{"id":211,"date":"2013-11-14T09:52:00","date_gmt":"2013-11-14T09:52:00","guid":{"rendered":"http:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=211"},"modified":"2013-11-14T09:52:00","modified_gmt":"2013-11-14T09:52:00","slug":"es-tan-complicat-cuinar-un-bon-comic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/?p=211","title":{"rendered":"\u00c9s tan complicat cuinar un bon c\u00f2mic?"},"content":{"rendered":"
La situaci\u00f3 del c\u00f2mic en catal\u00e0 \u00e9s desesperada, i no entenc el perqu\u00e8.<\/div>\n
<\/div>\n
Per una banda, el c\u00f2mic a Espanya est\u00e0 vivint una \u00e8poca gloriosa. Es tradueixen les obres m\u00e9s significatives del panorama internacional (fins i tot obres arriscad\u00edssimes com el Building Stories<\/i> de Chris Ware, la publicaci\u00f3 del qual s\u2019espera per 2014<\/a>), i els autors nacionals publiquen hist\u00f2ries que no tenen res a envejar a les d\u2019autors forans (busquin per exemple Ardal\u00e9n<\/i>, el c\u00f2mic de Miguelanxo Prado premiat recentment amb el Premio Nacional de C\u00f3mic<\/a>).<\/div>\n
<\/div>\n
Per altra banda, la literatura en catal\u00e0, tant la infantil i juvenil com la d\u2019adults, tant la tradu\u00efda de lleng\u00fces estrangeres com la produ\u00efda a casa nostra, tamb\u00e9 gaudeix d\u2019una relativa bona salut. <\/div>\n
<\/div>\n
(Val a dir que tots dos \u00e0mbits estan patint, i molt, una crisi econ\u00f2mica, entre altres circumst\u00e0ncies adverses, que est\u00e0 obligant a editors, llibreters i agents culturals a fer mans i m\u00e0nigues per arribar a finals de mes\u2026)<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 la combinaci\u00f3 c\u00f2mic + en catal\u00e0, per alguna ra\u00f3 que, com deia al comen\u00e7ament, no entenc, no acaba de funcionar. I \u00e9s que es publica poc. Molt poc. O els autors locals prefereixen el castell\u00e0 o, m\u00e9s probablement, es troben amb portes tancades quan proposen la publicaci\u00f3 en catal\u00e0 a unes editorials que encara estan treballant per ampliar la seva base de lectors. I es tradueix encara menys: oblidin-se de trobar en catal\u00e0 aquella novetat de la qual tots els blocs de c\u00f2mic van plens (de la llista dels 25 c\u00f2mics essencials del primer semestre de 2013<\/a>, triats per l\u2019ACDC\u00f3mic? Ni un\u2026)<\/div>\n
<\/div>\n
No \u00e9s d\u2019estranyar, doncs, que quan la mama Mumin, no fa gaire, em va demanar que li recoman\u00e9s algun c\u00f2mic infantil o juvenil en catal\u00e0 de recent publicaci\u00f3, una servidora, que repassa setmana rere setmana les novetats de c\u00f2mic, a l\u2019espera d\u2019un nou Seth o un flamant Jos\u00e9 Carlos Fernandes (la gola de Liniers la mant\u00e9 a ratlla gr\u00e0cies a Internet<\/a>), es trob\u00e9s sense paraules. O m\u00e9s concretament, sense t\u00edtols. Sense ni un sol t\u00edtol que realment valgu\u00e9s la pena recomanar\u2026<\/div>\n
<\/div>\n
De tant en tant, per\u00f2, apareix una agulla al paller. I entre els Narutos i els Barrufets \u2013 que, no em mal interpretin, no estan malament pels dies de cada dia, igual que la patata amb mongeta o la carn arrebossada \u2013 fa escassos mesos va apar\u00e8ixer l\u2019agulla que m\u2019ha portat avui fins aqu\u00ed.<\/p>\n
<\/a><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n

PONS, Carme. El senyor Roman\u00ed. <\/i><\/b>Il\u00b7lustr. Miguel Bustos. Barcelona: Editores de Tebeos, 2013. 64 p. ISBN (978-84-9947-673-5). Preu: 13,95 \u20ac<\/p>\n

Es tracta del c\u00f2mic que va guanyar el passat 2012 la Beca Carnet Jove Connecta\u2019t al C\u00f2mic<\/a>, que permet cada any a qui la guanya publicar algunes tires al setmanari El Jueves<\/i> i publicar un llibre amb EDT<\/a>, una de les editorials m\u00e9s reconegudes al nostre pa\u00eds (i que, de tant en tant, encara publica quelcom en catal\u00e0). Dos joves i interdisciplinaris autors (Carme Pons Calvet<\/a> i Miguel Bustos<\/a>, autors, il\u2022lustradors, dissenyadors gr\u00e0fics\u2026 tot sembla indicar que vinculats a les terres de l\u2019Ebre) s\u00f3n els responsables de El senyor Roman\u00ed<\/i>, un c\u00f2mic que ens proposa una hist\u00f2ria sobre les hist\u00f2ries\u2026 i \u00e9s que la tem\u00e0tica d\u2019aquest c\u00f2mic \u00e9s, precisament, la narraci\u00f3 oral, la m\u00e0gia de la paraula, els contes, sentits i gaudits en companyia i gr\u00e0cies a la veu d\u2019alg\u00fa que ens transporta a un altre m\u00f3n.<\/div>\n

<\/div>\n
Si els sorpr\u00e8n la tem\u00e0tica, deu ser que han llegit pocs c\u00f2mics, o que es deixen endur pel prejudici de qui encara pensa que els c\u00f2mics o s\u00f3n de superherois o no s\u00f3n…<\/div>\n
<\/div>\n

\u201cAquesta hist\u00f2ria es va contar quan els homes i dones encara es reunien a la vora del foc per explicar-se hist\u00f2ries. Quan es coneixien les estrelles com els palmells de les mans, i quan els palmells de les mans guardaven la direcci\u00f3 dels seus somnis.\u201d <\/p><\/blockquote>\n

<\/div>\n
Amb tres vinyetes que contenen aquest text, i tres vinyetes on veiem els oients d\u2019una hist\u00f2ria narrada a les fosques, a la vora del foc, arrenca aquest El senyor Roman\u00ed<\/i>. El c\u00f2mic ens convida a convertir-nos en un oient m\u00e9s, i de la veu de l\u2019\u00e0via de la trena llarga i blanca, rememorar l\u2019emoci\u00f3 de deixar-se endur per una bona hist\u00f2ria. <\/div>\n
<\/div>\n
La hist\u00f2ria dins la hist\u00f2ria \u00e9s la del personatge que d\u00f3na t\u00edtol a l\u2019obra: un entranyable vellet que somia amb unir la seva passi\u00f3 (les plantes) amb la de la seva dona (la m\u00fasica). Un vellet incompr\u00e8s pels seus ve\u00efns, per\u00f2 que amb paci\u00e8ncia i perseveran\u00e7a, veur\u00e0 recompensat el seu esfor\u00e7. Un vellet que demostra el que fa dos dies deia una de les meves nebodes, que tot just acaba de fer quinze anys: \u201cest\u00e0 b\u00e9 ser iaia\u2026 quan ets iaia, ja t\u2019\u00e9s igual el que la gent pensi i pots fer el que et doni la gana\u201d. <\/div>\n
<\/div>\n
El senyor Roman\u00ed<\/i> \u00e9s un gran c\u00f2mic perqu\u00e8 al darrera hi ha una bona hist\u00f2ria i dues persones que l\u2019han sabut explicar. Nom\u00e9s els han calgut dues tintes, i molt poc di\u00e0leg (pr\u00e0cticament tot el c\u00f2mic \u00e9s una narraci\u00f3, per altra banda, l\u00f2gic i coherent per altra banda que forma i contingut vagin de bracet), per\u00f2 demostren una exquisida planificaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 sobre la p\u00e0gina i un domini total de l\u2019\u00fas dels recursos visuals del c\u00f2mic (el color i l\u2019ombra, en positiu i en negatiu; el ritme de la narraci\u00f3, en la seq\u00fcenciaci\u00f3 de les vinyetes; la varietat de pl\u00e0nols i punts de vista utilitzats\u2026). B\u00e9, potser s\u00ed que cal alguna cosa per fer un gran c\u00f2mic: bona mat\u00e8ria prima i les quantitats justes de cadascun dels ingredients.<\/div>\n
<\/div>\n
Ah.<\/div>\n
I una \u00faltima cosa.<\/div>\n
Es tracta d\u2019un c\u00f2mic apte per tots els p\u00fablics.<\/div>\n
Preferentment, per llegir en companyia!<\/div>\n
<\/div>\n
PS: recordint-me que un dia els parli una mica m\u00e9s de perqu\u00e8 crec que els c\u00f2mics i els \u00e0lbums il\u00b7lustrats haurien de sortir plegats m\u00e9s sovint…<\/div>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La situaci\u00f3 del c\u00f2mic en catal\u00e0 \u00e9s desesperada, i no entenc el perqu\u00e8. Per una banda, el c\u00f2mic a Espanya est\u00e0 vivint una \u00e8poca gloriosa. Es tradueixen les obres m\u00e9s significatives del panorama internacional (fins i tot obres arriscad\u00edssimes com el Building Stories de Chris Ware, la publicaci\u00f3 del qual<\/p>\n","protected":false},"author":14,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-211","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p983NL-3p","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/211","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/14"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=211"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/211\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=211"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/llibresalrepla.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}