![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/imgres-2.jpg?resize=214%2C236\")
El m\u00f3n de la literatura infantil i juvenil sembla que hist\u00f2ricament ha estat m\u00e9s a prop de la transcend\u00e8ncia que no pas del gaudi, i m’explico.<\/p>\nEl m\u00f3n de la literatura infantil i juvenil sembla que hist\u00f2ricament ha estat m\u00e9s a prop de la transcend\u00e8ncia que no pas del gaudi, i m’explico.<\/p>\n
Des\u00a0dels seus inicis, i podem anar fins al segle XIII quan Ramon Llull public\u00e0 les que per a molts s\u00f3n considerades les dues primeres obres de la literatura<\/span> Aquesta tradici\u00f3, tot i que tard, tamb\u00e9 arrib\u00e0 a casa nostra. I dues d\u00e8cades m\u00e9s tard trobem autors nostrats com per exemple Josep Maria Folch i Torres amb les famoses\u00a0Les aventures extraordin\u00e0ries d’en Massagran<\/em> -inventor del llenguatge okupa- o el menys conegut En\u00a0<\/em><\/span>Bolav\u00e0, detectiu<\/em><\/a>, del mateix autor.<\/span><\/p>\n Tot i\u00a0<\/span>aix\u00f2 podr\u00edem dir que les mostres d’humor en la nostra literatura s\u00f3n escasses ja que, despr\u00e9s del<\/span>\u00a0desert franquista va esdevenir-se una voluntat reintroduct\u00f2ria de la llengua i la cultura catalana que, potser per excessivament tanscendental, oblid\u00e0 o menystingu\u00e9 l’humor i la ironia. No oblidem, per\u00f2, que d’aquells temps en s\u00f3n autors com Miquel Obiols o Pep Albanell que, malgrat els seus experimentals textos, al darrere sempre hi havia la voluntat d’atrapar somriures.<\/p>\n <\/p>\n Sortosament, a poc a poc hi ha una certa normalitzaci\u00f3, tot i que minorit\u00e0ria, cap a la publicaci\u00f3 de textos amb la voluntat de complementar la tra<\/span>nscend\u00e8ncia amb l’humor. I aix\u00ed, per exemple, recentment trobe<\/span>m que hem pogut g<\/span>audir del text de Sherman Alexie i el seu <\/span>Diari del tot v <\/em><\/a>er\u00eddic d’un indi a mitja jornada<\/a>\u00a0, <\/em>una hist\u00f2ria \u00fanica d’un adolescent indi a la recerca de la seva persona, o el nostre ve\u00ed \u00c0ngel Burgas ens regalava el seu Kamal i els alfabetistes<\/em>, una experi\u00e8ncia lectora hilarant a l’entorn d’uns personatges que, en tot moment, em recordava una pel\u00b7l\u00edcula de mite com \u00e9s Delicatessen<\/em>, dirigida per\u00a0Jean-Pierre Jeunet i\u00a0Marc Caro.<\/p>\n
\nper a infants i joves: <\/span>La doctrina pueril<\/em> i <\/span>El llibre de les b\u00e8sties<\/em>,<\/span> la literatura ha tingut una voluntat educadora en la majoria dels seus documents. Llegir era sin\u00f2nim d’educar en l’exemple, en les bones maneres i de preparar a aquell petit adult per convertir-se en un adult fet i dret que compl\u00eds amb tots els preceptes que la societat del moment li encomanava.\u00a0<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/imgres-1.jpg?resize=196%2C271\")
Sortosament, per\u00f2, a finals del segle XIX comencem a trobar petites joies que, com pluja d’abril, cauen en aquell solar eixarreit, de moral impoluta, i ens deixen hist\u00f2ries que desperten somriures en els seus lectors. Aix\u00ed, a tall d’exemple, Oscar Wilde publicava el 1887 el magn\u00edfic conte de El fantasma dels Canterville<\/em> i, gaireb\u00e9 siumult\u00e0niament, Mark Twain, un dels autors m\u00e9s ir\u00f2nics de la hist\u00f2ria, ens regalava Un ianqui a la cort del Rei Art\u00fas<\/em>.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/imgres-3.jpg?resize=215%2C326\")
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/llibresalrepla.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/imgres.jpg?resize=241%2C369\")
<\/p>\n