma que ara, mossegada \u2014\u00abM\u2019has foradat la teulada!\u00bb es queixa l\u2019animal\u00f3\u2014 cau per un pendent fins que s\u2019estavella i es fa miques; per\u00f2 l\u2019eruga sap on trobar un habitatge nou, aix\u00ed que la imminent tragedia s\u2019esvaeix. M\u00e9s endavant, el protagonista es creua amb \u00abuna mosca feinera\u00bb obsessionada a deixar tot ben net i \u2014en un dels contes m\u00e9s tendres del recull\u2014 amb un mosquit sobre una barqueta diminuta que s\u2019entesta que la llagosta hi puge per travessar una bassa que podria creuar d\u2019un sol bot: \u00abS\u00f3n les normes!\u00bb, insisteix el mosquit tossut i l\u2019altre ha de buscar una soluci\u00f3 quasi impossible per no pertorbar aquest insospitat navegant alat. Quan, ja de vesprada, el saltamart\u00ed reposa en un bolet, apareixen tres papallones que li reclamen el lloc, li conten que cada dia fan exactament el mateix i se sorprenen que la vida de l\u2019improvisat oient no consistisca tamb\u00e9 en una repetici\u00f3 calcada d\u2019accions i moviments. A poqueta nit, els velo\u00e7os espiadimonis, que no aturen el vols rasants ni per conversar, expliquen que no tenen temps de mirar flors ni fulles ni postes de sol rere les muntanyes.<\/p>\n<p>De la crid\u00f2ria del mat\u00ed fins a la nit, fosca i calmada, el saltamart\u00ed recorre un m\u00f3n d\u2019insectes diversos amb una mirada respectuosa i sorpresa per\u00f2 tamb\u00e9 amb la dist\u00e0ncia necess\u00e0ria perqu\u00e8 ni els d\u00edpters ni els escarabats ni tampoc la resta de bestioles l\u2019arrosseguen amb les seues d\u00e8ries estramb\u00f2tiques; el saltamart\u00ed els deixa fer, ni jutja ni s\u2019hi fica \u2014excepte amb el mosquit, perqu\u00e8 no vol decebre\u2019l\u2014, i segueix, pacientment, la senda. Les il\u00b7lustracions d\u2019Arnold Lobel, subtils i elegants, amb lleugeres variacions del verd i del marr\u00f3 i amb representacions divertides, com els cole\u00f2pters amb pancartes en manifestaci\u00f3, primer entusiasmats amb el saltamart\u00ed i, despr\u00e9s, enfadats amb ell; o l\u2019encontre cara a cara amb el cuquet i la in\u00fatil i extenuant persecuci\u00f3 de la poma-casa, contribueixen a crear aquesta atmosfera delicada de conte, alhora cl\u00e0ssic i modern, amb pinzellades absurdes i surrealistes. La traducci\u00f3 de Maria Luchetti i el treball de Kalandraka aconsegueixen que l\u2019obra de Lobel ens arribe en una preciosa edici\u00f3 per a primers lectors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El saltamart\u00ed \u00e9s una bestiola estranya, amb unes potes robustes i llargues preparades, evidentment, per a botar; tanmateix, el d\u2019Arnold Lobel (Los Angeles, 1933-Nova York, 1987) \u00e9s m\u00e9s b\u00e9 caminador: des que decideix partir de viatge, avan\u00e7a sense presses per \u00abun cam\u00ed llarg i polseg\u00f3s\/ que s\u2019enfilava cap als turons\/<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":3139,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[54],"tags":[80,56],"class_list":["post-3138","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-1a","tag-conte","tag-primers-lectors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Escarabats1.jpg?fit=400%2C380&ssl=1","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-OC","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3138"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3142,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3138\/revisions\/3142"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3139"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}