{"id":3014,"date":"2017-10-17T09:34:27","date_gmt":"2017-10-17T09:34:27","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3014"},"modified":"2017-10-18T10:57:35","modified_gmt":"2017-10-18T10:57:35","slug":"la-vall-de-la-tove-jansson","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=3014","title":{"rendered":"La vall de la Tove Jansson"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\"\"\u00a0Va ser una casualitat trobar-me aquest estiu, a mitjans d\u2019agost, una gran exposici\u00f3 sobre l\u2019obra de Tove Jansson (1914-2001) a Copenhaguen. Passejant per la ciutat i visitant alguns dels establiments de les vies comercials, ja m\u2019havia adonat que la il\u00b7lustradora finesa hi havia deixat empremta: el marxandatge dels seus Mumins era presents tant a les botigues de souvenirs com als establiments punters en el camp del disseny m\u00e9s innovador, i estava clar que l\u2019imaginari de Jansson com a exponent de la cultura dels pa\u00efsos n\u00f2rdics se l\u2019havien fet seu els danesos, i no nom\u00e9s a la capital sin\u00f3 tamb\u00e9 en altres poblacions. L\u2019obra de Jansson omplia els tres pisos del Gammel Strand Kunstforening en una mostra que ja havia passat per la Finnish National Gallery, el museu de Gothenburg i la Dulwich Picture Gallery entre altres llocs.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Reconec que els personatges de la Vall dels Mumins no pertanyen al meu, d\u2019imaginari. Me\u2019ls vaig perdre, o no els vaig saber apreciar i valorar quan els nens catalans els vam tenir a l\u2019abast. Per aix\u00f2, permeteu-me parlar de la descoberta de la Tove Jansson com a artista total i no nom\u00e9s com a creadora dels Mumins en aquesta exposici\u00f3.<\/p>\n

De fet, com passa gaireb\u00e9 sempre, la personalitat del creador\/a (els seus or\u00edgens, la seva fam\u00edlia, el seu desenvolupament personal i social) deixa rastres molt poderosos en la seva obra.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0\u00a0 Els pares de la Tove (en general tota la seva fam\u00edlia) s\u00f3n fonamentals. Sempre parla d\u2019ells com a artistes. El pare era escultor i la mare il\u00b7lustradora. Gr\u00e0cies a ells va orientar des de ben joveneta la seva carrera creativa i segurament el seu objectiu principal era convertir-se en artista pl\u00e0stica. Pintora. La seva vida adulta va coincidir amb la segona guerra mundial i les pen\u00faries, i la il\u00b7lustraci\u00f3 de contes (i posteriorment les tires c\u00f2miques en premsa) van ser el mitj\u00e0 idoni per guanyar uns diners per sobreviure que els quadres no li podien proporcionar. Cr\u00edtica i compromesa, va dibuixar moltes portades per a Garm, una revista sueca de caire pol\u00edtic, en les quals ironitzava, mofant-se, de les idees tant de Hitler com d\u2019Stalin.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0Els primers Mumins, escrits i dibuixats en plena guerra, tamb\u00e9 exposen les experi\u00e8ncies de l\u2019autora durant el conflicte b\u00e8l\u00b7lic (es parla de por, de cat\u00e0strofes, de soledat, de p\u00e8rdua) encara que apostin per finals feli\u00e7os. Inventa un paratge paradis\u00edac, la vall dels Mumins, verge i aparentment refugi de tot all\u00f2 que malmet la vida real, que Tove jansson relaciona sempre amb el seu lloc d\u2019estiueig i que acabar\u00e0 sent la seva resid\u00e8ncia a partir de 1964: una illa, Klovharun, dins l\u2019archipi\u00e8lag Pellinge, a la costa finesa. Jansson va ser i es va sentir un esperit lliure i aix\u00ed la recorden, ja de gran, les seves nebodes quan la visitaven a Klovharun on vivia amb la seva companya sentimental, l\u2019artista Tuulikki Pieil\u00e4 (es van con\u00e8ixer el 1955) i que, com la pr\u00f2pia Tove, els seus pares o els seu germ\u00e0 Lars, tenen els seus alteregos a la fam\u00edlia Mumin.<\/p>\n

\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3 de “the dangerous journey” 1976<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0\u00a0 Els Mumins, que en un principi eren m\u00e9s prims, m\u00e9s foscos i amb ulls vermells, parlen de la bonhomia, la fam\u00edlia, la diversitat, el descobriment, la sensualitat, la natura, l\u2019amistat i la llibertat. Van tenir un \u00e8xit espectacular a Finl\u00e0ndia a partir de la seva adaptaci\u00f3 al format c\u00f2mic l\u2019any 1947 i van ser icona mundial a partir de la seva publicaci\u00f3 en revistes angleses a partir de 1954. 20 milions de lectors en m\u00e9s de 40 pa\u00efsos del m\u00f3n li van donar fama, i a partir dels anys 60 van ser adaptats al teatre, a la televisi\u00f3 i a les pel\u00b7l\u00edcules d\u2019animaci\u00f3. Amb una l\u00ednia neta i gran claredat tant narrativa com representativa, van influir en molt\u00edssim il\u00b7lustradors, especialment del nord d\u2019Europa.<\/p>\n